Una alta taxa d’abandonament escolar i un model educatiu que convida a la reflexió

L’educació catalana ha pogut presumir durant molt de temps l’èxit del seu model – la Universitat de Barcelona (UB) i l’Autònoma de Barcelona (UAB) formen part dels cent millors centres universitaris d’Europa, segons la darrera edició del QS World University Rankings: Europe –, però les dades de l’altra cara de la moneda mostren que Catalunya està notòriament endarrerida respecte a la resta de països europeus, i en alguns casos respecte a altres comunitats autònomes d’Espanya. També es troba lluny d’algunes de les directrius de la Unió Europea en el marc de l’ODS 4: Educació de Qualitat. 

Més enllà de l’adhesió als criteris de la Unió Europea, valors numèrics que permeten avaluar el desenvolupament d’una educació enfocada a satisfer les necessitats de la societat de mercat, l’educació implica tot allò relacionat amb el procés de desenvolupament humà, pensament crític, autonomia i lliure decisió de les persones. 

És per això que l’educació a Catalunya demanda, entre d’altres, una millora dels resultats educatius, una catàstrofe evidenciada pel darrer informe PISA; demanda reduir la taxa d’abandonament escolar, donat que Espanya és el segon país de la Unió Europea amb la xifra més alta; demanda posar fi a les desigualtats entre l’escola pública i la concertada, que donen com a resultat un dèficit de places als centres públics i una reducció de la presència de l’educació pública amb un interrogant cap al futur; demanda combatre els notoris percentatges de segregació escolar a la comunitat autònoma – a Espanya la xifra és del 21% – i demanda delimitar quin serà el futur de l’ús de dispositius digitals a les aules i la popularitat de nous mètodes d’ensenyament privat derivats de la potser excessiva tecnologització, com l’augment de la formació professional a distància. 

També caldrà abordar la conflictivitat de la immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular. Una sèrie d’interrogants que s’han de posar sobre la taula no només si es vol mantenir el compromís amb el qual propugna la UE, sinó també per a avançar en un model educatiu just i garant d’oportunitats per a tots els joves i infants.

Adhesió als criteris europeus

L’ODS 4 pretén fomentar l’accés universal a una educació de qualitat, gratuïta i equitativa – des de l’atenció a la primera infància fins a la formació superior i universitària –  i el ple desenvolupament del potencial dels individus. En els objectius del marc estratègic de l’Espai Europeu d’Educació, la comunitat autònoma compleix, per exemple, amb el percentatge de persones entre 25 i 34 anys que han de tenir una qualificació d’educació superior, que és del 56,5% al 2023 (el mínim fixat per la Unió Europea és del 45%). 

Altres dels indicadors, però, són especialment alarmants. A Catalunya, la taxa d’abandonament escolar és del 14%, segons l’Enquesta de Població Activa. Això vol dir que aproximadament 1 de cada 10 joves catalans entre 18 i 24 anys no tenen més estudis que l’educació obligatòria. La xifra, un mínim històric, se situa al 2023 quatre dècimes per sobre de la mitjana espanyola, que és d’un 13,6% i que també ha denotat una tendència de millora. Catalunya sembla haver superat el 18’9% registrat fa deu anys i el sobtat rècord del 19% l’any 2019, però la mirada europea exigeix un topall del 9% en aquesta taxa, de manera que les polítiques hauran de ser decisives si es pretén mitigar aquesta problemàtica.

L’informe PISA 2022 també assenyalava que Catalunya se situava entre les comunitats autònomes d’Espanya amb pitjors resultats en competències matemàtiques, científiques i de comprensió lectora, matèries per a les quals la UE també exigeix topalls numèrics. En el període d’una dècada, de 2012 a 2022, els joves catalans haurien perdut 38 punts en comprensió lectora, 24 en matemàtiques i 15 en ciències, el que equival a gairebé dos cursos acadèmics perduts per al primer indicador i un curs per al segon. L’impacte de la Covid-19 havia sigut determinant en tots els resultats i per a tots els països, tal com ja s’havia indicat, però difícilment la pandèmia explicaria els resultats d’una dècada.

