El trajecte des de plaça Espanya fins a Pallejà amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) (línies S4, S8 i R5) dura poc més de vint minuts, però el canvi de ritme apareix molt abans d’arribar. En sortir de l’estació no hi ha recorreguts turístics senyalitzats ni grups organitzats esperant visites guiades. Una petita plaça —la plaça de l’Estació—, alguns cotxes aparcats i una zona de lloguer de bicicletes marquen l’inici d’un municipi que es recorre sense un itinerari concret.

Durant la setmana, el moviment al voltant de l’estació és constant però reduït: veïns entrant i sortint del tren, persones caminant cap al mercat o grups que travessen el centre sense pressa. Els caps de setmana, en canvi, apareixen perfils diferents, especialment persones equipades per fer rutes de senderisme pels voltants.

A Pallejà no cal seguir un camí específic per acabar recorrent bona part del poble. Els carrers connecten els uns amb els altres de manera natural i el recorregut es construeix mentre es camina. Les voreres són àmplies, el trànsit és reduït i els espais oberts apareixen de manera contínua. No hi ha sensació de saturació ni grans concentracions de gent. L’ambient canvia poc entre una plaça i una altra: bancs ocupats, converses tranquil·les i famílies movent-se entre parcs.

El ritma s’alenteix al voltant del castell

L’església de Santa Eulàlia apareix de seguida en sortir de l’estació, juntament amb un parc infantil. Baixant cap al centre apareix el Castell de Pallejà, situat en una plaça oberta on el ritme sembla alentir-se encara més. Davant de l’edifici destaquen uns bancs morats on diverses persones romanen assegudes observant el moviment de la plaça o conversant entre elles.

El castell, que actualment acull serveis municipals i una biblioteca infantil, funciona com un dels punts més icònics del centre urbà. Molt a prop hi ha el museu local, situat en una antiga masia que conserva part de la memòria agrícola del municipi i diferents elements vinculats a la seva evolució històrica.

Just davant del castell, creuant el carrer, apareix el Parc de la Molinada. L’espai es distribueix en diferents nivells: a la part superior hi ha vegetació, bancs i una taula de ping-pong; més avall, unes escales condueixen cap a una esplanada i una zona infantil envoltada d’arbres, terra i zones d’ombra. Tot l’entorn manté una continuïtat visual entre places, parcs i edificis, sense separacions brusques entre uns espais i altres.

Activitat a l’aire lliure

Gran part de l’activitat del municipi té lloc a l’aire lliure. Els parcs infantils apareixen repartits per diferents punts del centre i és habitual veure famílies movent-se entre uns i altres. No funcionen com a espais aïllats, sinó com a part del mateix recorregut urbà. A més dels parcs, el municipi compta amb altres alternatives esportives i d’oci, com el rocòdrom o diferents instal·lacions repartides per la perifèria.

A l’entrada del poble hi ha la Societat Esportiva l’Espiral, un complex amb pistes de pàdel i tennis, piscina, gimnàs i restaurant. Durant l’estiu, gran part del moviment del municipi passa per aquest espai, especialment a les tardes.

Dins d’aquesta activitat quotidiana també hi ha el Mercat Municipal de Pallejà, integrat al centre urbà. Els dilluns, el ritme canvia amb el mercat setmanal del carrer Josep Molins Parera, on apareixen parades de roba, alimentació i altres productes que ocupen gran part del carrer durant tot el matí.

Ruta dels Enigmes de Pallejà

El municipi també compta amb la ruta interactiva “Els Enigmes de Pallejà”, un recorregut que connecta diferents punts del centre mitjançant codis QR i petites proves relacionades amb la història i el patrimoni del poble.

L’oferta gastronòmica manté un perfil més local que turístic. A El Garrofer, un dels restaurants més coneguts del municipi, gran part de la clientela és habitual. Segons explica un dels seus treballadors, “aquí es nota molt poc el turisme”, tot i que els caps de setmana sí que reben persones que arriben després de fer rutes per la zona.

