En una societat cada vegada més dispersa i acostumada a viure d'esquena als seus orígens, el sindicalista i tertulià Ricard París Montoliu es manté ferm en la idea de girar el cap al passat per construir un futur més conscient. “Si tu renegues dels teus orígens, t'has quedat sense identitat”, explica. Convida a donar un cop d’ull al passat, de manera que “aprenguem dels errors i puguem abordar el futur de la millor manera possible”.

Peris es preocupa quan veu joves que idealitzen el franquisme o que desconeixen completament les condicions de vida d’aquella època: “Fa molt mal sentir que hi ha gent jove que digui que aquells temps van ser millor. No teniu ni idea”, sentència. Segons opina, per fer front al desconeixement és essencial mirar enrere i saber d’on vens. No es tracta de quedar-se lligat a les idees del passat, sinó d’aprendre d’elles i així no cometre els mateixos errors. La seva visió, com a ciutadà que ha viscut una dictadura i ha conviscut amb una repressió política i lingüística, s’expressa amb claredat: “Només una societat que sap d’on ve pot evitar caminar a les fosques cap al futur”.

La dictadura al Baix Llobregat

Fent una ullada el passat, Ricard París explica que Sants, on ell vivia de petit, era un barri on constantment hi havia reivindicacions obreres de tota mena i on va haver de treballar des del 16 anys per portar diners a casa. “Els meus avis van haver de rellogar el pis. No tenien jubilació” subratlla. “Va ser la pressió del carrer la que va obligar el règim a canviar”.

Recalca la situació en la qual es trobaven les dones durant la dictadura, sense drets, i afirma que no tenien ni dret als seus fills, doncs eren del marit. També explica que les dones no es podien treure el carnet d’identitat sense el permís del seu marit, i que si una dona enganyava el seu marit, anava a la presó i, paradoxalment, a la inversa, no passava el mateix.

Tornant a l’actualitat, Peris assenyala que l’habitatge i l’augment d’infraestructures és un dels problemes centrals aquí, a Catalunya, però recalca que abans era molt pitjor. “Ara hi ha una capa de protecció social que abans no existia”, recorda. I afegeix que el món avui dia està globalitzat, i és per aquest motiu que els principis de Franco serien inaplicables a la nostra societat. Fa referència a la religió: “Franco era un nacional catòlic i, per tant, es recolzava bàsicament en l’Església catòlica. Avui en dia -continua- això no seria aplicable, ja que el 52% de la població a Catalunya es declara no creient” aclareix. 

“Fa molt mal ara sentir que n'hi ha gent jove que digui que aquell temps van ser millors. “Que guanyi PP o Vox és aterridor”

La política i les CCOO en l’actualitat

Com a tresorer de l'associació catalana de persones expresses del franquisme, Ricard Peris posiciona al PSUC i a les comissions obreres com a motors del canvi de la dictadura a la democràcia. “Qui portava els saraus, qui portava les accions polítiques, qui portava les grans discussions del país, era el PSUC”, afirma. “L'arribada de la democràcia no es pot entendre sense saber que va ser la pressió del carrer la que va obligar el règim a canviar”. Tot i haver-hi por, en Peris mai va acabar entre reixes (tot i que va fer tot el possible per acabar allà), tal com deia el seu pare. 

Reflexionant sobre la política actual, Ricard Peris manifesta la seva preocupació pel que fa a que VOX o PP guanyin les eleccions. “M’amoïna molt haver de veure una involució quan ja física i mentalment no estigui preparat”, explica. “Anem cap a una deriva autoritària apujada per gent que creu que tota aquesta patuleia li resoldrà la vida. No resoldrà la vida a ningú”. 

En una societat cada cop menys implicada en la política, Ricard Peris explica que ell encara té fe en el jovent “que no aixecar el braç ni per demanar un taxi”. “Si no reforceu el vostre bagatge ideològic, sereu incapaços d’entendre la necessitat del canvi”, afirma. El sindicalista reflexiona que la lògica de la dreta és guanyar diners a costa de qui sigui, i, en canvi, “l’esquerra intenta repartir una mica més els diners perquè tothom estigui més content”.

“Prefereixo guanyar pocs diners i fer una feina més social, i la lògica de la dreta és guanyar diners a costa de qui sigui”
 

Periodisme i conflictes trobats

Examinant el periodisme actual, pensa que la professió mai morirà, i el principal motiu que exposa és que “la necessitat d’informació sempre ha estat i sempre estarà, pel simple fet que vivim en societat i necessitem estar informats”. Així i tot, posa en relleu que una cosa és el periodisme, amb la investigació de la realitat i la transmissió d’aquesta, i l’altra és la colla “d’indigents mentals” que et trobes per les xarxes socials. 

Segons Peris, el periodisme consta de fer un bé a la societat, llegir molt, parlar amb molta gent, i analitzar la història passada i comprar-ho a la situació d’ara. D’altra banda, manifesta que no considera periodisme la premsa rosa, ja que no satisfà la necessitat vital d’informació. Amb una mirada crítica i profunda, en Peris deixa un clar missatge per fer reflexionar als joves: “Penseu bé en el vot que ficareu en una urna perquè és possible que sigui el darrer vot que hi fiqueu”. 

Una vida pel servei públic

Nascut a Barcelona el 1955, Ricard Peris Montoliu és sindicalista, promotor cultural i tertulià. Fill d’una família obrera marcada per la postguerra, va créixer al barri de Sants, on amb 17 anys va endinsar-se a l’àmbit polític del tardofranquisme i la transició. Identificat amb el pensament progressista, en aquella edat s’incorpora a la Joventut Comunista, on participa en les mobilitzacions obreres que, als anys setanta, van contribuir a obrir el camí cap a la democràcia. 

Peris va treballar com a tècnic de màrqueting i, durant més de dues dècades, com a tècnic administratiu a la Sanitat Pública (ICS). L'any 2020 es jubila, i fins a dia d’avui continua actiu políticament i amb més ganes de preservar la cultura que mai. Actualment, és delegat al Consell Comarcal del Baix Llobregat, membre de la Federació de Pensionistes de CCOO, tresorer de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics, tertulià i dinamitzador cultural en dos programes de Ràdio Sant Boi i és un dels fundadors del festival Barnasants. Amb la finalitat de fer un bé en la societat, Peris explica que li agradaria ser recordat “com bona gent… i divertit”.

Els immigrants contribueixen a l’Estat de Benestar

Per a Ricard Peris, la immigració és una realitat de la qual hem d’estar més que agraïts. Mirant de forma crítica al passat, recorda que els moviments migratoris han estat clau per al creixement i el desenvolupament de Catalunya. Explica que el paper dels immigrants és imprescindible a l’hora d'aconseguir una societat diversa que treballi en tots els sectors: “No tots podem ser periodistes o enginyers, algú haurà de pujar i baixar les bombones de Butano, i algú altre haurà de fer les carreteres”, comenta. 

Destaca que el principal problema de la immigració és la religió. Expressa que els immigrants en arribar a un nou país, amb nous costums i llibertats, haurien d’intentar adaptar-se a elles. “Hi ha unes llibertats que el teu país no existeix o que potser la teva religió rebutja”, comenta. I afegeix: “segons com, això t'hauria de fer quedar el teu país”. Així i tot, Peris subratlla la importància i la falta que fa falta la gent que ve d’un altre país la qual facin els treballs més invisibilitats i precaris. Conclou afirmant que al final tots som persones, i diu que ells només han vingut aquí per trobar una millor vida.