Resistència i resiliència
Les principals dificultats que Ferrer ha hagut de superar com a professional de l’atletisme tenen molt a veure amb la capacitat mental de resiliència. “El més difícil ha sigut agafar confiança en mi mateix després d’alguns errors que he tingut en campionats internacionals, i fins i tot renúncies personals”, exposa. “A l’europeu, l’any passat, no vaig poder finalitzar el decatló. I al Mundial de Cali anava segon al rànquing, vaig fer tres nuls a la perxa i em van treure de les opcions de medalla”, recorda, d’entre les experiències més complicades que ha hagut d’afrontar.
Per això, si hagués de donar un consell a algun jove que volgués seguir els seus passos, el santboienc li diria “que gaudeixi de l’esport i que no s’obsessioni amb els objectius”. I afegeix: “A mi m’agrada tenir els objectius presents, però crec que quan gaudeixes i et diverteixes és quan realment millores”.
De fet, i en referència a les capacitats dels joves per a desenvolupar-se com a professionals de l’esport, Ferrer opina que “el talent jove no està subestimat. Es té massa en compte, i això de vegades fa que aquest talent deixi de ser-ho”. Així, aprofita per a denunciar la situació que han patit coetanis de l’esport, que han acabat ofegats per la pressió i la càrrega física. “Quan veuen una persona que comença a destacar en edats molt joves, s’obsessionen amb ella i aquella persona s’acaba cremant o ho acaba deixant. I en el cas de l’esport, això provoca lesions fortes. Això li va passar a una companya meva”, manifesta.
Per això, conclou que “la salut mental és el principal en l’esport”. I apunta: “En el meu cas, considero que tinc una ment bastant centrada. A les competicions, quan faig 10 proves, si fallo en una, a la següent haig d’estar bé. Has de saber recuperar-te”.