Els ODS impliquen tota la humanitat, ningú en pot restar al marge. Per assolir- los cal un ferm compromís global a través de la cooperació, tant internacional com interterritorial i les aliances que permetin endegar noves dinàmiques per a unes relacions justes, perdurables i equitatives. L’ODS 17 està dedicat als mitjans necessaris per assolir tots els altres objectius. És per tant, l’objectiu dels objectius.
Els països més avançats com el nostre i els territoris més desenvolupats, com l’àrea metropolitana barcelonina, han de donar suport a aquells que ho estan menys, prenent com a referència, en el cas internacional, l’aportació del 0,7 % dels ingressos propis, tot i que, sovint, el suport més útil pot adoptar la forma de transferència de tecnologia. És bàsic promoure la cooperació regional i internacional Nord-Sud, Sud-Sud i triangular en matèria de ciència i innovació. I a l’àmbit metropolità, cal una major cooperació eixamplant actual àrea de l’AMB a tota la regió que abasta 5,1 milions d’habitats, doncs és el continuo urbà territorial real, dotant les polítiques d’habitatge i transport necessàries per equilibrar tots els municipis que composen la gran Barcelona on la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet juguen un paper destacat.
Cada país, regió, ciutat o poble ha de formalitzar un compromís creïble amb l’Agenda 2030, sostingut en aliances eficaces entre els actors públics, el sector empresarial privat i la societat organitzada, contemplant la necessitat d’estimular per conscienciar a tota la ciutadania.
Fa més d’un segle que els ens locals col·laboren internacionalment com a part d’un moviment municipal mundial. Recordem que és a escala local on s’afronten dificultats clau com la reducció de la pobresa i el desenvolupament sostenible. Molts ajuntaments del territori Llobregat al sud de l’àrea metropolitana contribueixen a aquest ODS amb accions de cooperació al desenvolupament, promovent, per exemple, el comerç just o mancomunant compres i serveis.
A l’àmbit de les administracions locals, l’ODS 17 convida a enfortir les aliances per la sostenibilitat en tots els àmbits i a enfortir l’autonomia i la capacitat econòmica i fiscal dels governs locals. També promoure la cooperació en el desenvolupament dels governs locals i garantir que la corporació destini el 0,7 % dels seus ingressos a aquest àmbit, cosa que no sempre es fa. Un altre aspecte que contempla és mobilitzar recursos financers addicionals provinents de múltiples fonts per als països en desenvolupament i augmentar l’intercanvi de coneixement i millorar la cooperació, tant interterritorial com regional i internacional, nord-sud, sud-sud i triangular, en matèria de desenvolupament econòmic, social i mediambiental i millorar la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible a la corporació.
Fa més d’un segle que els ens locals col·laboren internacionalment com a part d’un moviment municipal mundial: recordem que és a escala local on s’afronten dificultats clau com la reducció de la pobresa i el desenvolupament sostenible
L’ODS 17 també recorda millorar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, a fi d’impulsar l’assoliment dels ODS en tots els països; encoratjar i promoure la constitució d’aliances eficaces en els àmbits públic, publico-privat i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció de recursos dels partenariats a més de fomentar i donar suport a la creació de sistemes de seguiment i indicadors que permetin mesurar els progressos en l’assoliment dels ODS a la mateixa corporació i als ens locals.
Finalment, l’ODS 17 és un objectiu transversal que té la funció de fomentar el treball en xarxa, una cosa bàsica en tots els temes relacionats amb la solidaritat. L’ODS 17 permet que treballin conjuntament tant l’administració pública com el sector privat, especialment empreses i el tercer sector, és a dir, les entitats sense ànim de lucre.
En un món marcat per problemes globals, la professora Carmen Parra Rodríguez es posiciona com una figura a la promoció de la justícia social i la sostenibilitat. Des de la seva postura com a directora de la Càtedra UNESCO “Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural” a la Universitat Abat Oliba CEU, Carmen Parra ha liderat projectes que connecten la teoria jurídica amb solucions pràctiques. El seu enfocament sempre ha estat clar; treballar en xarxa per transformar les paraules en acció.
Carmen Parra Rodríguez és professora de Dret Internacional i Europeu a la Universitat Abat Oliba CEU, i des de la direcció de la Càtedra UNESCO “Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural impulsa valors essencials com la justícia social. Al llarg de la seva carrera, ha treballat incansablement en la cerca de solucions per a les desigualtats socials, col·laborant amb universitats a Europa i Amèrica. A més, és autora de dos llibres sobre el comerç internacional i ha participat en nombroses publicacions especialitzades en dret internacional.
Carmen ha estat i continua sent una ferma defensora de la cooperació internacional i la sostenibilitat. El seu compromís l’ha portat a intervenir en fòrums internacionals, com ara la COP28 a Dubai, on va defensar la importància de les aliances intersectorials i interreligioses per crear projectes sostenibles. En aquest context, va subratllar el paper de l’objectiu de desenvolupament sostenible 17, que promou les aliances per assolir els objectius globals.
