ODS 9 es refereix a promoure una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB. D’altra banda, s’ha de promoure la innovació i reduir la bretxa digital si volem garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement. L’ ODS 9 també té per objecte el desenvolupament d’infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat. Demana que siguin sostenibles, que els seus beneficis econòmics i socials siguin clars i que el seu accés sigui assequible i equitatiu.
La importància de l’ODS 9 per als governs locals, metropolitans i també regionals es basa en que aquests són els responsables de crear i mantenir diverses infraestructures. En les seves estratègies de desenvolupament econòmic, poden promoure els polígons d’activitat econòmica, la petita indústria i les start-up, tenint en compte els recursos locals, les necessitats i els mercats. Igualment, poden identificar les mancances en l’accés a les TIC i prendre mesures per solucionar-les, per exemple subministrant aquests serveis en espais públics com les biblioteques.
Molts ajuntaments de la demarcació de Barcelona, com els del Baix Llobregat, contribueixen a aquest ODS fomentant la transició energètica i l’economia circular en el teixit empresarial del seu territori o posant en marxa serveis de simbiosi industrial per a les empreses.
Per abordar l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) numero 9, aquesta publicació ha entrevistat a tres figures destacades de l’economia del territori Llobregat, tant de la comarca com de l’Hospitalet com Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), i els dirigents de les associacions empresarials Rosa Riol (AEBALL) i Joan Soler (PIMEC).
Rosa Fiol, d’AEBALL, diu que en quant al progrés, infraestructures clau com l’aeroport, el port, o la Fira, així com la xarxa de polígons industrials dinamitzen l’economia. I que també hi ha un augment en l’aposta per la digitalització empresarial. “Ens queda pendent millorar l’accés a telecomunicacions avançades, augmentar
la sostenibilitat de les infraestructures i promoure la simbiosi industrial”. I posa d’exemples els projectes d’energies renovables a Viladecans. En quan a qüestions que la vicepresidenta executiva d’AEBALL considera imprescindible pel futur, destaca la transició energètica en polígons, serveis de simbiosi industrial i millora de la connectivitat 5G.
Francesc Castellana
Rosa Riol
Joan SolerPer la seva part, Joan Soler, president de PIMEC al Baix Llobregat i l’Hospitalet, afirma que l’ODS 9 presenta diversos avenços i àrees de millora. A tall d’exemple d’innovació i tecnologia, destaca el Parc Tecnològic del Baix Llobregat, oferint espais i serveis per a empreses tecnològiques i “startups”. Innobaix també és, al seu judici, un bon exemple, una iniciativa que fomenta la innovació empresarial i la col·laboració entre empreses, universitats i institucions públiques. En quant a infraestructures, afirma que s’ha millorat molt la xarxa de transport públic tant d’autobús com la xarxa de metro.
En quant a millores pendents, Soler destaca que la digitalització encara té un important recorregut. Tot i els avenços, les petites i mitjanes empreses necessiten més suport i recursos per seguir avançant.
Exemples de projectes en marxa que destaca Soler serien Sant Boi de Llobregat, per la seva aposta per la sostenibilitat amb projectes com la instal·lació de plaques solars en edificis municipals i la promoció de l’ús de vehicles elèctrics o Cornellà de Llobregat, ha impulsat el projecte Cornellà Natura, que inclou la creació de zones verdes i la millora de la infraestructura urbana per fomentar un entorn més sostenible o la Casa de l’energia de l’ajuntament del Prat, una oficina d’informació i assessorament per a ciutadans i empreses envers la transició energètica i que el passat 22 de novembre va obtenir un guardó dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del Centre d’Estudis Comarcals. En general, Soler assenyala que tots els ajuntaments tenen projectes orientats a la sostenibilitat. I en quant a projectes futurs, cita l’ampliació del Parc Tecnològic per acollir més empreses i fomentar la innovació o el clúster biomèdic. A la pregunta de si creuen que el Baix Llobregat i l’Hospitalet, com l’àrea de serveis de Barcelona i de tot el país, les infraestructures que s’han fet i les projectades són fiables, sostenibles, resilients i de qualitat com fitxa l’ODS 9, Rosa Fiol respon que les infraestructures de la comarca “són competitives, però hi ha marge per millorar la seva sostenibilitat i resiliència”.
Joan Soler creu que les infraestructures de Catalunya ho son, però cal diferenciar les diferents tipologies; infraestructures viàries, com carreteres, ponts, xarxes de transport,o els sistemes d’energia, les tecnologies de la informació i comunicació... El president de PIMEC a la comarca destaca que hi ha molta planificació feta que és el primer pas per poder executar de manera endreçada i coherent la seva construcció i posada en servei. Opina que la xarxa viària és de molta qualitat i malgrat l’elevada intensitat d’us que suporta així com de les incidències meteorològiques, que desgraciadament cada vega són més freqüents, es mostra força resilients i es va millorant.
De fet, assenyala Soler que una de causes que s’endarrereixi de vegades és la l’execució i finalització de noves actuacions, doncs quan els projectes es dilaten en el temps s’han d’anar adaptant als nous requeriments de seguretat i sostenibilitat. Aquest ha estat el cas per exemple de la connexió de la AP7 i la B30. Quan es van reiniciar les obres es va haver de modificar per adaptar-lo als nous requeriments i això va endarrerir molt la seva finalització.
