Per abordar l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) numero 8 que promou el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom, igual que les oportunitats econòmiques també per a tothom, aquesta publicació ha entrevistat a quatre figures destacades de l’economia del territori Llobregat, tant de la comarca com de l’Hospitalet com Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), i els dirigents de les associacions empresarials Rosa Riol (AEBALL) i Joan Soler (PIMEC) i també Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social (CES) d’Espanya, que aporta una visió de conjunt.

Els territoris que només produeixen desigualtats o les engrandeixen acaben desapareixent del mapa global. A més desigualtat més estancament, menys creixement, menys respecte pel medi ambient, més pèrdua del nivell formatiu. La igualtat  d’oportunitats i eliminació de les grans desigualats és central tant per Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social (CES) d’Espanya com pel seu homònim a l’àrea metropolitana, Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Aquest ciment social que representen la igualtat d’oportunitats i les polítiques relatives a l’habitatge, la sanitat o l’educació són eines de reconstrucció d’una societat més equilibrada i més justa. 

Si ens plantegem les necessitats que tenim en el sistema metropolità en aquest moment, Castellana creu que podem estar d’acord en la importància de tenir institucions polítiques, socials i econòmiques amb voluntat de preservar el bé comú amb lideratges que tinguin un plantejament de futur per millorar la vida dels ciutadans. Des del món empresarial i des del món social a cops es té tendència a observar el problema concret mentre que des de les institucions es tendeix a mirar el període electoral. Tots plegats, conclou qui va ser líder sindical de CCOO al Baix Llobregat, hauríem de contribuir al fet que hi hagi una visió compartida i sobretot estratègica. 

Però anem a pams. Aquesta visió també és europea, com recorda l'economista i president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, qui assenyala que un dels assumptes que estarà molt present a tots els debats aquest 2025 és el de la competitivitat, arran de l'informe de Mario Draghi presentat a finals de 2024 per qui va ser president del Banc Central Europeu (BCE), document que Costes ha vaticinat que “es convertirà en una Bíblia europea en les properes dècades”. La importància en la seva opinió es basa que "per primera vegada no es parla de reformes estructurals associades a devaluacions salarials, sinó de la incorporació dels coneixements i les competències de la mà d'obra que millori la productivitat".

Sense dilema a l'estat del benestar

En aquest sentit, Costas emfatitza que aquest tipus de plantejament dels reptes europeus ja es formula en termes “del dilema de quant volem créixer i quanta sostenibilitat volem mantenir”, cosa que resulta segons el parer de l'economista “totalment nou, perquè no es tracta plantejar la competitivitat versus l'estat social europeu, com si fos una contradicció”. Per contra, afirma que "per avançar en competitivitat cal mantenir l´estat del benestar sense reduccions salarials aconseguint la millora de la productivitat a través del coneixement". 

En aquest punt, Costas subratlla en la mateixa línia que Draghi que “el manteniment del model social i d'alts nivells de protecció i de redistribució europeu no és negociable, encara que es posa més a prova a mesura que les nostres societats envelleixen”.

Deute comú per a inversions massives

La Unió Europea s'enfronta a un “desafiament existencial” i podria perdre el seu “raó de ser” si no reacciona amb rapidesa, adverteix qui va ser president del BCE i “va salvar l'euro” al seu informe sobre competitivitat, un diagnòstic meticulós i ombrívol sobre la situació de l'economia europea després d'anys en què s'ha desenvolupat de manera pilot automàtica sense prendre decisions per adaptar-la als reptes que Mario Draghi identifica en tres eixos: una nova estratègia industrial europea per afrontar la desacceleració dels motors de creixement, els preus de l'energia i la competència en un món més inestable.

El full de ruta de Draghi planteja emetre deute públic comú i la inversió de 800.000 milions d'euros addicionals cada any per recuperar el terreny perdut. Segons Costes, "veient el que fa l'administració federal de Biden als Estats Units, la proposta d'inversió massiva a la UE són petites quantitats". En opinió de l'economista espanyol que també presideix el Consell Econòmic i Social, "la qüestió de l'endeutament depèn d'on gastis, si el que demanes és per créixer i millorar la competitivitat, la pròpia inversió t'aporta retorns tard o d'hora".

Sense onada de proteccionisme

Costas també afirma no veure una onada de proteccionisme amb la presidència de Donald Trump i l’anunci d’aranzels, “més aviat una correcció en part de la política internacional i una correlació d’equilibris entre grans potències". Recorda que com ja va passar als anys 90 amb “aquella falsa idea que els japonesos envaïen occident, especialment quan inversors nipons van comprar el Rockefeller Center de Nova York”, es va plantejar al país del sol naixent que havia de regular de forma autònoma les seves pròpies exportacions, que en alguns casos estaven subvencionades per l'estat, o se'ls aplicarien aranzels o quotes. 

Aleshores, recorda Costas, el Japó va decidir muntar fàbriques als països occidentals. L'economista assenyala que a la Xina ara li passa una cosa semblant, perquè té una gran capacitat de producció. Per això, justifica, “es demana a la Xina auto moderació o se li aplicarà, o també començarà a instal·lar fàbriques a occident com va passar amb el Japó”.

Torna la guerra cultural del segle passat

Pel que fa a la polarització, el president del CES argumenta que "veig que ha tornat la guerra cultural que ja vivim als anys 30 i 40 del segle passat entre les democràcies liberals i els règims comunistes", que s'enfrontaven en defensa d'uns sistemes que auto proclamaven més capaços d'oferir progrés i prosperitat col·lectiva a les seves societats, “com ha fet la Xina traient de la pobresa milions de ciutadans sense democràcia”. Ara, l'economista assegura que els règims autoritaris diuen que abandonant els valors liberals garanteixen millor la prosperitat i el progrés. De manera que “hem d'estar preparats per a la batalla cultural”, conclou Costas.