I per a culminar aquestes dades, l’informe de l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències, TIMMS 2023, realitzat a alumnes de quart de primària de 59 països arreu del món, ha provat el que ja s'havia advertit: que l’alumnat català se situa en un nivell intermedi de competència en matemàtiques, ciències i consciència mediambiental, però que concretament en matemàtiques i ciències, els catalans estan per sota de la mitjana europea i de la resta de països de l’OCDE.

Matemàtiques i català, per la corda fluixa

Els resultats de les denominades proves de competències bàsiques a Catalunya, realitzades al mes d’abril de 2024, van ser qualificats des d’Educació com una millora a nivell general. No obstant això, es va detectar un descens important a les matèries lingüístiques més conflictives, llengua catalana i anglesa. Mentre en l’àmbit de ciència, tecnologia i enginyeria la puntuació era de 72’6, xifra rècord en la sèrie històrica, la llengua anglesa hauria retrocedit especialment a la primària, passant d’una puntuació del 77’8 el 2023 al 73’2 al 2024. 

Per als estudiants de l’ESO aquesta diferència era molt més lleu percentualment, però el futur era negre per a la llengua catalana. L’alumnat d’ESO presentava el pitjor resultat des de 2013, una mitja de 70’7 que donaria continuació a la tendència de descens que s’havia estat apuntant des de l’any 2021. El castellà, malgrat tot, obtenia una mitja de 75’9 punts i una millora en la comprensió lectora i escrita, mentre que la llengua catalana perdia el nivell de competència en expressió escrita. Paral·lelament, les competències en matemàtiques milloraven fins arribar a la puntuació de 64’9, tot i que la xifra està per sota dels 70 punts considerats acceptables per la conselleria.

Mesures educatives del PSC

En aquest marc, la voluntat del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat per revertir les dades educatives és ferma, tot i que es reconeix que mitigar els resultats requereix temps. Queda pendent saber com evolucionen les actuacions desplegades per l’executiu català, especialment pel seu caràcter determinant en l’acompliment de l’Agenda 2030. Actuacions com el Programa Florence, aprovat l'abril de 2024 amb el govern republicà i posat en marxa aquest curs 2024-2025 amb l’objectiu de millorar la competència matemàtica dels alumnes catalans en l’etapa obligatòria.
 
Aquest programa està previst per una durada de tres anys i aplicarà canvis específics dins els centres educatius que en formen part, com un augment d’entre una i quatre hores setmanals de matemàtiques en funció de les necessitats i fent ús de les denominades hores de gestió autònoma dels centres, així com posar a disposició de les escoles de materials i guies didàctiques en la matèria. No obstant, Florence s’ha iniciat a la meitat del seu potencial, perquè només han estat 87 centres inscrits del total de 200 places que s’oferien inicialment. Educació ha obert una nova convocatòria, però queda sobre la taula avaluar l’impacte d’aquest programa.

Educació també pretén posar remei a la saturació d’alguns centres educatius i la falta de places docents mitjançant 300 dotacions extraordinàries de professorat, principalment dirigides a aules d’acollida, Educació Especial i Formació Professional (FP) de cara al curs 2024-2025. També, per a pal·liar la necessitat de formació que presenta el personal docent, la consellera Esther Niubó va anunciar la creació d’un postgrau universitari i dos diplomes d’expert – equiparables a postgraus – perquè el professorat pugui millorar les seves competències en llengua i matemàtiques.

Els cursos s’obriran a partir de 2025 i estaran becats per la Generalitat, amb la condició que els docents que hi apliquin s’integrin – un cop finalitzat el curs – a una borsa de formadors per a seguir promovent el coneixement entre el professorat. La matèria matemàtica s’impartirà al postgrau titulat "Aprofundiment en matemàtiques per a professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat", que estarà coordinat per la UPC i tindrà una oferta de 100 places, així com un dels diplomes d’expert, que estarà enfocat en la pràctica matemàtica a l’aula, amb una oferta de 30 places. Pel que respecta a la llengua catalana, el diploma d’expert anirà dirigit al marc que contempla el propi Pla de Millora de la Competència Lectora, que agrupa als docents de primària i ESO de 250 centres catalans i que tindrà una oferta de 40 places. Ambdós títols d’expert tindran una modalitat híbrida i seran coordinats per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICE-UAB).

