L’ODS 3 tracta en general de protegir la vida humana i aconseguir una qualitat de vida millor per a tothom i, per tant, commina a prevenir i combatre les malalties transmissibles, noves i emergents, i totes les que, sense ser transmissibles, causen la major part de la mortalitat prematura, des del càncer fins a les afeccions coronaries.
També indica que cal enfortir les mesures per al control del tabac, així com intensificar la prevenció i el tractament de l’abús de substancies additives. Així mateix, aquest objectiu ens demana treballar per disminuir substancialment les morts i malalties causades per productes químics i per la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sol, així com els accidents de trànsit.
També hi ha prou evidència científica de l’estreta relació entre la salut i l’entorn on les persones vivim i treballem. Aquesta relació, coneguda des de fa molts anys i reconeguda internacionalment, és complexa, amb impactes directes i d’altres de molt menys obvis. Per exemple, molts entorns urbans fomenten estils de vida sedentaris i contribueixen als problemes de salut més importants actualment, com l’obesitat i les malalties cardiovasculars. Aquests mateixos entorns promouen la dependència dels vehicles, amb un clar impacte ambiental, com la contaminació atmosfèrica i l’increment del soroll ambiental, dos importants factors de risc per a la salut. L’impacte també pot ser menys obvi, com la influència del transport urbà sobre l’aïllament i la cohesió social.
Sota aquesta evidència, és important generar sinergies entre els diferents àmbits de l’acció política local per fomentar entorns urbans saludables i contribuir així a la millora de la salut de la població. Tenir present l’impacte sobre la salut del disseny de qualsevol element de les nostres ciutats i pobles (pla urbanístic, jardí, plaça, xarxa de transport, barri, equipament, etc.) és el més clar exemple de l’estratègia adreçada a les administracions locals. Salut a totes les polítiques, ja que es requereix el treball conjunt entre diferents professionals. En aquest sentit, molts ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat contribueixen a aquest ODS creant entorns urbans saludables, restringint el trànsit per millorar la qualitat de l’aire o promovent pràctiques saludables com l’activitat física i l’alimentació equilibrada.
Però entre tots els reptes d’aquest ODS destaca la salut mental que, desprès de la pandèmia, s’ha agreujat a l’àrea metropolitana en general i en particular a la comarca del Baix Llobregat. Jaume Vidal Forns fa 21 anys que és al front de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat. El 2019 va rebre el Premi d’Honor Ciutat de Cornellà de Llobregat, que reconeixia el seu paper i el de la seva entitat a l’hora de mostrar la solidaritat i el compromís. Vidal Forns també treballa com a divulgador sobre salut mental en programes radiofònics com Espai 3 a Ràdio Cornellà, Massa a Ràdio Sant Boi i Serenor a Ràdio Molins de Rei.
La comarca del Baix Llobregat s’enfronta a diversos problemes de salut mental: depressió, ansietat, trastorns de la conducta alimentària... Però Jaume Vidal Forns, president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, opina que el principal enemic contra el qual cal lluitar és l’estigma, ja que avui dia les malalties mentals continuen sent un tema tabú i estereotipat. Per solucionar-ho, Vidal Forns proposa crear un sistema de salut mental comunitària que sigui responsabilitat de tothom.
L’accés als serveis d’atenció a la salut mental és, en paraules del president de l’associació, “millorables sens dubte”, ja que considera que no hi ha prou recursos, com ara psicòlegs, psiquiatres o centres d’atenció, per atendre tots els pacients. Per tant, els sectors de la població més vulnerables, per diversos factors com la situació financera, s’enfronten a encara més dificultats per accedir a un tractament de salut mental.
Un dels exemples més clars que proposa Vidal Forns són els immigrants, que es troben en una situació de vulnerabilitat pel fet que no poden ser atesos com cal. A mig camí de l’Agenda 2030, Vidal Forns considera que el compromís és la clau per poder arribar als objectius a temps. De la mateixa manera, la viabilitat dels esmentats objectius dependrà de què tan compromesos estiguin per aconseguir-ho. En cas d’haver de prioritzar algun objectiu per sobre d’altres, Vidal explica que el més important és posar fi a l’estigma, ja que és molt perjudicial i té un impacte molt negatiu a la població.
Fa anys que el Baix Llobregat desenvolupa iniciatives per promoure la salut mental a la comarca. Un dels programes duts a terme pel Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca consisteix en fomentar la prevenció i el tractament dels problemes de salut mental dels joves, que s’han vist accentuats després de la pandèmia. Com explica Vidal Forns, les escoles són un espai molt accessible, ja que tant els alumnes com els residents tenen la possibilitat d’acudir al centre i explicar que estan patint un problema de salut mental.
En canvi, per a col·lectius vulnerables com les persones sense llar, el president de l’associació especialitzada en salut mental destaca que malgrat que hi hagi programes i tractaments específics caldria una sortida a l’exterior, que les persones amb un trastorn mental siguin ateses al territori on viuen.
Pel que fa a la pandèmia Covid-19, l’impacte ha estat molt significatiu, i avui dia segueixen enfrontant-ne les conseqüències. Les taxes d’ansietat i depressió han crescut molt, no només al Baix Llobregat, sinó a tot Catalunya i Espanya.
L’addicció a compartir tot a les plataformes Un altre factor a tenir en consideració a causa del seu impacte tan negatiu en la salut mental és l’oversharing o compartir massa, aquesta necessitat de compartir aspectes de la nostra vida sense control a les xarxes socials. A Espanya, l’addicció a aquestes plataformes i xarxes socials es relaciona amb el 55% dels símptomes d’ansietat, el 52% dels de depressió i el 48% dels comportaments agressius amb els altres. Catalunya és una de les comunitats on hi ha major percentatge de població que publica de manera freqüent i molt freqüentment fotografies a les seves xarxes socials, amb un 19%.
