Per analitzar el grau d’acompliment que té la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat respecte l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) numero 7 sobre Energia neta i assequible, destacant aquelles actuacions en què s’ha treballat més i aquells sobre les quals encara falta treballar, hem demanat al doctor enginyer industrial Carles Riba que expliqui l’evolució d’aquest canvi de paradigma energètic a que ens obliga l’emergència climàtica. Doctor enginyer industrial nascut a Palma de Mallorca el 1947, Carles Riba i Romeva ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1971 fins al 2017, i actualment és professor emèrit. Del 1979 al 1983 va ser alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Entre el 1995 i el 2013 va ser president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), i del 2006 al 2019, vicepresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Des del 2012 és president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES). És autor de 14 llibres de text en el terreny de l’enginyeria mecànica i de 3 llibres en l’àrea d’energia.
Abans d’entrar a analitzar quins projectes ja s’han realitzat a la comarca en el sentit que es proposa l’ODS 7 sobre Energía neta i assequible i de que posi exemples de municipis avançats, a més d’assenyalar quins projectes estan en marxa actualment a l’àmbit comarcal i municipal, i quines idees de projectes futurs estan en camí, Carles Riba creu necessari fer un breu repàs d’on venim en qüestions energètiques. A finals del segle XVIII es va iniciar la Revolució Industrial amb l’ús massiu dels combustibles fòssils que van representar un salt d’escala en els usos de l’energia. Des d’aleshores, la població mundial s’ha multiplicat per 10 i els usos energètics per 50.
El doctor enginyer Carles Riba analitza els reptes i grau d’acompliment d’aquest ODS i conclou que “la falta d’implicació del conjunt de la societat és la gran mancança de les polítiques de transició energètica.
Avui dia, uns 250 anys més tard, la humanitat està immersa en una gran crisi climàtica (a causa de les emissions generades per la crema dels combustibles fòssils) i energètica (a causa que tan sols hi ha reserves de combustibles fòssils per unes poques dècades més) i es troba davant del gran repte de transitar vers una nova societat basada en fonts d’energia renovable. Tenim massa fòssils en el subsol per evitar un canvi climàtic més enllà d’1,5 oC, per a la qual cosa caldria deixar sota terra la meitat o més de les reserves de fòssils conegudes; però, alhora, hi ha pocs fòssils en el subsol per mantenir la civilització actual més enllà de dues o tres dècades.
Riba continua explicant que la diferent naturalesa entre l’energia fòssil i les energies renovables fa que aquesta transició vagi molt més enllà d’una simple substitució d’unes fonts energètiques per unes altres, i es transformi en un veritable canvi de civilització que encara està per construir i on encara hi ha molts aspectes a experimentar i a determinar.
Entre els canvis en la matriu energètica, l’expert assenyala que cal destacar que passem: a) De l’energia del foc a l’electricitat; b) De l’extracció de recursos concentrada en certes localitzacions (mines, pous, refineries, centrals) al desplegament d’extensíssimes instal·lacions de captació d’energia en superfícies i territoris; c) De disposar d’una energia de gran intensitat (els fòssils) a potències molt més moderades de les energies renovable; o d) D’un sistema energètic basat en estocs (els fòssils) que facilita la gestió de l’oferta a un altre sistema basat en fluxos (radiació solar, vents) on caldrà posar el focus en la gestió de la demanda i l’emmagatzematge d’electricitat.
La taula següent posa de manifest aquestes diferències:
Aquest canvi afecta totes les activitats humanes i les bases de subsistència: l’alimentació, l’habitatge, la mobilitat i el transport, les comunicacions, l’agricultura, la indústria, el comerç, els serveis, el lleure, l’esport, o les vacances. Riba assegura que amb el nou sistema energètic renovable podem mantenir la qualitat de vida (i potser millorar- la en alguns aspectes) però l’expert afirma que “de ben segur que haurem de renunciar a algunes comoditats i eliminar moltes de les activitats i comportaments actuals que són ineficients i dilapidadors de recursos. I, per això, cal un canvi de valors i d’actituds: passar de la competència (avui dia transformada en egoismes i acaparaments) a la cooperació (guiada per la justícia social i la sostenibilitat de demà). Per què ens han fet creure que la cooperació no estimula la millora?” es pregunta Riba.
Per l’especialista, els governs locals, nacionals i les instàncies internacionals tenen un paper essencial en la transició energètica actual, però aquest gran canvi no es podrà dur a terme sense el convenciment i la complicitat de la població. Per tant, un component essencial de la transició energètica (i del canvi de civilització associat) ha de ser un gran programa d’informació, de debat i d’experimentació social en el conjunt de la ciutadania.
Però atès que en el món hi ha societats amb interessos molt diferents, alguns d’ells amb polítiques negacionistes del canvi climàtic, Carles Riba pensa que a curt termini és difícil avançar en aquest camí a escala global. Però abans de donar resposta a què fer des del nostre país i dels nostres municipis, troba important detenir-se a analitzar el paper dels ODS.
Fent uns estalvis energètics del 21% respecte als usos actuals, caldrien unes superfícies de captació (en equivalent fotovoltaic) de 15.080 ha (el 30,9% de la superfície comarcal), de les qual estima que tan sols unes 3.400 ha podrien ser instal·lades a la propi Baix Llobregat
Els ODS assenyalen objectius i compromisos entre governs, països i entitats supranacionals en el marc de les Nacions Unides. Plantegen una agenda extensa i ambiciosa que integra tres dimensions fonamentals del desenvolupament sostenible: econòmica, social i ambiental; per tant, és la guia més important de què disposem a escala internacional per avançar vers un món més just i sostenible tot i que molts països (entre ells alguns dels més determinants) les incompleixen sistemàticament.