El Baix Llobregat, epicentre socialista

La consellera d’Educació i Formació Professional del Govern de la Generalitat, Esther Niubó, és també veïna de Castelldefels i regidora del mateix consistori. Fins al moment d’entrar a formar part del nou executiu amb la confiança del president Salvador Illa, feia nou anys que Niubó constituïa el grup de l’oposició al Govern, ocupant un escó com a diputada socialista al Parlament de Catalunya i essent la principal responsable d’educació – com a altaveu de les demandes en aquest àmbit, sobretot en matèria d’inclusió –  i portaveu adjunta del grup parlamentari des de 2021.

Ara, la seva voluntat com a consellera, tal com ja va destacar, és la d’arribar a “un full de ruta compartit” en Educació. A cinc anys vista, i arribant a la recta final de l’acompliment de l’Agenda 2030, la consellera haurà de dur a terme accions determinants en la gestió de matèries com la millora dels resultats educatius, la lluita contra l’abandonament escolar o l’ús dels dispositius digitals a les aules. També, però, l’abordament de la llengua catalana, matèria sobre la qual va deixar clara la seva posició al defensar que es tractava de la “llengua pròpia” i “vehicular” de la comunitat autònoma, motiu pel qual s’havia de continuar promovent i augmentant el seu ús “més enllà del sistema educatiu”. 

Al Baix Llobregat i l’Hospitalet, dues noves figures també prenen el relleu derivat del canvi de govern i s’incorporen com a directores dels serveis territorials respectius de la Conselleria d'Educació i Formació Professional. A la comarca del Baix, la nomenada serà Rosa Gallardo, trajectòria política de la qual radica al municipi de Viladecans, ocupant diversos càrrecs al consistori des de l’any 2007 i encapçalant projectes comunitaris i educatius al municipi. Compta, també, amb una àmplia formació en l'àmbit educatiu i està especialitzada en matèries com la primera infància i la intervenció psicopedagògica amb nens amb necessitats especials.

Sonia Fernández serà la directora del Servei Territorial d’Educació i Formació Professional del Barcelonès, coordinant, per tant, l’acció dins la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Fernández és nascuda en aquest municipi i la major part del seu desenvolupament professional es deriva dels seus 15 anys com a inspectora d’Educació al Servei Territorial del Baix Llobregat, període en el qual s’ha encarregat de la supervisió de centres educatius a la ciutat de Cornellà, Esplugues i El Prat. Havent exercit també com a docent en l’educació primària, ha format part del disseny de plans de formació dins el territori. 

Directrius de la Diputació de Barcelona

Des d’una perspectiva d’actuació més propera, la Diputació de Barcelona marca els punts estratègics que cal abordar al territori de cara a l’Agenda 2030. Del seu Pla d’Actuació de Mandat 2024-2027 es desprèn una relació d’objectius referents a l’acompliment de l’ODS 4, que inclouen la fita de reduir l’abandonament escolar prematur, garantir l’accés a l’educació a tots els col·lectius vulnerables i augmentar el nombre de joves i adults amb competències per a accedir a un lloc de treball digne.

També per a 2030, procurar que els infants de tots els municipis tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament de la primera infància i a l’educació dels 0 als 3 anys, assegurar un accés igualitari per a homes i dones a la formació postobligatòria i garantir que els equipaments educatius responguin a les necessitats d’infants i persones amb discapacitat. La Diputació també ha aprovat recentment el Pla Estratègic de Salut Mental, amb un pressupost de 7,6 milions d’euros i que incorpora accions per a prevenir, detectar i facilitar l’acompanyament de persones que pateixen algun trastorn mental. I ho farà amb especial atenció en joves i adolescents, franja d’edat més susceptible a les patologies mentals especialment en l’entorn educatiu.

L’Escola de Noves Oportunitats

La distribució poblacional a Catalunya és desigual i el Baix Llobregat queda tercer al pòdium de la demanda escolar, al ser la comarca amb major quantitat d’habitants després del Barcelonès i el Vallès Occidental. Al curs 2022-2022, el territori va acollir a 28.533 alumnes d’educació infantil, 48.669 de primària i 63.990 alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles de Formació de Grau Mitjà i Superior i PFI (Programes de Formació i Inserció). També són 18 centres d’educació especial els que operen a la comarca.