La població del Baix Llobregat s’enfronta a diverses barreres per poder accedir als serveis d’atenció a la salut mental, però Vidal Forns destaca principalment la manca de professionals. Per solucionar el problema, el president fixa el repte i la prioritat tant a curt com a llarg termini per acabar amb l’estigma i atraure nous professionals que puguin sufocar les necessitats de la població.
Les àrees que necessiten més suport i inversió són les àrees d’atenció psicològica i psiquiàtrica, encara que no podem obviar altres àmbits en què la població pateix problemes de salut mental, com ara el treball social. Afortunadament, la comarca té campanyes actives per reduir l’estigma associat a la salut mental.
Una de les protagonistes principals és l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat que presideix Vidal Forns. Tot i això, destaca que encara que les organitzacions comunitàries i ONG locals col·laboren, ho fan de forma insuficient.
Un de cada tres estudiants de 4t d’ESO ha consumit alcohol als 13 anys o menys, i als 14 anys el percentatge arriba al 68,7%
La Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments recursos per prevenir els efectes del consum d’alcohol especialment entre els més joves, com ara tallers de dispensació responsable en entorns d’oci nocturn i festes populars.
El 58,3% dels adolescents de 4t d’ESO de les comarques de Barcelona creu que beure alcohol provoca relacions sexuals poc responsables, percentatge que arriba al 61,4% entre els nois. A més, el 44,8% opina que pot provocar violència i el 47,2% reconeix que pot afectar al rendiment escolar segons dades de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que elabora la Diputació de Barcelona amb la participació de més de 30.000 estudiants de 4t d’ESO de la demarcació.
Malgrat aquesta percepció, un de cada tres adolescents (32,6%) de les comarques barcelonines ha consumit alcohol als 13 anys o menys, i als 14 anys el percentatge arriba fins al 68,7%. A aquesta edat, el percentatge de noies que diuen haver tastat l’alcohol (70,4%) és més elevat que el dels nois (59,8%). Entre els estudiants de 4t d’ESO que han begut alcohol, un de cada tres ha consumit 4 o més begudes en una ocasió 1 de cada 3 que han begut, han consumit més de 4 begudes en una ocasió i el 57,4% s’ha emborratxat alguna vegada.
DISPENSACIÓ RESPONSABLE A FESTES POPULARS I OCI NOCTURN
l Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, entre d’altres vies de treball, proporciona als ajuntaments recursos per millorar la salut de la població mitjançant la promoció d’hàbits i estils de vida saludables, incloent-hi la prevenció i reducció dels riscos associats al consum d’alcohol, especialment entre la gent jove. Com a novetat enguany la Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments el taller de “Dispensació responsable d’alcohol” pensat per donar resposta a problemàtiques detectades en entorns d’oci nocturn i en festes populars on es dispensa alcohol. Aquest taller s’adreça al personal de barres de festes populars al quals s’ofereixen eines teòriques i pràctiques per identificar i anticipar situacions de risc evitant que es puguin convertir en problemàtiques, amb l’objectiu de fomentar espais de música i ball més segurs i augmentar la sensació de benestar en les persones usuàries. Per exemple, la setmana vinent es farà un a Sant Sadurní d’Anoia, uns dies abans de la seva festa major.
ENQUESTA ALS ALUMNES DE 4T D’ESO
La Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments altres tallers educatius sobre l’alcohol, com ara el taller “Desmitifica l’alcohol” adreçat a municipis de menys 20.000 habitants, o l’exposició itinerant i digital “Dona la volta a l’alcohol”, dirigida als joves del segon cicle de l’ESO i que aquest mes es pot veure a Igualada i Esplugues de Llobregat. Un altre recurs és la guia metodològica “Entre iguals” destinada a municipis interessats en posar en marxa un programa de prevenció del consum d’alcohol en joves en els espais d’oci nocturn. A més, la Diputació de Barcelona dona suport econòmic per a accions dels municipis relacionades amb la prevenció del consum d’alcohol.
D’altra banda, des de fa anys, la Diputació de Barcelona incorpora el consum d’alcohol en l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut (4t d’ESO), que elabora des de 2015 amb la participació de 30.650 estudiants de centres de 90 municipis de la província. Aquesta enquesta facilita als municipis que la sol·liciten informació sobre la percepció de l›estat de salut i els estils de vida de l’alumnat de 4t d›ESO, com ara els hàbits d›alimentació, consum de tabac, alcohol i drogues, lleure, relacions interpersonals, sexualitat, estat d’ànim, accidents i mobilitat, entre d’altres, dades que ajuden a orientar les polítiques locals de salut.
Des de la conselleria d’Acció Social que lidera José A. Monteagudo es recorda que es va posar un èmfasi especial en la salut mental en el mandat anterior, reconeixent que la pandèmia va exacerbar problemes preexistents com l’aïllament social, l’ansietat i la depressió, especialment entre les persones joves i les persones grans. En aquest sentit, el desplegament de serveis d’atenció psicològica a través de programes comarcals va ser un avenç significatiu, explica Monteagudo. Aquest és el cas del Programa de Benestar Emocional, posat en marxa amb l’objectiu de promocionar la salut emocional d’infants, adolescents i les seves famílies, i que està a punt d’encetar la seva tercera edició. Cal destacar que la primera edició, duta a terme durant el mandat 19-23, va impactar directament en 1.347 persones i va formar 124 professionals en benestar emocional, contribuint a enfortir el suport psicològic a la comarca.
