La nova instal·lació industrial situa la segona ciutat de Catalunya en la cadena de valor de l’economia espacial, en ple debat sobre la sobirania tecnològica europea. L’Hospitalet farà aquest dilluns, 13 de juliol, un nou pas en la seva posició com a enclavament d’indústria tecnològica avançada. La companyia Pangea Propulsion inaugura oficialment una nau industrial dedicada a la fabricació, el muntatge i l’assaig de sistemes de propulsió espacial, ubicada al carrer de José Agustín Goytisolo, 15, al costat del recinte de Fira de Barcelona a Gran Via. L’acte d’aquesta companyia comptarà amb una àmplia representació institucional i empresarial, en una cita que connecta directament amb la creixent importància de l’espai i la defensa com a nous àmbits d’oportunitat per a la indústria del Baix Llobregat i L’Hospitalet.

L’obertura d’aquestes instal·lacions suposa un pas clau en la industrialització de Pangea Propulsion, que busca accelerar el desenvolupament de les seves tecnologies i productes en un moment en què Europa intenta reforçar la seva autonomia i sobirania tecnològica. L’empresa vol contribuir amb aquesta nova planta a l’enfortiment de la indústria espacial i de defensa europea, en un context en què els sistemes de propulsió, els satèl·lits, les telecomunicacions crítiques, les dades i les infraestructures estratègiques han deixat de ser sectors de nínxol per convertir-se en peces centrals de l’economia i la seguretat. No en va, el lema de Pangea Propulsion que figura a l’entrada de la factoria és: “No et limitis a somiar amb el futur de l’exploració espacial. Nosaltres el dissenyem”.

Nodrida representació institucional

La inauguració comptarà amb la presència del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper; l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós; i el tinent general Miguel Ivorra, director general d’Estratègia i Innovació de la Indústria de Defensa del Ministeri de Defensa. També està prevista l’assistència del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró; el director general d’Indústria, Xavier Roca; el director d’Aeroports de Catalunya, Jordi Candela; i representants consulars d’Alemanya, Itàlia i França.

La comitiva institucional estarà acompanyada per l’equip directiu i els socis fundadors de Pangea Propulsion: Adrià Argemí, conseller delegat; Gil Sala, director d’operacions; i Xavier Llairó, director comercial. Durant l’acte es farà un recorregut tècnic per la planta per conèixer el funcionament de les instal·lacions, abans de les intervencions institucionals, el tall de cinta inaugural i la fotografia oficial.

Territori d’oportunitats en defensa i espai

La nova nau adquireix rellevància perquè s’instal·la en un territori que ja es perfila com un espai d’oportunitat per a la nova economia espacial i de defensa. El Baix Llobregat i L’Hospitalet compten amb un teixit industrial, logístic, tecnològic i de serveis avançats capaç d’incorporar-se a sectors d’alt valor afegit com les telecomunicacions crítiques, l’energia, l’electrònica, la mobilitat, el programari, les dades, els sistemes terrestres, les infraestructures estratègiques i les tecnologies d’ús dual, civil i militar, segons les intervencions d’Indra Space i Amper en el seminari de l’APIE a la UIMP amb l’assistència de nextllobregat.cat.

Aquest debat territorial situa la inauguració de Pangea dins una lògica més àmplia: la de convertir la innovació en activitat industrial real. En les jornades recents d’AeroS i AEMES, l’associació impulsada per la patronal comarcal AEBALL ha defensat que la sostenibilitat, la mobilitat, l’energia i les noves tecnologies necessiten mercat, projectes, infraestructures, regulació clara, compra pública i col·laboració publicoprivada per transformar-se en economia productiva. El mateix raonament s’aplica ara a l’espai i la defensa: sense una demanda estable, programes tractors i cooperació entre administracions i empreses, el teixit local corre el risc de quedar al marge de les inversions estratègiques.

