Eliminar l’estigma del fracassat
L’Escola de Noves Oportunitats assisteix a un gruix de joves que no passa desapercebut, donat que des de l’any 2021 un total de 213 alumnes han passat per aquestes aules ubicades al Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses Can Calderon. Actualment, però, són al voltant de 40 joves els que hi participen, amb l’acompanyament d’un equip de sis docents, dues tutores i un coordinador, contractes que tramita l’Ajuntament en funció de les necessitats del centre.
Els perfils de persones que acudeixen a aquest servei, explica Arcos, són molt diversos, tot i que s’intueix un denominador comú. “Aquí venen joves que estan molt desanimats i que se senten fracassats, en definitiva”, assenyala. I fa al·lusió a la necessitat de trencar els estigmes de l’educació convencional. “Els joves de vegades necessiten uns camins diferents que no són els ordinaris. I això no significa que siguin fracassats. Aquí hi ha determinats estigmes que hem d'intentar fer barrera”. De fet, els resultats de l’ENO així ho reflecteixen: des de la posada en marxa d’aquest projecte, un 92% dels alumnes han aconseguit inserir-se d’una manera o una altra d’acord amb els seus objectius. D’aquest total, al voltant d’un 25-30% es troba en inserció laboral, mentre que un 65% ha reprès els seus estudis.
Després de passar per aquesta escola, tal com indica Arcos, alguns joves han accedit a cicles formatius de grau mitjà i superior, han obtingut un certificat de professionalitat o s’han incorporat a l’escola d’adults per a obtenir l’ESO, i també hi ha d’altres que han accedit a carreres universitàries. Pel que fa a la inserció laboral, són diversos els àmbits a què poden aplicar: comerç, indústria, logística, i d’altres, tot i que els principals esforços de l’ENO s’enfoquen a promoure la reinserció formativa.
“Nosaltres posem més èmfasi en el tema que els joves reprenguin el seu itinerari formatiu més que la inserció laboral. Perquè son joves, i una cosa és que tinguin algunes feines que els permeti tenir aquesta autonomia, i depèn de la situació familiar, en moltes ocasions necessiten sí o sí treballar. Però l'esforç, sobretot, és que reprenguin el seu itinerari, que vegin que no han arribat tard, que no són fracassats, que hi ha oportunitats i que encara estan molt a temps”, assevera. “Perquè són joves, i és que no podem dir que ja hagin acabat el seu itinerari formatiu. Estem equivocats, i més en una societat competitiva”, conclou.