En aquest sentit, garantir el benestar, desenvolupament integral i la protecció dels drets dels nens, nenes i adolescents, així com promoure la seva participació activa en la societat és una de les línies prioritàries en aquest manat fins l’any 2027, reconeix el conseller comarcal.
La campanya “Begudes energètiques. Perill de sobrecàrrega” s’ha portat als poliesportius municipals, instal·lacions, entitats i clubs esportius de l’Hospitalet de Llobregat, amb l’objectiu de donar a conèixer els riscos que el consum de begudes energètiques pot tenir en la salut i el rendiment de l’esportista.
El doctor Xavier Valle va parlar a la presentació de la campanya dels possibles efectes de les begudes energètiques en el cos d’un esportista jove que es preocupa pel seu rendiment i per la seva salut. “Les begudes energètiques contenen substàncies que poden ser perjudicials pel seu alt contingut de cafeïna i altres estimulants, com guaranà o ginseng, a més de grans quantitats de sucre”, que impacten en els sistemes cardiovascular, nerviós i digestiu de l’esportista. “Vull que cadascun de vosaltres sigui conscient del que posa al seu cos. Les begudes energètiques no són una eina segura per millorar el rendiment; al contrari, poden posar en risc la salut de manera greu. És millor recuperar l’energia amb una bona alimentació, descans i hidratació”.
“A L’H, POSEM-HI SENY!”
L’Ajuntament de L’Hospitalet des del Servei de Salut va engegar el mes d’octubre de 2024 la campanya “Begudes energètiques. Perill de sobrecàrrega”, amb l’objectiu d’informar la ciutadania sobre els efectes nocius per a la salut que el consum abusiu de begudes energètiques pot tenir entre la població, especialment, entre les persones més joves i els infants. La campanya s’ha desplegat pels diferents centres educatius de la ciutat, i consisteix en la difusió de diferents materials com fullets, cartells i vinils, així com xerrades informatives adreçades als joves estudiants.
Es tracta del primer pas en relació amb el seguit de comunicacions que l’Ajuntament de L’Hospitalet durà a terme en el marc del Pla de prevenció de drogues i addiccions (PPDA) de L’Hospitalet 2023-2027, que té per objectiu prevenir el consum de substàncies i altres comportaments addictius o generadors de dependència entre la població de L’Hospitalet.
En els pròxims mesos —i sota el mateix paraigua, “A L’H, posem-hi seny!”— l’Ajuntament de L’Hospitalet impulsarà noves campanyes per conscienciar la ciutadania sobre els perills de l’abús de les pantalles o el consum d’alcohol, cànnabis i altres substàncies com els hipnosedants.
L’Hospital de Bellvitge impulsa un canvi a l’atenció dels pacients de salut mental. Es basa en el model ‘Safewards’, que potencia les habilitats comunicatives dels professionals per reduir les situacions de risc que poden portar a l’ús de qualsevol mena de contenció sobre els pacients.
Un total de 80 professionals de diferents perfils (metges, infermeres, zeladors i psicòlegs) de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han rebut una formació específica en el model Safewards, que implica un canvi profund en l’atenció que reben els pacients de salut mental . Les premisses bàsiques d’aquest nou model passen per resoldre les situacions adverses o de conflicte amb eines comunicatives i de diàleg amb els pacients que facin possible evitar recórrer a mesures físiques, mecàniques o farmacològiques de contenció.
En els darrers anys, nombrosos estudis han confirmat els riscos i efectes negatius (físics i psicològics) de les contencions mecàniques tant per a pacients com per a professionals. En aquest context, es planteja un canvi en el marc conceptual en l’atenció d’aquests pacients que parteix de la base de l’anàlisi dels motius que originen una situació adversa o de conflicte i l’aplicació de mesures prèvies per evitar-les basades en el diàleg i la desescalada verbal. Aquest canvi de paradigma representa a mitjà i llarg termini una transformació cultural en l›atenció a les persones que viuen amb problemes de salut mental; un canvi en la mirada cap al pacient de manera integral i integradora que penetra a tota l›organització”, segons explica Lia-Tamar Sánchez, infermera en cap de l›Àrea de Neurociències de l›HUB.
El nou model d›atenció als pacients es començarà a aplicar a la nova unitat d'hospitalització de salut mental en règim obert de l›HUB. A partir d’aquesta primera experiència, l’objectiu és que s ́estengui per totes les unitats d’hospitalització que puguin tenir pacients de salut mental.
Sawefards és un nou model assistencial per a les unitats d’hospitalització de salut mental desenvolupat al Regne Unit, on les seves 10 mesures bàsiques s’apliquen amb èxit a diferents centres hospitalaris per millorar la seguretat de pacient i professionals, reduint els conflictes que poden portar a mesures de contenció.
Fruit de la col·laboració entre la Unitat de Desenvolupament i Gestió del Talent i el Servei de Psiquiatria, s’ha dissenyat una formació per als professionals del HUB que ha inclòs tant els vessants teòrics sobre els beneficis, les eines d’aplicació i les bones pràctiques del model Safewards, com els pràctics, desenvolupats a partir de casos clínics simulats al Centre de Simulació Mèdic-Quirúrgica Avançada (SimHub). La implementació del model Safewards és una de les accions incloses al programa 12 mesos x la Salut Mental, una sèrie d’iniciatives impulsades pel HUB durant el 2024 per a la millora de la salut mental i el benestar emocional de ciutadans i professionals. La iniciativa inclou la posada en marxa de nous equipaments i activitats lligades a la musicoteràpia, la lectura, la teràpia assistida per animals o la creació d’un hort terapèutic, entre moltes altres.