Des d’una perspectiva metropolitana y comarcal, Francesc Castellana recorda que la institució que presideix, el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) es basa en les tradicions europees d’institucionalitzar el diàleg social, en la idea que empresaris, sindicats i governs no tenen només àmbits propis que són la negociació col·lectiva, les relacions laborals o les polítiques públiques, sinó que també han d’abordar quins són els millors models de desenvolupament per afavorir tant a les empreses en el seu creixement econòmic com a les persones pel que fa a la qualitat del treball i la seva professionalitat, i a les administracions per assolir una fiscalitat que sigui un retorn real de l’activitat productiva i contribueixi a la conciliació i la inclusió social.

La visió des del Baix Llobregat

Igual que Costas, Castellana opina que el full de ruta que marca la proposta de Mario Draghi es convertirà en una Bíblia europea en les properes dècades perquè per primera vegada no es parla de reformes estructurals associades a devaluacions salarials, sinó de la incorporació dels coneixements i les competències de la mà d'obra que millori la productivitat. 

En aquest punt del full de ruta europeu de Draghi, Joan Soler, president de la patronal de la Petita i Mitjana Empresa (PIME) al Baix Llobregat i l’Hospitalet, opina que “és una proposta molt necessària si es vol mirar de seguir jugant un paper rellevant davant de potències econòmiques com els Estats Units o els Països Asiàtics”. Afirma que la diagnosi que fa l’informe és molt crua i realista, posant en evidència com la Unió Europea ha anat perdent pes dins l’economia mundial i com han anat guanyant terreny els seus competidors. Per exemple, la productivitat per hora treballada s’ha estancat envers el creixement que ha fet als Estat Units. Cal avançar en la innovació on anem endarrerits amb una nova estratègia industrial. 

En el mateix sentit que indica l’informe Draghi, Soler opina que “la millora de la productivitat requereix també una millor formació i capacitació de les persones treballadores, l’educació i la formació continua amb més habilitats tècniques i digitals i l’adaptació dels continguts curriculars al que el mercat demanda i necessiten les empreses”. Aquesta és una qüestió que des de la confederació empresarial PIMEC porten reclamant des de fa molts anys. “Aquí caldrà la col·laboració públic-privada i a tall d’exemple, alguna de les nostres empreses associades avui ja ajuda als centre de formació professional a l’elaboració de continguts més actualitzats o adaptats als requeriments laborals”, afirma Soler. 

El gran salt endavant del Baix

Francesc Castellana finalitzarà enguany el seu mandat com a president del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), càrrec al que va accedir al 2021 i, abans d’entrar en matèria, l’expert valora, en el mateix sentit que Costas, que la competitivitat d’Espanya fins ara estava fonamentada en salaris baixos, el que suposa “pa per avui i fam per a demà i falta d’inversió en talent i productivitat”, quan les empreses i els territoris amb més inversió en tecnologia, talent i organització són precisament els que aconsegueixen més possibilitats de futur. Una inversió en talent i organització que considera cabdal, doncs l’equipara a la necessària en tecnologia i no a una manca de capacitat laboral.

Des de la perspectiva del Baix Llobregat, Castellana valora que la comarca va aconseguir un grau d’avanç altíssim durant la Transició, doncs en aquella etapa “veníem d’una idea que per trobar l’equilibri el desenvolupament econòmic es tenia que traslladar també al desenvolupament social”. En aquella etapa, la comarca patia un dèficit d’estructures molt alt i tant la urbanització com les dotacions en educació i en salut van fer un gran pas endavant abans de l’any 2015, quan les Nacions Unides van promulgar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODC). Tots els 17 ODS parlen de la necessitat d’un equilibri entre el creixement de la economia vigorós i sòlid amb un equilibri social en termes de qualitat de treball i del medi ambient, per aconseguir que hi hagi retorn econòmic i social per a tothom en el territori. 

A la recerca de l’equilibri

Castellana considera que malgrat els avanços assolits al territori Llobregat en equilibri econòmic i social, “ens ha anat molt bé a tots tenir el marc de referència dels ODS, la idea de sostenibilitat, de les transicions demogràfiques, la crisis del clima i els conflictes i veure que totes aquestes qüestions estan interrelacionades i que no es poden tractar per separat, doncs el que post arreglar per una banda l’espatlles per l’altra”. En definitiva, es tracta de la recerca de l’equilibri.

Que totes les administracions tinguin indicadors de seguiment dels ODS ha estat positiu, opina l’expert, i la pandèmia i els conflictes mundials han propiciat tenir una visió pal·liativa dels problemes immediats i a mig i llarg termini. En aquest sentit, la filosofia i el model dels ODS “és bo i avançat”, però Castellana considera que les administracions no han de preocupar-se d’aplicar els ODS per quedar bé, de manera que al Baix s’aspira a aplicar-los per sobre del “green deal”.

Visió en clau de regió metropolitana

Per Castellana hi ha una idea clau: en aquest moments, la ciutat econòmica i el model de desenvolupament social estan abocats a la Regió Metropolitana, el territori de continuo urbà que va des de la comarca del Penedès, a Vilafranca, passant per Igualada, Vilanova, Mataró, Sabadell, Terrassa i el Vallés Oriental fins Granollers. Aquesta és la realitat econòmica, urbana i social. Fa dècades, la població no es movia més enllà del propi poble i dels veïns, però ara la ciutadania viu i treballa en aquest ampli territori que té com a node central la ciutat de Barcelona. 