El seu treball està orientat a fomentar un futur més inclusiu i just a través de la col·laboració global. Per a ella, aquest objectiu és un pilar fonamental, no només en termes conceptuals, sinó també en el seu impacte directe a la vida de les persones.
“L’ODS 17 permet que treballin conjuntament tant l’administració pública com el sector privat, especialment empreses i el tercer sector, és a dir, les entitats sense ànim de lucre”, explica. Tot i això, no tot és ideal; la manca de coordinació entre administracions pot convertir aquesta col·laboració en un esforç colossal. La DANA és un exemple categòric de com la desorganització pot frenar una resposta efectiva, lamenta.
En relació a la descoordinació entre administracions (local, autonòmica i estatal) a la tragèdia de València, Parra extreu lliçons per enfortir les aliances institucionals. Per a ella el cas de la DANA “és un despropòsit absolut perquè és l’antítesi de l’ODS 17. L’únic que han fet és convertir-ho en un problema polític”, sentència. Per Parra, el primer que haurien de fer els diferents governs i institucions és deixar molt clares les competències entre unes administracions i les altres, i tenir un pla d’emergència pensat. No es pot estar decidint a l’últim moment si li toca a una o altra. D’altra banda, el tema del finançament és per l’experta vergonyós. Parra assegura que no pot entendre com en una zona tan petita pugui passar dos mesos sense que hi hagi una coordinació entre totes aquestes administracions.
Parra creu que en el cas de Valencia, el que ha sortit endavant ha estat gràcies a com s’han bolcat les empreses i la població civil, mentre que les administracions no han sabut donar resposta. Per tant, assegura que hi ha molt per aprendre en quan a aliances institucionals i entre governs.
L’experta qualifica el cas de la DANA com “un despropòsit absolut perquè és l’antítesi de l’ODS 17 i l’únic que han fet és convertir-ho en un problema polític"
Al Baix Llobregat i l’Hospitalet, al sud de Barcelona, el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, Francesc Castellana, recordava als ODS 8 i 9 que durant la transició la característica principal dels moviments socials a la comarca i també des dels ajuntaments, va ser el seu caràcter comunitari, col·lectiu. Carmen Parra també destaca que en la comarca els ODS funcionen, “sobretot gràcies a la societat civil”.
Per l’experta, “ara mateix és fonamental perquè hi ha moltíssimes entitats del tercer sector implicades en aquest territori, on es poden trobar exemples concrets d’èxit a les aliances”.
A municipis com Sant Boi, Cornellà o Molins de Rei, Parra assenyala que les clàusules socials en contractes públics han permès a persones en risc d’exclusió social trobar feina a sectors com la jardineria i el reciclatge. El que fan aquestes clàusules és donar a les ONG o entitats que treballen amb persones en exclusió social o amb discapacitat una sèrie de punts perquè tinguin més opcions d’adjudicació de subvencions o serveis. L’experta subratlla que en aquestes practiques el Baix Llobregat és de les primeres comunitats a Espanya que ho ha fet.
Un exemple a Molins de Rei és el d’una ONG en forma d’empresa d’inserció que porta tot el reciclatge, treballant amb persones en exclusió social. Un altre cas interessant és el dels aiguamolls entre Molins de Rei i Sant Feliu, on hi ha una col·laboració important entre l’Ajuntament i la societat civil.
Tot i així, malgrat aquests èxits, Carmen Parra destaca que les universitats encara tenen un paper insuficient al territori, entre altres raons perquè tenen poca presència al Baix Llobregat i l’Hospitalet. “La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha fet avenços en tecnologia per a persones amb discapacitat, però hi ha molt de potencial sense explotar en aquest tipus de col·laboracions”.
Un altre cas és el de la Universitat Abat Oliba-CEU, que recicla paper a través de l’empresa d’inserció Trinidad, que utilitza nois que no han pogut accedir a l’escolarització per problemes personals o familiars.
La comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet integra un territori complex on intervenen fins a set administracions públiques: Ajuntaments, Consell Comarcal, Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona, Govern de la Generalitat, Estat espanyol i Unió Europea. Carmen Parra valores la gran força d’aquesta zona, i de tot Espanya, és la col·laboració ciutadana. L’experta afirma que a Catalunya, la societat civil és molt potent, i que les institucions com l›Església també hi juguen un paper important.
Per Parra, els ajuntaments cobreixen necessitats relacionades directament amb el ciutadà, mentre que el Consell Comarcal s›enfoca més a l›economia. A l’experta l›agrada molt la figura dels ateneus cooperatius, una iniciativa catalana on el Consell Comarcal col·labora amb cooperatives o mancomunitats dedicades a l›agricultura, vins i altres sectors. Un exemple molt interessant per Parra és La Olivera, a Molins de Rei. És una finca municipal gestionada per una cooperativa que produeix vi i oli amb joves en perill d’exclusió social que s’integren laboralment.