La diversitat crida a la desigualtat i el territori exigeix una implicació transversal a l’hora de fomentar una educació equitativa i de qualitat. En aquest marc, iniciatives locals com l’Escola de Noves Oportunitats de Viladecans, municipi referent en termes educatius, són determinants. Aquest projecte pioner, nascut l’any 2021 sota el paraigües públic de l’Ajuntament, orienta i acompanya a joves entre 16 i 24 anys que han abandonat els estudis prematurament perquè puguin reprendre la seva formació o incorporar-se al mercat laboral.

Maria José Arcos, directora del Servei de Formació i Ocupació de l’ENO, destaca que “l’ENO aborda la missió de zero abandonament escolar des de la quàdruple hèlix”, posant sobre la taula el “pes considerable” del lideratge local en aquest àmbit. “Nosaltres com a Ajuntament, tot i no ser competència directa, contribuïm en aquesta lluita, que és una lluita social. Contribuïm a mitigar aquest abandonament educatiu prematur”, manifesta. I exposa la gravetat de la situació tot afirmant que “no tenir un graduat en ESO és un dels problemes que condiciona més les oportunitats d’una persona al llarg de la seva vida, i això esta demostrat. Perquè pots entrar en un espai de vulnerabilitat, amb tot el que implica això després: més dades d’atur, indicadors de més malalties mentals i salut emocional, en definitiva”, sentencia.

La lluita a contrarellotge per a fer front a l’abandonament prematur és una de les fites 2030 de Viladecans, que treballa per a esdevenir en aquest àmbit un referent territorial, nacional i europeu sota l’aval de la Fundació Bofill, impulsora de la Plataforma Zero Abandonaments i un dels principals aliats de Viladecans en aquesta fita. Tant és així que aquest municipi baixllobregatí ha estat escollit com a ciutat coordinadora de la Red Estatal de Ciudades Educaduras (RECE).

“La societat també educa”

Si l’educació ha de ser un igualador d’oportunitats per als joves, l’abandonament escolar és la pedra a la sabata que demostra que l’engranatge educatiu no funciona com ho hauria de fer. Espanya és el país de la Unió Europea amb més hores lectives, però també encapçala la taxa d’abandonament prematur. De fet, els alumnes espanyols reben 181 hores addicionals de classe respecte al jovent europeu, fet que pot demostrar que una major càrrega lectiva no sempre respon a l’èxit educatiu. “És una xacra”, lamenta Arcos, “l’abandonament no es pot entendre només com un problema educatiu, sinó social, perquè ens afecta a tots”.

La clau per a superar aquesta situació, valora, és la conjunció de forces al territori. Perquè “la societat també educa”. De fet, la majoria de corporacions municipals del Baix Llobregat gestionen les seves pròpies escoles bressol, escoles d’adults i escoles d’educació especial i artística. La proximitat de les institucions locals amb aquesta problemàtica, reconeix també Arcos, és una peça fonamental a l’hora de detectar i pal·liar l’abandonament escolar prematur. “Hem d’anar aliats tots els agents. Això significa implicar a tota la comunitat educativa, no només professorat i tutors, també empreses, ajuntaments i altres agents locals com les entitats. Ara més que mai hem de sumar esforços, i més tenint en compte que és un problema que condiciona les oportunitats d’una persona al llarg de la seva vida. Hem de crear un ecosistema i treballar en aquesta línia”, posa sobre la taula.

Afegeix, però, que és necessari plantejar “una mirada molt més holística i integral” envers aquesta situació. “Hem d’implementar tot un seguit de mesures que permetin fer-hi front. I aquestes mesures han d’anar des de la detecció, planificació, orientació i acompanyament, cobertura de necessitats socioeconòmiques en determinats col·lectius, i recursos de noves oportunitats educatives”. 