Pensar en desenvolupament sostenible obliga a fer-ho des d’una perspectiva de conjunt de regió metropolitana. En opinió del president del CESB “no hi ha un plantejament seriós de creixement sostenible econòmic i social sense pensar en aquest territori”. En aquest marc, els treballadors del Baix Llobregat i de l’Hospitalet viuen dins de la comarca, però molts venen a treballar aquí de la resta de la regió metropolitana. Per això els ODS al nostre territori Llobregat s’han de plantejar des de la perspectiva de regió metropolitana.

La ciutat dels 15 minuts no funciona

Per a Castellana, la ciutat dels 15 minuts no funciona, perquè en aquest moments tothom inverteix mitja hora i fins i tot una hora per anar a treballar. Un temps que es resta de l’àmbit personal en perjudici de la conciliació familiar, a més de que suposa un elevat consum d’energia i contamina molt per les emissions de CO2 i empremta de carboni que s’ha d’evitar. És per això que l’expert considera que a les administracions i als ciutadans del territori Llobregat “ens ajudaria pensar la regió metropolitana, no només de cara en dins sinó des d’una visió compartida del territori. El Baix històricament ha fet esforç per col·locar-se en peu d’igualtat en relació a la resta de la metròpoli, i ara hem de veure que necessitem eines compartides perquè la cooperació facilitar la vida de la gent”.

La visió d’ampliar la mirada fins a la regió metropolitana dels 5,1 milions d’habitants, suposa “la maduració del Baix Llobregat, no la fi comarcal”, afirma Castellana. Els ciutadans treballen més enllà del seu municipi i les empreses han de trobar empleats d’altres ciutats, de manera que s’ha de plantejar la regió metropolitana. També els joves tenen necessitat d’habitatge “i la producció de sol, a judici de l’expert, no la farà per compte pròpia l’Hospitalet, o Cornellà o Barcelona, i la solució és que es produeixi sol urbanitzable més enllà, que ja no vol dir crear barris perifèrics perquè també seran accessibles en transport públic i estaran dotats d’equipaments: aquesta és la visió ODS.

Castellana recorda que hem avançat moltíssim en la taxa d’ocupació, amb dades que eren inimaginables fa 30 anys i impossibles fa 10 anys. Les persones ocupades entre els 20 i els 64 anys estan a la bora del 70%. També l’ocupació és de més qualitat perquè es redueix la temporalitat i s’eleven els contractes per temps indeterminat, el que s’anomena treball fixe. Efectivament, l’antic sindicalista del Baix Llobregat confirma que en l’actualitat l’ocupació és molt millor, “però no hem resolt la qüestió dels salaris, perquè hi ha gent que tot i que treballa no surt de la pobresa”. Una situació, assenyala, que indica que la productivitat del sistema i el repartiment de les rendes no és equilibrat.

L’opinió de les patronals del Baix i LH

A Rosa Fiol, vicepresidenta executiva de l’associació empresarial AEBALL, i Joan Soler, president de PIMEC hem demanat que facin un breu repàs sobre el grau d’acompliment que té la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat respecte l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) numero 8 sobre Treball Digne i Creixement Econòmic, destacant aquelles actuacions en què s’han treballat més i aquelles sobre les quals encara falta treballar? També hem demanat al representants de les patronals que expliquin projectes que ja s’han realitzat en aquest sentit, posant exemples de municipis avançats, quins projectes estan en marxa actualment a l’àmbit comarcal i municipal, i quines idees de projectes futurs estan en camí.

Respecte al progrés assolit, Rosa Fiol respon que s’han creat programes d’ocupació comarcal i incentius per a la contractació de col·lectius vulnerables. La seva entitat, AEBALL, senyala que impulsa i participa en molts projectes d’aquest tipus, i explica que municipis com Cornellà i el Prat lideren amb iniciatives d’emprenedoria i economia circular.

Resta pendent reduir l’absentisme laboral

A l’apartat de qüestions pendents, Fiol afirma que “resta pendent reduir l’absentisme laboral, millorar les condicions de treball en sectors precaris i abordar desigualtats d’accés al mercat laboral. I a l’apartat d’exemples de projectes, els principals, assenyala, són els plans d’ocupació, “que des d’AEBALL demanem sempre que s’enfoquin a facilitar la inserció a les empreses, doncs és l’experiència al món empresarial la que proporciona oportunitats reals d’inserció”. I respecte al futur, Fiol afegeix que “veiem també imprescindible apostar pels clústers sectorials, per facilitar les aliances, el creixement econòmic i industrial  i la ocupació. Per això hem apostat pels clústers com AEMES Smart, o AeroS”.

La bretxa salarial femenina és del 23%

Per la seva banda, Joan Soler, president de PIMEC, diu que el Baix Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat, l’ODS 8 sobre treball digne i creixement econòmic, “mostra avenços significatius en ocupació i inclusió laboral, gràcies a projectes que promouen llocs de treball sostenibles i per a col·lectius vulnerables”. I cita a Cornellà, per exemple, perquè “ha destacat en iniciatives d’ocupació inclusiva. Tanmateix, persisteixen reptes com la precarietat laboral i les desigualtats de gènere: la bretxa salarial és del 23% i les dones tenen una presència molt baixa en sectors com la Indústria 4.0”, afirma Soler. Així mateix, afegeix, l'atur femení, amb un 9,6%, continua sent significatiu més elevat que el masculí, del 6,4%.  

En quan a experiències en aquest camp de l’ODS, Soler afegeix que “ara mateix es desenvolupen programes comarcals per a la igualtat salarial, el suport a l’emprenedoria i la digitalització”. També “es vol impulsar la formació tecnològica per sectors estratègics i nous projectes d’economia circular per a ocupacions sostenibles”.