La xarxa ferroviària d’ADIF de Rodalies es potser la que està patint més, però
es deu a un problema de manca d’inversió dels darrers anys que ara cal posar al
dia, a tota cuita, afirma Soler. Però opina que els sistemes d’energia no donen grans problemes i més aviat el que es fa difícil son les altes o els augments de potència. Algunes empreses es queixen dels microtalls i el que estan fent és instal·lar plaques solars per estalviar energia i per estabilitzar la qualitat dels subministrament. Aquest és un exemple de mesura de sostenibilitat acompanyada d’una millora de la qualitat que apunta Soler. Un exemple que el president de PIMEC assenyala que s’està treballant i millorant molt en general serien les infraestructures de sanejament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, doncs destaca que s’han implementat tecnologies avançades per a la gestió de les aigües residuals, incloent la digitalització i l’ús de la intel·ligència artificial per detectar deficiències estructurals i millorar l’eficiència del sistema o projectes de regeneració d’aigües residuals, una solució eficaç per combatre l’escassetat hídrica i que avui ja aporta el 25% de l’aigua subministrada.
ODS9 quadre 1
ODS9 quadre 2Sobre si pensen que els beneficis econòmics i socials d’infraestructures previstes com l’ampliació de l’aeroport són sostenibles i els seus beneficis econòmics i socials són clars, Rosa Fiol, destaca des d’AEBALL que la seva associació empresarial incideix en la necessitat de l’ampliació de l’aeroport del Prat per proporcionar la infraestructura necessària a les empreses i a la ciutadania. Argumenta que tenir connectivitat directa transcontinental és un factor competitiu de primer nivell. La vicepresidenta executiva d’AEBALL opina que Barcelona ha crescut exponencialment en els darrers anys i no pot créixer més en connectivitat transoceànica si no s’amplia la pista. “Necessitem tenir connectivitat directa si no volem perdre el tren de ser un espai econòmic i cultural del món. Per tant, l’ampliació de l’aeroport del Prat és vital per al desenvolupament de l’activitat empresarial del territori”, conclou.
Des de PIMEC també s’assegura que l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona és un gran repte de futur pel territori i pel país i, en aquest sentit, demanem ampliar la seva capacitat amb consens i coordinació a l’hora de gestionar aquest projecte, així com la importància de tenir en compte el seu impacte en el medi ambient.
Des de PIMEC han presentat a diferents ajuntaments les propostes per al consens sobre el model aeroportuari català i la millora de l’aeroport del Prat. L’objectiu, afirma Soler, és buscar els majors i millors consensos que permetin avançar cap a una proposta que pugui agregar progrés, atracció de talent i inversions, eficiència, sostenibilitat i governança compartida. Entre les propostes, Soler destaca la constitució d’una comissió de consens per a l’impuls aeroportuari, liderada pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana,
els Ajuntaments del Prat i Barcelona i amb la participació de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya. Els eixos inspiradors de la proposta han de ser la major i millor connexió transoceànica i internacional de Catalunya, que permeti transformar l’aeroport en un hub internacional. Per aconseguir-ho, Soler aposta per un sistema aeroportuari que millori la seva gestió integral i operativa, així com la tecnologia, amb l’aplicació de les millors pràctiques internacionals de tot tipus. L’objectiu és aconseguir l’aprofitament total de les seves pistes i de tots els aeròdroms, així com del conjunt d’interconnexions possibles i la resta d’infraestructures existents. Des de PIMEC considerem que l’ampliació de l’aeroport s’ha de regir pel principi de sostenibilitat amb el seu entorn, aplicant mesures de compensació o ponderació del seu impacte més immediat i preservant l’interès general per sobre de l’interès particular.
Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i històric dirigent sindical del Baix Llobregat, destaca que la comarca va créixer moltíssim “perquè de les oportunitats es van aprofitar totes i els perjudicis es van negociar
tots”. Castellana opina que el desenvolupament del Delta no es pot explicar sense el desviament del riu, una gran infraestructura que recorda que “es va negociar i es va
fer bé”. També amb la reestructuració de la zona central del Baix Llobregat, amb una indústria que ha canviat el 90% la seva pell, tant en la tecnologia com en serveis que han elevat la qualitat.
El creixement del Port i l’aeroport ha estat brutal per l’històric dirigent sindicalista del Baix Llobregat, que recorda que “la batalla va ser molt intensa i les discussions van portar a un model de creixement més equilibrat del que teníem i podíem somiar i és per això que la nostra comarca ha quedat més desequilibrada que la zona del Besós. “Això es va aconseguir amb uns ajuntaments forts i un moviment ciutadà igualment fort”, sentència Castellana. En efecte, el Baix va tenir la capacitat de lluitar per un model de desenvolupament recolzat en una amplia mobilització comunitària de sindicats, veïns i pactes socials amb PIMEC i Foment. “Vam ser capaços de pactar cada una de les bases del creixement que tenim actualment”, recorda. I afegeix com a exemple que la vicepresidència executiva metropolitana a l’AMB està en mans del Baix des de fa dècades.
ODS9 quadre 3
ODS9 quadre 4Per Castellana, la llavor de tota aquesta evolució la va posar Pasqual Maragall, que no només va posicionar Barcelona al món, sinó que la va integrar amb el seu entorn, a diferència del model anterior que es menjava el territori. “La idea de Maragall va ser important i ara s’ha de consolidar i ser el model dels ODS, però sobretot exportar la capacitat de concertar interna i externament, integrant la resta de la regió metropolitana”, afirma el president del CESB. En aquest sentit, destaca que “la capacitat d’aportació sense arrogància del Baix Llobregat, en condicions d’igualtat, i les capacitats de compartir amb autoestima es veu que el model és el de la nostra comarca. Definitivament, tant el Baix Llobregat com Catalunya avançarà reconeixent la capacitat mútua”, conclou Castellana.
Sobre l’objectiu si es promou una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB, Rosa Fiol, d’AEBALL, creu que l’ús d’energies renovables en polígons com el de Gavà és un exemple positiu. “Cal més suport per aplicar processos sostenibles en petites indústries, i en aquesta línia són imprescindibles ajuts per la retirada de l’amiant, que facilitin a les empreses les inversions necessàries”, afirma la vicepresidenta executiva de la patronal baixllobregatina.