Però a judici de Riba, els ODS també contenen mancances que redueixen en gran mesura la seva capacitat transformadora, com la realitat posa de manifest. En aquest sentit, en ressalta les següents: 1. En col·lisió amb les capacitats d’una Terra finita, continua preveient el creixement econòmic (també en els països desenvolupats) sense posar límits ni al sector privat ni al lliure comerç; 2. No fan cap referència a la finalització de la fabricació i el comerç internacional d’armes, una de les activitats més destructives de la civilització actual; 3. Els ODS solen establir determinacions genèriques sobre les fites a aconseguir sense entrar en l’anàlisi de les tecnologies, les inversions i els canvis estructurals necessaris per a fer-les efectives; i 4. Els ODS releguen els ciutadans a un segon pla passiu (menystenint la seva capacitat transformadora), i tan sols fan recomanacions sobre el seu comportament com a usuaris o consumidors.
El creixement. Diversos índexs posen de manifest que avui dia la humanitat està consumint per sobre de les capacitats regeneratives de la Terra; per tant, un creixement global condueix al col·lapse. Les energies renovables (majoritàriament elèctriques) són més eficients que les energies fòssils (tèrmiques) i aquí hi ha un cert marge per disminuir els usos energètics sense renunciar al consum. Però, precisament aquest marge s’hauria d’aprofitar per equilibrar les desigualtats entre països i en el si de les societats. Europa, Espanya i Catalunya són societats riques en el context global i, per tant, haurien de frenar el creixement en benefici a un reequilibrament a escala planetària.
La fabricació i el comerç d’armes. Més enllà del drama dels morts, de les lesions, i de la destrucció de relacions humanes, la guerra és el pitjor camí pel que fa als béns produïts i als recursos de la naturalesa. Els fòssils, recursos energètics d’elevada intensitat, són a curt termini difícilment substituïbles en l’obtenció de materials i la creació de béns duradors; però, estem dilapidant els darrers recursos fòssils sense aplicar-los a la creació de la infraestructura necessària per al sistema d’energies renovables. Una part important dels combustibles fòssils els utilitzem en consums banals, però la guerra (la més absurda de les activitats) destrueix el que ja havíem construït.
Més enllà dels indicadors genèrics. Els ODS estableixen indicadors genèrics (de fet, desideràtums) però no impulsen els responsables polítics ni els econòmics ni a la ciutadania a explorar els mitjans i les conseqüències per dur a terme el canvi. Per exemple, la Unió Europea es proposa regular per al 2030 la instal·lació d’una electrolinera cada 60 km, però no es preveuen les immenses extensions de territori ni els materials per a les instal·lacions de captació necessàries (amb les dades de Catalunya, caldrien 59 unes 20 ha per electrolinera); o, tampoc es preveu com es proveiran els recursos per assegurar el metabolisme de les megaciutats (aliments, aigua, energia, eliminació de residus, etc.), en continu creixement, sense la immensa energia i les elevades potències dels combustibles fòssils.
L’informe del tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica (OCTE) del Baix Llobregat, Òscar Miquel, ressenya, a tall d’exemple, algunes iniciatives destacables a la comarca. Són les següents:
Begues fa més d ́una dècada que treballa en l ́ús de la biomassa com a combustible. Gràcies a l ́extensió dels seus boscos, aquest municipi té la capacitat d ́abastir les quatre calderes de biomassa que té, donant servei a tots els seus equipaments públics. Altres ajuntaments de la comarca també han instal·lades calderes de biomassa com a alternativa a les calderes que funcionen amb combustibles fòssils; tots ells aconsegueixen reduir les emissions, alhora que permeten sanejar els boscos per prevenir incendis forestals i pot ser un pas més per incentivar la regeneració de les terres agrícoles. Ens trobem en un moment d ́emergència climàtica i la prevenció d ́incendis forestals és una prioritat i aquesta alternativa s ́ha de potenciar per tots els beneficis que comporta.
El Prat. La comunitat energètica del Prat del Llobregat (impulsada per l ́ajuntament), té una estratègia de 360o, donant servei a tot el municipi: ciutadania, comerç, pimes, industria. Els serveis energètics són l ́ús de renovables, l’electrificació de les llars, la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica i comercialitzadora de marca blanca. Entre les actuacions destacades en aquest municipi hi ha la ‘Casa de l’Energia’ que és un equipament municipal dedicat a la informació, l’assessorament i la reflexió sobre l’energia i els seus usos amb vocació de donar suport a la ciutadania, comerços i empreses per dur a terme la necessària transició energètica.