En matèria de promoció de la innovació i de reducció de la bretxa digital per a garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement, Rosa Fiol informa que a AEBALL impulsen diversos programes en aquest sentit, com el programa Singulars, Projecta’t, AEBALL Emprèn o 30 Plus. A nivell municipal, afegeix, programes com "Cornellà Open Future" ajuden també a reduir la bretxa digital i promouen start-ups tecnològiques. Tanmateix, conclou, “cal més suport per garantir igualtat d’accés a la informació”.

Transformació digital i tecnològica de la indústria

Per promoure un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible al Baix Llobregat, per Soler “és clau apostar per la transformació digital i tecnològica de la indústria, millorant la productivitat amb formació especialitzada i adaptant els treballadors als sectors emergents com la Indústria 4.0”. També diu que cal fomentar l’economia circular i la transició energètica, elements que poden crear ocupacions de qualitat alhora que redueixen l’impacte ambiental”.

A més, és essencial implementar polítiques actives d’ocupació enfocades a col·lectius vulnerables i a dones, especialment en sectors tecnològics on la seva participació és baixa. Per garantir treball digne, cal reforçar el diàleg social i assegurar condicions laborals estables i ben remunerades. Aquest enfocament pot recuperar nivells de productivitat competitius a escala europea i avançar en l’ODS 8.

Per a Rosa Fiol, d’AEBALL, es pot promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom amb els actuals nivells d’absentisme laboral, sobretot els dilluns, amb el plantejament de que “s’hauria d’abordar amb mesures per millorar la conciliació i la salut laboral, així com reforçar la motivació de les persones treballadores".

Absentisme versus reducció de jornada laboral

L’absentisme, afirma Soler, és una problemàtica a la qual PIMEC ha estat posant-hi llum durant l’any 2024. La patronal de la Petita i Mitjana Empresa demana abordar l’absentisme per incapacitat temporal amb una mirada transversal, “ja que els costos directes i indirectes són de 28.000 milions d’euros anuals, xifra que suposa el 9,55% del PIB català”. L’absentisme laboral és, afirma Soler, el segon problema per a les pimes després de la manca de professionals qualificats per cobrir determinats llocs de feina. 

Sobre la qüestió de l’absentisme, a PIMEC pensen que “qualsevol debat sobre la reducció de la jornada laboral s’abordi tenint en compte la necessitat de reduir l’altíssima incidència de les baixes laborals, així com el baix nivell de productivitat del nostre país, que ens situa a la cua d’Europa”. Per tant, Soler apunta que “per millorar aquesta situació, des de PIMEC fem algunes propostes: un millor aprofitament de la infraestructura de mútues col·laboradores de la Seguretat Social i que aquestes puguin realitzar les altes i baixes també per contingències comunes; millorar la capacitat de planificació de les empreses establint alertes immediates quan es produeixen baixes; una millora en la gestió administrativa a l’atenció primària de la incapacitat temporal; millorar els sistemes de control de la incapacitat temporal; campanyes de sensibilització de les empreses, etc”.

Promoció del creixement sostingut d’AEBALL

Rosa Fiol afegeix respecte a la promoció del creixement sostingut que es fa a la seva patronal, que a AEBALL “tenim molt present que la inclusivitat és un component essencial del ODS 8. Implica -explica- assegurar que els beneficiós del creixement econòmic arribin a tota la societat, incloent-hi els grups més vulnerables. Fomentar una ocupació plena i productiva significa crear oportunitats laborals de qualitat per a tots, inclosos joves, dones i minories”. A més, afegeix que el ODS 8 advoca per un treball decent, la qual cosa implica condicions laborals justes, seguretat en l'ocupació i salaris dignes.

En aquest sentit, des d’AEBALL, per a promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom proposen tres mesures:

• Sostenir el creixement econòmic: Per a Espanya, això implica no sols un creixement del PIB, sinó també garantir que aquest creixement sigui equitatiu i beneficiï a totes les capis de la Societat. Durant la pandèmia, el PIB d'Espanya va experimentar una contracció significativa, i la recuperació ha estat un tema central en l'agenda política i econòmica. L'enfocament en els països menys desenvolupats és crucial, però també ho és en les economies avançades, on el creixement inclusiu és essencial per a tancar bretxes de desigualtat exacerbades per la crisi del COVID-19.

 

• Millorar la productivitat econòmica: La diversificació econòmica i la innovació tecnològica són fonamentals per a Espanya, que històricament ha depès en gran manera del turisme i la construcció. La promoció de sectors d'alt valor afegit, com les tecnologies de la informació i la energia renovable, podria ser clau per a una economia més resilient. A més, en el context global, la digitalització i la sostenibilitat s'estan convertint en factors crucials de la productivitat.

 

• Promoure polítiques orientades al desenvolupament: A Espanya, això implica polítiques que no sols fomentin la creació d'ocupació, sinó que també millorin la qualitat d'aquest i això implica treballar sempre per mantenir i impulsar la nostra indústria. La formalització d'ocupació i el suport a les pimes són essencials, ja que aquestes últimes constitueixen una part significativa de la economia espanyola. A més, la innovació i l'emprenedoria han de ser pilars de la política econòmica, facilitant un entorn empresarial dinàmic i competitiu.

Decreixement versus creixement, segons PIMEC

Amb la defensa que alguns sectors de la societat fan del decreixement, a la pregunta de com es pot promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom?, Joan Soler, president de PIMEC respon que “cal integrar estratègies que equilibren el decreixement amb models de creixement responsable. Això implica prioritzar l'economia circular, l'ús eficient dels recursos i la reducció de l'impacte ambiental mentre es fomenta l'ocupació verda i digna”.

