La dictadura al Baix Llobregat
Fent una ullada el passat, Ricard París explica que Sants, on ell vivia de petit, era un barri on constantment hi havia reivindicacions obreres de tota mena i on va haver de treballar des del 16 anys per portar diners a casa. “Els meus avis van haver de rellogar el pis. No tenien jubilació” subratlla. “Va ser la pressió del carrer la que va obligar el règim a canviar”.
Recalca la situació en la qual es trobaven les dones durant la dictadura, sense drets, i afirma que no tenien ni dret als seus fills, doncs eren del marit. També explica que les dones no es podien treure el carnet d’identitat sense el permís del seu marit, i que si una dona enganyava el seu marit, anava a la presó i, paradoxalment, a la inversa, no passava el mateix.
Tornant a l’actualitat, Peris assenyala que l’habitatge i l’augment d’infraestructures és un dels problemes centrals aquí, a Catalunya, però recalca que abans era molt pitjor. “Ara hi ha una capa de protecció social que abans no existia”, recorda. I afegeix que el món avui dia està globalitzat, i és per aquest motiu que els principis de Franco serien inaplicables a la nostra societat. Fa referència a la religió: “Franco era un nacional catòlic i, per tant, es recolzava bàsicament en l’Església catòlica. Avui en dia -continua- això no seria aplicable, ja que el 52% de la població a Catalunya es declara no creient” aclareix.