Eliminar l’estigma del fracassat

L’Escola de Noves Oportunitats assisteix a un gruix de joves que no passa desapercebut, donat que des de l’any 2021 un total de 213 alumnes han passat per aquestes aules ubicades al Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses Can Calderon. Actualment, però, són al voltant de 40 joves els que hi participen, amb l’acompanyament d’un equip de sis docents, dues tutores i un coordinador, contractes que tramita l’Ajuntament en funció de les necessitats del centre.

Els perfils de persones que acudeixen a aquest servei, explica Arcos, són molt diversos, tot i que s’intueix un denominador comú. “Aquí venen joves que estan molt desanimats i que se senten fracassats, en definitiva”, assenyala. I fa al·lusió a la necessitat de trencar els estigmes de l’educació convencional. “Els joves de vegades necessiten uns camins diferents que no són els ordinaris. I això no significa que siguin fracassats. Aquí hi ha determinats estigmes que hem d'intentar fer barrera”. De fet, els resultats de l’ENO així ho reflecteixen: des de la posada en marxa d’aquest projecte, un 92% dels alumnes han aconseguit inserir-se d’una manera o una altra d’acord amb els seus objectius. D’aquest total, al voltant d’un 25-30% es troba en inserció laboral, mentre que un 65% ha reprès els seus estudis. 

Després de passar per aquesta escola, tal com indica Arcos, alguns joves han accedit a cicles formatius de grau mitjà i superior, han obtingut un certificat de professionalitat o s’han incorporat a l’escola d’adults per a obtenir l’ESO, i també hi ha d’altres que han accedit a carreres universitàries. Pel que fa a la inserció laboral, són diversos els àmbits a què poden aplicar: comerç, indústria, logística, i d’altres, tot i que els principals esforços de l’ENO s’enfoquen a promoure la reinserció formativa. 

“Nosaltres posem més èmfasi en el tema que els joves reprenguin el seu itinerari formatiu més que la inserció laboral. Perquè son joves, i una cosa és que tinguin algunes feines que els permeti tenir aquesta autonomia, i depèn de la situació familiar, en moltes ocasions necessiten sí o sí treballar. Però l'esforç, sobretot, és que reprenguin el seu itinerari, que vegin que no han arribat tard, que no són fracassats, que hi ha oportunitats i que encara estan molt a temps”, assevera. “Perquè són joves, i és que no podem dir que ja hagin acabat el seu itinerari formatiu. Estem equivocats, i més en una societat competitiva”, conclou.

El secret de l’èxit

L’èxit d’aquesta iniciativa es deu a sis aspectes clau que difereixen, en molts casos, del model educatiu convencional. Tal com assenyala Arcos, una de les prioritats de l’ENO és “donar resposta en el moment que el jove ho necessita. Nosaltres sempre diem que tenim una matrícula oberta. Què vol dir? Que el centre d’actuació és el jove per nosaltres”. D’aquesta manera, el servei s’inicia oficialment al mes de setembre, però manté obert l’accés a matriculació per a tots aquells joves que, pel motiu que sigui, s’incorporin més tard. “Si el jove ve al mes de desembre, no li podem dir que ha d'esperar al setembre de l'any vinent, perquè el perdem”, explica.

Una “mirada molt holística i integral del jove” és també part de la firma de l’ENO, que ofereix una atenció personalitzada en funció dels alumnes i les seves necessitats formatives i professionals, elaborant itineraris educatius individuals i afavorint l’equitat d’oportunitats com a part dels objectius fonamentals d’aquest programa. En aquest procés és essencial, i així ho remarca Arcos, el rol de la persona educadora, que és “vertebradora de noves oportunitats, de valors i vincles amb el jovent. Perquè l’educador és el que genera aquest vincle emocional per poder començar a treballar amb el jove”. 

Pel que fa al mètode pedagògic, la directora del Servei de Formació i Ocupació de l’ENO explica que un punt essencial és treballar a nivell de competències educatives i amb grups reduïts d’alumnes, el que afavoreix una atenció i acollida més propera. “Als instituts hi ha una mitja de 30 alumnes en una classe. Aquí estem parlant de 10 alumnes, màxim 12. La reducció permet treballar de forma molt més personalitzada”.