Soler afegeix que “la inversió en educació i formació per a treballs sostenibles, la digitalització dels processos productius i el suport a les pimes poden augmentar la productivitat sense comprometre els drets laborals ni reduir salaris. Així -continua-, es pot garantir que el creixement beneficiï a tota la societat i contribueixi al benestar comú. El creixement és essencial per poder sostenir el manteniment del model social europeu, tal com s’apunta a l’informe Draghi, una reflexió que el Consell d’Europa encarrega davant el risc de un decreixement de l’economia de la Unió”, conclou el president de PIMEC.

Les empreses com a motor d’innovació

Rosa Fiol, vicepresidenta executiva d’AEBALL opina que de cara a assolir l’ODS 8 els municipis impulsen prou un entorn que faciliti a les empreses portar a terme processos d’innovació mitjançant la promoció de la creativitat, les xarxes, l’esperit emprenedor i la col·laboració d’agents socials i econòmics. En aquest sentit, Fiol assenyala que “les empreses juguen un paper dual crític: d'una banda, són motors d'innovació i creixement econòmic; per un altre, la seva operació té impactes significatius en el medi ambient i en la societat. La integració d'estratègies de sostenibilitat en els seus models de negoci no sols és un deure ètic, sinó també una oportunitat per a redefinir el mercat i la competitivitat”, afirma.

La responsable de l’associació empresarial AEBALL explica que “a més, les empreses són les que estan suportant la major part del pes de les polítiques econòmiques, laborals i fiscals. Estan sent un exemple de saber enfrontar dificultats i superar-les, adaptar-se a l'entorn i a les circumstàncies del moment i continuar generant riquesa per al conjunt de la societat”.

La plena transformació empresarial al Baix i LH

Fiol afegeix que cada vegada les empreses estan sotmeses a més regulacions legislatives, al mateix temps que realitzen transformacions digitals, transicions ecològiques i sostenibles i adaptacions a la intel·ligència artificial. I explica que “aquests temes no són fàcils d'aplicar ni de desenvolupar, però les empreses no defalleixen, sinó que continuen lluitant i augmentant els esforços per a aconseguir els seus reptes. El bé comú, la creació de riquesa, la millora de l'entorn, la sostenibilitat, són valors que motiven enfront de les adversitats i que estimulen en la lluita per un món millor”.

En el Baix Llobregat i l’Hospitalet, “les empreses estan en plena transformació i preparant-se per a un futur immediat, que suposa grans canvis i reptes”, afirma la representant d’AEBALL. I afegeix que “continuen arribant noves inversions tant de grans empreses com d'empreses que valoren l'excel·lent ubicació i els serveis i infraestructures que tenen”. Des de l’associació empresarial de Fiol, “intentem acompanyar i facilitar, especialment a PIMES, tant la implantació en el territori com l'afrontar els plans de digitalització i descarbonització que tenen. També treballem en projectes col·laboratius amb institucions i administracions, amb la finalitat d'anar avançant en els desafiaments que tenim”, conclou.

Programes d’AEBALL que al Baix i LH afavoreixen la integració laboral

A la pregunta sobre si les administracions implementen prou els nous models i noves eines per progressar en les polítiques públiques per al desenvolupament local, Rosa Fiol, vicepresidenta executiva d’AEBALL respon que el territori del Baix Llobregat i l’Hospitalet, des de la perspectiva econòmica “pateix d'inversions públiques en infraestructures de mobilitat, transport públic, energia, així com centres tecnològics”.

“Sabem que els temps són convulsos i que ara més que mai hem de treballar adaptant els serveis a les noves necessitats i entorn”. Per això Fiol afirma que a la seva associació “som optimistes, si treballem els reptes de manera col·laborativa, amb col·laboració públic-privada, sumant i posant tots els nostres coneixements i bon fer al servei del bé comú. Els canvis -afegeix- els hem d'afrontar de formes diferents, el món està evolucionant molt de pressa i les empreses, no dubtem, sabrem estar a l'avantguarda”.

Sobre si es fomenta la creació d’ocupació que ofereixi oportunitats laborals a persones en situació d’atur, amb especial atenció a les que viuen en situació de vulnerabilitat social, Fiol afirma que l’objectiu d’AEBALL “sempre és afavorir el desenvolupament de les activitats empresarials actuals, atreure noves inversions i impulsar l'ocupació, especialment la dels col·lectius més vulnerables”. “A AEBALL -continua- tenim un servei de formació i ocupació, on treballem amb les empreses per a cobrir les seves necessitats i també amb les administracions per a mitigar en la mesura del possible, les dificultats d'inserció i treballem diferents programes on desenvolupem formació, orientació, contractació, acreditació de forma subvencionada”.

Des d’AEBALL Fiol afirma que es fomenta la creació d’ocupació amb programes específics. Per exemple, mitjançant el Programa 30 Plus (adreçat a persones en situació d’atur major de 30 d’anys) es facilita l’experiència laboral durant 6 o 9 mesos acompanyada de formació específica i tutorització durant el procés. Al 2023, 39 persones es van inserir en empreses del territori.

Un altre exemple és el programa Singulars, un altre programa d’ocupació adreçat en aquest cas a menors de 30 anys per afavorir la seva inserció laboral. El programa inclou orientació laboral, formació professionalitzadora i acompanyament a la inserció. Al 2023, 45 persones van participar al programa, 36 joves es van inserir en empreses del territori i 6 joves van retornar al sistema educatiu.

