Millor ens aniria en aquesta societat nostra, moguda per l’individualisme i el culte a l’espectacle, i mancada de comunicació, si aprenguéssim a cultivar les virtuts de l’agraïment i del reconeixement. (Encapçala aquest article el cartell del darrer Café Filosòfic d’Esplugues, amb Platón, el filòsof que va crear el banquet més famós de la història, flaquejat pels dos savis que fan enguany anys: Ramon Turró i Jean Anthelme Brillat-Savarin)

El motiu que ens aglevava aquest divendres no era altre que homenatjar les nostres amigues del Cau de les Arts d'Esplugues, la Tere i l’Eugènia, que ja fa prop d’onze anys que ens acullen en les nostres xerrades filosòfiques i gastronòmiques. Quina millor excusa per a fer-ho que aprofitar el primer centenari de Ramon Turró (1854-1926) i el segon de Jean Anthelme Brillat-Savarin (1755-1826).

Tot i que no era el nostre propòsit de fer una dissertació erudita i científica sobre la relació entre el pensament i la gastronomia, sinó exercir l’amistosa pràctica de la convivialitat, el professor Ramon Alcoberro ens va fer una magnífica exposició enllaçant el Banquet (o Convit) de Plató, Brillat-Savarin i el Dr. Turró. 

Ens va apropar la figura gairebé desconeguda de l’insigne Ramon Turro, inscrita dins de la tradició, molt catalana, dels metges-filòsofs, que tant ha aportat al pensament a casa nostra, en absència d'una estructura acadèmica consolidada. No debades, Turró (veterinari titulat, company d’estudis de Ramón y Cajal i col·laborador de Jaume Pi i Sunyer) a més de fundador de la Societat de Biologia de Barcelona, va ser cofundador de la Societat Catalana de Filosofia, dins de l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb altres savis d’aquells moments.

Turró va desenrotllar la teoria del coneixement tròfic, a través del seu llibre Els orígens del coneixement: la fam (1912), que preconitza el paper del nostre cervell, no com a tabula rasa, mer receptacle passiu dels estímuls externs, sinó com a element actiu en la cerca d’aquest coneixement.

Brillat Savarin, magistrat i gastrònom francès, que va assistir a l'esclat dels restaurants, freqüentats per la triomfant burgesia després de la Revolució Francesa, ens ha deixat un llibre: Physiologie du Goût (1825), amb tot un seguit de frases que constitueixen normes per a la correcta elaboració de les viandes, el satisfactori plaer de la taula i de conducta per a un bon gaudi de la convivialitat, concepte (el de viure el consum d’aliments com una joiosa pràctica de l'amistat al voltant d'una taula) que va encunyar aquest autor, i que després va desenvolupar Ivan Illich (1926 -100 anys!-2002) com a alternativa davant l’auge del domini de l’eina i la màquina en la nostra civilització. Només en citarem una, la més coneguda: “digue’m què menges i et diré qui ets”. Roland Barthes va dir: “El llibre de Brillat-Savarin és el llibre del que és pròpiament humà”.

El brillat-savarin és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de vaca. Fou creat, des de 1890, per la família Dubuc, prop de Forges-les-Eaux (Sena Marítim), sota el nom d'«excelsior» o «delícia dels gurmets» i reanomenat, en els anys 1930, per Henri Androuët en honor del magistrat i cèlebre gastrònom Jean Anthelme Brillat-Savarin. Es produeix a les regions de Normandia i Borgonya.

Aquest formatge ha servit de base a la Joana Rodríguez, en simbiòtic equip amb l’Eugènia i la Tere, per crear un plat reblert de saborosos ingredients i de simbologia, el Turro-Savarin, i per encetar el festí de l'amistat i del coneixement.

Una bona quantitat de lliçons podríem aprendre d'aquests dos personatges, no els hem pas esgotat, però sí que hem tornat a fruir de l’acompanyament d’amics, nous i de sempre, que és una de les millors formes de la saviesa.

Més informació i entrevista a Jaume Grau aquí:

https://www.nextllobregat.cat/ca/noticia/jaume-grau-promotor-cultural-i-organitzador-dels-cafes-filosofics-el-nostre-territori-i-la-societat-catalana-en-general-som-molt-rics-en-iniciatives-i-en-associacionisme/senior