El parc sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi ja és el novè centre del món en investigació en salut mental segons l’índex H5, que mesura l’impacte en revistes científiques. Així ho expliquen els seus responsables després de la inauguració l’estiu passat d’un nou edifici dedicat a aquest àmbit situat a Sant Boi de Llobregat, ciutat on aquesta institució de salut mental és present des de finals del segle XIX. El nou equipament, anomenat Rise Center, acull més de 200 professionals que lideren 160 projectes de desenvolupament. Servirà per reunir grups d’experts, tant nacionals com internacionals, fins ara repartits a diversos llocs.
La transformació de l’edifici ha suposat una inversió de 6,35 milions d’euros i va ser projectada per Pmmt Arquitectes. Gairebé dos milions van ser finançats mitjançant fons Feder de la Unió Europea a través del departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat.
“Hem de lluitar contra l’estigma i la prevenció”, va remarcar Sebastià Santaeugènia, director gerent del parc sanitari Sant Joan de Déu. “La reforma és un canvi de tendència, amb un edifici obert i integrat a l’entorn”, va afegir. Va afegir que les línies de treball del centre especialitzat en la salut emocional són avançar en la prevenció de les malalties, en noves teràpies, en la millora dels diagnòstics i en la investigació biològica.
Segons l’estudi realitzat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, “Víctimes de sinistres de trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona”, 15.000 persones varen ser víctimes en sinistres de trànsit l’any 2023 a la metròpolis de Barcelona, 46 de les quals van resultar mortes. Es tracta del 48 % del conjunt de Catalunya en termes de víctimes, i el 16 % en relació amb persones mortes.
Tot i mantenir-se en valors sensiblement inferiors als anys previs a la pandèmia de la covid, s’està tornant a produir un augment en la sinistralitat, particularment pel que fa a persones ferides greus, que han crescut un 60 % en els darrers 4 anys.
També s’ha produït un canvi en els darrers anys amb relació al territori on es produeixen principalment els sinistres: el pes de la ciutat de Barcelona ha anat disminuint, en contraposició, sobretot, amb els municipis de la primera corona metropolitana (on s’originen el 31 % de les víctimes lleus i el 37 % de les greus i persones mortes). De fet, les víctimes de sinistres de trànsit des de la pandèmia s’han duplicat, en termes relatius, fora de la ciutat de Barcelona.
Salut González, tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, va destacar com la ciutat s’està convertint des de fa temps en un exponent positiu a l’àmbit de la salut mental. “Abans ens deien la ciutat dels bojos, i ara estem bojos per la nostra ciutat”, va evocar recordant quan Sant Boi era coneguda, de forma despectiva, com la ciutat del manicomi.
D’aquell estigma en va acabar sorgint una identitat, la de localitat centrada en la millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals. També un clúster de salut mental que, a més d’atendre els usuaris, és un important pol de desenvolupament econòmic al Baix Llobregat.
La Diputació de Barcelona ha constituït la Xarxa Local de Salut Mental, integrada per prop d’una quarantena d’institucions, ajuntaments i entitats que treballen en aquest àmbit, ens locals i organitzacions científiques i professionals amb expertesa en el sector. Aquesta nova xarxa és l’encarregada de fer seguiment del nou Pla Estratègic de Salut Mental impulsat per la Diputació barcelonina, avaluar-ne els resultats, analitzar noves problemàtiques i fer propostes, si cal, de reorientació i priorització del pla.
El pla inclou una seixantena d’accions per treballar aquest àmbit de la salut des de l’entorn més proper als ciutadans: els municipis, amb l’objectiu de promoure la salut mental i prevenir, detectar i facilitar l’acompanyament i l’atenció de les persones amb trastorns mentals, per tal de millorar la qualitat de vida i donar suport als ens locals de les comarques de Barcelona.
“La Diputació de Barcelona ha fet un gran esforç com administració per treballar el Pla Estratègic de Salut Mental de forma transversal amb 7 àrees de la corporació”, va subratllar durant l’acte de presentació de la xarxa la diputada de Salut Pública, Gemma Tarafa, qui també va agrair la presència de totes les administracions i entitats que treballen en aquesta matèria tot recordant que “tothom suma, perquè la salut mental és un repte tan ingent que hem d’aportar tots des de les diverses mirades i institucions”.
En la mateixa línia la Directora General de Serveis Socials del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, va reivindicar que “la salut mental ens competeix a tots i la vessant transversal és l’enfoc que ens permetrà avançar” i ha animat la xarxa a “recollir les experiències que ja funcionen, perquè hi ha institucions que fa molts anys que treballen en aquest àmbit”.
El director del Pla Director de Salut Mental, Josep Tristany, va celebrar per la seva banda que el nou pla provincial “està totalment alineat amb el model assistencial del Departament de Salut” de la Generalitat de Catalunya i va destacar la necessitat “d’acostar-se a l’àmbit de salut des del món local”. En aquest sentit el vicepresident de l’Associació de Municipis de Catalunya, Jaume Oliveras, va recordar que “des dels municipis es poden fer moltes coses en matèria de salut mental”, des d’àmbits com els serveis socials, els equipaments o l’espai públic.
El Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona compta amb 4 línies: prevenció i promoció de la salut mental; facilitar la detecció precoç i l’acompanyament psicològic i comunitari; garantir el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, i articular una organització del propi pla. Aquestes línies es tradueixen en 13 objectius específics que es materialitzen en 61 accions, algunes de les quals vinculades a projectes ja en marxa i d’altres accions noves que s’aplicaran a curt o mig termini.