Joan Soler també opina que no es promou suficientment una industrialització inclusiva i sostenible. El president comarcal de PIMEC afirma que s’haurien de crear més incentius per tal que les empreses industrials avancin en aquest camí. A tal d’exemple, cita que s’han convocat ajudes per a la instal·lació de plaques solars, amb bonificacions a l’IBI i després no s’han mantingut de manera plurianual. En quant a les noves tecnologies, “aquí anem molt perduts en alguns sectors com el de la mobilitat, on s’ha precipitat canvis tecnològics a l’industrial de l’automòbil que no s’han vist compassades pel mercat”. Soler assenyala que l’industria ha fet grans esforços, de manera precipitada pels terminis que s’han donat, i que no han tingut temps de madurar o que no han tingut acollida comercial. “Tots aquest recursos esmerçats, alguns amb importants ajudes públiques, han tingut un resultat limitat”, afegeix.
A la pregunta si es promouen prou els polígons d’activitat econòmica, la petita indústria i les start-up, tenint en compte els recursos locals, les necessitats i els mercats, Joan Soler respon que tots els municipis fan esforços per poder-se dotar de bons polígons d’activitat econòmica. De fet, el Baix Llobregat és una de les comarques amb major nombre de polígons, 122, i amb una ocupabilitat alta, el 81%.
La gran majoria dels polígons tenen tots tipus de serveis, i al voltant del 80% compten amb fibra òptica. Molts d’ells tenen una bona gama de mides de locals per
tal que s’hi puguin instal·lar petites empreses. Segons Soler, aniria bé podar comptar amb més espais per emprenedors i start-up. Algunes empreses grans ja fan aquest paper acollint a les seves instal·lacions noves empreses que d’alguna manera generen sinèrgies, com és el cas d’Almirall al seu centre de i+d de Sant Feliu de Llobregat, el que han anomenat The Hive, un innovador ecosistema de col·laboració situat al seu centre d’R+D amb l’objectiu d’impulsar l’avanç científic i on ja s’han incorporat empreses com Centrien o Zeclinics.
Per contribuir a assolir els objectius de l’ODS 9, Joan Soler recomana als ciutadans que poden dur a terme diverses accions individuals i col·lectives que afavoreixin el desenvolupament d’infraestructures inclusives, sostenibles i resilients, i promoguin la industrialització i la innovació sostenibles. En aquest sentit, destaca optar per productes locals i recolzar petites empreses que utilitzen processos sostenibles i tecnologies netes. També els ciutadans poden participar en iniciatives locals que promoguin l’economia circular, com projectes de reciclatge, reutilització de recursos i programes de sensibilització ambiental. A més de col·laborar amb projectes tecnològics o comunitaris, com hubs d’innovació, xarxes de mobilitat sostenible o iniciatives d’energia renovable. Aquest tipus de projectes reforcen l’ecosistema industrial local i la seva capacitat d’adaptació als desafiaments moderns.
Només el 15% dels ODS estan en l’actualitat en camí d’acomplir-se, el 48% en risc moderat o greu de no assolir-se i el 37% clarament en retrocés. Aquesta situació subratlla la necessitat d’un canvi sistèmic que vagi més enllà de les solucions a curt termini i abordi les arrels estructurals dels problemes globals. Aquesta és una de les conclusions principals del setè Informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als ODS, titulat “Les empreses davant del repte del canvi sistèmic”, elaborat per la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade, en col·laboració amb l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.
“És urgent un canvi sistèmic. No es tracta només d’adaptar les pràctiques actuals, sinó de reimaginar completament els nostres sistemes econòmics i socials, per tal de garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini”, ha explicat Àngel Castiñeira, director de la Càtedra LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade. “Les empreses tenen un paper essencial no tan sols a mitigar el seu impacte ambiental, sinó a ser motors d’un canvi positiu i durador. Cal una crida a l’acció perquè tots els sectors de la societat contribueixin a una transformació que ja no es pot posposar”, ha conclòs Castiñeira.
AUGMENTA L’ATENCIÓ ALS RISCOS DEL CANVI CLIMÀTIC
El setè Informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) realitzat l’any 2024 proposa un enfocament més integrat i holístic, que es reflecteix en la intersecció creixent entre els departaments financers i de sostenibilitat de les empreses. I sosté que aquesta tendència podria enfortir la integració de pràctiques sostenibles en les estratègies empresarials a llarg termini.
L’estudi analitza aquesta situació amb un grup significatiu d’empreses de l’IBEX35 i destaca els reptes a què s’enfronten en l’escenari actual de crisi sistèmica i els riscos creixents per a la sostenibilitat, que impacten en les seves estratègies i models de negoci. Al llarg d’aquest reportatge també s’analitzarà el que fan les petites i mitjanes empreses, en especial les de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, amb entrevistes als responsables de les patronals Pymec i AEBALL, així com al president del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Segons l’anàlisi d’Esade a les grans companyies, el procés de transició de les empreses cap a la sostenibilitat s’està accelerant per la pressió dels riscos sistèmics emergents i per la nova regulació. S’observa un augment de l’atenció als riscos del canvi climàtic i d’altres disrupcions sistèmiques, atesa la seva connexió indestriable amb la materialitat financera de les empreses. Algunes empreses estan traslladant les comissions de sostenibilitat al departament financer, cosa que atorga a les dades no financeres un valor estratègic sense precedents en les organitzacions.
LA CONTRIBUCIÓ EMPRESARIAL A L’AGENDA 2030
El darrer capítol de l’informe que elaboren la Càtedra Lideratges i Sostenibilitat d’Esade i l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” mesura també la contribució de 105 empreses cotitzades espanyoles a l’Agenda 2030. A mesura que ens acostem a la segona meitat del termini establert per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, encara que les empreses espanyoles s’estan comprometent més amb la sostenibilitat, els reptes globals en matèria de clima, desigualtat i recursos naturals estan frenant els avanços a escala mundial.