Viladecans. L ́ajuntament de Viladecans, en el marc del projecte Vilawatt iniciat el 2016, porta anys treballant la transició energètica en diversos àmbits i s ́ha marcat un objectiu molt ambiciós: aconseguir la neutralitat en l ́horitzó 2030 i d ́emissions negatives al 2050, canviant el sistema energètic i preservant la biodiversitat, a més d ́augmentar la presència de la natura en el casc urbà. Es tracta d ́una iniciativa pionera que va tenir el suport de la Unió Europea a través de la primera convocatòria de les ajudes Urban Innovative Actions. El projecte Vilawatt persegueix l ́apoderament de la ciutadania, amb intervencions com la comercialització d'energia renovable, la rehabilitació energètica d ́habitatges, la generació energètica solar en edificis per a l’autoconsum, la implantació de comunitats energètiques per a compatir energia renovable, la capacitació professional de treballadors en tecnologies sostenibles, així com la implantació d ́una moneda local vinculada a la sostenibilitat social, ambiental i econòmica.
Hi ha diversos ajuntaments de la zona nord com Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Abrera que tenen projectats moltes instal·lacions de fotovoltaica en els seus equipaments municipals; els dos primers municipis volen crear una comunitat energètica a curt termini.
També a la zona nord tenim el cas peculiar d’Olesa de Montserrat, on s ́està cercant d’unir esforços entre l ́ajuntament i la Cooperativa Minera Olesana, la qual té la concessió del servei d ́aigua amb més 11.000 punts de subministrament. Des de la cooperativa es vol aprofitar l’estructura organitzativa per estendre-la al tema energètic i arribar a crear una comunitat energètica on participi tota la ciutadania.
Catalunya, Espanya i Europa es caracteritzen per ser països amb una qualitat de vida elevada que disposen de bons serveis socials, si bé aquests avantatges se suporta en un sistema energètic majoritàriament fòssil, recursos que han d’importar en la seva major part (en el cas de Catalunya i d’Espanya, en la seva totalitat). Quin sentit té lluitar per mitigar l’emergència climàtica si hi ha països molt més grans que no fan els seus deures?, es pregunta l’expert.
Personalment, Carles Riba creu que val la pena donar continuïtat a la vida dels humans sobre la Terra. En el nostre país, en base a treballar per la transició energètica (o sigui, substituir combustibles fòssils per energies renovables) tot preservant l’essencial de la nostra qualitat de vida i dels nostres serveis socials, posem les bases de la futura societat alhora que fem la millor aportació possible a la mitigació del canvi climàtic i donem un exemple al món sobre que això és possible.
Com ja ha dit Riba, la fi dels fòssils és un repte enorme, un canvi de civilització. No n’hi haurà prou amb obsedir-nos en l’acompliment de fites i determinacions del ODS (per cert l’ODS 7 sobre energia ni tan sols parla de transició a les fonts energètiques renovables) o les fites i determinacions d’altres organismes supramunicipals com la Unió Europea.
Al seu judici, sense una visió global i la construcció d’una nova societat, tan sols s’aconsegueixen canvis parcials (complir una fita concreta pot comportar empitjorar-ne una altra) o superficials (es poden deixar de banda les transformacions més importants) alhora que, fent-ho així, sovint s’acceleren els processos de destrucció dels ecosistemes.
Per contra, Riba opina que les infraestructures de la matriu energètica s’han de compassar amb els canvis de comportaments en els valors, en els usos i en les formes d’organització política i social. Partint d’un marc de reflexió global, cal fer múltiples passos coratjosos i decidits en projectes d’experimentació tant tecnològica com social, avaluar-los i corregir-los abans d’estendre’ls.
En aquest sentit, l’expert creu que la falta d’implicació del conjunt de la societat és la gran mancança de les polítiques de transició energètica. Hem construït un món i una economia que, gràcies a l’existència dels combustibles fòssils (energèticament molt intensos, però d’infraestructures costoses i allunyats del control social), han relegat la major part de la població a un paper subordinat de proveïdor de mà d’obra (sovint barata) i de consumidor (sovint captiu). I, aquest és el model que l’oligopoli energètic vol continuar, tot i que les noves fonts d’energia renovable s’obren (o exigeixen) la participació.
Des del punt de vista de l’apoderament de la ciutadania cal a judici de l’expert, un treball de llarg abast per revertir la situació. Per un costat, l’oligopoli es llença a grans actuacions de generació energètica mentre que, per altre costat (i, de vegades, en connivència amb alguns governs negacionistes) posa traves a l’apoderament ciutadà a través de la participació de les persones i la gestió pública. Sense solucions comunitàries, el foment (i la subvenció) de l’autoconsum i la mobilitat elèctrica (individuals) beneficia fonamentalment les capes socials més riques.
La comarca del Baix Llobregat es troba immersa en la realitat metropolitana de Barcelona on es concentra la major part de la població de Catalunya i de les activitats econòmiques. En el si de la península ibèrica és una de les zones on la transició energètica serà més difícil a causa del territori reduït respecte la població i les activitats i de l’escassedat de recursos naturals.
L’Europa desenvolupada és una de les societats que gaudeixen d’una qualitat de vida i d’uns serveis socials més elevats del món; en canvi, els seus territoris disposen de tan sols poc més del 35% dels fòssils que consumeixen (a Catalunya i a Espanya aquesta disponibilitat és el 0%); la resta s’importa amb el conseqüent drenatge econòmic (de 250.000 a 400.000 milions d’euros a Europa, segons les cotitzacions, i entre 6.000 i 8.000 milions a Catalunya).