D’altra banda, Parra assenyala que la Generalitat, l’Estat espanyol i Unió Europea sovint tenen problemes de coordinació perquè no queda clara la distribució de competències. La Unió Europea només es comunica amb l’Estat espanyol, cosa
que genera conflictes, especialment quan les competències estan transferides a la Generalitat. “Crec que som un fals Estat federal, amb autonomies que tenen moltes competències, cosa que complica la relació entre administracions”, afirma l’experta.
L’experta insisteix en la importància que les ONG siguin més que assistents socials: “Necessitem que siguin agents de canvi econòmic, integrats al mercat laboral”.
Sobre quines estratègies considera Parra que són més efectives per incentivar-ne una de més gran participació del sector privat en projectes alineats amb els ODS 17 i com creu que es pot fomentar una sinergia entre empreses, universitats i governs per generar un impacte social, l’experta respon que hi hauria d’haver un canvi en la legislació que fomenti aquest tipus d’aliances. De moment, excepte les clàusules socials regulades, la resta depèn de la vocació personal de les empreses o universitats per col·laborar amb el tercer sector. Caldria una llei de mecenatge que incentivi aquestes col·laboracions, evitant l’assistencialisme i promovent la participació activa de les ONG als mercats laborals.
En segon lloc, Parra assenyala que seria clau una conscienciació més gran de la societat perquè empresaris, universitats i tots els actors tinguin un compromís real amb la comunitat. Ara mateix, afegeix, les experiències que puc explicar depenen de la visió de les persones al capdavant d›aquestes institucions.
Per exemple, a la universitat Abat Oliba-CEU, col·laborem amb empreses d›inserció com Ilunion, que gestiona la neteja, o TriniJove, que s’encarrega del reciclatge. Un altre cas és el de Roca, que col·labora amb la fundació Alpi perquè persones amb discapacitat facin els muntatges de sanitaris. És una manera d›integrar la responsabilitat social al teixit empresarial, apunta.
Parra, com ja ha indicat, està completament a favor de les clàusules socials als contractes públics que afavoreixen les ONG que treballen amb col·lectius amb risc d’exclusió social, amb exemples com els descrits a diferents poblacions del Baix Llobregat, perquè considera que el compromís de l’administració pública és essencial.
L’administració, assenyala, ha de donar suport a les fundacions i les associacions perquè puguin posar en marxa els seus projectes i atendre els usuaris. De fet, per poder operar a través de clàusules socials, aquestes organitzacions s’han d’inscriure com a empreses, cosa que és un aspecte clau. Això permet sortir de l’assistencialisme, ja que no es tracta només de lliurar diners, sinó de facilitar la integració d’aquestes persones al mercat laboral.
També assenyala Parra que, encara que aquest sistema pugui semblar comú, en algunes regions de Espanya no s’aplica de la mateixa manera a tot el país. País Basc, Navarra i Catalunya són les comunitats autònomes que més han treballat amb aquest tipus de sistemes. En altres regions, com Andalusia, Extremadura o Castella i Lleó, la implementació d’aquestes polítiques és molt esporàdica. Per tant, creu que és fonamental fomentar la conscienciació i la educació en aquest àmbit, a més de treballar en xarxa. El treball en xarxa és clau, ja que l’èxit d’aquestes iniciatives en depèn de la col·laboració entre tots els actors involucrats.
Per il·lustrar el que esmenta, Parra recomana considerar tres exemples que poden servir de inspiració. En primer lloc, el programa Incorpora de La Caixa, que és l’entitat bancària que més inverteix en temes socials, ho fa de manera voluntària sense obligació legal. Aquest programa, que destina cada any uns 500 milions d’euros, està específicament dissenyat per donar suport als col·lectius en risc d’exclusió social.
Un altre exemple rellevant és el Pacte Mundial, una xarxa global on s’inscriuen les empreses compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La idea és col·laborar amb aquestes empreses per crear xarxes de treball que promoguin la inclusió social i altres objectius. A més, hi ha empreses B, C o R, que també impulsen aquest tipus d’accions. També és important esmentar la llei d’informació no financera de les empreses, que permet a les organitzacions demostrar la seva responsabilitat social i com contribueixen a causes com la inclusió.
Encara que les clàusules socials són fonamentals, Parra creu que encara és necessari fer-ne un més gran esforç informatiu, ja que a moltes regions d’Espanya, com a Castella i Lleó, Andalusia, etc.., no són àmpliament conegudes ni implementades.