La reducció de la jornada pot afectar la viabilitat, competitivitat i el futur de moltes pimes 

Davant els canvis normatius, a la pregunta de si creu viable la jornada laboral de 37,5 hores setmanals sense concertació dels agents socials, Joan Soler, president de PIMEC del Baix Llobregat i l’Hospitalet respon que “la millora del temps de treball s’ha de vehicular a través de la negociació col·lectiva”. Des de PIMEC, explica que “sempre hem defensat que la reducció de la jornada laboral s’ha d’abordar amb una mirada 360º per a una millora general de l’organització i del temps de treball”. En aquest sentit, destaca Soler “la força de la negociació col·lectiva per millorar aquestes qüestions, així com el fet que Espanya no es troba actualment davant una problemàtica d’excés de jornada o de temps de treball efectiu”. 

El màxim responsable de PIMEC al territori Llobregat afirma que “la majoria dels convenis col·lectius han anat reduint el temps de treball efectiu, i pel fet que la mitjana d’hores anuals treballades és similar i inclús inferior a la de molts països europeus. De fet, estem per sota de la mitjana de l’OCDE”. 

Aquesta mesura de reducció de la jornada laboral “pot afectar la viabilitat, competitivitat i el futur de moltes pimes de diferents sectors i, per tant, defensem que les pimes i les persones autònomes han de tenir veu pròpia perquè es tingui en compte la seva dimensió, els sectors més afectats i els reptes del mercat de treball, en referència a la millora de la productivitat, l’absentisme, la reducció de l’altíssima incidència de les baixes laborals, la manca de professionals i de perfils qualificats, la dificultat de cobertura de determinats llocs de treball, la necessitat de reduir l’atur i de millorar els temps de treball pactat”.

Mantenir l’estat del benestar

A la pregunta si per avançar en competitivitat cal mantenir l'estat del benestar sense reduccions salarials i aconseguir la millora de la productivitat a través del coneixement?, Soler insisteix en que “la formació i capacitació son eines imprescindibles per avançar en la competitivitat. 

Un altre repte important -afegeix el president de PIMEC, és traslladar el coneixement a l’aplicació final com a nous serveis, productes o processos. Com molt bé explica el Secretari d’Innovació i coneixement, Juan Cruz Cigudosa, España ocupa el número 10 al món en producció científica i el lloc 30 en innovació. El repte és com es trasllada aquest coneixement a la societat, com es materialitza”.

Facilitar l’acollida de treballadors d’altres països

Sobre el manteniment del model social i d'alts nivells de protecció i de redistribució europeu si és o no negociable, encara que es posa més a prova a mesura que les nostres societats envelleixen, Joan Soler creu que “per fer-ho compatibles, entre altres coses, cal facilitar l’acollida de persones treballadores d’altres països. Ara per ara és l’única solució real per revertir aquest envelliment. També que aquest acolliment es faci per a posicions de més qualificació, on és molt necessari i on tenim el gap més important. I fins i tot, per algunes posicions d’alt talent podem parlar de circulació de professionals més que de retenció. Oferir les condicions per atraure talent i com a país tenim un atractiu en molts àmbits que pot afavorir-ho”. 

Rosa Fiol, vicepresidenta executiva d’AEBALL, sobre si es promociona l’economia circular aplicant-la dins de la pròpia administració, impulsant-la entre el teixit empresarial i fomentant-la entre el teixit social, respon que “la transició cap a la economia circular podria incrementar el PIB de la UE en un 0,5% addicional i crear al voltant de 700.000 noves ocupacions per a 2030, segons la Comissió Europea”.

En opinió de Fiol, “l'adopció de estratègies de prevenció i manteniment, juntament amb el foment de la economia circular, no és només una inversió en la sostenibilitat ambiental, sinó també una estratègia intel·ligent que condueix a estalvis econòmics, millora de competitivitat i beneficis socials”. Creu Fiol que “les empreses que implementin aquestes pràctiques estan liderant el camí cap a un futur més sostenible, demostrant que la responsabilitat ambiental i l'èxit econòmic poden anar de la mà”.

L’excés de regulació és un obstacle i la burocràcia limita l’accés als Fons Europeus

Rosa Fiol, d’AEBALL, creu que els Fons Next Generation no han arribat prou per reindustrialitzar, digitalitzar i afavorir la transició verda al Baix Llobregat. La vicepresidenta executiva d’aquesta patronal explica que “en l'actualitat, l'excés de regulació suposa un obstacle per a l'activitat, ja que minora els recursos disponibles per part de l'empresa per a generar nous ingressos i fer créixer els seus projectes. De manera que l'allau burocràtica té un impacte negatiu directe sobre el creixement i la productivitat de l'economia espanyola, però també indirecte”.

En aquest context, Fiol afegeix que “l'excés de regulació implica importants costos de compliment, però també genera barreres d'entrada que limiten l'arribada de nous competidors, capital i innovació i això també té el seu reflex en pitjors xifres de productivitat”. D’altra banda, la representant d’AEBALL creu que “tenim l’última oportunitat per aprofitar els Fons Europeus de recuperació per afavorir la transformació del teixit empresarial, però el seu aprofitament efectiu pot quedar limitat per raons burocràtiques, falta d'informació o altres motius”.

Exemples d’aplicació dels fons europeus a pimes

Per la seva banda, Joan Soler, president de la patronal PIMEC, opina que “els Fons Next Generation han estat un impuls important per al Baix Llobregat en la reindustrialització, digitalització i transició verda, però el seu impacte encara és limitat i necessita consolidar-se.

Soler explica que en matèria de transició energètica a polígons industrials, municipis com Cornellà de Llobregat han rebut finançament per instal·lar plaques solars i sistemes de gestió energètica intel·ligent en zones industrials, promovent l’eficiència energètica i reduint la petjada de carboni.

