L'Anuari Next Llobregat analitza el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la vista posada a l'Agenda 2030 al sud de l'àrea metropolitana barcelonina a través de més de 50 entrevistes a experts, alcaldes i responsables institucionals

Quan només queden 4 anys per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats a l'Agenda 2030, l'Anuari Next Llobregat posa en valor la feina que es fa des del Baix Llobregat i en cadascun dels municipis que integren la comarca, més l'Hospitalet. Es pot descarregar gratuïtament el PDF de la publicació aquí:

https://drive.google.com/file/d/1rBHQUahNWrgEnDCCGYDFAqRmzpqfWjTg/view

La redacció de BCN Content Factory ha aterrat els ODS en aquest territori al sud de la metròpoli barcelonina per analitzar el que s'ha fet i es planeja fer per part de les institucions locals i supramunicipals per fer front a l'emergència climàtica, però també han preguntat a les empreses i ONG a través de més de 50 entrevistes a camps els alcaldes i alcaldesses, entre els que destaquen les que acaben de prendre possessió del càrrec després dels darrers canvis derivats del Govern del president Salvador Illa.

I com que l'any 2025 es trobava al meridià de l'actual mandat a les ciutats i pobles del territori Llobregat, a les entrevistes també s'interpel·la els alcaldes i alcaldesses sobre el grau de compliment dels seus programes de govern i de les promeses electorals que van fer a les darreres eleccions municipals. Per arrodonir els qüestionaris, responen a les preocupacions que els ciutadans manifesten a l'últim DIBAròmetre, l'enquesta sobre percepció veïnal del municipi, serveis i administració dels ajuntaments desplegada per la Diputació de Barcelona.

 17 reportatges, un per cada ODS

L'Anuari Next Llobregat s'estructura en dos grans blocs que arrenquen amb un capítol amb 17 reportatges grans reportatges transversals sobre el grau de compliment de cada ODS en aquest territori, incloent-hi les opinions d'experts i posant exemples de realitzacions concretes a la comarca i als municipis; i un segon bloc on es planteja què fan i faran les institucions supramunicipals d'àmbit local al territori Llobregat aquest any 2025 i fins al final del mandat el 2027, tant des de la Diputació de Barcelona com de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, per finalitzar amb una sèrie d'entrevistes als alcaldes i alcalde.

La publicació ha interactuat amb allò més proper, les empreses, les organitzacions socials, les entitats, els polítics i les administracions públiques del Baix Llobregat i l'Hospitalet. L'editor de BCN Content Factory, Juan Carlos Valero, destaca el que diu Carles Riba, expert en temes d'energia, al capítol corresponent a l'ODS 7, on alerta que aquesta comarca és una de les zones de la península ibèrica on la transició energètica serà més difícil a causa del seu territori reduït respecte a la seva gran població i l'elevat grau de la seva activitat. “Encara amb uns estalvis energètics del 21% respecte als usos actuals, es necessitarien unes superfícies de captació (en equivalent fotovoltaic) de 15.080 hectàrees (el 30,9% de la superfície comarcal), de les quals tan sols unes 3.400 hectàrees podrien ser instal·lades al mateix”.

Aprofitar les oportunitats de desenvolupament

Per part seva, Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i exdirigent sindical al Baix Llobregat, recorda que aquesta comarca “va aprofitar en el passat totes les oportunitats de desenvolupament, mentre que va negociar tots els perjudicis”. "Unes negociacions que van portar a un model de creixement més equilibrat del que teníem i podíem somiar", afegeix el president del CESB.

Precisament per aquesta capacitat negociadora i la mobilització comunitària que la donava suport, des de sindicats, a partits polítics, ajuntaments, veïns i pactes socials amb les patronals PIMEC i AEBALL, va ser possible que el Baix Llobregat aconseguís els nivells actuals de benestar alhora que s'executaven gegantines operacions com el desviament del tram de desembocament.

Diàleg entre experts en la presentació del llibre

Castellana atribueix part d'aquest èxit a la política de Pasqual Maragall, “que no només va posicionar Barcelona al món, sinó que també la va integrar amb el seu entorn, a diferència del model anterior que es menjava el territori i només el feia servir com a pati del darrere”. La idea de Maragall, conclou el president del CESB, “ara s'ha de consolidar i ser el model per assolir els ODS de l'Agenda 2030, però sobretot per exportar la capacitat de concertació interna que el Baix Llobregat té a la resta de la regió metropolitana”.

El llibre es va presentar amb un diàleg entre el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, ​​Francesc Castellana (avui director general del SOC), el doctor en Enginyeria i el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible, Carles Riba, i la vicepresidenta executiva de l'associació empresarial AEBALL, Rosa Fiol. Van tancar l'acte Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i Pilar Díaz, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Barcelona.