Perspectiva metropolitana i reaprofitament circular, claus en la gestió de l’aigua

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que uns 850 milions de persones al món no tenen accés a aigua potable, mentre que les sequeres s'incrementen en intensitat i durada. Acomplir l’ODS 6 – Aigua neta i sanejament al territori, el Baix Llobregat, passa sobretot per garantir el sanejament i la gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, procurant que l’accés a l’aigua i serveis d’higiene derivats d’aquest recurs d’ús diari i imprescindible per a la ciutadania siguin equitatius i accessibles. Una altra de les fites que demana aquest ODS és la millora de la qualitat de l’aigua i l’augment possible del seu reciclatge i reutilització en condicions de seguretat.

Tal i com recorda el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la gestió dels recursos hídrics pot requerir la cooperació entre governs locals – que acostumen a ser els ens responsables del propi abastiment d’aigua potable – i regions frontereres, amb un paper clau a l’hora d’adoptar mesures que assegurin la qualitat de l’aigua i la protecció ambiental.
A la comarca, aquesta gestió avança cap a un model competencial metropolità publicoprivat. Tot i existir consistoris que operen amb un sistema municipalitzat, gran part dels municipis – la zona central i sud – pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és en aquest cas l’administració competent en garantir aquest servei essencial a les 36 ciutats que la conformen, segons la ratificació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’any 2020.

La majoria de municipis i ciutats del Baix Llobregat que estan sota les directrius metropolitanes tenen la concessió d’aquest servei a través de la societat mixta ABEMCIA (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A.), que està integrada en un 70% d’Aigües de Barcelona – Agbar i un 15% de Criteria Caixabank, amb una participació del 15% per part de l’AMB. És el cas, per exemple, de les ciutats contigües a la capital, com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat; els municipis costaners, Viladecans, Gavà, Castelldefels; i municipis de la zona central i nord com Sant Boi, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent, Torrelles, Pallejà o El Papiol.

Competències metropolitanes en standby

Fins a finals del 2020, eren els mateixos ajuntaments de la zona metropolitana els qui gestionaven el subministrament d’aigua dels seus municipis. Però el TSJC va desmentir l’autoritat de la competència en favor de l’AMB. Per aquest motiu, existeixen municipis a la comarca que encara han de progressar en aquesta línia competencial. 

És el cas de Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca i Molins de Rei, que operen aquest servei municipalitzat a través d’altres companyies, però que està previst que properament evolucionin cap a un nou model legal de gestió sota l’administració de l’AMB. Això es deu a la darrera decisió del Consell Metropolità de l’AMB, que al març de 2024 va aprovar la constitució de quatre comissions mixtes de traspàs entre l’AMB i els ajuntaments afectats, als quals s’hi sumen dues comissions més per a tractar la mateixa situació anòmala de dos municipis de l’àrea metropolitana. D’altra banda, queden pendents de resolució les concessions que tenen el Prat de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. En tot cas, el model de col·laboració publico-privada entre l’AMB i Aigües de Barcelona (Agbar) continua avançant.

L’ODS 6 al territori implica garantir el sanejament i la gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, procurant que l’accés a l’aigua i serveis d’higiene siguin equitatius i accessibles, i augmentant el reciclatge i reutilització d’aquest recurs

Èxit de la col·laboració publicoprivada

Ho va dir Heràclit l'any 500 abans de Crist: “tot flueix”, un concepte que les noves generacions utilitzen actualment en dir que els agrada “fluir”, en línia de la modernitat de “vida líquida” de Zygmun Bauman. Idea que l'aigua, com l'aire, és un bé comú de la natura és tan antiga com el tors romà, però perquè flueixi a la vida quotidiana de la ciutadania cal portar-la fins a les aixetes i dutxes de les llars, per la qual cosa cal infraestructures, fonamentalment de potabilització i de distribució.

La gestió d'Aigües de Barcelona a la metròpoli barcelonina és considerada un model d'èxit en la col·laboració publicoprivada. A l'àrea metropolitana, més de 3 milions de persones estan abastides d'aigua potable a través d’aquesta operadora local. Segons el parer de Jesús Sánchez Lambás, advocat i catedràtic de Dret Empresarial i secretari fundador de Transparència Internacional Espanya, a més de director de la Fundació Ortega-Marañón, el cas d'Agbar a Barcelona “és una referència al món pel que fa a la gestió del aigua”.