En el cas català, l’elevada densitat de població (241 hab/km2 l’any 2022, només per sota dels Països Baixos, Bèlgica i Anglaterra entre els països europeus), el repartiment molt desigual i una orografia que no acompanya, fan especialment complexa la situació. El 2022, dels 7,75 milions d’habitants de Catalunya, 4,91 milions (63,2%) viuen en la regió metropolitana (7,3% del territori), 2,18 milions d’habitants (28,1%) en la zona costanera i propera a la metròpolis (32,2% del territori) i 0,67 milions d’habitants (8.7%) en el del territori restant (60,5%). I, encara, el 50,2% del territori català té pendents de més del 20%.
Europa, Espanya i Catalunya són societats riques en el context global i, per tant, haurien de frenar el creixement en benefici a un reequilibrament a escala planetària
Per a Carles Riba, és sorprenent la poca atenció que els responsables polítics i la ciutadania presten a un canvi tan fonamental del nou sistema energètic renovable. Fins a la Revolució Industrial (finals del segle XVIII a Anglaterra), l’energia de què disposaven els humans provenia de la radiació solar i les seves derivades (biomassa, força de sang, corrents d’aigua, vents) a la cadència temporal que aquesta radiació arribava a la Terra (com un salari energètic). Això ha representat històricament un límit.
Amb les màquines tèrmiques i l’explotació dels fòssils els humans vam accedir a una quantitat ingent d’energia (de fet, un capital energètic) que ens ha facilitat un creixement continu fins a la situació actual on comencem a percebre els límits tant pel cantó de les fonts (declivi proper de les reserves) com dels embornals (la incapacitat dels ecosistemes de la Terra per restituir els equilibris). Avui dia consumim els fòssils a raó d’un milió de vegades més ràpid de quan es van formar. Per això diem que són recursos no renovables.
Doncs, bé; passar altra cop a les energies renovables vol dir, afirma Riba, tornar a dependre de la radiació solar de cada dia i de les seves derivades (o sigui, d’un salari energètic). L’energia de la radiació solar és immensa (unes 10.000 vegades la del sistema energètic humà) però molt menys intensa i concentrada que els fòssils i requereix grans extensions de territori per a la seva captació. Per obtenir una mateixa quantitat de l’energia que produeix una central tèrmica alimentada amb fòssils, seria necessària una àrea de bosc 1.600 vegades superior a l’àrea ocupada per la central; afortunadament, avui dia disposem de tecnologies de captació més eficients que la biomassa (fotovoltaica, eòlica), però la superfície de captació necessària encara serà unes 80 vegades la de la central tèrmica de fòssils.
Per la seva naturalesa, les energies renovables s’hauran de captar de forma local i distribuïda (posem per cas, la superfície de captació necessària per alimentar una gasolinera). Hi ha dos models bàsics per fer la transició energètica: un model basat en una gran quantitat de petites actuacions distribuïdes i participades; i, un model d’extenses actuacions en mans de les poques companyies oligopolístiques. Catalunya, per les seves característiques poblacionals i orogràfiques, són difícils les grans actuacions i, per tant, sembla més adequat el primer model.
En el seu llibre Catalunya, aproximació a un model energètic sostenible (Ed. Octaedro 2016),
Eduard Furró planteja un marc general de transició energètica per al nostre país i arriba a la conclusió que, tot i fer uns estalvis del 21% respecte als usos energètics actuals, a més de la captació en zones antropitzades (60.000 hectàrees en zones urbanes, infraestructures, pedreres, etc.), caldrà afectar unes 64.000 hectàrees en zones rurals (en total, unes 128.000 hectàrees, un 4% de la superfície del país). Cal fer esment que l’energia que els ciutadans paguem com a tal (electricitat domèstica, combustibles domèstics i carburants per als vehicles personals) és tan sols el 20% dels usos energètics totals que comporten la producció de tots els béns i serveis de què gaudim.
L’associació CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible, creada el 2012) que presideix Carles Riba, conscient del difícil encaix territorial de la transició energètica al nostre país, va iniciar el 2021 un projecte sota el títol de TEiT (Transició Energètica i Territori) que té per objecte posar en contacte, a través dels centres d’estudis locals, a gent inquieta de diversos territoris amb situacions diferents (dèficit, equilibri o escreix territorial en relació a l’energia) per analitzar conjuntament les problemàtiques i fer propostes reequilibradores.
El desplegament del conjunt de la transició energètica al Baix Llobregat (usos domèstics, mobilitat i transport, indústria, serveis, etc.) és una tasca complexa i àrdua. Fent els estalvis energètics del 21% que proposa E, Furró respecte als usos actuals (les energies renovables són més eficients), caldrien unes superfícies de captació (en equivalent fotovoltaic) de 15.080 ha (el 30,9% de la superfície comarcal), de les qual estima que tan sols unes 3.400 ha podrien ser instal·lades a la pròpia comarca (en àrees antropitzades i terrenys rurals no sensible) i, per tant, unes 11.675 ha s’hauran d’instal·lar en territoris aliens a la comarca; cal tenir en compte que 15.080 ha és aproximadament la suma de dels termes municipals de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat del Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern (o sigui, tot el delta) on hi viuen unes 800.000 persones. Com a terme de referència, la superfície antropitzada (urbana, infraestructures, pedreres, etc.) del Baix Llobregat és de 18.070 ha.
Aquestes xifres fan veure la necessitat d’un replantejament i una reducció dels consums energètics (i d’altres recursos) que, sense disminuir la qualitat de vida, eliminin tots els malbarataments i els usos innecessaris a fi de minimitzar els impactes sobre els ecosistemes. I, aquest canvi de paradigma requereix el compromís dels responsables polítics i les administracions en tots els nivells (i d’una manera especial de les administracions locals), però alhora no serà possible sense la comprensió de la ciutadania sobre el canvi que hem d’abordar i la complicitat per dur-ho a terme.