Primers auxilis en salut mental, prevenció del suïcidi i suport a l’entorn suïcida, o extensió i adaptació al territori d’un xat d’atenció 24 hores són algunes de les accions que es posaran en marxa. Els nous serveis s’implementaran inicialment als ajuntament membres de la Xarxa de Salut Mental, abans d’estendre’ls a tots els municipis de la demarcació.
“La Xarxa de Salut Mental neix per poder articular accions de forma activa, compartint accions que ja fan molts ajuntaments o altres institucions, avaluar-les i fer- les arribar a tot arreu”, va explicar durant l’acte la Comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental a la Diputació de Barcelona, Pilar Solanes.
En el període 2025-2027 s’avaluaran aquestes accions pilot, s’identificaran nous serveis i s’incorporaran nous recursos al Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona.
La contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics s’han convertit en dos dels principals reptes de salut pública a nivell mundial, provocant en conjunt més de 10 milions de morts cada any. Aquesta alarmant dada continua en ascens. Les partícules contaminants com ara PM10, PM2.5 i NO2 s’han associat amb un augment en el risc de malalties com la demència, certs tipus de càncer i diverses afeccions respiratòries.
Paral·lelament, l’ús excessiu o incorrecte d’antibiòtics contribueix al desenvolupament de bacteris resistents, que generen infeccions difícils i sovint impossibles de tractar. S’estima que per a l’any 2050 aquestes infeccions podrien causar 10 milions de morts cada any. El motiu principal de prescripció d’antibiòtics a l’atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, encara que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè realment es tracta d’infeccions víriques o altres afeccions.
Ara, un grup de recerca de l’IDIBELL, l’Hospital de Bellvitge, el CIBERINFEC i el CIBERESP ha publicat a la revista JAMA Network Open un estudi que demostra per primera vegada que la contaminació de l’aire ambiental s’associa a un consum d’antibiòtics més gran. Per estudiar-lo, s’han analitzat durant 8 anys les dades diàries de contaminació de l’aire ambiental i el consum d’antimicrobians a les 11 ciutats més poblades de Catalunya. Després d’un estudi estadístic complet, els investigadors han observat que els augments a les concentracions de PM10, PM2.5 i de NO2 estan associats amb un increment en la prescripció d’antibiòtics per símptomes respiratoris aguts als centres d’atenció primària el mateix dia de l’exposició als contaminants. En el cas de PM2.5, també es va observar una associació retardada entre els dies 7 i 10 posteriors a lexposició.
Segons Jordi Carratalà, líder de l’estudi, aquesta relació “podria ser causada perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d’una infecció, a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es produeix mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants”.
En tot cas, les troballes d’aquest estudi, que va involucrar uns 1.9 milions d’habitants i més de 8 milions de prescripcions d’antibiòtics en atenció primària, representen un pas important cap a la comprensió dels efectes de la contaminació de l’aire a la salut pública i se suma a la resta d’evidència sobre la necessitat d’adoptar mesures mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antimicrobians. A més, com aquesta és la primera publicació sobre el tema, cal seguir investigant el mateix fenomen a diferents regions geogràfiques del món i confirmar i ampliar els resultats.
L’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat el 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i lAjuntament de LHospitalet de Llobregat.
L’DIBELL és membre del Campus d ́Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018 IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
Aquest 2025 la seu del SEM, el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, es trasllada al nou edifici a la Granvia de L’Hospitalet de Llobregat, a l’altura de Bellvitge. El nou equipament, de 22.500 metres quadrats, busca resoldre un dèficit històric d’espai d’una de les infraestructures sanitàries clau a Catalunya i hi donarà cabuda més de 700 professionals.
Tot i que per ara no hi ha un calendari concret sobre la taula, Salut indica que l’adequació tecnològica s'allargarà uns mesos. Així, es preveu que aquesta fase finalitzi en algun moment encara per determinar el 2025. El trasllat dels serveis del SEM a la nova seu es realitzarà de manera progressiva amb l’objectiu “de garantir en tot moment l’atenció sanitària a la ciutadania”.
La nova seu del SEM, que es va començar a constituir el juliol del 2023 al costat de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), acollirà una renovada Central de Coordinació Sanitària (CECOS), des d’on es gestionen tant les emergències mèdiques com tota l’activitat del 061 Salut Respon, rebent més de 8.000 alertes diàries. Inclourà també una sala on es rebran part de les trucades del 112 i, a més, les sales de formació i el saló d’actes de l’edifici seran d’ús compartit amb altres entitats del Servei Català de Salut.
INVERSIÓ DE 48,3 MILIONS D’EUROS
El contracte per realitzar la construcció del nou edifici central del SEM, amb un preu de 48,3 milions d’euros (IVA inclòs), l’executa la unió temporal d’empreses (UTE) constituïda per Ferrovial i Climava que, al seu torn, va encarregar el disseny de l’equipament als estudis d’arquitectura b720 | Fermín Vázquez Arquitectes i AECOM, que han operat de manera coordinada.
Des del 2006, any en què es va crear el SEM, l’entitat ha anat sumant professionals i desplegant serveis fins a consolidar-se com a entitat de referència. Un creixement del qual, en bona part, va quedar constància durant la pandèmia del cóvid-19. La seu fins al 2025, també ubicada a l’Hospitalet, es va quedar petita per fer front a l’emergència.
És per això que, des de l’inici del projecte, es va insistir que el futur edifici també ha de poder respondre amb flexibilitat a situacions d’emergència imprevistes i creixements del servei, com amb el cóvid. A més, el contracte de lloguer a l’actual base estratègica es preveu que finalitzi a finals del 2026, per la qual cosa el Servei Català de Salut ja es va decantar per un nou edifici abans que invertir a millorar les seves instal·lacions actuals.