Agbar és part del grup Veolia, referent mundial de la transformació ecològica amb solucions en aigua, energia i residus. El seu pla estratègic 2024-2027 GreenUp busca accelerar la implementació de solucions innovadores que descontaminen, descarbonitzen i regeneren els recursos. En aquest context, l’empresa representa un hub de coneixement de l’aigua, reforçant l’activitat del grup amb serveis de gestió integral del cicle integral de l’aigua i de preservació del medi ambient.

L’eficàcia de la regeneració circular de l’aigua

Davant dels períodes de sequera cada cop més intensos, freqüents i llargs, una de les mesures més eficients en grans metròpolis com Barcelona és la regeneració de l'aigua. L'ecofactoria del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona, pertanyent a Agbar (grup Veolia), envia 1.500 litres per segon d'aigua regenerada al riu Llobregat per a ser reutilitzada com a aigua prèvia a la potabilització. Aquesta aigua es capta aigües avall, a la planta de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí, per a potabilitzar-la i enviar-la a la xarxa de distribució i tancar així, circularment, el cicle de l’aigua. Mitjançant aquest procediment, s'ha aconseguit que l'aigua regenerada suposi ja un 25% dels recursos hídrics emprats per al subministrament d'aigua al territori metropolità de Barcelona.

Donat l'èxit de la iniciativa i amb la finalitat de disposar de nous recursos per fer front a l'emergència hídrica estructural a la comunitat autònoma, el grup Agbar aposta per replicar el model del Llobregat a la conca del Besòs, mitjançant el programa de fons europeus Next Generation. D’aquesta manera, amb aquesta solució acordada amb l’administració, es garantiria la resiliència hídrica de 5 milions de persones que són els habitants de la regió metropolitana de Barcelona.

L’any passat, Aigües de Barcelona va regenerar gairebé 58 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, una xifra que equival al consum anual d’un milió i mig de persones

Reaprofitament en usos agrícoles i industrials

Després d'un tractament addicional, l'aigua regenerada de l'ecofactoria també es fa servir per al manteniment del cabal ecològic del riu Llobregat; per a usos agraris, com el reg del Parc Agrari del Baix Llobregat; per a usos urbans, amb tramesa de camions cisterna d'aigua regenerada a diversos municipis del Baix Llobregat per a la neteja de carrers o el reg de jardins i parcs municipals; i s'injecta a pous de la zona per actuar com a barrera contra la intrusió salina i millorar la qualitat de l'aigua de l'aqüífer. A més, en un futur proper està previst que es faci servir per a usos industrials, en concret per a les factories dels polígons industrials de la Zona Franca i Pratense, així com usos urbans i domèstics per al polígon de la Marina del Prat Vermell.

Aquest reaprofitament d'un escàs recurs com és l'aigua al nostre país permet reduir la dependència de la pluja, així com disminuir l'extracció d'aigua dels rius i els aqüífers. L’any passat, Aigües de Barcelona va regenerar gairebé 58 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, una xifra que equival al consum anual d’un milió i mig de persones.
Fonts d'Agbar subratllen que davant de la situació actual de creixent escassetat hídrica que impacta gran part del nostre país, i en particular a Catalunya, combinat amb l'augment de la demanda d'aigua per part de les ciutats, la indústria i l'agricultura, és fonamental adoptar una gestió responsable de l'aigua sobre la base de models circulars.

Això és així perquè la majoria de les fonts d'aigua que utilitzem tenen una elevada dependència de la climatologia, és a dir, de la quantitat de pluja, que en els darrers mesos s'ha prodigat en precipitacions, però no de forma abundant a les capçaleres de els rius, de manera que els embassaments no han recuperat nivells tranquil·litzadors.

Transformació en ecofactories

En aquest context, el grup Agbar està convertint les seves tradicionals plantes depuradores en les anomenades “ecofactories”, un model de gestió integral basat en l'economia circular i la digitalització. Amb les ecofactories, la companyia pretén evolucionar la gestió de l'aigua des d'una concepció lineal cap a un model completament circular, impulsant la regeneració i reutilització de l'aigua per a nous usos, la valorització dels residus per a nous recursos (per exemple, els llots de depuració transformen en adob per a l'agricultura), la producció d'energia renovable i la generació d'un impacte positiu a l'entorn (preservació de la biodiversitat, etcètera). També és una manera de contribuir a la transformació ecològica de les ciutats cap a “un model més sostenible i resilient del concepte d'ecociutat”, asseguren les mateixes fonts.