A nivell de l’estat, el document de referència per a la transició energètica és el PNIEC (Plan Nacional Integrado de Energía y Clima) que, en l ́horitzó 2030, preveu arribar al 81% de generació elèctrica renovable; tenint en compte que Catalunya suposa el 20% del PIB, això pràcticament vol dir que contemplant el 50% que es preveu arribar a Catalunya, la resta d'Espanya hauria d’arribar pràcticament al 100%. Actualment a Catalunya el percentatge de renovables en generació elèctrica és del 16% i l ́objectiu és arribar al 50% en l ́horitzó 2030.
A Catalunya (i, encara més al Baix Llobregat) les realitats en actuacions sobre transició energètica són molt escasses. Les dues línies estratègiques marcades per l ́Institut Català de l'Energia (ICAEN) a nivell de les comarques a través de les Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), són: aportar coneixements per avançar en el Pla Territorial Sectorial d’Implantació d’Energies Renovables (PLATER) i donar suport tècnic als municipis de la comarca per implementar projectes locals de generació d ́energies renovables.
En altres aspectes de la transició energètica (grans parcs, descarbonització de la indústria i el transport), la comarca del Baix Llobregat va molt endarrerida, com també van endarrerits altres indrets Catalunya i, especialment, de la regió metropolitana.
A la tardor de 2022, la Generalitat va crear una Oficina Comarcal de Transició Energètica (OCTE) en cada una de les comarques i va contractar una persona tècnica en cada una d’elles. L’objectiu d’aquestes (petites) estructures és treballar per incentivar mesures i donar suport a iniciatives vinculades amb la generació d’energies renovables, l’estalvi i l’eficiència així com en l’apoderament dels ciutadans a través d’iniciatives comunitàries.
En el Baix Llobregat aquest tècnic és Òscar Miquel, que ha visitat tots els ajuntaments de la comarca, ha pres el pols de la situació i ha començat a impulsar iniciatives. Entre elles, hi ha l’adquisició d ́una eina digital de gestió energètica a fi de configurar projectes eficients d'autoconsum compartit per posar al servei d’iniciatives en tots els municipis de la comarca
Un interessant informe del tècnic d’OCTE del Baix Llobregat posa de manifest que, en pràcticament tots els municipis, han crescut exponencialment la implantació de projectes d’energies renovables (sobretot fotovoltaica) en aquests darrers dos anys gràcies en part al recolzament de diverses subvencions impulsades des de diverses administracions públiques per impulsar la transició energètica.
L’informe assenyala que en tots els municipis ha trobat un bon alineament amb la transició energètica a través d’instal·lacions d ́energies renovables en els edificis i equipaments municipals, esperonat pel fet que els costos energètics dels ajuntaments se situen entre el 4 i el 8% dels respectius pressupostos municipals. Alguns ajuntaments també han començat a ampliar les seves plantilles tècniques amb perfils especialitzats en energia dels que mancaven.
Les urgències del dia a dia absorbeixen la major part dels esforços dels ajuntaments, de les empreses i de les organitzacions. I, per desgràcia, assenyala Carles Riba, les coses importants (com la transició energètica i el canvi climàtic associat) van quedant relegades fins que la situació esdevé tan greu que, lamentablement, ja hi ha poques possibilitats per redreçar la situació.
Després de la sessió del projecte TEiT al Baix Llobregat el 2021, Riba destaca que va quedar en l’esperit de diverses persones, la necessitat d’impulsar la transició energètica a la comarca, des d’una perspectiva holística, atenent les nombroses facetes del repte actual, des de la captació d’energia de les fonts renovables fins a la racionalització i contenció dels consums en tots els àmbits.
A tal efecte, el juliol de 2023 es va formar el grup GITE amb persones provenint de l’associació CMES (impulsora del projecte TEiT), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), així com tècnics del Consell Comarcal i de diversos Ajuntaments.
Després d’un temps de reflexió i elaboració, el grup GITE acaba de redactat un document titulat “Transport a la Comarca i Transició Energètica” que està en procés de presentació al Consell Comarcal, als ajuntaments i altres administracions, informa Riba. El document inclou quatre punts:
1. Promoure un estudi “des de les vivències” sobre la mobilitat i el transport comarcal; es tracta de detectar les dificultats (impediments a vianants i ciclistes, inconnexions en punts nodals del transport públic, etc.) i les oportunitats (noves formes d’accessibilitat, vehicles llogats o compartits, etc.) per satisfer les necessitats d’accessibilitat dels ciutadans
2. En el marc de la propera reconcessió de les línies d’autobús el 2028, incorporar en la nova planificació les connexions intracomarcals o amb comarques veïnes (quasi inexistents avui dia), més enllà de la connexió amb Barcelona; també reclamar criteris de qualitat del servei en els plecs de condicions d’aquestes futures concessions.
3. Davant de la perspectiva de la propera implantació de les zones de baixes emissions (ZBE) a moltes ciutats mitjanes de Catalunya, demanar estendre a tot el territori català les autoritzacions puntuals de circulació (avui dia 24 a l’any) que atorga l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
4. Demanar que el Consell Comarcal junt amb els ajuntaments planifiquin i negociïn punts de recollida (en localitzacions freqüentades) per la distribució urbana de mercaderies (DUM), a fi de disminuir en el possible els impactes energètics i circulatoris del lliurement a domicili.