L’informe destaca una paradoxa preocupant: per bé que ha augmentat el percentatge d’empreses que reporten les seves pràctiques de sostenibilitat, fins arribar al 92% el 2022-2023, s’aguditzen els problemes globals, com el canvi climàtic, la biodiversitat i l’equitat social.
Entre els objectius més esmentats per les empreses destaquen l’ODS 13 (Acció climàtica), l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) i l’ODS 12 (Consum i producció responsables). En canvi, objectius crítics com l’ODS 14 (Vida submarina), l’ODS 1 (Fi de la pobresa) i l’ODS 2 (Fam zero) continuen essent poc atesos.
MARGE DE MILLORA EN LA BRETXA SALARIAL I EN L’IMPACTE AMBIENTAL
Pel que fa a la dimensió de les persones, en termes d’equitat de gènere, les dones tenen ara més pes en la direcció i en els consells d’administració. L’informe revela que el 33% de les dones ocupen llocs als consells d’administració, el 27% en càrrecs de direcció i el 38% a la plantilla en general. Tanmateix, la paritat a la plantilla està estancada al voltant del 12% des del 2017 i la bretxa salarial bruta de gènere se situa en el 17%.
Pel que fa a la governança, el 24% de les empreses inclouen criteris ambientals i el 33%, criteris socials en les seves missions corporatives, mentre que només una de cada quatre empreses té comitès destinats a tractar exclusivament dels afers relacionats amb la sostenibilitat.
Finalment, a l’apartat del planeta, el 36% de les empreses divulguen que estan compromeses amb els objectius basats en la ciència (SBT). Només el 67% reporten
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona va celebrar el XXVIII Consell General de l’Associació en el marc del qual va tenir lloc el col·loqui “L’economia blava: oportunitats per a la indústria metropolitana”, amb la participació d’Anna Majó, directora de Sectors estratègics i Innovació de Barcelona Activa; Emma Cobos, directora d’Innovació i Estratègia de Negoci del Port de Barcelona; Samuel Gómez, conseller delegat de Sym Naval, i la moderació de la periodista Cristina Buesa, que va apuntar que el 37% de la població mundial viu en ciutats costaneres i que l’economia blava, que representa un 3% del PIB mundial segons dades del Banc Mundial, obre oportunitats per al creixement de la indústria metropolitana.
Majó va indicar que els vectors de creixement de l’economia blava al territori metropolità són la sostenibilitat, la innovació i la col·laboració, tant entre municipis com publicoprivada. Cobos ha posat en valor el BlueTech Port, el hub d’innovació
del Port de Barcelona per impulsar noves tecnologies en economia marina sostenible vinculades a sectors tradicionals i a noves indústries de valor afegit (biotech, regentech, energies renovables...). Gómez, que representa una empresa dedicada a la construcció i manteniment naval sostenibles, va posar de manifest la falta de personal tècnic format en noves tecnologies i sostenibilitat en l’àmbit naval i la necessitat d’acompanyament institucional (beneficis fiscals i finançament) per impulsar empreses de l’economia blava.
L’acte va estar presidit per Jordi Valls, president del Consell General del Pacte Industrial i quart tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Valls va assenyalar que en un context mundialment competitiu, és més important que mai que les diferents administracions i entitats, públiques i privades, estableixin estratègies de col·laboració. En aquest sentit, organitzacions com el Pacte Industrial són un espai de treball idoni per contribuir en l’impuls d’un model econòmic més sostenible, compromès amb el medi ambient, la creació d’ocupació de qualitat i la cohesió social.
La benvinguda va anar a càrrec de Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú. Ruiz va destacar que el treball conjunt entre administracions, patronals i sindicats d’abast regional ha de permetre “detectar els dèficits de competitivitat per a les empreses i ciutats, i treballar per convertir-los en oportunitats per a la indústria”.
En aquest sentit, ha dit, Vilanova i la Geltrú necessita augmentar el sòl industrial davant la demanda existent: “estem en disposició d’oferir a curt termini 60.000 metres quadrats de sòl per a activitat econòmica, però necessitem la complicitat de la Generalitat de Catalunya”. Així mateix, l’alcalde ha apuntat a l’economia blava i altres economies emergents, com la vinculada a les tecnologies disruptives i la innovació, com a estratègiques “per reformular el model productiu i esdevenir factors d’alta competitivitat”.
La reunió anual del Pacte Industrial ha comptat amb la participació dels representants dels ajuntaments i de les entitats que integren l’associació, i enguany s’ha celebrat per primera vegada a Vilanova i la Geltrú. Carles Ruiz, que en el moment de fer- se la reunió era alcalde de Viladecans, va estar nomenat president del Comitè Executiu del Pacte Industrial en substitució de Núria Marín, que va anunciar que deixava el càrrec amb motiu del seu relleu al capdavant de l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat.
En la seva intervenció, el nou president del Comitè Executiu va manifestar la voluntat de continuar treballant en la línia dels més de 25 anys d’història del Pacte Industrial, fomentant el diàleg i compartint propostes innovadores. També va destacar que alguns dels principals elements que han de servir per impulsar la indústria són la formació, la gestió del talent, l’autonomia estratègica i un planejament i desenvolupament urbà compatible amb la nova indústria.
El Consell General també ha aprovat el nomenament de les vicepresidències. Atenent a la rotació anual que contemplen els Estatuts de l’associació, Sergi Fuster,
de PIMEC, ha pres el relleu de M. Rosa Fiol, d’AEBALL i representant de Foment del Treball, com a vicepresident en representació de les organitzacions empresarials; i Omar Minguillón, de la UGT de Catalunya, ha pres el relleu de Liliana Reyes, de CCOO de Catalunya, com a vicepresident en representació de les organitzacions sindicals.