El Govern de la Generalitat té previst executar una nova estació de regeneració d’aigua a la depuradora de Sant Feliu de Llobregat, amb inversió de 5,6 milions d’euros aportats per l’ACA

La Copa Amèrica com a exemple

Un altre exemple d’utilització de l’aigua regenerada per contribuir a la sostenibilitat s’ha produït durant la Copa Amèrica de Vela disputada fins a finals d’octubre a Barcelona. Més de 50 embarcacions, incloent-hi les de l'Emirates Team New Zealand, les de la competició juvenil i femenina i també la flota de l'organització, han utilitzat aigua regenerada, aportada per Aigües de Barcelona, tant per a la neteja com per al manteniment dels vaixells, cosa que ha permès reduir pràcticament el cent per cent de la petjada hídrica de la neteja d'aquestes embarcacions mitjançant aquesta solució circular. 

El Govern inverteix en la depuradora de Sant Feliu 

Tanmateix, a Catalunya hi ha quaranta estacions de regeneració d’aigua, de les quals vint-i-quatre són de titularitat pública. En els propers sis anys, el Govern de la Generalitat té previst augmentar aquest conjunt públic amb nou estacions de regeneració, ampliar les existents, i arribar als 120 hm3/any. 

En aquesta línia, una nova estació serà integrada dins la depuradora de Sant Feliu de Llobregat, segons el conveni signat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el passat juliol de 2024, que contempla una inversió de 5,6 milions d’euros aportats per l’ACA – ens públic del Govern de la Generalitat – per redactar el projecte de construcció i executar les obres pertinents. L’actuació formarà part de la planificació del mandat vigent fins a 2027, contribuint d’aquesta manera a la reutilització de l’aigua i al foment de les fites que persegueix l’ODS 6.

Al Baix Llobregat, la depuradora de Sant Feliu dona servei a una part important de les localitats, com Cervelló, la Palma de Cervelló, el nucli de Can Sunyer a Castellví de Rosanes, Sant Feliu de Llobregat, una part de Torrelles de Llobregat, una part de Vallirana, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, El Papiol, Pallejà, Corbera de Llobregat i el barri del Congost de Martorell. La instal·lació depura un 7 % del total d'aigua residual tractada a l'AMB i té capacitat per tractar 64.000 m3/dia, equivalent a una població de 373.333 habitants.

Suport milionari de la Diputació de Barcelona

Per a la Diputació de Barcelona, la relació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6 amb els de la mateixa entitat passen per 6 punts essencials. El primer, assegurar l’accés universal a l’aigua potable, especialment per als col·lectius més vulnerables. També, aconseguir que els serveis de sanejament i higiene, derivats d’aquest accés, siguin adequats, particularment per a les necessitats de les dones i nenes. 

Amb els ens locals, i de cara a 2030, es pretén fomentar polítiques i incentius per a incrementar sistemes de drenatge sostenible i la reutilització de l’aigua i aprofitament d’aigües freàtiques, així com el foment de mesures que busquin augmentar l’eficàcia i l’eficiència i l’avenç en una gestió integrada dels recursos hídrics. De fet, el suport de la Diputació de Barcelona cap als governs locals es focalitza especialment en aquest ODS, tal i com ja recorda la mateixa institució.
D’altra banda, serà fonamental protegir tots aquells sistemes relacionats amb l’aigua, com els boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs. I com a últim punt, enfortir la participació de les comunitats locals en la millora d’aquest objectiu.

En aquest marc de cooperació, la Diputació va aprovar al juny de 2024 el Programa sectorial de millora de les xarxes d’abastament d’aigua, dotat amb 100 milions d’euros per a tot el mandat 2023-2027. El suport està destinat a tots els ajuntaments de la província – a excepció de Barcelona –, amb la finalitat de que els municipis puguin invertir en la millora d’infraestructures obsoletes o deteriorades que provocaven el malbaratament d’aigua, i així contribuir a l’estalvi d’aigua potable. 

Aquest ajut preveu un estalvi de 12,5 hm3 a l’any, l’equivalent a 5.000 piscines olímpiques, recordant que el rendiment de les xarxes d’abastament d’aigua potable en alguns casos se situa en el 50% – és a dir, per cada 10 litres que s’injecten a la xarxa, se’n perden 5. De fet, les fuites d’aigua son un dels problemes més importants als municipis del territori, particularment per a aquells més petits i amb una distribució orogràfica desigual, per exemple, que compten amb quilòmetres d’urbanitzacions. Per això, aquest suport serà complementat amb un altre programa per al control de fuites i consums hídrics a través de sistemes de digitalització, monitorització i telecontrol, que està dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants i dotat amb 7,5 milions d’euros.