Aquesta proposta del GITE es proposa impulsar la transició energètica a la comarca en un tema cabdal: la mobilitat de les persones, el transport de mercaderies i l’accessibilitat en general. Alhora, fruit de les conclusions del projecte TEiT de 2023, l’associació CMES que presideix Carles Riba ha aprovat el novembre de 2024 el document “Oportunitat d’una Llei de Cobertes i Solars” que té per objecte regular i fomentar l’aprofitament per a captació d’energia de totes les superfícies disponibles en les àrees antropitzades. En cas que el Parlament vehiculi aquests proposta, pot tenir una incidència molt gran a la comarca del Baix Llobregat.
Aquestes propostes de CMES i del GITE tenen per objecte proposar canvis en les formes d’organització i de gestió de la societat alineats amb el futur sistema energètic renovable, més enllà de simples indicadors macroeconòmics a complir.
D'aquesta dotació, 31 milions seran per a la continuació del Programa sectorial Renovables 2030, i 16 per a projectes d'adaptació a l'emergència climàtica
Amb el suport de Renovables 2030, els municipis de la província han aconseguit un estalvi econòmic anual de gairebé 24 M€.
El programa sectorial de transició ecològica 2030 de suport a inversions locals pel clima de la Diputació de Barcelona prestarà un suport de 47 milions d’euros distribuïts entre 2024 i 2025, a projectes municipals d’emergència climàtica.
El suport econòmic es tramitarà a través de dues línies d’acció. La primera, Adaptaclima 2030, que és la gran novetat del programa, està reservada a projectes municipals d’adaptació al canvi climàtic; la segona, destinada a la implantació d’energies renovables, és la successió natural del Programa sectorial Renovables 2030 de l’anterior pla de mandat.
El programa sectorial de transició ecològica té per objecte impulsar inversions per accelerar tant l’adaptació dels municipis als impactes del canvi climàtic com a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a la província de Barcelona, i a l’hora reduir els costos energètics dels ens locals de la província en un escenari de pujada del preu de l’energia elèctrica i del gas, així com augmentar la garantia de subministrament reduint la dependència energètica de l’exterior i de fonts d’origen no renovable.
Dels 47 milions d’euros que es destinaran a aquest programa, 31 milions seran per al Renovables 2030, i 16 milions per als projectes d’adaptació al canvi climàtic. El programa sectorial Renovables 2030 subvenciona tres línies d’actuació: inversions en ins-tal·lacions de plaques fotovoltaiques de més de 80 kWp per a l’autoconsum energètic en edifi-cis públics; inversions en la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic exterior amb la ins-tal·lació de LED en un mínim de 300 punts de llum i el finançament de calderes de biomassa de més de 80 kW en equipaments municipals.
A aquesta línia de finançament poden accedir els municipis de la província i ens supramunici pals amb competències en residus i/o cicle de l’aigua, per fer inversions en infraestructures d’aquests àmbits. L’import mínim de cada sol·licitud haurà de ser de 80.000 euros, i s’arribarà a un import màxim del 75% del pressupost d’execució de contracte (PEC) dels projectes o estu-dis de cada sol·licitud. Es tracta d’un pagament avançat compatible amb qualsevol altre ajut.
En aquesta línia de suport no hi ha límit de sol·licituds per cada ens local. Cada sol·licitud pot incloure més d’un projecte, però tots han de ser de la mateixa tipologia: fotovoltaiques, biomassa o enllumenat. L’import màxim que pot rebre un ens pel conjunt de les seves sol·licituds és d’1,5 M€. El termini d’execució dels ajuts finalitza el 31 de desembre de 2025.
L’altra línia de finançament, Adaptaclima 2030, és la destinada a projectes d’adaptació a l’emergència climàtica, com poden ser la creació d’espais d’ombra, refugis climàtics exteriors, solucions basades en la natura i estalvi i eficiència dels recursos.
Es tracta d’un fons de prestació de 16 M€ per al qual no es requereix sol·licitud. Els ajuts aniran entre els 20.000 i els 75.000 € i poden optar tots els ajuntaments de la província, excepte la ciu-tat de Barcelona. El termini d’execució dels ajuts finalitza el 31 de desembre de 2025.
Balanç del Programa sectorial Renovables 2030 El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha assenyalat el fet que Renovables 2030 ha estat “el programa més important per a la transició energètica al municipalisme català durant els darrers dos anys”, posicionant l’organisme pro-vincial com “l’administració amb major capacitat inversora en renovables a Catalunya”.
El diputat ha destacat que amb aquest nou impuls, al Renovables 2030 s’incorpora una clàu-sula de compromís per a la reinversió del 50% de l’estalvi econòmic generat a cada municipi en polítiques contra l’emergència climàtica. “Volem provocar un efecte de bola de neu que impul-si de forma urgent les polítiques d’adaptació i de mitigació del canvi climàtic a tots els munici-pis de la demarcació”, ha dit. “És per aquest motiu que aquest compromís ha d’esdevenir”, segons Serra, “un autèntic pacte del món local per a la transició ecològica i l’ambició climàtica”.