Per la seva part, el coordinador gerent del Pacte Industrial, Carles Rivera, va presentar la Memòria d’activitats 2023 de l’entitat i ha apuntat algunes de les que seran les línies de treball durant els propers mesos. Rivera ha ressaltat el cas de l’economia blava, com una oportunitat d’aprenentatge a partir de les experiències de col·laboració entre actors diversos, que esdevenen factors de desenvolupament sostenible al llarg de tota la geografia metropolitana.
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació constituïda l’any 1997 amb la missió de configurar una aliança estratègica entre administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicats per impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació d’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat al territori metropolità.
En el marc d’aquesta aliança, el Pacte Industrial ha aconseguit sumar les voluntats de 50 ajuntaments, 11 organitzacions empresarials, els 2 sindicats majoritaris, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea metropolitana de Barcelona, 6 consells comarcals, 6 universitats i diverses institucions vinculades al desenvolupament econòmic.
Un total de 48 empreses de la província barcelonina han participat a la dotzena edició del programa ‘Accelera el creixement’, promogut per la Diputació de Barcelona i PIMEC per dotar les pimes d’un pla de creixement i d’acció i les eines de suport per portar-lo a terme. De les participants, 11 són del Baix Llobregat, 3 de l’Hospitalet de Llobregat i 3 de Castellbisbal. Els resultats demostren que el programa té un impacte directe en el negoci de les pimes participants: el 31% augmenta la seva facturació després de passar pel programa, el 29% la plantilla i el 64% ha introduït nous productes i serveis, entre d’altres canvis.
Durant les 12 edicions que s’han fet fins ara, ja han participat al programa un total de 597 empreses. La majoria procedeixen del Vallès Occidental (24%), Baix Llobregat (19%) i Vallès Oriental (14%); tenen una mitjana de 19 treballadors/es, desenvolupen la seva activitat al sector industrial (56%) i facturen una mitjana de 3,2 milions d’euros.
Durant els 9 mesos que dura el programa, les pimes participants disposen d’acompanyament personalitzat a càrrec d’experts en diferents àrees de gestió empresarial, treballen en un pla de creixement i compten amb suport per executar-lo. El programa les ajuda en aspectes com la transformació digital, les millores en la comercialització de productes i serveis, l’estructura financera, la internacionalització o l’organització empresarial.
MILLORA EMPRESARIAL I PROGRÉS SOCIAL
Per participar a la 13a edició del programa s’han rebut candidatures de 86 pimes, de les quals s’han seleccionat 50 que iniciaran el programa el proper mes de setembre. L’adjunt a la presidència de PIMEC, Miquel Camps, s’ha mostrat satisfet pels resultats del programa: “Edició rere edició estem aconseguint enfortir el teixit productiu, impulsant la competitivitat, la viabilitat i la productivitat de les empreses participants”, ha destacat. Per això, ha encoratjat les pimes catalanes a participar-hi per assolir els seus reptes i posar fi a les seves problemàtiques més habituals. Camps també ha recordat que la millora de la situació empresarial permet el progrés social perquè les pimes “són el nostre motor econòmic, generadors de riquesa i ocupació”.
En la seva intervenció durant l’acte de cloenda de la 12a edició, la diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana María Martínez, ha posat en valor la tasca dels 87 centres locals de serveis a les empreses de la província, que “van atendre el 2023 més de 64.000 persones emprenedores i gairebé 40.000 empreses, ajudant a crear 2.364 empreses que, en conjunt, han generat més de 3.000 nous llocs de treball”.
Martínez ha celebrat que el programa ‘Accelera el Creixement’ hagi arribat ja a la seva 12a edició. “En aquests dotze anys han passat per aquest programa 597 negocis. Sabem que és un programa exitós i que molts de vosaltres, amb el pas dels anys, encara el recomaneu”, ha recordat.
El 2030 el 75% de les empreses de la UE faran ús del núvol, la IA i les macrodades, segons el Consell Europeu i el Parlament Europeu, després de l’acord anomenat Camí a la Dècada Digital. En aquest context de profunda transformació, per actuar com un catalitzador de l’avenç de la indústria 4.0, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) està impulsant la creació del Districte 4.0, un gran projecte que pivota al voltant de l’emblemàtic edifici DFactory Barcelona com a gran centre d’innovació en els antics terrenys que ocupava SEAT al polígon de la Zona Franca.
Entre els principals projectes per 2025 del CZFB destaca precisament la segona fase d’execució del DFactory Barcelona, que reforçarà aquest ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional amb 70.000 metres quadrats addicionals que se sumaran als 17.000 existents, amb l’objectiu de convertir la Zona Franca de Barcelona en el gran Districte 4.0 i reforçar el seu paper de referent internacional. Igualment, l’entitat continuarà enguany amb els seus principals esdeveniments dedicats a la promoció econòmica, encapçalats per la celebració de la cinquena edició de la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) del 5 al 7 de març; la 27a edició del SIL Barcelona del 18 al 20 de juny i la sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW) del 6 al 9 d’octubre.
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona està implementant la segona fase del DFactori, un espai de 70.000 metres quadrats addicionals que se sumaran als 17.000 existents basats en la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat per ser un motor de riquesa i progrés per a tot el país
També s’ha reactivat la producció de vehicles a l’antiga planta de Nissan ubicada a la Zona Franca de Barcelona, ara amb la fabricació del S700, el primer model de Ebro, la marca comercial de EV Motors. La reindustrialització d’aquesta àrea econòmica suposa l’inici de la superació d’una de les crisis industrials més importants de Barcelona, sorgida de la plena col·laboració entre administracions públiques, sector privat i els agents socials involucrats.
A més, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, juntament amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) col·laboren en 2025 en un projecte pilot per certificar les Zones Franques amb els estàndards més alts de seguretat i transparència en el comerç internacional. En aquest sentit, la Zona Franca de Barcelona ha estat l’escollida, entre totes les zones franques del món, per desenvolupar la part tècnica d’aquesta certificació i es convertirà en la primera zona franca del món a obtenir aquest reconeixement.