Per a ella, fomentar la participació del sector privat als ODS requereix reformes estructurals. Una llei de mecenatge seria clau per motivar les empreses a involucrar-se més activament. A més, insisteix en la importància que les ONG siguin més que assistents socials: “Necessitem que siguin agents de canvi econòmic, integrats al mercat laboral”.
També subratlla la importància de les aliances ciutadanes. Des del seu rol a la Càtedra UNESCO, impulsa projectes que connecten l’economia solidària amb la inclusió social. Les memòries anuals de les càtedres estan plenes d’històries que demostren com la col·laboració intersectorial pot generar resultats tangibles i positius.
Tot i que els desafiaments són grans, les solucions estan en la cooperació ja sigui des d’una aula universitària o en una trobada mundial. El seu treball exemplifica com les aliances poden ser el pont cap a un futur més inclusiu i sostenible per a tothom.
Els màxims responsables de les institucions supramunicipals (Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal) aborden l’Agenda 2030 i els ODS amb
les seves pròpies paraules. En aquest capítol també avancem el que realitzaran a la comarca a partir dels pressupostos aprovats per aquest 2025 i els plans d’actuació fins al 2027
LLUÏSA MORET SABIDÓ
Presidenta de la Diputació de Barcelona
La raó de ser de la Diputació de Barcelona és la cooperació local, és a dir, el treball en comú amb els ajuntaments i la resta de governs locals de la província (consells comarcals, mancomunitats, etc.), per aconseguir benestar i qualitat de vida per a tothom mitjançant les millors polítiques de servei públic de proximitat. Aquest és un objectiu proper, pensat per als veïns i les veïnes dels nostres municipis i per al nostre entorn territorial, però, en un món interconnectat per la tecnologia digital i marcat per l’emergència climàtica que vivim, realitzar aquest objectiu aquí està profundament lligat amb l’abordatge de reptes globals arreu. D’alguna manera té raó el famós proverbi xinès que diu que l’aleteig d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món.
Per això, la Diputació de Barcelona ha assumit com a propis els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) proclamats per Nacions Unides i inclosos en l’Agenda 2030. El futur del planeta està en joc a tots els territoris i, per això, alinear les nostres polítiques amb els ODS significa que ens situem a l’avançada del progrés i de la innovació en el servei públic. Així doncs, els ODS s’han convertit en objectius estratègics de l’acció política de la Diputació.
És amb aquesta doble perspectiva que, des del mandat anterior (2020-2023), hem posat en marxa una sèrie de projectes transformadors que, d’acord amb els ODS, ofereixen accions i iniciatives punteres per atendre amb plantejaments
innovadors les necessitats de les persones i del territori. Es tracta de projecte que incideixen tant en la transformació del govern –per fer-lo més accessible a les persones– com en la modernització dels polígons industrials –adaptant-los a les necessitats actuals d’eficiència i sostenibilitat–, passant per la millora dels barris i les comunitats per eliminar l’exclusió i la desigualtat d’oportunitats; el desplegament d’infraestructures verdes; la prevenció de les violències masclistes; l’acceleració de la transició ecològica mitjançant les energies renovables i l’adaptació climàtica; la generació de noves oportunitats educatives per tenir una societat més inclusiva; o la millora dels equipaments públics municipals per fer-los més sostenibles i integradors, entre altres projectes.
Tots aquests projectes transformadors plasmen la nostra visió del territori. Entenem les comarques de Barcelona com un conjunt coherent en la seva diversitat. Precisament perquè considerem com un tot la regió metropolitana i les zones amb més riquesa forestal i mediambiental, menys poblades (un centenar dels 311 municipis de la província tenen menys de 100 habitants), una de les nostres propostes més ambicioses per al mandat 2024-2027 és la redacció de l’Agenda Urbana i Rural de la província, amb la qual volem reforçar la complementarietat d’aquest territori dual i garantir arreu un desenvolupament sostenible i equilibrat, amb serveis, oportunitats i accessibilitat per a tothom, visqui on visqui.
Aquesta Agenda Urbana i Rural serà el catalitzador del conjunt d’estratègies innovadores de planificació territorial que oferim als governs locals de Barcelona. I amb ella seguirem avançant en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible.
La Diputació de Barcelona disposa per aquest any 2025 de 1.308,59 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment del 5,21% (64,81 milions d’euros) respecte de les previsions inicials de l’any anterior, que van ser de 1.243,78 milions d’euros.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha afirmat que aquest pressupost ajudarà “els municipis a millorar la qualitat de tot el teixit d’equipaments públics que tenim repartits pels pobles i ciutats, que es van construir en els primers períodes dels ajuntaments democràtics, que ara són equipaments que tenen més de 30 anys i que necessiten reformes i eines per millorar i actualitzar aquests equipaments”.