La nova dotació aprovada per la Diputació de Barcelona de 31 milions se suma als 104 milions en subvencions que s’han invertit des del 2022 a través del Programa sectorial Renovables 2030, amb un balanç de 257 sol·licituds acceptades i 146 municipis de la província beneficiats.
Amb una execució del 40% del programa, les instal·lacions subvencionades han produït fins ara 118.196.633 kWh, aconseguint un estalvi econòmic anual de 23.810.124 € i deixant d’alliberar a l’atmosfera més de 50.000 tones de CO2.
De l’import concedit, el 48% s’ha destinat a instal·lacions de plaques fotovoltaiques, el 37% a enllumenat públic i el 15% a biomassa. Dins la modalitat de fotovoltaica, el 40% de l’import ha estat per a comunitats locals d’energia; el 30%, per a consum individual; el 24%, per a instal·lacions compartides entre equipaments municipals i el 6% per a llars vulnerables.
En el marc del seu compromís amb la sostenibilitat i la racionalitat de l’eficiència energètica, Cellnex acaba d’anunciar la signatura d’un acord de compra d’energia (PPA per les sigles en anglès) que garantirà que l’electricitat que consumirà en el marc de les seves activitats els propers deu anys tindrà un origen renovablecertificat.
Els PPA són contractes a terminis entre 7 i 15 anys, típicament 10, entre empreses i proveïdors d’energia renovable que asseguren una quantitat d’electricitat generada per parcs solars o eòlics a preus no subjectes a la volatilitat del mercat. A més d’ajudar a descarbonitzar l’activitat corporativa i donar previsibilitat als costos energètics, aquests contractes són fonamentals en el desenvolupament d’una infraestructura energètica neta i dels avenços en la desitjada menor dependència exterior.
La seva importància creixent queda posada de manifest en un creixement sostingut dels PPA signats. L’últim informe Corporate Energy Market Outlook de BloombergNEF, xifra en 46 gigawatts el volum de contractes d’energia solar i eòlica anunciats per corporacions de tot el món el 2023. Una xifra rècord que suposa un creixement del 12% sobre l’any 2022.
En un moment en què el greenwashing o postureig ecològic d’algunes multinacionals han esdevingut un motiu creixent de preocupació a tot el món, aquest tipus d’instruments permeten certificar que les paraules es converteixen en fets. A més de contribuir a l’estratègia descarbonitzadora de les companyies, els PPA ajuden també a impulsar la generació renovable als països on les empreses operen i contribueixen als objectius europeus de transició energètica.
“Aquest contracte a llarg termini ens garanteix que l’energia renovable que consumim vindrà de quatre parcs eòlics i fotovoltaics concrets, ens ofereix a més aquesta seguretat a tots els països d’Europa on tenim consum directe d’energia”, explica Mila Rey, Global Head of Energy a Cellnex Telecom, multinacional espanyola que té la seva seu al Passeig de la Zona Franca. “A més de donar resposta a un dels nostres compromisos estratègics en matèria de consum, contribueix a l’aspiració d’augmentar substancialment la capacitat de generació renovable a Espanya i, alhora, als objectius globals de descarbonització”.
I és que el contracte signat amb la promotora global de renovables Elawan ha afavorit el desenvolupament de tres parcs fotovoltaics a Albacete i un parc eòlic a Conca, amb una capacitat total de 200 megawatts. En el marc de l’acord, Cellnex rebrà més de 400.000 megawatts/hora d’energia renovable a l’any i certificarà que l’electricitat consumida prové de fonts renovables, donant suport així a la transició energètica.
La motivació de Cellnex és clara: reduir l’impacte ambiental de les seves operacions, assegurant que el 100% de l’electricitat que consumeix provingui de fonts renovables el 2025. Aquest compromís ambiciós és un dels tres objectius de reducció d’emissions de Cellnex validats per la Science Based Targets initiative (SBTi), i constitueix una de les palanques essencials per a la reducció de la petjada de carboni de Cellnex. A més, s’emmarca en el Pla de Transició Energètica de l’empresa, dins del Pla Director ESG 2021-2025.
“Un dels eixos del nostre Pla de Transició Energètica és assegurar que el nostre consum d’energia sigui 100% renovable i ja pràcticament ho hem aconseguit. Però també volem treure partit de com pot influir aquest compromís en relació amb els nostres proveïdors i clients”, explica Rey. El Pla de Transició Energètica de Cellnex, a més d’incloure el compromís de 100% energia verda el 2025, contempla 3 pilars més:
Energy 4.0: l’objectiu d’aquest pilar és monitoritzar, controlar i optimitzar el consum energètic de Cellnex mitjançant la informació rebuda de smart meters, mitjançant una plataforma d’anàlisi, que permet un control end-to-end de tota la cadena d’energia.
“El gruix del nostre consum és degut als equips de clients, els que també busquen
la millor eficiència, ja que revertirà en un menor consum i cost energètic”, explica Rey. En aquest sentit, afegeix que Cellnex compta amb una plataforma moderna que permet controlar i monitoritzar els consums d’energia i “oferir transparència i traçabilitat sobre el cost energètic i el seu origen als nostres clients, un assumpte absolutament prioritari”.
Energy Efficiency: L’objectiu d’ aquest pilar és millorar l’eficiència energètica, incrementant l’eficiència d’equips passius (aires condicionats, rectificadors, transformadors...) i també incentivant l’eficiència dels equips actius dels nostres clients. Addicionalment, estan treballant en el desplegament de la ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia.