Així mateix, el CZFB continuarà impulsant l’ecosistema emprenedor amb iniciatives i projectes a través de les seves dues incubadores d’alta tecnologia: la Incubator 3D, la primera incubadora empresarial d’impressió 3D a Europa i la Incubadora de Logística 4.0, la primera incubadora a Espanya dedicada a la indústria 4.0 en l’àmbit de la cadena del sector logístic.
D’aquesta manera, la institució seguirà el 2025 compromesa amb l’activitat i la promoció econòmica, i plenament focalitzada en la innovació, la sostenibilitat i l’aposta per indústria 4.0. Cal destacar que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és una entitat pública que s’autogestiona, a través de les rendes que rep de les empreses instal·lades al polígon industrial i dels beneficis que extreu de les seves activitats, per impulsar l’activitat econòmica i el benestar social.
L’actual DFactory Barcelona és la “catedral” de la indústria 4.0, un ecosistema d’innovació oberta de 17.000 m2 on conviuen mig centenar d’empreses multinacionals, mitjanes i petites companyies i centres de recerca que desenvolupen projectes pioners en el terreny de la impressió 3D, la robòtica, la ciberseguretat, la realitat augmentada i virtual, la sensorial, la intel·ligència artificial, el blockchain i la nanotecnologia.
Amb la finalitat d’impulsar la indústria 4.0, contribuir al progrés social i econòmic i potenciar la competitivitat internacional de Barcelona, el CZFB està implementant la segona fase del DFactory que, mitjançant una inversió de 100 milions d’euros. L’objectiu és que l’activitat i l’esperit de DFactory Barcelona irradiïn en els gairebé 6 milions de metres quadrats del polígon industrial, fins a convertir la Zona Franca de Barcelona i el Delta del Llobregat en un gran Districte 4.0 per a tota la regió metropolitana de Barcelona, que sigui un pol d’atracció de talent, inversió, negoci i activitat econòmica que repercuteixi en l’economia de la ciutat i del conjunt del país.
Tal com explica Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, “el Districte 4.0 d’alguna manera suposa tornar als orígens del polígon industrial de la Zona Franca, de fa 70 anys, quan SEAT i Motor Ibérica estaven impulsant la indústria de l’automoció, que estava evolucionant ràpidament i era motor de progrés per a Barcelona i per al conjunt de l’Estat. Ara busquem convertir la Zona Franca en un Districte 4.0, de tota la regió metropolitana i com a referència mundial en indústria 4.0, amb DFactory com a element central”.
En aquest sentit, segons paraules de Blanca Sorigué, directora general del CZFB, “el Districte 4.0 ens permetrà crear riquesa i noves oportunitats de negoci, consolidant el paper clau de Barcelona com a capital de la indústria 4.0. Una ciutat pionera, bressol del talent tecnològic i la digitalització, on les empreses poden beneficiar-se d’un ecosistema de coneixement i talent especialitzat. Visualitzem un gran pol de projectes, negocis i coneixement”.
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona és una empresa pública que actua com a dinamitzador del desenvolupament tecnològic i industrial en proporcionar suport a les empreses en la seva transició cap a l’era digital. Impulsa la innovació mitjançant la 3D Incubator i la Logistics 4.0 Incubator; promou la transformació de la indústria 4.0 des del hub tecnològic DFactory Barcelona i connecta la nova economia i els seus sectors socioeconòmics clau. Organitza congressos d’interès econòmic per a Barcelona com el major saló logístic d’Espanya i el Sud d’Europa, el SIL, així com grans esdeveniments de referència amb un format innovador com la Barcelona New Economy Week (BNEW) o la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW). En el seu plenari té representants del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i de les principals entitats econòmiques de la ciutat.
L’entitat presenta l’Actualització del Pla Estratègic 2025-2029 amb el focus posat en el Desenvolupament Econòmic i Social del Territori, la Integració Urbana, el Compliment en ESG i la Sostenibilitat Econòmica a llarg termini
El Districte 4.0 permetrà atraure inversions, captar i retenir el talent i generar oportunitats per al territori. Tal com explica Pere Navarro, “moltes multinacionals expliquen que per decidir la seva ubicació al món mirin que tingui tres coses fonamentals: talent degudament format que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats canviants de les empreses, connectivitat amb el món i un sòlid ecosistema amb bones universitats, centres tecnològics...”. I afegeix que “Barcelona té tots aquests ingredients i la Zona Franca de Barcelona reuneix aquestes condicions”.
“Al DFactory tenim casos de projectes que sobrevolaven Europa estudiant ubicacions i que s’han acabat instal·lant a Barcelona, com és el cas d’una multinacional alemanya que ha instal·lat el seu hub digital a Barcelona i que té un projecte molt potent que creixerà de forma ràpida en els pròxims anys. Per tant, això ja està passant”, recorda Blanca Sorigué.
El Polígon Industrial de la Zona Franca té una ubicació estratègica i compta amb excel·lents infraestructures de transport i comunicacions, al costat del port i de l’aeroport de Barcelona, i és la porta d’entrada de la Unió Europea i un pont natural i cultural cap al nord d’Àfrica i Iberoamèrica. Actualment té 317 empreses instal·lades i, per tant, es tracta d’una de les àrees industrials més importants i més actives d’Espanya, clau en el potencial econòmic de la ciutat.
El plenari del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va aprovar al desembre el seu pressupost per al 2025, amb una previsió de 26,9 milions d’euros de beneficis, xifra que representa un increment del 4,6% respecte al tancament de l’exercici anterior. Així mateix, l’entitat pública ha previst un import net de la seva xifra de negoci per al 2025 de 76 milions d’euros.