No en va, l’ENO treballa amb “metodologies molt més innovadores i disruptives” des de la primera presa de contacte amb el jove. “Per exemple, hi ha una primera fase, que és l’Informa’t, on hem creat un recurs d'orientació i d'autoconeixement que és L’enigma del drac. És un joc de rol en una exposició visual i interactiva, on el jove, de manera autònoma i personal, el que fa és treballar el seu autoconeixement, els seus interessos, les seves capacitats, les seves competències, i a partir d'aquí reflexiona i surt amb l'elaboració del seu pla personal de treball. Per tant, és una metodologia totalment diferent”, assevera.

Dues claus: educació emocional i orientació professional

Treballar l’educació emocional és probablement un dels punts més importants de l’ENO, tal com indica Arcos. “Els joves venen amb unes carències emocionals importants. És molt important treballar aquesta educació sobretot per aconseguir que els joves restaurin la confiança en si mateixos. Per mi això és cabdal, perquè et permet que a partir d’aquí el jove s’empoderi, pugui prendre decisions i reprendre el seu itinerari”. I afegeix que “nosaltres utilitzem diferents dinàmiques i tenim uns professionals i tutores també que les aborden, amb recursos com L’enigma del drac”. També subratlla el pes de la situació emocional de les persones acollides per aquest programa, el que podria explicar en part la relació de molts joves amb el model educatiu convencional. “Quan una persona ve totalment desestructurada, amb una baixa autoestima, que se sent un autèntic fracassat, és molt difícil avançar”, declara. 

En referència al model escolar a Catalunya, Arcos assenyala eixos cabdals sobre els quals valora que s’hauria de canviar la perspectiva: l’educació emocional i l’orientació acadèmica i professional. “Acompanyar els joves en la presa de decisions acadèmiques i professionals s’ha d’iniciar a la primària i continuar al llarg dels itineraris d’educació obligatòria. L'orientació professional s’ha d’entendre com un projecte integral”, manifesta. Aquesta necessitat es deriva, tal com indica, de la complexitat de la societat actual, on la gran diversitat de possibilitats i sortides professionals també pot resultar atordidora per als joves que no reben acompanyament ni treballen en l’autoconeixement per a prendre una decisió tan important. 

I afegeix que, “a més, hem de treballar des del vessant d'itineraris professionals. Perquè ara ja no és com abans, que les dues sortides històriques eren batxillerat i cicles formatius. Hem de treballar des dels itineraris, perquè, si no, et sents fracassat si no pots accedir a un cantó o a un altre”. Cal que els joves sàpiguen que “hi ha altres camins que pots obrir”.

La implicació d’unes competències bàsiques

Dins els estàndards que demana la UE, tampoc és afavoridor el percentatge de joves de 15 anys infraqualificats en lectura, matemàtiques i ciències, que hauria de ser inferior al 15% cap a l’any 2030. Les darreres dades de l’informe PISA 2022 i l’Institut Nacional d’Evaluació Educativa (INEE) del Ministeri d’Educació mostraven que aquesta xifra és del 24’1% en ciències, 29’1% en comprensió lectora i 29’4% en matemàtiques per als joves espanyols, i, tal i com assenyalava l’informe PISA, Catalunya se situava entre les comunitats autònomes d’Espanya amb pitjors resultats en aquestes competències. 

Maria José Arcos, directora del Servei de Formació i Ocupació de l’ENO, reafirma en aquest sentit la tendència registrada, ja que assegura que molts dels alumnes d’aquest centre “venen a vegades amb problemes de lectoescritura, a part de les matemàtiques i la part científica”. Explica que a l’Escola de Noves Oportunitats de Viladecans es treballen aquestes competències bàsiques de manera transversal i independentment dels itineraris formatius de joves i adults. “Aquesta formació bàsica és importantíssim, perquè els joves venen amb carències, això és una realitat”, exposa.

Tanmateix, l’ENO va més enllà. Perquè la formació de qualitat no es redueix només a l’assoliment de competències que s’extrapolen a valors estadístics, sinó que envolta totes aquelles esferes que fan a l’individu capaç d’expressar-se, decidir, participar, comunicar i tenir pensament crític. “Nosaltres anem introduint, també, altres tipus d'elements que considerem que formen a la persona, i que són importantíssims per integrar-la dins la societat”, assevera Arcos. “Tota la part relacionada amb el tema de fomentar el pensament crític, la creativitat, el treball en equip, la tolerància, tot això per nosaltres és molt important. Perquè estem formant persones”. I afegeix que també es treballa “la participació social i comunitària, l'educació ambiental, la comunicació i el com parlar en públic”, valors que s’apliquen transversalment, així com s’imparteixen competències específiques de la professió segons l’itinerari de l’alumne.

