Quan fa uns mesos vaig començar a treballar en la sèrie documental Radio Metropol. Quaranta anys després. Les veus d’una història que mereix ser recordada, tenia molt clar quin n’havia de ser l’objectiu. No volia fer un exercici de nostàlgia ni limitar-me a recordar una emissora que va deixar d’emetre fa quatre dècades. La meva intenció era recuperar una part de la nostra memòria col·lectiva i deixar constància d’una manera de fer ràdio que va marcar una època i que encara avui continua molt present en el record de milers de persones.

Amb la publicació del dotzè i últim episodi conclou un projecte que m’ha permès retrobar-me amb companys d’una etapa decisiva de la meva vida professional. A Radio Metropol vaig tenir la responsabilitat de realitzar programes i coordinar la programació de l’emissora, una experiència que va marcar profundament la meva manera d’entendre aquest ofici i que m’ha permès afrontar aquesta producció des d’una doble perspectiva: la del professional que va viure aquella experiència des de dins i la del periodista convençut de la importància de preservar el nostre patrimoni radiofònic.

La idea era senzilla: reunir de nou les persones que van fer possible Radio Metropol i deixar que fossin elles mateixes les que reconstruïssin la història amb les seves pròpies paraules. Sense artificis, sense dramatitzacions i sense més guió que el dels seus records. El resultat han estat dotze episodis que permeten comprendre què va representar aquella emissora per a Cornellà, per al Baix Llobregat, per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per a la història de la ràdio de proximitat de Catalunya.

El més enriquidor d’aquest projecte ha estat comprovar l’extraordinària disposició de tots els participants. Des del primer moment vaig trobar una resposta generosa i entusiasta. Ningú va entendre aquestes converses com una entrevista personal, sinó com una oportunitat per reconstruir col·lectivament la història d’una emissora que va formar part de la vida quotidiana de milers d’oients.

El meu agraïment més sincer a Montse Garrido, María José Salvador, Juan Sánchez, José Antonio Gómez, Paco Muñoz, José Antonio Luque, Ildefonso Urbán, Paco Romero, Pedro Parreño i Javier García, que, des de responsabilitats molt diferents, van ajudar a construir una ràdio propera, innovadora i profundament compromesa amb el seu entorn.

Vull destacar de manera especial la col·laboració de Ceferino Cuadrado, representant de la propietat de Radio Metropol. El seu testimoni ha estat essencial per comprendre com va néixer el projecte, quina era la filosofia de l’emissora i com es va desenvolupar una iniciativa que acabaria convertint-se en una referència de la comunicació local durant la primera meitat dels anys vuitanta. A més, la seva conversa ha permès recordar moltes de les persones que van contribuir a fer gran Radio Metropol, ampliant així el reconeixement col·lectiu que pretén aquesta sèrie documental.

L’episodi final incorpora també les aportacions de Marisa de Madre, que representa la veu de les persones que acompanyaven cada dia la programació des de l’altra banda del receptor; Txema Bó, que aporta la visió d’un professional de la ràdio sobre el valor que van tenir aquelles emissores de proximitat; i Narciso Muñoz, que recorda l’estreta relació entre Radio Metropol, la Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Cornellà i el teixit associatiu de la ciutat, una vinculació que reflecteix el compromís social que sempre va caracteritzar l’emissora.

Hi ha una conclusió que es repeteix pràcticament en totes les converses. Radio Metropol va ser molt més que un lloc des d’on es feien programes. Va ser un espai on van florir la innovació, la creativitat radiofònica, l’experimentació i una manera de comunicar molt avançada per al seu temps. Un lloc on molts professionals vam créixer, vam compartir experiències, vam aprendre els uns dels altres i vam descobrir que la ràdio de proximitat es podia fer amb la mateixa il·lusió, exigència i professionalitat que qualsevol gran emissora.

Un dels aspectes més enriquidors de l’episodi de Ceferino Cuadrado ha estat precisament recordar moltes de les persones que van contribuir al creixement i consolidació de Radio Metropol. Gràcies a aquest recorregut per la memòria tornen a aparèixer noms com José María Sanfélix, Joaquín Sebastián, Francisco Hidalgo, Antonio León, Ana Cara, Núria Morgado, Pepe Tejada, Antonio Franco “Tito”, Josep Pedrerol, Encarna Castón, Javier Rodrigo, la padrina de l’emissora, la senyora Matilde, Salvador Pàmies, Pedro Gil-Mazo, Josep Anton Pagès o Ramón Goicochea, entre molts altres. Una relació que, amb tota seguretat, mai no podrà ser completa, però que vol convertir-se en un reconeixement col·lectiu a totes les persones que, des de funcions molt diverses, van ajudar a construir la història de Radio Metropol. Perquè Radio Metropol mai no va ser la feina d’unes poques persones; va ser el resultat de l’esforç, la il·lusió i el compromís d’un gran equip humà.

El meu agraïment s’estén igualment a Romántic de Cornellà, on s’han enregistrat totes les entrevistes que integren aquesta sèrie documental, i a Nuria García, la veu corporativa de la qual ha acompanyat els dotze episodis aportant una identitat sonora elegant i recognoscible que ha donat unitat a tota la producció.

Vull expressar també el meu agraïment a Next Llobregat per la sensibilitat demostrada envers aquesta iniciativa i per oferir als seus lectors l’accés als dotze episodis que componen la sèrie documental. La seva col·laboració ha contribuït a ampliar la difusió d’un treball que pretén preservar una part important de la memòria radiofònica de Cornellà, del Baix Llobregat i del conjunt del territori metropolità.

Després de molts mesos de feina, tanco aquesta sèrie amb la satisfacció d’haver contribuït a conservar un petit fragment de la nostra història radiofònica. Si d’aquí a uns anys algú vol conèixer què va ser Radio Metropol, com es feia ràdio als anys vuitanta o qui van ser les persones que van fer possible aquella aventura, trobarà en aquests dotze episodis un testimoni directe explicat pels seus mateixos protagonistes.

Les emissores poden desaparèixer, els estudis poden tancar i les freqüències poden deixar d’emetre. Però quan un projecte ha format part de la vida de tantes persones, el seu llegat roman.

Quaranta anys després, Radio Metropol encara té molt per explicar.