En aquest sentit, la presidenta ha especificat que “la majoria de demandes se situa en l’àmbit dels esports”, fet pel qual des de la corporació s’ajudarà “als municipis a poder millorar i ampliar la xarxa d’equipaments esportius” a través d’un nou programa dotat, aquest 2025, amb set milions d’euros. Així mateix ha defensat la necessitat d’impulsar aquestes millores ja que “si hi ha una de les polítiques que més garanteix la cohesió social i la inclusió són les polítiques esportives”.
Moret ha detallat que “el pressupost respon als compromisos, al full de ruta, a les prioritats que vam definir com a equip de govern al Pla de Mandat” i que s’estructura en tres grans eixos: l’aposta explícita per la sostenibilitat, des de la triple mirada social, econòmica i ambiental; però també per “aconseguir l’equitat territorial i la cohesió social”.
Un pressupost que té com a objectiu posar les persona al centre, com ha recalcat, mitjançant “la defensa i la garantia dels seus drets, a partir de la implementació de polítiques públiques, i la garantia dels sistemes de serveis públics que despleguen els municipis per garantir aquests drets”.
SENSE ENDEUTAMENT DES DE 2021
Un any més, els comptes mantenen l’equilibri pressupostari entre ingressos i despeses, reflectint la voluntat de la institució de mantenir una situació de solvència econòmica i financera que sempre ha caracteritzat a la institució, que ja des del 2021 no compta amb endeutament financer.
Després de l’aprovació d’un pressupost de transició per l’any 2024, el pressupost per l’any 2025 està orientat a la consecució dels objectius estratègics definits al Pla d’actuació de mandat 2024-2027. Un mandat durant el qual la Diputació de Barcelona vol ajudar a vertebrar una xarxa de governs locals més sostenible i innovadora que ajudi a contribuir a la resiliència de la província.
És per aquest motiu que el govern de la corporació assumeix un triple repte per aquest mandat: promoure i accelerar la transició ecològica i sostenible davant l’emergència climàtica, impulsar la transició digital de l’economia i fomentar un model local de benestar basat en la igualtat de drets, l’equitat i la sostenibilitat social al llarg del cicle de vida.
EL 82,3% DEL PRESSUPOST PELS AJUNTAMENTS
En total, la Diputació de Barcelona destinarà el 82,3% del seu pressupost a l’assistència directa als governs locals. Aquesta decidida aposta permetrà donar resposta al Pla d’actuació de mandat impulsat pel govern de la corporació i que s’adapta a les necessitats municipals i a les realitats del país, per tal de fer front a reptes com la sequera, l’obsolescència dels equipaments esportius o la transició cap a l’ús de les energies renovables.
Amb l’aprovació d’aquest pressupost, que és el primer que respon als objectius definits al Pla d’actuació de mandat, la Diputació podrà enfocar millor el destí, tant dels recursos que s’adrecen als municipis de la província com els que van a la prestació directe de serveis, com són la gestió dels espais naturals, el manteniment i millora de les infraestructures viàries, la gestió de les biblioteques municipals, el suport en matèria tributària o l’assistència als governs locals.
És per aquest motiu que l’acció de la Diputació pel 2025 s’estructura en els àmbits dels serveis públics bàsics (164,21 milions d’euros), de les actuacions de protecció i promoció social (160,55 milions d’euros), de les actuacions de millora de la qualitat de vida (208,36 milions d’euros), de les actuacions de caràcter econòmic (180,98 milions d’euros) i de les actuacions de caràcter general (594,48 milions d’euros).
SERVEIS PÚBLICS BÀSICS
L’acció de la Diputació de Barcelona es caracteritza per la seva funció de cooperació i assistència als 311 municipis de la província, amb la voluntat d’assegurar que puguin prestar els serveis públics bàsics que els són obligatoris.
La Diputació destina part dels seus recursos als equipaments públics locals i espais urbans (53,20 milions d’euros), amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de vida en els municipis mitjançant inversions, serveis i plans de suport a l’espai públic i les infraestructures urbanes. Destaca el Programa sectorial de millora de les xarxes d’abastament d’aigua (25 milions d’euros), per tal de millorar aquestes infraestructures obsoletes o en mal estat i evitar el malbaratament d’aigua.
D’altra banda, es dona suport als governs locals perquè puguin definir i tramitar les seves polítiques de gestió urbana i territorial (16,55 milions d’euros) en matèria d’habitatge, regeneració urbana, urbanisme, activitats i protecció civil. En concret, es preveu destinar un milió d’euros per donar suport als punts del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) i 1,5 milions d’euros d’ajuts a la innovació per a la regeneració urbana.
El pressupost té l’objectiu de fer front a reptes com la sequera, l’obsolescència dels equipaments esportius o la transició cap a l’ús de les energies renovables
PROTECCIÓ DELS ESPAIS NATURALS
A més, la corporació provincial continuarà assumint la direcció i planificació sostenible dels equipaments i dels espais naturals protegits, destinant-hi 34,94 milions d’euros. Les actuacions previstes estan adreçades a la conservació, al foment de la participació, al desenvolupament socioeconòmic, a l’ordenació de l’ús públic i a l’educació ambiental; així com també es preveu destinar més d’un milió d’euros per a la millora i adequació dels béns immobles edificats de la Xarxa de Parcs Naturals.
