Una ciutat que sona abans de ser vista i acords que narren vides. A mig camí entre la memòria i la música es troba la nova obra de Raúl Montilla, la novel·la Els acords de la ciutat, de l’editorial Penguin Libros. En la presentació del llibre aquest dijous, el seu autor va subratllar que la música que protagonitza la seva obra no és “una música superficial, pot ser una música molt feliç, una música de festa, però on també s’expliquen moltes penes”.

La lectura del nou llibre de l’escriptor, periodista i actual responsable de la Comunicació de l’Ajuntament d’Esplugues es desenvolupa amb un ritme gairebé musical, on cada escena i capítol s’entenen com cançons o melodies. No és una narració lineal i distant, sinó una experiència sensorial que alterna moments de més lleugeresa amb altres que compten amb una major càrrega emocional.

A mesura que avança, el text deixa entreveure que darrere l’aparent alegria dels seus acords i la simplicitat de la història d’un nen, s’hi amaguen relats de duresa, memòria i supervivència, en línia amb els moments històrics exposats. Montilla construeix així una lectura envoltant, en què el lector no només observa la ciutat, sinó que la recorre i l’escolta, quedant atrapat en un ambient on el festiu i l’íntim conviuen constantment.

Entre alegries i històries dures

L’atmosfera que envolta tant l’obra com la seva presentació aquest dijous remet a una Barcelona viva, però també ferida: una ciutat on l’alegria conviu amb les històries dures que l’habiten. La música, lluny de ser un simple element més, es converteix en la veu que explica la història d’aquells que rarament ocupen el centre del relat. D’aquesta manera emergeix la vida de Teodoro Montoya, un jove de les barraques de Montjuïc dels anys 50, la vida del qual s’entrellaça amb els sons d’una ciutat que no deixa de transformar-se a partir de conèixer el Chacho, un músic represaliat que viu amagat al Somorrostro amb la seva neta Carmen. Una Barcelona que no només es recorre, sinó que s’escolta.

Una vida errant travessada per l’art

L’autor explica que la trobada de Montoya amb el Chacho obre al protagonista les portes a la música i marca l’inici d’una vida errant, travessada per l’art, els escenaris i les decisions que deixen empremta. Al llarg de més de tres dècades, Els acords de la ciutat recorre una Espanya que deixa enrere la misèria per obrir-se al turisme, la televisió i una modernitat encara incerta. Teodoro viu la seva joventut entre guitarres, viatges, platós i casernes, i el seu camí el porta de Barcelona a Madrid, de Benidorm a Buenos Aires, entre la brillantor del cinema, la música i també la por de temps més foscos. Però també és una història d’amor. Dels amors que marquen una vida, dels que acompanyen, desordenen, empenyen o romanen en la memòria per sempre...

Com a millor manera de presentar la nova obra de Raúl Montilla que en una acollidora llibreria de barri, “La Conxita”, ubicada a Sants, que ha obert les seves portes tant a l’escriptor, que va dialogar amb el també periodista i sociòleg Luis Benvenuty, com a un altre artista, Mocho Fraile, que va iniciar i clausurar l’acte al ritme de rumbes, és a dir, amb música popular, ja que, com exposa l’autor de la novel·la: “el llibre es conceptualitza com una mateixa cançó”.

Escenaris de barri i cultura popular

La importància que té el barri en les novel·les de Raúl Montilla i la cultura popular, especialment en aquesta novel·la, fa que l’escenari on es va realitzar l’acte i es va presentar el llibre no pogués ser més acord amb el mateix relat, el seu ambient i amb el que els fidels seguidors o futurs seguidors de l’autor esperaven d’aquest esdeveniment.

Raúl Montilla, nascut a Barcelona el 2003, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va iniciar la seva trajectòria professional en mitjans locals i posteriorment va treballar dos anys a El Mundo abans d’incorporar-se el 2003 a La Vanguardia, primer com a corresponsal del Baix Llobregat i L’Hospitalet i després com a redactor, on també va seguir informativament el PSC. Aquest recorregut professional no només marca la seva carrera, sinó que travessa profundament el seu estil narratiu en utilitzar recursos del periodisme, especialment de la crònica, amb descripcions precises, una observació minuciosa del quotidià i una clara voluntat de situar el lector dins de la història, un extrem que aconsegueix amb escreix.

Influència literària del periodisme descriptiu

Com a escriptor, Montilla compta amb diverses obres publicades: Les filles de la fàbrica (2024), El lament de l’Urco (2021), Camins de silenci (2017), Vallarana (2016), algunes d’elles premiades o guardonades.

A Els acords de la ciutat, aquesta influència periodística es tradueix en una novel·la que, tot i ser ficció, es construeix sobre una base de realitat. Els personatges, alguns completament ficticis i altres basats o inspirats en persones reals, mostren una realitat de la modernitat recent i de les ciutats tractades en el llibre, especialment Barcelona.

La influència del periodisme es percep en la seva documentació i estil descriptiu, proper a la crònica, on la vida quotidiana pren protagonisme, però amb el seu estil i toc personal converteix el relat en una història imprescindible.

Un dels elements més singulars del llibre és la seva estructura: Montilla concep la novel·la com si fos una composició musical. Cada bloc narratiu funciona com un “acord”, una peça que, juntament amb les altres, construeix un conjunt harmònic.

Imaginar i crear les melodies per escriure

Gèneres com la rumba o el flamenc, capaços de narrar tragèdies des de l’alegria, serveixen com a metàfora de la pròpia vida urbana: una realitat complexa on el cruel conviu amb la bellesa. “No soc un músic frustrat, perquè soc molt mal músic”, bromeja l’autor mentre explica com ell mateix ha creat i imaginat les melodies i situacions que posteriorment exposa impreses en el paper.

La música no només hi és present com un dels temes principals i observables reiteradament, sinó que ens explica la història a partir d’aquesta música tan representativa, ja sigui per contextualitzar o, com diu l’autor, “explicar les penes cantant”.

Espais com Montjuïc i referències com Miguel de Molina aporten un valor simbòlic i històric a l’obra, situant-la en un context concret. L’obra reflexiona sobre l’actualitat i alhora parla de situacions i fets històrics que han de romandre necessàriament en l’imaginari i coneixement col·lectiu.

En conjunt, Els acords de la ciutat combina literatura, periodisme i música popular per oferir un retrat humà i sensible de la ciutat contemporània. A través d’aquestes trajectòries personals, el llibre construeix un retrat col·lectiu en què la música, la memòria i la vida quotidiana serveixen per entendre la identitat de la ciutat, la seva història i cultura, tot seguint el relat d’una història captivadora.