En qüestions de digitalització de serveis públics i infraestructures urbanes, Soler posa l’exemple de Sant Feliu de Llobregat, municipi que està utilitzant aquests fons per integrar tecnologies “smart city”, amb l’objectiu de millorar la connectivitat i l’eficiència dels serveis públics.

I sobre l’impuls a l’agroindústria sostenible, el president de PIMEC recorda que a Gavà, part dels recursos europeus s’han destinat a projectes d’agricultura tecnològica que combinen innovació i sostenibilitat per potenciar la producció local amb mínim impacte ambiental.

En opinió de Joan Soler, “tot i aquests avenços, encara hi ha marge per assegurar que aquests fons europeus arribin de manera equitativa a les petites i mitjanes empreses (pimes) i s’expandeixin a projectes de gran impacte a llarg termini. Una gestió estratègica és essencial per maximitzar els beneficis en la reindustrialització, la digitalització i la transició verda”, conclou.

Deu propostes d’AEBALL per millorar la relació de les pimes amb l’Administració 

La vicepresidenta executiva d’AEBALL aporta un seguit de propostes per a la millora de la relació de les pimes amb l’Administració. Són les següents: 

1.    Reduir les càrregues burocràtiques de l’Administració. Moltes normes agreguen noves càrregues burocràtiques que se sumen a obligacions preexistents, sense tenir en compte la reduïda grandària mitjana de l'empresa catalana, obligant a les pimes a un esforç per al qual no compten amb recursos suficients.

2.    Adequar les normes de tot nivell a la realitat empresarial, posar en pràctica de manera efectiva el principi “think small first”.

3.    Aplicar de manera obligatòria un “test pime” i de competitivitat que sigui efectiu a qualsevol nivell normatiu. Especialment, han d'avaluar-se de manera realista les càrregues, obligacions i costos lligats a les noves normes. Per a no augmentar la càrrega burocràtica, posar en pràctica de manera efectiva el principi “una més, (almenys) una menys”, és a dir, derogar una o més normes del mateix nivell per cadascuna de nova.

4.    Aplicació efectiva del principi “una sola vegada”, perquè ciutadans i empreses només hagin de comunicar una mateixa informació a qualsevol nivell de govern només una vegada.

5.    Fomentar les declaracions responsables per a agilitzar l'obtenció de permisos.

6.    Evitar que la normativa faci que les empreses catalanes competeixin en desigualtat de condicions enfront de la resta de l’Estat i del món i, especialment, respecte a les instal·lades en altres països de la UE. Per exemple, en l'àmbit de sostenibilitat, les empreses catalanes es veuen obligades a assumir en solitari importants inversions per complir amb uns estàndards legals elevats, quan en altres països es pot arribar al mateix punt amb ajudes pel fet que les obligacions exigides són menors.

7.    Impulsar la coherència normativa i reforçar els controls de la qualitat legislativa. La pèrdua de qualitat de la norma ha resultat un problema creixent que juga en contra de la seguretat jurídica que necessita l'empresa.

8.    Modernitzar l'administració de Justícia. A la proliferació d'una normativa inabastable i de difícil interpretació se sumen els colls d'ampolla de l'administració de Justícia quan es judicialitzen unes certes qüestions, tant en l'àmbit públic com privat.

9.    Facilitar l'accés als fons públics mitjançant mecanismes estandarditzats per a la seva sol·licitud que minimitzin els tràmits burocràtics. Una qüestió que, juntament amb la formulació de convocatòries més flexibles, resulta clau perquè les pimes es puguin beneficiar del Pla de Recuperació. En aquest sentit, el model del Kit Digital, subjecte a algunes modificacions hauria de ser el camí a seguir.

10.    Facilitar el procés de justificació de l'ús dels fons. Aquest requisit imprescindible està consumint grans recursos de les pimes i generant gran inseguretat, ja que, de no realitzar-se correctament, pot arribar a provocar la devolució de l'ajuda. De fet, davant aquest temor, existeixen empreses que estan optant per no fer efectives unes certes ajudes.
 

L’aposta per la logística complementa la històrica força industrial del Baix i LH, especialment del sector metall

A la pregunta si l’aposta per la logística i altres serveis a les empreses que fa la comarca i l’Hospitalet compensa la històrica força de la indústria en aquest territori, Rosa Fiol, vicepresidenta executiva d’AEBALL respon que “la indústria del metall destaca no solament per la seva rellevància en el teixit productiu del Baix Llobregat, sinó per la seva capacitat tractora en altres activitats tant industrials com de serveis”. En aquest sentit, assenyala Fiol que cal recordar que la indústria del metall “concentra una part important de les indústries d’alta tecnologia i que és un sector pioner en la implantació de les tècniques de millora continua i en l’aplicació de les tecnologies facilitadores de la indústria 4.0”. És per aquest motiu que “en un context de profunda transformació dels models productius, de la mà de la ràpida evolució de la tecnologia i de l’aplicació creixent de requeriments de sostenibilitat, el metall ha de continuar jugant un paper clau en el futur desenvolupament econòmic del Baix Llobregat”.

Fiol destaca que AEBALL i UPMBALL ha incrementat en els darrers anys la formació en l'àmbit logístic per donar resposta a la creixent demanda de les empreses del territori. “La gran demanda d'aquest perfil -explica- es deu a la proximitat geogràfica de l'aeroport, el port i el gran nombre d'indústries i centres logístics implantats en el territori, però fonamentalment, a que la funció logística està present de forma transversal a molts sectors, i és clau per la competitivitat de les empreses”. 