L’antiga fàbrica de Braun a Esplugues que va tancar a l’any 2008 és el lloc on es construeix el centre de recerca i desenvolupament (R+D) global de la multinacional holandesa Qiagen. Amb una inversió de 13 milions d’euros, la companyia preveu concentrar 400 treballadors d’aquí a l’any 2027 a les noves instal·lacions, on situarà oficines, laboratoris i una fàbrica en una superfície total de 8.000 metres quadrats.
La companyia havia desenvolupat un test diagnòstic simplificat que permetia processar qualsevol tipus de mostra sense necessitat de preparació prèvia i analitzar diferents malalties infeccioses com les respiratòries o gastrointestinals, a més de fer-ho en una hora.
Avui dia, el test QIAstat-Dx és present en més de 120 països i factura gairebé 95 milions d’euros anuals (100 milions de dòlars). Amb acords amb empreses del sector salut com Lilly, Merck o AstraZeneca, es venen 1,2 milions d’aquestes proves diagnòstiques, validades per una màquina fabricada per la mateixa Qiagen, amb 9.000 repartides per tot el món. A nivell global, Qiagen, amb seu a Venlo, factura gairebé 2.000 milions d’euros i compta amb 6.000 empleats.
L’eina creada va ser clau durant la pandèmia, podent detectar si algú s’havia contagiat de coronavirus en poca estona, tenint en compte que els primers tests que van existir trigaven dies a donar resultats. De cara a l’any 2028, volen vendre 200 milions de tests i cobrir malalties com el Parkinson.
Tot això es farà en el centre d’R+D d’Esplugues, que es preveu que estigui operatiu l’any 2026. Estarà més centrat en el desenvolupament de noves solucions que en la fabricació, tot i que comptarà amb una sala blanca de 600 metres quadrats amb un parell de línies de producció, en el mateix espai on abans es feien les espremedores. La producció ara es reparteix a parts iguals entre Barcelona i Alemanya, però s’espera que en un futur guanyi més pes la planta alemanya. Qiagen contractarà enginyers, biòlegs i informàtics per a la seu catalana, on volen atreure talent nacional i internacional.
ESPLUGUES, NOU POL DEL SECTOR SALUT
Esplugues veu com s’està situant en el mapa del sector salut. A l’espera de la construcció del nou Hospital Clinic al costat de l’Hospitalet, a la zona del Somontà, Esplugues ha anat veient com es concreten projectes com el centre de malalties rares de Sant Joan de Déu, que ja ha començat la seva construcció, i han arribat inversions d’empreses com Stoneshield Capital, a l’antiga fàbrica Corberó, i Vithas, que construirà un hospital privat de 40.000 metres quadrats. L’alcalde Eduard Sanz diu que “des d’Esplugues, vam decidir apostar per crear un hub de ciències de la salut, creant les condicions perquè les coses passessin. Ara és una satisfacció veure com es materialitzen i ens hem convertit en una nova centralitat metropolitana”.
El consistori espera que la inversió de Qiagen atregui a més empreses a Esplugues. De moment, a l’última planta de les antigues instal·lacions de Braun, ja hi ha una altra empresa, la britànica Smith and Nephew amb 1.700 metres quadrats, també del sector salut, en el seu cas, dedicada a desenvolupar tecnologia mèdica per a la reparació, regeneració i substitució de teixits tous i durs.
L’edifici, propietat de Conren Tramway des del 2022, compta amb una superfície total de 18.000 metres quadrats, dels quals queden lliures uns 8.000 metres quadrats, i una capacitat per a uns 2.500 treballadors. Tant en la compra com en la reforma la promotora barcelonina ha invertit 50 milions d’euros. La reforma ha anat a càrrec de l’estudi d’arquitectura BCA. Abans que s’instal·lés Braun, hi havia PIMER, acrònim de Pequeñas Industrias Mecánico Reunidas Eléctricas Reunidas, companyia que va arribar a Esplugues el 1958 i es va fusionar amb la marca alemanya el 1962.
El projecte, que Alvarín va qualificar “de país i que sens dubte serà la transformació metropolitana més gran dels propers 20 anys”, és, segons el seu parer de l’urbanista “perfectament homologable” a altres plans europeus que es duen a terme, com per exemple el Canary Wharf londinenc, que s’ha consolidat com un districte financer i
que ha apostat per les ciències de la salut juntament amb les universitats d’Oxford i Cambridge, o al madrileny municipi de Tres Cantos, suposa una aposta “per no perdre el pols i el ritme del que està passant a la resta de la Unió Europea”.
Per a l’autor del Pla Director Urbanístic Biopol, “es donen totes les condicions a l’entorn de l’Hospital de Bellvitge i l’Oncològic perquè ja es disposa d’un ecosistema que pot projectar el biocluster amb èxit cap al futur”, per l’existència de tres hospitals on es fan més de 300 trasplantaments d’òrgans a l’any, a més de 1.65’0 assaigs clínics, 700 cirurgies robòtiques anuals, estudien més de 4.000 alumnes ciències de la salut i tenen una població de referència d’1,5 milions de persones.
El Bio-Pol serà el vèrtex més avançat del triangle que completarà, més endavant, l’ampliació de l’Hospital Clínic a la zona del Samontà de la Diagonal, entre l’Hospitalet i Esplugues, i l’actual hospital de Sant Joan De Déu. Alvarín calcula que en tres anys conclouran les obres de soterrament de la Gran Via i les d’urbanització es prolongaran durant 2,5 anys, però “la planificació se solaparà i donarem llicències d’obres de manera simultània perquè les dues realitzacions no superin els 4,5 anys de durada i puguin estar llistes el 2030”. Aquest darrer aspecte de les llicències va ser corroborat pel regidor José Antonio Alcaide, present al Fòrum d’AEBALL, que va subratllar que l’Ajuntament donarà totes les facilitats, “agilitzarà els terminis, mobilitzarà recursos públics i es col·laborarà amb la iniciativa privada” perquè el projecte Bio-Pol avanci al ritme previst.