En aquest escenari, l’espai ja no s’interpreta només com una cursa científica o militar, sinó com una infraestructura crítica de l’economia contemporània. Miguel Ángel Panduro, director general d’Indra Space, ha defensat a la UIMP que activitats quotidianes com la televisió, la ràdio, el GPS, les telecomunicacions, la logística o l’observació de la Terra depenen de satèl·lits i sistemes espacials. També ha subratllat que el gran canvi dels darrers anys ha estat el pas “de la cursa espacial a l’economia espacial”; un pas que va de plantar banderes a construir mercats, negoci, rendibilitat i sobirania tecnològica.

Dependència de xarxes privades de satèl·lits

La guerra d’Ucraïna ha accelerat aquesta reflexió a Europa. La dependència de xarxes privades de satèl·lits ha evidenciat la necessitat de disposar d’actius propis per garantir comunicacions segures en defensa, seguretat i serveis governamentals crítics. En aquest context apareix el programa europeu IRIS², una de les grans apostes comunitàries per desplegar una constel·lació de satèl·lits d’alta seguretat. Tot i que Pangea Propulsion se centra en sistemes de propulsió, la seva nova planta s’integra en aquest ecosistema industrial que busca reduir dependències exteriors i guanyar capacitat tecnològica pròpia.

El document de context també recorda que el segment terrestre representa al voltant del 85% de l’economia espacial, fet que obre oportunitats molt més àmplies que la fabricació de satèl·lits en àmbits com els centres de control, les telecomunicacions, el programari, l’anàlisi de dades, la ciberseguretat, les xarxes 5G i 6G i els serveis associats. Per al Baix Llobregat i L’Hospitalet, aquesta diversificació és especialment rellevant, perquè permet que empreses industrials i tecnològiques de l’entorn puguin integrar-se en cadenes de valor europees aportant capacitats especialitzades.

Catalunya disposa d’innovació, agències i capacitats tecnològiques, però encara necessita més dimensió empresarial, més empreses tractors i més projecció de mercat. Panduro ha situat precisament aquí una de les debilitats de l’ecosistema espacial català i espanyol: la necessitat de guanyar escala, cooperar més i accedir a contractes de més dimensió. La instal·lació de Pangea a L’Hospitalet es pot llegir com un moviment en aquesta direcció, ja que es tracta d’una infraestructura industrial i no només d’un espai de recerca o desenvolupament.

Indústria de defensa amb alta tecnologia

La dimensió dual, civil i militar, també ajuda a explicar la presència del Ministeri de Defensa en la inauguració. Enrique López, conseller delegat d’Amper, ha descrit en el seminari de l’APIE una transformació profunda de la defensa, que ha deixat de ser només una indústria de plataformes —vaixells, avions, carros de combat o vehicles— per convertir-se en una indústria tecnològica basada en informació, connectivitat, autonomia, programari, dades i resiliència energètica. En aquesta nova defensa tecnològica, l’espai ocupa un paper central al costat de la intel·ligència artificial, els sistemes autònoms, la guerra electrònica, la computació quàntica i les xarxes tàctiques 5G i 6G.

Aquest canvi obre la porta a empreses no tradicionalment vinculades al sector militar, però sí presents en àmbits com les telecomunicacions, l’energia, l’electrònica, el programari, la mobilitat, els sensors, l’emmagatzematge energètic o les infraestructures crítiques. El document subratlla també la importància de l’energia com a capacitat estratègica, amb oportunitats per a sectors del teixit metropolità com les bateries, l’electrificació, l’hidrogen, les xarxes, el manteniment industrial, l’enginyeria, els quadres elèctrics, els sistemes de control i les solucions per garantir la continuïtat dels serveis essencials.

En el cas concret de L’Hospitalet, la planta de Pangea reforça una transformació econòmica que ja s’articula al voltant de la Gran Via, la Fira, la proximitat amb la Zona Franca i el DFactory, l’ecosistema logístic i tecnològic metropolità i el futur BioCluster. El territori Llobregat concentra polígons, empreses auxiliars, operadors logístics, centres tecnològics i activitat vinculada a l’automoció, la mobilitat, l’energia i la digitalització, actius que poden ser determinants per no quedar al marge dels grans programes europeus vinculats a l’espai, la defensa tecnològica i les infraestructures crítiques.