Per al 2025, el pressupost preveu mantenir la redacció i implementació de Plans de prevenció d’incendis forestals i donar suport als ajuntaments en la protecció d’incendis en la interfície urbana-forestal. També es treballa per sensibilitzar i informar la població davant el risc d’incendi forestal, reduir conductes imprudents i millorar la ràpida detecció i actuació davant d’aquests. La Diputació destinarà 16,16 milions d’euros a la gestió forestal i prevenció d’incendis.
MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC
El pressupost contempla també 37,05 milions d’euros a la mitigació del canvi climàtic i sostenibilitat i més de 326.000 euros a l’adaptació dels territoris al canvi climàtic; mitjançant l’impuls a la transició energètica, la gestió sostenible de l’aigua i dels recursos hídrics, la gestió dels residus municipals, la redacció de plans d’acció i d’eficiència de recursos i d’auditories energètiques. El gruix d’aquesta partida (31,17 milions d’euros) va destinat al Programa sectorial Renovables 2030 per fer front a l’emergència climàtica donant suport a inversions dels governs locals relatives a plantes fotovoltaiques, calderes de biomassa o enllumenat públic.
La Diputació també prestarà suport tècnic per a l’avaluació i gestió ambiental local (3,27 milions d’euros) en el camp, entre d’altres, de la qualitat de l’aire i de les aigües de fonts naturals i de la contaminació acústica; així com potenciarà i donarà suport als projectes d’educació i divulgació ambiental (2,71 milions d’euros), on s’inclouen les activitats de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat i del Centre d’Estudis del Mar.
ACTUACIONS DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
Aquest àmbit engloba totes aquelles actuacions que la Diputació de Barcelona duu a terme relacionades amb els serveis socials i el foment de l’ocupació. En aquest sentit, la corporació treballa per cobrir situacions de risc, compensar dèficits de suport socials i econòmic i, alhora, expandir les oportunitats dels col·lectius més vulnerables socialment.
El reforç als serveis socials municipals (40,53 milions d’euros) és el programa que gestiona una partida més alta d’aquest àmbit (25,25%) i s’articula amb l’objectiu d’ajudar els governs locals en el desenvolupament de les seves competències, com també per a projectes d’entitats sense ànim de lucre. Així, durant el 2025, es durà a terme, entre d’altres, l’assessorament i orientació jurídica, la intermediació hipotecària als usuaris; la cobertura de la targeta moneder d’impacte social i el suport en sistemes d’informació dels serveis socials bàsics mitjançant el programari de gestió HESTIA.
SUPORT A LES FAMÍLIES
Un altre bloc és el de suport a famílies, gent gran i atenció a la dependència (30,60 milions d’euros), que inclou programes com el d’arranjament d’habitatges per a persones grans o amb necessitats especials, el programa “NEXES, atenció a la soledat no desitjada de persones grans” i el Servei Local de Teleassistència, que té com a objectiu assegurar que tothom pugui viure a casa seva en condicions d’autonomia, benestar i seguretat i compta amb un pressupost de 19,99 milions d’euros.
Destaca, també, la gestió dels centres residencials d’estades temporals (24,97 milions d’euros) amb els programes RESPIR i SAUV, per tal de donar suport a les famílies cuidadores, garantint la cura i l’atenció a les persones acollides temporalment als centres i atendre situacions d’urgència social.
La corporació durà a terme, durant l’any 2025, polítiques de convivència, diversitat i cicle de vida (12,49 milions d’euros) des d’on es volen promoure polítiques d’igualtat de tracte, no-discriminació i dret a la ciutat, impulsant la mediació, les taules de convivència, les Mesures Alternatives de Sanció Econòmica (MASE) i les actuacions de dinamització de les persones grans, la promoció i prevenció en infància i el benestar emocional.
Una altra línia de treball és la referent als feminismes i igualtat (8,94 milions d’euros), amb accions com l’assessorament i el suport tècnic als governs locals, a més de continuar articulant el projecte Xarxa de Territoris Lliures de Violències Masclistes i de treballar en el programa de polítiques LGTBI.
APOSTA PER L’ESCOLA DE LA DONA I JOVENTUT
Així mateix la Diputació manté l’aposta per l’Escola de la Dona (3,06 milions d’euros), ubicada a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona i que ofereix un programa de formació per garantir un espai on tothom tingui les mateixes oportunitats de progrés.