Entre els plats més destacats, les patates braves i el pop rostit, dues de les elaboracions més demanades del local. També hi apareixen propostes pròpies com els canelons cruixents de formatge de cabra o les postres de xocolata blanca i guaiaba, creades pel mateix restaurant.

La carta combina tapes, peix, carns i arrossos. Entre aquests, l’arròs de bolets amb costella manté una textura melosa i una carn tendra que es desfà fàcilment. També hi apareixen plats més frescos, com l’amanida de ventresca o el tàrtar de salmó, amb presentacions cuidades i ordenades. A més, el restaurant disposa de menú infantil.

Italians i japonesos

Com a alternativa, la Pizzeria Da Tulio funciona com una de les opcions habituals del municipi per menjar pizza i pasta italiana. Les pizzes de massa fina i els calzone són algunes de les preparacions més repetides entre els clients habituals. Entre les postres, el tiramisú apareix com una de les opcions més recomanades del local.

Per a qui prefereixi cuina japonesa, Igua Sushi Art ofereix una proposta centrada en sushi, nigiris i safates variades per compartir. Com a tancament més dolç de la jornada, la Bretonna Crêperie permet acabar el recorregut amb creps dolces, gofres o cafès en una zona més tranquil·la del centre.

Rutes de senderisme 

Una part important de les persones que arriben a Pallejà durant el cap de setmana ho fan per les rutes de senderisme dels voltants. La més coneguda és la de les Rovires, l’accés de la qual comença al costat del cementiri. El sender, de terra compacta i sense dificultat tècnica, s’endinsa progressivament en una zona on la vegetació guanya densitat i l’entorn urbà desapareix.

El recorregut és circular i es pot fer amb infants, tant per la continuïtat del camí com per l’absència de desnivells importants. Al llarg del trajecte apareixen zones d’ombra continuada, petits trams d’aigua i espais on aturar-se. La Font de les Rovires i la Font del Carinyo funcionen com a punts centrals del recorregut i concentren gran part de les parades.

El final del dia es pot completar a l’entorn del riu Llobregat, on el paisatge torna a canviar. Aquí l’espai s’obre i el recorregut es torna més ampli i lineal. Els camins al costat del riu permeten caminar o anar en bicicleta mentre la vegetació es fa menys densa i més oberta. L’espai, antigament vinculat a usos industrials i agrícoles, forma avui part del parc fluvial del Llobregat i manté un ús continu per part de veïns i persones que recorren la zona al final de la tarda.

La ruta circular de les Rovires és per a tots els públics

La ruta de les Rovires comença al costat del cementiri, en un punt senyalitzat que no anticipa el canvi d’entorn que apareix pocs metres després. El camí, de terra compacta i sense dificultat tècnica, avança entre vegetació fins que les referències urbanes desapareixen progressivament. El so del trànsit deixa de percebre’s i queda substituït per l’aigua, les passes sobre la terra i el cant dels ocells.

La vegetació es torna més densa a mesura que avança el recorregut. Els arbres generen zones d’ombra continuada i el sender queda delimitat per plantes i terreny irregular, tot i que manté un traçat clar i accessible. És habitual trobar famílies fent la ruta amb infants, tant per la continuïtat del camí com per l’absència de desnivells importants.

La Font de les Rovires apareix com un espai obert dins del sender. Una petita cascada cau sobre una zona d’aigua poc profunda i una passarel·la de fusta travessa el tram humit. A un costat, una taula i diverses zones planes s’utilitzen per fer pícnic. Mantes esteses, grups menjant o persones assegudes durant llargs períodes formen part de la imatge habitual del lloc. Ningú sembla travessar l’espai amb pressa.

El recorregut continua fins a la Font del Carinyo, on l’aigua forma una petita bassa envoltada de vegetació. El trànsit disminueix i l’ambient es torna encara més silenciós. L’itinerari, circular, torna finalment al punt d’inici, concentrant en pocs quilòmetres un entorn on el ritme canvia completament respecte al centre urbà.