Per a l’urbanista “els números de l’operació urbanística surten sense construir habitatges”, mentre va anunciar que l’activitat agrícola a Can Trabal “no té relleu, perquè ara només hi ha un pagès d’edat avançada que té parcel·les subarrendades”. També el Parc Agrari del Baix Llobregat “ens va dir que Can Trabal difícilment seria rendible com a explotació agrària, de manera que mantindrem l’espai perquè sigui públic, però amb una normativa diferent de parc urbà, perquè l’enjardinament serà diferent per presentar les característiques ambientals de la flora i la fauna”. La vegetació, per tant, no serà ornamental o enjardinada, com un parc a l’ús, sinó que “serà una peça d’espai lliure, com les que hi ha al Parc Agrari del Baix Llobregat, amb vegetació més natural”.
A més, Alvarín ha indicat que el soterrament de la GranVia i la seva cobertura parcial permetran connectar la ciutat en el sentit nord-sud, millorant la permeabilitat i reconfigurant nous espais per a zones verdes, entre les quals destaca la continuïtat del parc lineal de la Gran Via que connectarà el ja existent de Bellvitge.
El projecte configurarà un gran centre tecnològic i de negocis per al qual s’estima una aportació anual al PIB de Catalunya de més de 4.500 milions d’euros, l’1,77% del PIB català, i facilitarà la creació de 50.000 llocs de treball en tot el seu àmbit.
El projecte abastarà una superfície de 96 hectàrees i transformarà la Gran Via fins a l’arribada al riu Llobregat. “Es deprimirà el tronc central de Gran Via per separar el trànsit ràpid del trànsit local, i es donarà continuïtat al carrer de les Ciències, que connectarà el Prat amb el passeig de la Zona Franca com a alternativa de circulació.
Manca saber si aquest projecte de transformació urbanística i econòmica supera totes les traves judicials i es pot complir el calendari. Tant les passades com les presents, ja que sobre el pla Bio-Pol encara pesen recursos presentats pel grup municipal dels Comuns i les entitats No més Blocs i Ecologistes en Acció. Preguntat sobre com podrien influir els recursos en el calendari anunciat, Alvarín ha valorat “amb normalitat democràtica” els processos judicials, per postil·lar “estar segur que els ‘Comuns’ tenen la millor de les intencions, de manera que si no coincideixen amb el govern municipal o amb la Generalitat, és normal que presentin un recurs”. “En altres posicionaments -ha continuat- sí que estem d’acord i, de fet, se’n van incorporar algunes al·legacions al nou PDU del recurs anterior”. El primer recurs va causar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ho declarés nul.
“Aquesta vegada -ha conclòs Alvarín-, confio que el recurs no prosperarà”. La seguretat del director del Consorci es fonamenta, segons ha explicat, que en aquella ocasió el TSJC va tombar el PDU “d’ofici”, per una “qüestió de forma” que ni tan sols es considerava als recursos presentats, ja que l’alt tribunal català va adduir.
El soterrament de la GranVia permetrà connectar l’Hospitalet en el sentit nord-sud, millorant la permeabilitat i reconfigurant nous espais per a zones verdes, entre les quals destaca la continuïtat del parc lineal de la Gran Via que connectarà el ja existent de Bellvitge
Davant la circumstància que la cota de Bellvitge és molt baixa i per això el districte ha patit les últimes dècades inundacions, ja que recull les aigües de les rieres del Samontà i la serra de Collserola, Alvarín assegura que la planificació dels nous espais urbans ha tingut en compte la possibilitat d’inundacions. “Les plantes baixes estaran sempre per sobre de la cota de pes d’inundació màxima de les produïdes en el retorn dels darrers 500 anys”. A més, la zona de Cal Trabal, ha explicat Alvarín, “funcionarà com a coixí de seguretat per la seva permeabilitat, cosa que també garantirà la recàrrega natural de l’aqüífer subterrani”.
Santiago Ballesté, president de la patronal AEBALL, organitzador del Fòrum, ha manifestat que a l’Hospitalet i al Baix Llobregat ja es compta amb un sòlid ecosistema de salut i biomedicina que es distingeix no només pel dinamisme, sinó també per la rellevància estratègica . En aquest sentit, ha recordat la presència d’institucions com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i la Universitat de Barcelona, tots ells motors fonamentals d ́innovació i desenvolupament.
A més, segons Ballesté, aquest territori és el cor industrial de Catalunya i un dels focus de l’ecosistema espanyol de l’automoció i l’activitat metal·lúrgica, empreses d’enginyeria, manufactura i tecnologies avançades, transformació de materials, dispositius electrònics, etc. “Són empreses que treballen al sector salut o bé poden fer-ho, aportant molt valor. A més a més -ha afegit-, es compta amb la presència d’empreses biotecnològiques, farmacèutiques, empreses de dispositius mèdics, serveis d’R+D i startups tecnològiques dedicades a la innovació en salut”. “Som el centre d ́un important ecosistema de salut en plena ebullició, i el projecte Biopol – Gran Via que avui abordem és un important motor per al seu creixement”, ha emfatitzat el president d ́AEBALL.