En la seva introducció a la sessió, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va destacar “el paper fonamental del Consorci de la Zona Franca de Barcelona com a motor econòmic de la ciutat”, i ha expressat la seva “plena satisfacció amb tots els projectes impulsats, així com amb la gestió del polígon industrial de la Zona Franca de Barcelona, una de les àrees econòmiques més actives i importants de la ciutat”.
Durant la sessió, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, va presentar l’Actualització del Pla Estratègic 2025-2029, que defineix nous pilars estratègics, detalla nous projectes i reajusta les tasques dels projectes en curs. Havent executat amb èxit el Pla Estratègic 2020-2024, definit el 2019 i basat a aconseguir eficiència operativa, ara l’entitat posa el focus en l’impuls de projectes de Desenvolupament Econòmic i Social del Territori, Integració Urbana del Districte 4.0 i Compliment en ESG, tot això basat en la sostenibilitat per generar els recursos que permetin desenvolupar els tres pilars anteriors.
“Els pressupostos per al 2025 mostren clarament el nostre compromís amb tot el que significa la promoció econòmica i social de la ciutat de Barcelona, així com l’impuls de la indústria 4.0 a la regió. Actuem amb un clar compromís perquè els projectes que impulsem ofereixin noves oportunitats a la societat i als sectors econòmics, però, sobretot, que totes elles siguin sostenibles econòmicament a llarg termini”, va explicar Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB.
Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha manifestat que “amb l’actualització del nostre pla estratègic demostrem el nostre propòsit econòmic i social i el desenvolupament de la indústria 4.0 a Barcelona. Per assegurar el compliment dels tres pilars definits al pla estratègic - desenvolupament econòmic i social del territori, integració urbana del Districte 4.0 i l’estratègia ESG- és clau definir un quart pilar que permeti el finançament sostingut a llarg termini. Amb tots els projectes i accions presentats, aspirem a seguir sent un model exemplar de gestió pública, que treballa per i per al desenvolupament econòmic i benestar social”.
Si a la dècada dels 50 SEAT S.A. va posar Espanya sobre rodes, ara ho està fent sobre rodes elèctriques. A través del projecte Future: Fast Forward, la companyia lidera l’electrificació de la indústria espanyola de l’automòbil per transformar Espanya en un hub europeu de l’electromobilitat. El Grup Volkswagen, SEAT SA, PowerCo i els seus socis estan invertint 10.000 milions d’euros en l’electrificació de les plantes de SEAT SA. a Martorell i de Volkswagen a Landaben, Navarra, ia la construcció de la primera gigafactoria de cel·les de bateries del país, ubicada a Sagunt. A més, SEAT S.A. està invertint 300 milions d’euros addicionals en una planta d’assemblatge de bateries a Martorell, que assegurarà més de 400 llocs de treball directes i 100 d’indirectes, juntament amb la creació d’un ecosistema complet de proveïdors.
La planta de Martorell viu una transformació amb una inversió de 3.000 milions d’euros per fabricar cotxes elèctrics. Així, la companyia lidera el clúster per desenvolupar la família de cotxes elèctrics urbans per al Grup Volkswagen. A partir del 2025, els produirà per a les marques ‘core’ del Grup (Volkswagen, Škoda i CUPRA), començant amb el CUPRA Raval. Aquesta transformació també ofereix l’oportunitat de reduir les emissions d’acord amb els objectius de descarbonització de l’empresa.
Amb Future: Fast Forward, SEAT S.A. lidera l’electrificació de la indústria espanyola de l’automoció per transformar el país en un hub europeu de l’electromobilitat
SEAT S.A. ha evolucionat significativament, especialment des del naixement de CUPRA el 2018 quan un grup de ‘believers’ la va llançar com una marca de cotxes disruptiva i emocional que desafia l’statu quo a través d’un disseny únic i atrevit per inspirar el món des de Barcelona. CUPRA és la primera nova marca creada dins del Grup Volkswagen, que integra una gamma de vehicles altament tecnificats i de conducció esportiva, envoltats de tot un ecosistema que potencia el sentiment de pertinença, creant una comunitat que anomenen la Tribu CUPRA.
Quan CUPRA estava fent els seus primers passos, va saber fer front a factors com la pandèmia, la crisi dels semiconductors i la guerra a Ucraïna. Tot i així, CUPRA s’ha consolidat com una de les marques d’automoció que més creixen a Europa: ha lliurat més de 750.000 unitats des de la seva creació i aspira a vendre mig milió de vehicles anuals. A la seva curta vida, CUPRA atresora un valor de marca de 1.500 milions d’euros fins a enfilar-se al segon lloc a la categoria de “marca de moda” de la publicació Auto Motor & Sport. A més, ha aconseguit prop de 200 premis internacionals.
I el creixement no cessa. Tant és així que des del gener al setembre del 2024 ha lliurat 179.100 cotxes, un 5,3% més que en el mateix període de l’anterior any anterior, fet que suposa haver completat els millors nou primers mesos de la seva història i, de passada, impulsar el canvi financer de SEAT S.A., que registra beneficis en els darrers exercicis.
Des del seu llançament el 2018, CUPRA atresora un valor de marca de 1.500 milions d’euros i ha lliurat més de 750.000 vehicles, amb l’aspiració de vendre mig milió anuals
Així, CUPRA ha aconseguit posicionar-se entre els segments de gran consum i premium, atraient nous clients que busquen una alternativa moderna i emocionant.
Així ho ha demostrat recentment amb el llançament del nou CUPRA Terramar, el nou SUV esportiu que porta la mentalitat de la marca a un nivell superior, nous clients i nous segments en creixement sense perdre el seu esperit rebel i desafiant.
CUPRA és una marca sense valors heretats ni tradició que no els impedeix arriscar- se i fer coses diferents. Una alternativa per a la nova generació d’amants dels cotxes que busca alguna cosa única, diferent del que conduïen els pares o els avis.