En matèria de joventut (8,91 milions d’euros) s’ofereix assessorament, suport tècnic i econòmic per promoure l’autonomia i l’acompanyament de les persones joves així com l’impuls dels equipaments juvenils municipals, amb accions com el Programa ”fem tec”, que genera espais d’apoderament per a la joventut, i el Programa Escolta Jove (5,44 milions d’euros), per atendre les necessitats d’informació, orientació i acompanyament vivencial dels joves.
Així mateix es destinaran 25,69 milions d’euros a les polítiques de suport al mercat de treball, a través de dues xarxes territorials que coordina la corporació: la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació i la Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals. La primera té l’objectiu d’assessorar les persones demandants d’ocupació i les empreses que necessiten cobrir llocs de treball, mentre que la segona està adreçada a donar suport a les persones que presenten trastorns de salut mental. Destaca, en aquest matèria, el programa dels plans locals d’ocupació, dotat amb 15 milions d’euros.
ACTUACIONS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA
Amb un pressupost de més de 208 milions d’euros, en aquest àmbit s’inclouen aquelles actuacions relacionades amb la sanitat, l’educació, la cultura, l’esport i l’oci i el temps lliure. L’àmbit on es destina més pressupost és el de cultura (112,94 milions d’euros), on destaquen els recursos per a la lectura pública de la Xarxa de Biblioteques Municipals, per a la gestió dels arxius municipals, el patrimoni documental local i del patrimoni cultural local, a més de la consolidació del desplegament territorial de la Xarxa de Museus Locals. Així mateix destaca la gestió del Palau Güell i l’impuls de les polítiques de desenvolupament cultural local, de difusió artística local i de difusió i preservació del patrimoni arquitectònic local.
En matèria educativa (49,13 milions d’euros) es busca afavorir la sostenibilitat dels centres i serveis educatius de titularitat municipal, incrementar l’èxit educatiu i consolidar estratègies per a garantir itineraris educatius al llarg de la vida. També es treballarà per lluitar contra la segregació escolar, reforçar l’equitat a l’accés a l’escola i impulsar el projecte NOE + (predecessor del projecte Noves Oportunitats Educatives – NOE 4.10); a més d’incloure l’aportació a l’Institut del Teatre.
FOMENT D’HÀBITS SALUDABLES
Pel que fa a les polítiques d’esports (26,44 milions d’euros) tenen l’objectiu d’impulsar activitats esportives per a tothom, de caràcter educatiu, saludable i comunitari; així com la millora de la planificació, la gestió i la seguretat de les activitats esportives i la garantia de la qualitat dels esdeveniments i activitats, mitjançant suport tècnic, econòmic i material. Per aquest 2025 es manté el projecte “Joventut Esportiva, Societat Activa”, que fomenta l’ús de l’esport com a eina d’acció comunitària i educativa, i s’impulsa el projecte “Equipaments 2030: responsables i educadors”, que té l’objectiu de transformar edificis i instal·lacions esportives per tal que esdevinguin participatius, accessibles, igualitaris i sostenibles.
Finalment, en matèria de salut pública (19,86 milions d’euros) es duen a terme accions de foment d’hàbits i estils de vida saludables per lluitar contra les desigualtats socials en salut i per implementar l’estratègia “salut a totes les polítiques” i, també, per garantir la salut de les persones en els àmbits de la seguretat alimentària, de la sanitat ambiental així com treballar també en l’àmbit de la salut mental, sexual i reproductiva. El pressupost contempla destinar prop de cinc milions d’euros al nou programa “DIBASalus: Aigua de qualitat” per tal de garantir la disponibilitat i qualitat de l’aigua en municipis de menys de 5.000 habitants mitjançant un ús i una gestió més eficient.
ACTUACIONS DE CARÀCTER GENERAL DIRIGIDES ALS GOVERN LOCALS
Amb aquest projecte de pressupost, la Diputació de Barcelona vol consolidar-se com una administració pública transparent i professional al serveis dels governs locals i la ciutadania. En total es destinant 594,48 milions d’euros a accions com els òrgans de govern, l’estratègia corporativa, les relacions internacionals, la gestió dels recursos econòmics i humans, i els serveis de logística, edificació i tecnologies corporatives.
Una de les principals accions que es duen a terme en aquest àmbit és l’assistència financera i integral al govern local que, per una banda, fa referència al suport tècnic en els àmbits comptable, econòmic i financer, a més de posar al seu abast les eines necessàries per complir les obligacions de subministrament d’informació que tenen; i, per l’altra, dona cobertura als diferents àmbits de funcionament dels governs locals, des de l’atenció ciutadana i els recursos humans fins a la planificació i l’avaluació dels serveis locals.
En aquest sentit, els governs locals reben suport en la gestió dels recursos humans, estudis organitzatius, padrons municipals, prevenció de riscos laborals, consultoria i confecció de nòmines, assessorament jurídic especialitzat en la gestió dels recursos humans, assessorament legal i defensa dels governs locals i suport en funcions de secretaria; sense oblidar l’assistència en formació i comunicació.