D'altra banda, Fiol destaca l'augment de la demanda de formacions per a treballadors/as de l'àmbit industrial, concretament en el sector metal·lúrgic, en el qual l'entitat que ella representa té una forta presència i incidència com a patronal sectorial. Els programes de formació organitzats per AEBALL i UPMBALL explica que “sorgeixen de les necessitats plantejades pel teixit empresarial del territori, més les tendències que l'entitat considera d'importància estratègica per augmentar la qualificació i ocupabilitat de les persones treballadores i la competitivitat de les empreses”.

Per la seva banda, Joan Soler, president de PIMEC, respon que l’aposta del Baix Llobregat per la logística i altres serveis a empreses “complementa, més que no pas substitueix, la històrica força industrial del territori. La logística,-afegeix- especialment impulsada per la proximitat a l’aeroport del Prat i el port de Barcelona, ha creat noves oportunitats de creixement econòmic i ocupació. Aquest equilibri és clau per assegurar que el territori pugui adaptar-se als canvis econòmics globals sense perdre la seva identitat productiva. A més, la complementarietat entre logística i indústria ajuda a mantenir la competitivitat del Baix Llobregat en sectors clau com l’automoció i la manufactura”, conclou.

Sobre si es fa una gestió turística més sostenible i es potencia el patrimoni natural i cultural, el president de PIMEC respon afirmativament, doncs “els municipis o els consells comarcals fan una important tasca en aquest sentit. Es fa -afegeix- difusió i propostes de turisme sostenible i coneixement del patrimoni de la comarca, amb agendes d’activitats organitzades per fer visites o recorreguts naturals recomanats”.

La facturació empresarial provincial va créixer prop d’un 20% el 2022 i un 9,2% l’any 2023

Les empreses amb seu social a la província de Barcelona van facturar 348.680 milions d’euros l’any 2022, un 19,7% més que l’any anterior, el que suposa el 81,4% de la facturació total d’empreses catalanes. Són dades de l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, que indica que la facturació del 2023 va arribar a 380.626 milions d’euros, un 9,2% superior a la del 2022. L’ocupació generada per les empreses de la província va créixer un 5,9% de 2021 a 2022, i suposa 1.412.937 llocs de treball.

Si s’analitza l’evolució de la facturació de la província en els darrers 10 anys (gràfic adjunt), la xifra ha augmentat un 31,1% des de 2014. L’evolució mostra dues reduccions el 2017 i 2020, coincidint amb el procés i la pandèmia de Covid-19 respectivament.

El sector que lidera la facturació a la província és, com l’any anterior, el d’Altres tipus de comerç a l'engròs, que engloba el comerç a l'engròs especialitzat de mercaderies i de productes intermedis, excepte els agraris, que no siguin per a ús domèstic, i el comerç a l'engròs no especialitzat. En segon lloc continua químiques i farmacèutiques, que ostentava la primera posició al 2020. Els deu primers sectors per facturació del 2022 són els mateixos que els del 2021, a excepció de l’entrada de comerç a l'engròs de TIC i maquinària i la sortida d’Informació i comunicacions, que passà a ocupar l’onzena posició. Aquests deu primers sectors concentren el 55,3% de la facturació (el 56,2% el 2021).

Si es comparen els sectors segons el seu resultat d’explotació, en canvi, el rànquing de beneficis l’encapçala el sector d’activitats immobiliàries, seguit a poca distància per la indústria extractiva, degut a l’increment de facturació de l’empresa Iberpotash. En tercer lloc es mantenen les activitats financeres i d’assegurances.

"L'informe confirma el bon estat de l'economia catalana i de la província de Barcelona. Tots els sectors econòmics creixen en facturació i, a més, s'incrementa en nombre de societats, ocupació i beneficis", ha destacat la diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Maria Martínez, durant la presentació de l'informe.

TOP25 d’empreses amb més facturació

El 73,1% de les empreses de la província facturen menys d’1 milió d’euros. Per contra, 250 grans empreses (el 0,25% del total) concentra el 38,3% de la facturació de la província. Hi ha 28 empreses que facturen més de mil milions d’euros anuals, xifra que suposa el 17,9% del volum de negoci total de les societats mercantils de la província de Barcelona.

22 de les 25 empreses amb més facturació l’any 2021 es mantenen el 2022. Entren al TOP25 TD Synnex Spain (que mou la seu social d’Alcobendas a Barcelona, on ja l’havia tingut), que passa de facturar 1.600 milions el 2021 a 1.765 milions d’euros el 2022; Meroil SA, que passa de facturar 608 milions el 2021 a 1.108 el 2022; Biomar Oil SL, que passa de facturar 65 milions el 2021 a 1.069 el 2022. Les tres empreses que surten d’aquest rànquing són Euromadi Iberica SA, Condis Supermercats SA i Federació Farmacèutica SCCL.

La facturació per comarques

La demarcació de Barcelona aplega el 81,4% de la facturació de les societats mercantils amb seu a Catalunya (81,7% el 2021). Totes les comarques de la província de Barcelona van augmentar la facturació el 2022. L’ordre de les comarques segons facturació es manté igual al del 2021, i continua liderat pel Barcelonès, seguit pel Baix Llobregat i el Vallès Occidental.

El Barcelonès concentra el 43,9 % de les societats mercantils de les comarques barcelonines, el 40,0 % (139.585 milions d’euros) del volum de negoci de la província i el 46,5 % de l’ocupació amb 656.776 persones treballadores. L’estimació per a 2023 mostra un increment de facturació a totes les comarques, que va del 8,5% al 9,4%. La facturació per càpita del 2022 és de 60.143 euros, un 18,3% superior a la de 2021. El Baix Llobregat avança a Osona i lidera la comarca amb una major facturació per càpita. el Vallès Occidental i el Barcelonès les segueixen.