En aquesta línia, Arcos emfatitza la importància dels cercles comunitaris en la formació del jovent, un aspecte clau que permet el desenvolupament personal i professional de la persona. “Estem treballant molt amb les empreses, la comunitat, el tema d'esport. Fer els joves partícips a nivell de comunitat i conèixer la importància de la participació social i comunitària. Això és important”.

Digitalització escolar, sí o no?

Mentre les dades de l’informe PISA situen els alumnes catalans en una posició compromesa a Europa, l’informe Estudio Internacional sobre Competencia Digital 2023 indica que els joves d’entre 13 i 14 anys a Catalunya presenten altes competències en l’àmbit digital. I ho fan molt per sobre de la resta de comunitats autònomes a Espanya i de la mitjana europea, amb un total de 518 punts. Aquesta puntuació situa a la comunitat autònoma al costat de Dinamarca, el tercer millor país de la llista només superat per la República Txeca i Corea del Sud. En concret, les dades reflecteixen que el nivell de la majoria d’alumnes catalans és “mitjà alt” en aquesta matèria, i un petit grup situat al nivell “molt alt”. 

En tot cas, l’estudi d’ICLIS demostra no només el lideratge de Catalunya en aquest àmbit, sinó que condueix a fer una reflexió amb perspectiva de futur. A Espanya, un 31,6% dels adolescents passa més de 5 hores diàries entre setmana connectat a Internet i un 49,6% ho fa durant el cap de setmana. Cal determinar si, més enllà de l’adquisició de competències fonamentals en una societat digitalitzada, aquest ús pot arribar a ser perjudicial per a l’aprenentatge i desenvolupament dels infants i jovent.

En aquesta línia, l’Escola Saludable d’Ecologistes en Acció ha iniciat la seva campanya de sensibilització escolar per a reconsiderar la digitalització a les aules. Ho ha fet mitjançant dues eines que s’han distribuït a diversos municipis de la província de Barcelona: la guia per a famílies i docents ‘Créixer saludablement en un món digital’, amb dades i consells per a disminuir l’exposició d’infants a les pantalles, i una guia educativa amb imatges sota el títol ‘Créixer amb pantalles no és igual a progrés’. L’objectiu de la iniciativa, s’assenyala, és “aprofundir en la reflexió actual de la comunitat educativa sobre una revolució digital que s’ha venut com “verda”, innòcua, immaterial, sostenible i imprescindible”.

Fomentar el dret a la desconnexió

La guia docent i familiar promoguda per l’organització i finançada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic posa llum als dubtes suscitats sobre l’ús de pantalles en menors d’edat, i destaca que els infants són més vulnerables als camps electromagnètics i a les alteracions del desenvolupament neurològic i cerebral a causa de l’ús precoç i abusiu de pantalles i més vulnerables en aspectes psicocomportamentals com la dependència tecnològica, les conductes addictives a xarxes socials, jocs o pornografia, així com a les problemàtiques associades, com el ciberassetjament o la pressió grupal.

De la mateixa manera, es proposen cinc mesures per a fomentar una educació escolar que respecti el dret a la desconnexió, i que inclou, entre d’altres, que les escoles limitin l’ús de pantalles només a situacions excepcionals i no de manera rutinària o que s’asseguri el dret a la desconnexió d’alumnat, famílies i docents, tot subratllant que els alumnes haurien de tenir la possibilitat de dur a terme les tasques obligatòries o deures sense haver-se de connectar a una plataforma, i que “no es pot delegar en les famílies la responsabilitat de supervisió de l’ús dels dispositius escolars”. 