El suport de la Diputació de Barcelona cap als governs locals es focalitza especialment en aquest ODS, i de cara a 2030 es pretén fomentar polítiques i incentius per a incrementar sistemes de drenatge sostenible i la reutilització de l’aigua i aprofitament d’aigües freàtiques

Accions locals: el cas de l’Hospitalet de Llobregat

L’avenç cap a un sistema de gestió integrat no exonera als municipis de contribuir, en la mesura del possible i en el marc competencial, a la millora en els models locals de gestió de l’aigua. En aquest sentit, l’Hospitalet de Llobregat segueix el compromís que es vol mantenir amb l’ODS 6 i la millora de la qualitat del servei públic de neteja. La nova contracta de neteja viària i recollida d’escombraries, que ha d’entrar en vigor aquest 2025, tindrà una despesa municipal de 435,4 milions d’euros en un termini de deu anys per a dur a terme tasques de neteja i reciclatge en la ciutat més densa d’Europa. És un increment pressupostari del 52,24% amb respecte a l’anterior contracta.

D’entre altres actuacions que es preveuen, el compromís amb l’ODS 6 es veu reflectit en el fet que la neteja viària en zones industrials i altres espais especialment amb brutícia potenciarà l’ús d’aigua no potable, també comptant amb noves màquines hidronetejadores que contribueixin a la tasca. De la mateixa manera, la neteja al clavegueram tindrà el suport d’un sistema intel·ligent per a millorar la presa de decisions sobre les accions de neteja i de reparació a la xarxa d’un municipi amb una quantitat important de generació de residus.

Doble reconeixement a Aigües de Barcelona 

Aigües de Barcelona ha estat doblement premiada per la seva implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) al territori. Els premis go!ODS, organitzats pel Pacte Mundial de l’ONU Espanya i la Fundació Rafael del Pino amb l’objectiu fer costat a aquells projectes que contribueixen als ODS, han reconegut el caràcter innovador del projecte Regreen, que promou l’ús d’aigua regenerada en entorns urbans, i la iniciativa social Punt TIC del programa Digitalitza’t de L’H6.0, en pro de l’alfabetització digital a L’Hospitalet de Llobregat.

En una cerimònia celebrada a Madrid el passat mes de març, el conseller delegat d’Aigües de Barcelona, Felipe Campos, molt vinculat amb el teixit associatiu de L’Hospitalet, va recollir els dos guardons destacant “la importància de ser reconeguts per la nostra contribució a l’Agenda 2030”. Segons va remarcar Campos, es tracta “d’un compromís que forma part de l’estratègia ambiental i social de la companyia i que ens ajuda a continuar treballant per aconseguir el nostre propòsit: fer de les ciutats un lloc millor per viure”.
Per conèixer una mica més els projectes, cal saber que el projecte Regreen neix d’una col·laboració entre Aigües de Barcelona i Cetaqua. Els premis go!ODS han aplaudit la seva aportació en la creació de models de ciutats i comunitats sostenibles, meta especialment relacionada amb l’ODS 11.

Regreen ha estat impulsat per promoure nous usos d’un recurs hídric renovable amb molt de potencial, l’aigua regenerada. El projecte promogut per Aigües de Barcelona i Cetaqua vol destinar aquest recurs alternatiu a l’agricultura hidropònica en entorns urbans, caracteritzada per prescindir de la terra per substituir-la per una solució d’aigua enriquida amb nutrients. Tenint en compte que necessita pocs recursos, es creu que pot ser una opció més sostenible enfront de l’agricultura tradicional. De moment, el projecte ha estat present en diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona per conscienciar a la societat sobre el potencial de l’aigua regenerada i els beneficis que aquesta aporta.

En segon lloc, el projecte d’alfabetització digital Punt TIC treballa des del barri de La Florida de L’Hospitalet, i el guardó atorgat ha aplaudit la vinculació del projecte amb l’ODS 4, orientat a una educació de qualitat i la millora de la vida de les persones. Aquesta iniciativa social forma part del programa Digitalitza’t de L’H6.0, una estratègia impulsada per avançar en la transformació digital i tecnològica de la ciutat, amb el focus posat en la ciutadania en situació de vulnerabilitat. 

Aquest projecte de lluita contra la bretxa digital al barri de La Florida compta amb el suport d’Aigües de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i la Fundació Sargim. Segons els seus impulsors, aquesta aliança ha servit per reforçar, consolidar i ampliar el Punt TIC, un espai que promou l’alfabetització digital i l’accés gratuït a les noves tecnologies.