“El Pla Director Urbanístic Biopol – Gran Via és, sens dubte, una peça clau per al nostre futur”, ha subratllat Ballesté, fet que suposarà “un impuls per al teixit empresarial ja present, i també atraurà nous actors que reforçaran el clúster de salut” . Per a Ballesté, la transformació serà una important palanca per al desenvolupament del territori, i hem de treballar en col·laboració publico-privada per garantir sinergies i canalitzar totes aquestes fortaleses en veritables oportunitats de futur. “Però hem de ser clars: no és només un projecte urbanístic, sinó un entorn propici per al desenvolupament econòmic i científic, un pool sanitari únic a Europa en un espai molt proper. L’èxit del Bioclúster dependrà de la capacitat que tinguem per atraure talent, inversió i noves idees que complementin el que ja hem construït”, ha indicat Ballesté.
“El Pla Director Urbanístic Biopol – Gran Via és, sens dubte, una peça clau per al nostre futur”, ha subratllat Ballesté, fet que suposarà “un impuls per al teixit empresarial ja present, i també atraurà nous actors que reforcessin el clúster de salut ” . Per Ballesté, la transformació serà una important palanca per al desenvolupament del territori, i hem de treballar en col·laboració publico-privada per garantir sinergies i canalitzar totes aquestes fortaleses en veritables oportunitats de futur. “Però hem de ser clars: no només és un projecte urbanístic, sinó un entorn propici per al desenvolupament econòmic i científic, un pool sanitari únic a Europa en un espai molt proper. L’èxit del Bioclúster dependrà de la capacitat que tinguem per atraure talent, inversió i noves idees que complementin el que ja hem construït”, ha indicat Ballesté
CRISTINA CAPDEVILA AGUILERA
Doctora. Gerent de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans
En el marc de la nostra responsabilitat com a hospital de proximitat per als ciutadans de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i com a referent de màxima complexitat per a més de dos milions d’habitants de tot l’eix sud de Catalunya, els professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge estem fermament compromesos amb l’Agenda 2030 per a un desenvolupament sostenible.
L’objectiu 3 d’aquesta agenda, que és el de garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats, destaca en el punt 3.4 la necessitat de reduir la mortalitat prematura per malalties no transmissibles mitjançant la promoció de la salut mental.
En aquest sentit, cal destacar que l’Hospital de Bellvitge en aquest últim any ha intensificat la seva implicació en aquest àmbit amb el desplegament de la campanya “12 mesos x la salut mental”, que ha inclòs molts esforços d’innovació assistencial i d’obertura de nous equips i infraestructures, combinats amb la promoció d’altres intangibles que cal posar també en valor, com són la informació i l’educació de la població o l’oferta de suport i de noves eines (hort terapèutic, art- teràpia, passejades terapèutiques...) a pacients i familiars.
Alguns dels resultats d’aquesta aposta estratègica han estat la inauguració d’una innovadora planta hospitalària psiquiàtrica totalment oberta, la creació del primer Servei de Psicologia Clínica de la sanitat pública espanyola o l’impuls del Pla d’Integració de Salut Mental Territorial Metropolitana Sud.
Així mateix, els professionals de l’Hospital de Bellvitge cada dia fan la seva aportació, amb el seu treball i expertesa, a diversos altres punts d’aquest tercer objectiu, com són els d’ajudar a acabar amb epidèmies com ara la infecció per VIH o la tuberculosi, a lluitar contra l’hepatitis, a prevenir i tractar l’abús de substàncies, o a buscar tractaments per a algunes de les malalties més prevalents als països en vies de desenvolupament, entre d’altres. I, en especial, l’objectiu d’assolir una cobertura sanitària universal és un propòsit del Departament de Salut que també implica l’Hospital de Bellvitge des del primer dia en qualitat d’hospital referent del sistema sanitari públic del país.
Més enllà de l’objectiu sobre salut, l’Hospital de Bellvitge té també molt en compte l’orientació global de l’Agenda 2030 de cara a aconseguir un món més sostenible. En aquest sentit, des del 2023 hem establert com a gran eix transversal de la nostra actuació la responsabilitat social corporativa i estem desplegant aquest compromís en nombroses actuacions, tant en el camp estrictament mediambiental com en el de l’empoderament dels professionals, la sensibilitat per les necessitats de la població de l’entorn, i l’adaptació del model organitzatiu a aquests nous reptes.
Bellvitge ha inaugurat una innovadora planta hospitalària psiquiàtrica totalment oberta i ha creat el primer Servei de Psicologia Clínica de la sanitat pública espanyola
Per fer més visible aquesta sensibilitat, fa més d’un any vam incorporar a la imatge de l’hospital el lema i el logotip #Socialment responsables i aquest 2025 hem començat a desplegar la campanya “12 mesos x la Responsabilitat Social Corporativa”, amb tot un programa d’accions destinades a reforçar la conscienciació en aquest àmbit.
Quan ja no falten sinó poc més de cinc anys perquè es compleixi el termini dels actuals objectius de desenvolupament sostenible, els informes anuals de Nacions Unides indiquen que la seva evolució és desigual i que encara hi ha massa reptes pendents. Certament, la pandèmia de Covid-19 i altres crisis han dificultat alguns avenços en salut, però això no ha de ser excusa per no arribar als objectius plantejats.
Des de l’Hospital de Bellvitge ens comprometem a continuar potenciant la prevenció i la promoció de la salut en el sentit marcat per l’Agenda 2030 de foment de l’equitat i d’atenció especial als grups més vulnerables, així com a mantenir una gestió sostenible dels impactes que la nostra activitat genera sobre usuaris, treballadors, comunitats locals, medi ambient i, en general, tota la societat.
Tornar al llistat 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.