També és un punt important el de fomentar una metodologia on les eines digitals siguin un objecte i no un mitjà d’estudi, promovent una reflexió sobre les implicacions dels usos digitals i procurant que la formació informàtica i ofimàtica es faci “en etapes avançades de l’escolarització, en horaris acotats, i utilitzant sistemes que compleixin la legislació vigent sobre privacitat”.

A favor d’una educació en l’esport 

Envers l’augment progressiu de l’ús de pantalles, el Consell Esportiu del Baix Llobregat (Cebllob) reivindica també la necessitat de potenciar l’activitat lúdico-esportiva a l’aire lliure en la infància, assenyalant beneficis com l’equilibri dels aprenentatges intel·lectuals i motors, l’estimulació dels sentits, el foment de la creativitat, la reducció de l’ansietat o l’augment en la capacitat d’atenció.

Perquè l’esport també forma part d’una educació de qualitat, i és precisament per això per què els Premis del Pla Català d’Esport a l’Escola han guardonat aquest 2024 a la federació baixllobregatina per la seva tasca. Concretament, el Cebllob ha obtingut el reconeixement a la categoria de consells esportius gràcies a la labor social de promoció esportiva que realitza a la comarca, constituint-se com a entitat referent per cinquena vegada consecutiva. Els premis, organitzats per l’Agrupació d’Associacions Esportives Escolars de Catalunya amb el suport del Consell Català de l’Esport, també han guardonat l’escola Salvador Lluch de Gavà en la categoria de centre educatiu de primària, i la Fundació Llor de Sant Boi, que ha rebut el reconeixement en la categoria de centre Institut Escola.

El Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE), impulsat des de fa 18 anys per Esportcat i el Departament d'Educació amb la col·laboració de diversos agents, es porta a terme a un miler de centres catalans i pretén posar a l'abast de tot l’alumnat la pràctica regular d'activitats físiques i esportives fora de l'horari lectiu.

Referents educatius a la comarca

En la mateixa línia, ha estat el Consell Esportiu del Baix Llobregat el que ha premiat l’Escola Benviure de Sant Boi amb el Premi hàbits saludables aquest 2024. L’escola ha resultat guanyadora de la cinquena edició d’aquest reconeixement, impulsat pel Cebllob en conjunt amb els centres educatius de la comarca, i que aporta al guanyador una dotació econòmica de 3.000 euros. Amb aquesta gratificació, l’entitat dona suport a projectes que continuen contribuint a la millora general de la salut, l’educació en valors i la igualtat d’oportunitats a les escoles.

“La feina del Consell Esportiu del Baix Llobregat no és fomentar l’esport de competició, sinó que a través de l’esport competició i d’altres activitats com podeu veure formem persones saludables i amb valors. Aquesta és la nostra finalitat com entitat”, va apuntar Salvador Valls, president del Cebllob, en l’acte d’entrega del guardó. Tonyo González, membre de la comissió directiva del Cebllob, també va aprofitar per defensar la tasca dels docents en aquesta missió: “Hi ha molts centres educatius que treballen en aquesta línia amb projectes molt interessants perquè els professors i professores d’educació física lluitem per educar en una vida més saludable, amb valors que fomentin la pau i eliminin la violència”.

L’Hospitalet també ha estat premiat aquest 2024 per la seva tasca en la promoció de l’educació. Ha sigut de la mà de la IV Edició dels Reconeixements Go!ODS, organitzats per la Red Española del Pacto Mundial i la Fundació Rafael del Pino, que busquen reconèixer projectes que contribueixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible, i que han reconegut el projecte Punt TIC les Planes-Blocs Florida dins la categoria de l’ODS 4: educació de qualitat.

El projecte pertany al programa Digitalitza’t LH6.0 de l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i Aigües de Barcelona, i és gestionat per la Fundació Sargim amb l’impuls del Pla integral de regeneració urbana les Planes-Blocs Florida. El seu reconeixement radica en el fet que representa una aposta per la innovació en l’ensenyament de les noves tecnologies en l’entorn urbà, l’alfabetització digital i la seva contribució al desenvolupament sostenible, ja que els dinamitzadors TIC han atès, al Centre Municipal la Florida Ana Díaz Rico, més de 9.200 veïns en tràmits relacionats principalment amb l’Agència Tributària, amb les preinscripcions formatives o l’Ajuntament.