Aquest dissabte 3 d’octubre, hem tornar a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret, a Sant Just Desver, per assistir a l’inici del curs 2026-2027, tot i que ja ens van advertir el mes de juliol que NO TANQUEM PER VACANCES!! A la imatge que encapçala aquest article apareix a l'esquerra, Almudena Jiménez i Iona Quesada, autores del muntatge final dels vídeos. A la dreta, Carme Malaret, presentant l'acte. Fotos de Joana Rodríguez y del Espai.

La proposta d’acció participativa RECORDS D’ENLLOC ha assolit un gran èxit de participació, amb més d’un centenar de vídeos casolans, fets amb els mitjans de qualsevol turista que vol endur-se un record de les seves vacances. Iona Quesada i Almudena Jiménez, han elaborat amb criteris propis una peça única, un muntatge agrupant els vídeos per temes, deixant sempre oberta la interessant possibilitat de donar-li altres sentits canviant l’ordre. Sempre resta oberta la possibilitat d’un muntatge diferent, aleatori o consecutiu, segons la interpretació lliure de l’autor del resultat global. 

La convulsa obsessió de capturar fragments

Amb un metrònom com a imatge recorrent, han desfilat davant dels nostres ulls diferents vídeos amb so original, sense cap títol, amb notables diferències entre autors molt diversos: de remots paratges, de la prosaica platja o piscina, de casa seva, tant se val. La idea era que cadascú participés amb un vídeo de no més de deu segons.

Després de la projecció, s’ha obert un interessant debat amb nombroses intervencions. Tot i que la convocatòria de l’acció traslluïa una expectativa no acomplerta d’una intencionalitat crítica amb la pràctica del turisme i l’obsessió de capturar fragments de la realitat per endur-nos a casa com a record, el resultat final ha estat més aviat un exercici lúdic amb breus i lliures imatges d’uns pocs segons de les nostres desitjades vacances, igualment vàlid en tant que lliure. 

Les vacances no sempre acompleixen les expectatives

Algú ha dit que aquests dies (sempre pocs, es clar) més que per desconnectar de la quotidianitat, les vacances serveixen per connectar amb la natura, els animals, els amics, la festa, tot allò de què podem gaudir escassament quan treballem. I curiosament, hi hem vist poca presència de la tecnologia. També hem escoltat alguna opinió valorant que, en molts casos, tampoc les vacances acompleixen les expectatives que inicialment els hem dipositat, però aquest seria un altre tema. Si que té interès observar que, en les accions artístiques, com a la vida, a vegades es comença quelcom que no se sap com s’acabarà.

Destacant l’autoria col·lectiva, diverses intervencions han polemitzat sobre la importància de valorar la preeminència d’aquesta pluralitat d’autors que hi han participat sobre els criteris de les autores a l’hora de realitzar el muntge definitiu. I ha qui opinava que, presoneres del material, els mancava una mirada més interpretativa, mentre que les autores defensaven la no apropiació per part d’un autor de la recepció de l’obra col·lectiva.

Gaudir de l’acció participativa

En el fons, la qüestió és debatre qui és l’autor de l’obra col·lectiva: qui realitza el muntatge o els que hi participem en l’acció aportant els nostres vídeos (el jo o el nosaltres). Ens queda l’opció d’unir les dues opinions i reconèixer a cadascú la seva part, sempre respectant el parer del públic en la seva recepció. Seria una enèsima disputa sobre l’autoria de l’obra d’art, la mort de l’autor i totes aquestes qüestions tant debatudes, que mai no tenen un final, i que ara no és el moment de discutir.

Els qui hem estat tocats per la impertinència socràtica, ens limitem a afirmar que no cal una resposta, que sempre n’hi ha prou a plantejar la pregunta, i, sobretot, a gaudir de l’experiència d’aquesta acció participativa que ens ha proposat un cop més l’Espai.