CUPRA aspira a figurar entre les 100 millors marques globals per al 2030, tot això sent “made in Barcelona”. Per aconseguir-ho, ha avançat ràpidament en la seva globalització amb l’obertura de 9 CUPRA City Garages a Mèxic, Munic, Milà, Lisboa, Rotterdam, Sydney, Berlín, París i Madrid, i preveu obrir-ne tres més a Istanbul, Manchester i Viena entre el 2024 i 2025. L’arribada de CUPRA a Austràlia el 2022 i la futura entrada al mercat nord-americà a finals d’aquesta dècada amb són fites clau en la seva globalització.
Amb SEAT i CUPRA, la companyia ofereix cotxes de combustió eficient, híbrids, endollables i vehicles 100% elèctrics. La marca SEAT gaudeix d’una salut excel·lent i exerceix un paper clau perquè la companyia aconsegueixi un creixement rendible. SEAT juga un rol important al Grup Volkswagen: els conductors de SEAT són 10 anys més joves que la mitjana, i prop del 50% dels seus clients procedeixen de fora del grup. A més, SEAT està definint el seu futur a mesura que el sector de l’automòbil es transforma, explorant oportunitats al món elèctric i assegurant que la transició de la combustió a l’electrificació es faci en el moment adequat, quan la tecnologia sigui accessible.
Per part seva, CUPRA juga un paper crucial en el futur elèctric de SEAT S.A. La marca té l’ambició de ser totalment electrificada per al 2030. I per això compten amb els seus models 100% elèctrics com el CUPRA Born, el seu primer cotxe totalment elèctric; el CUPRA Tavascan, el seu primer SUV coupé 100% elèctric i el futur CUPRA Raval, una interpretació radical del cotxe elèctric urbà.
L’objectiu de CUPRA és clar: crear experiències emocionals, desafiar l’statu quo a través d’un disseny únic i atrevit dels cotxes, combinat amb rendiment elèctric. Volen demostrar que el cotxe elèctric no ha de ser avorrit i només racional i que poden ser divertits, atractius i molt emocionals a nivell de disseny i conducció.
En definitiva, SEAT es troba en una fase de transformació i expansió sense precedents, liderant l’electrificació de la indústria automobilística espanyola i globalitzant la marca CUPRA. Amb inversions rècord i una visió clara cap a un futur elèctric, la companyia està ben posicionada per continuar el seu creixement i èxit els propers anys. A més, SEAT serà cada cop més rellevant en un mercat canviant, responent a les diferents necessitats. Amb una àmplia gamma de models i amb recents llançaments com el SEAT Ibiza.
SEAT serà cada cop més rellevant en un mercat canviant, responent a les diferents necessitats, amb una àmplia gamma de models i amb recents llançaments com el nou Ibiza
SERGIO ALCARAZ
president del Clúster de la Indústria de l’Automoció (CIAC)
l llindar d’una nova era per a la indústria de l’automoció, el sector s’enfronta a desafiaments inèdits i complexos, on la transició cap a la mobilitat sostenible es troba en un punt d’inflexió. La digitalització, la robotització i l’electrificació són claus per el futur d’aquest sector, però lamentablement, el ritme d’avenç ha estat frenat per unes inversions que no han tingut l’abast esperat.
La indústria de l’automoció no és aliena a les transformacions globals. En un estudi encarregat pel CIAC a KPMG el 2018, ja s’advertien les conseqüències de la manca d’inversions adequades per fer front als reptes del canvi de paradigma. De fet, les dades del 2018 presagiaven que, per al 2030, menys del 5% de la producció mundial de vehicles provenia d’Europa Occidental, una dada alarmant que lamentablement es farà realitat si no es prenen les mesures adequades per revitalitzar el sector.
L’avenç cap a l’electrificació de la mobilitat no és tan ràpid com s’esperava. La demanda de vehicles elèctrics a Europa no està aconseguint les previsions, cosa que posa en perill la viabilitat del canvi de model que la indústria necessita.
A principis de 2025 la indústria s’enfronta a una competència cada cop més ferotge. Mentre que Europa ha vist una caiguda en la producció de vehicles els darrers anys, Àsia-Oceania, liderat per la Xina, ha experimentat un creixement notable. Des del 2010, la producció de vehicles a Àsia ha augmentat un 34%, mentre que Europa ha vist una caiguda del 8,4%, amb una pèrdua notable de presència de països clau com Alemanya i França. Aquest canvi als pols de producció té implicacions directes en la competitivitat d’Europa, que ja està perdent el protagonisme a nivell global.
És clar que, la substitució de la mecànica tradicional per noves tecnologies, ha elevat els costos de fabricació, incrementant el preu final dels vehicles i, en conseqüència, ha frenat la demanda per part dels consumidors. Si hi sumem la manca d›infraestructura de punts de recàrrega públics, la manca d›homogeneïtat de les polítiques europees i les escasses ajudes directes i inversions publico-privades, ens situem davant d’un panorama molt complex.
Per això Europa necessita un compromís polític i econòmic més ferm amb el sector de l’automoció. Tal com va assenyalar Mario Draghi, és urgent executar inversions massives en sectors estratègics com la transició ecològica, la transformació digital i la reindustrialització. L’automoció és un d’aquests sectors clau que requereix un suport urgent per garantir-ne la competitivitat i la sostenibilitat.
Tal com va assenyalar Mario Draghi, és urgent executar inversions massives en sectors estratègics com la transició ecològica, la transformació digital i la reindustrialització
El missatge és clar: És hora que s’escolti el sector i es prenguin decisions polítiques adequades perquè la indústria de l’automoció pugui continuar la transició cap a la sostenibilitat, la digitalització i l’electrificació. Estem convençuts que la indústria europea té la capacitat de liderar aquest canvi, però necessita el suport adequat per fer-ho. Per tant, és urgent actuar perquè Europa no quedi relegada a un paper secundari en la mobilitat global.
Tornar al llistat 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.