Self-generation: La companyia treballa per augmentar l’autoconsum al grup, centrant-se fonamentalment a Itàlia i Espanya, on ja gairebé el 10% del portfoli inclou instal·lacions fotovoltaiques.
La política d’energia de Cellnex estableix principis que, a judici de la companyia, “demostren la voluntat d’anar més enllà de la mera compra d’energia neta”. Aquesta política, que segueix les directrius de la iniciativa Science Based Targets (SBTi), estableix que la companyia ha d’avançar cap a la neutralitat en carboni el 2035 i assolir l’objectiu Net Zero el 2050.
La segona meitat del segle XIX, els motors de vapor van substituir progressivament les veles dels vaixells i el paisatge i l’activitat dels ports va quedar associada al fum que generaven les xemeneies de les naus. Primer mitjançant el carbó i més endavant amb derivats del petroli, els combustibles fòssils han impulsat durant un segle i mig el comerç marítim.
Així com les veles ja són cosa del passat i només es mantenen en vaixells històrics o d’oci, ja ha començat el procés per deixar enrere les columnes de fum que de vegades generen els vaixells mentre són a port. Un canvi que millorarà la qualitat de l’aire i permetrà frenar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Tot el sector marítim es troba en plena transformació; les navilieres ja encarreguen els futurs vaixells que funcionaran amb combustibles lliures d’emissions i els que operen actualment ja compten, en molts casos, amb tecnologies que permeten reduir les emissions que generen.
I els ports participen d’aquesta transformació oferint les infraestructures necessàries per a que aquests vaixells puguin funcionar de la forma més eficient possible, ja sigui amb combustibles de transició o aturant els seus motors mentre són a port, gràcies a la tecnologia Onshore Power Supply (OPS).
El Port de Barcelona, de fet, és el primer de la Mediterrània que compta amb un sistema OPS a una terminal de contenidors. Inaugurat al mes de juliol de 2024, ja permet als vaixells que arriben a la terminal BEST connectar-se a la xarxa de mitja tensió que s’ha desplegat fins a la vora del moll i aturar els seus motors, deixant de generar emissions mentre estan amarrats.
Fins a 2026, els dos primers anys, l’OPS funcionarà en fase pilot i es preveu que realitzi unes 92 connexions. D’aquesta forma, s’eliminaran 2.500 tones de CO2 anuals, l’equivalent a uns 135.000 cotxes circulant 30 quilòmetres diaris a l’any. A partir del tercer any, la previsió és poder multiplicar el nombre de connexions anuals.
Així com les veles ja són cosa del passat i només es mantenen en vaixells històrics o d’oci, ja ha començat el procés per deixar enrere les columnes de fum que generaven els vaixells mentre són a port
Aquest OPS, però, és només el principi. El pla Nexigen, amb una inversió superior als 200 milions d’euros, instal·larà els propers cinc anys punts de connexió a totes les terminals de contenidors, creuers i ferris del Port de Barcelona i subministrar-los energia d’orígen 100% renovable.
Subministrar electricitat als vaixells no és l’única via per reduir les emissions. El combustible que consumeixen els vaixells és clau i, mentre el sector marítim no arriba a un consens sobre quins seran els combustibles del futur, ja n’hi ha sobre quin és el millor combustible de transició. El gas natural liquat (GNL) s’ha consolidat a Europa com una alternativa molt més neta que el fuel, ja que permet les emissions de partícules i òxids de sofre (SOx) i reduir en aproximadament un 70% les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i al voltant d’un 20% les de CO2.
El Port de Barcelona compta des del febrer de 2023 amb una gavarra per a subministrar GNL als vaixells, la primera amb base en un port de la Mediterrània. En el seu primer any operant al Port de Barcelona, 619 vaixells propulsats amb GNL van fer escala al Port de Barcelona, reduint en un 10% les emissions de NOX del total d’escales.
Disposar d’aquestes infraestructures, tant per subministrar als vaixells GNL o electricitat, permet atreure al Port de Barcelona els vaixells més eficients que naveguen actualment, redundant així en un major impacte positiu per a la ciutadania i atraient inversions privades per millorar encara més aquests serveis.
El pla de Transició Energètica del Port de Barcelona, no és limita només a reduir les emissions. També vol convertir el port en un centre de producció d’energies renovables, una iniciativa que ja està en marxa. A l’estiu de 2024 es va completar la instal·lació de plaques solars a la coberta de la nau de Decathlon a la Zona Franca, la primera fase del pla per convertir la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) en el parc solar sobre coberta més gran d’Europa. Un cop finalitzat, tindrà una potència instal·lada de 40 MWp, generant l’energia equivalent al consum de 41.250 persones.
Així mateix, ja s’estan reservant espais del port per dedicar-los a la producció de combustibles verds i energies renovables. A curt termini es contempla la construcció d’una planta de producció de biometà, un combustible d’emissions neutres en carboni, que permetrà substituir el GNL per a la propulsió dels vaixells.
Tots aquests esforços estan encaminats a reduir les emissions que genera l’activitat portuària i millorar la qualitat de l’aire a l’entorn del Port de Barcelona alhora que es lluita contra l’emergència climàtica. L’objectiu és reduir les emissions en un 50% l’any 2030 i esdevenir un port neutre en carboni l’any 2050.
Tornar al llistat 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.