La presentació aquest dimecres, 21 d’octubre a les 19 hores, del llibre de Marta Vericat Mascotisme. Un problema d’ètica animal a l’Ateneu Santfeliuenc obre una reflexió sobre ètica animal i els vincles multiespècie en una comarca on el cementiri de Roques Blanques del Papiol ja permet compartir sepultura amb les cendres dels animals. A la comarca també hi ha el primer cementiri de petits animals d’Espanya. És a Torrelles de Llobregat i, al llarg dels seus 54 anys d’història, s’hi han enterrat més de 5.000 mascotes.

Existeixen els «fills perruns» i els «fills gatuns»? Podem considerar els animals part d’una família multiespècie sense deixar de preguntar-nos què és el millor per a ells? L’Ateneu Santfeliuenc aborda aquest dimecres, 21 d’octubre, a les 19 hores, aquestes qüestions en una trobada al voltant del llibre Mascotisme. Un problema d’ètica animal, de Marta Vericat, publicat per Edicions Enoanda el 2025.

Tractar els animals com a humans

L’autora dialogarà amb el professor Ramon Alcoberro i amb el públic sobre la relació que mantenim amb gossos, gats i altres animals de companyia. La conversa també planteja una pregunta central de l’assaig: si els féssim les preguntes adequades, què ens respondrien els animals sobre el seu benestar? Vericat proposa revisar la mirada antropocèntrica des de la qual acostumem a tractar-los i concebre’ls.

El debat arriba en un moment en què els animals de companyia ocupen un lloc cada vegada més visible a les llars i al seu voltant s’ha desenvolupat un ampli sector de serveis, des de l’atenció veterinària i l’alimentació fins a la cremació. El 2025, l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), gestionat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, va registrar 117.241 animals i acumulava més d’1,7 milions de registres. Les noves inscripcions de gats van créixer un 41,9% respecte del 2021, mentre que les de gossos van disminuir un 24,8%, segons el Consell. Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Un vincle que també arriba al cementiri

Una expressió concreta d’aquest canvi es troba al cementiri comarcal de Roques Blanques, al Papiol, que s’ha convertit en el primer d’Espanya que permet que les cendres d’una mascota descansin a la sepultura de la seva família. El servei admet urnes en nínxols, tombes, panteons i columbaris, sempre que hi hagi almenys una persona enterrada al mateix espai. La incineració s’ha de fer en un crematori autoritzat per a animals. RAC1.

Segons la informació facilitada sobre el servei, la incorporació de les cendres costa al voltant de 150 euros. Es requereix un certificat de la incineració i l’autorització de qui tingui la concessió de la sepultura. No s’accepten cossos, només cendres; el procediment no estableix límits per espècie o mida. El recinte ja ha acollit els primers enterraments compartits.

Cementiri de mascotes a Torrelles

La comarca també disposa d’un cementiri dedicat exclusivament als animals de companyia. El Cementiri de Petits Animals «The Loved Ones», situat a Torrelles de Llobregat, va obrir el 1972 i ofereix enterraments i fosses o nínxols en un entorn natural. Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

A les seves instal·lacions han rebut sepultura més de 5.000 gossos i gats, a més d’ocells, hàmsters, conills i animals exòtics com serps, iguanes i tortugues. A diferència de Roques Blanques, que permet dipositar les cendres d’una mascota en una sepultura familiar, el recinte de Torrelles està destinat exclusivament a l’enterrament de petits animals en un indret natural de gran bellesa.

Davallada de la natalitat

El debat sobre el lloc dels animals a la família coincideix, a més, amb una natalitat molt baixa. A Catalunya van néixer 54.249 nadons el 2025, un 0,8% més que l’any anterior, un repunt provisional que interromp la davallada iniciada el 2008. La taxa es va mantenir en 6,7 naixements per cada mil habitants. Entre les mares de nacionalitat espanyola, els naixements van augmentar un 2%, fins als 35.406; entre les mares estrangeres van disminuir un 1,2%, fins als 18.843. La fecunditat va ser d’1,06 fills per dona entre les residents de nacionalitat espanyola i d’1,29 entre les estrangeres. La taxa de reemplaçament generacional se situa en una mitjana de 2,1 fills per dona. Idescat.