Dins d’aquest àmbit destaca l’acció internacional de la Diputació de Barcelona, mitjançant polítiques de cooperació al desenvolupament, on es destina el 0,7% dels ingressos corrents de la Diputació, i recursos específics de relacions internacionals i de cooperació europea.
També cal fer èmfasi al suport al finançament el qual s’articula principalment a través del Programa de Crèdit Local, de la Caixa de Crèdit i del Pla de cooperació Xarxa de Governs Locals.
Finalment, i en aquest marc de donar resposta a les necessitats dels governs locals, el pressupost de la Diputació preveu una partida de quatre milions d’euros destinada a fer front a les emergències que puguin patir els municipis de la província i pugin sorgir al llarg de l’any.
TREBALL EN XARXA AMB ELS GOVERNS LOCALS
La Diputació de Barcelona es manté com a administració de referència a nivell local i continua treballant per garantir l’equitat territorial i intermunicipal, mitjançant la detecció de dinàmiques de segregació urbana i territorial, fomentant la cooperació amb els ajuntaments de la demarcació i oferint el suport necessari i potenciant el treball en xarxa.
És per aquest motiu que la Diputació vol dotar als governs locals de la província de suficient autonomia per garantir la prestació integral i adequada dels serveis públics que són de la seva competència.
Un any més, el Pla de Cooperació Xarxa de Governs Locals (351,1 milions d’euros) continuarà sent una de les principals línies de suport de la Diputació de Barcelona als governs locals de la província, programa que es materialitza mitjançant el Catàleg de Serveis (164,4 milions d’euros), el Programa General d’Inversions (157,1 milions d’euros) i els programes específics (29,6 milions d’euros).
UN PRESSUPOST ALINEAT AMB ELS ODS
Els comptes per al 2025 consoliden el compromís de la Diputació de Barcelona amb la implantació de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Això implica que la corporació ha alineat, un any més, tots els seus programes d’actuació amb 16 dels 17 ODS, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides l’any 2015.
La Diputació està duent a terme una estratègia per a la implementació dels ODS en tres àmbits d’actuació: la implementació dels ODS a la mateixa Diputació de Barcelona, el suport als governs locals de la demarcació de Barcelona per a la implementació dels ODS al seu territori i la contribució a l’estratègia global per al desenvolupament sostenible.
Així mateix, la Diputació treballa en la definició d’una “agenda territorial” que ha d’assenyalar els grans reptes del present i del futur en termes de sostenibilitat, equitat territorial i cohesió social, i que ha d’orientar les respostes a aquests reptes basant-les en la recerca, la innovació i la governança de dades.
La singularitat d’aquesta agenda és que representa un pas endavant en el model establert per la Nova Agenda Urbana, ja que entén el conjunt de la província de Barcelona com un tot integrat en què, reconeixent les especificitats i singularitats de cada municipi, es remarca la continuïtat urbana que abasta el conjunt del territori i es proposen, en conseqüència, respostes integrals.
La província de Barcelona és un territori ampli, densament poblat i molt divers. Està formada per grans ciutats, com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa o Sabadell, i també per molts municipis rurals i petits, com Fígols, Gisclareny o Sant Jaume de Frontanyà.
Aquesta barreja de realitats urbanes i rurals enriqueix el territori, però genera dinàmiques socials i culturals que requereixen una atenció i un suport divers i constant per garantir el benestar de tota la ciutadania. Per això, la presidenta Lluïsa Moret afirma que “a la Diputació de Barcelona tenim molt clar que no hi ha municipis de primera i
municipis de segona: tothom, visqui on visqui, ha de tenir accés senzill i fàcil als serveis públics bàsics. La proximitat dels serveis públics és indispensable per al benestar de tothom, i per això fem el màxim esforç per acostar-los a totes les persones.” Gràcies a una xarxa de recursos mòbils, les persones poden accedir a serveis bàsics que sovint, per qüestions d’ubicació o d’infraestructura, no tindrien a l’abast. Aquest compromís amb la proximitat garanteix que ningú quedi enrere i fomenta la cohesió del territori. Aquesta diversitat també planteja reptes que la Diputació aborda amb una clara vocació municipalista, connectant i cooperant amb els ajuntaments de tots els municipis per evitar desequilibris i desigualtats territorials, per lluitar contra la concentració de vulnerabilitats i desavantatges en determinades zones de la província.
Per aquest motiu, d’acord amb el Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Barcelona (PAM 2023-2027) i a partir de la nova Agenda Urbana i Rural, la Diputació fa una lectura renovada del territori, de les seves dinàmiques i necessitats per assolir un major equilibri i una cohesió més gran. “Amb els caixers mòbils, els bibliobusos les unitats mòbils del Servei Local de Teleassistència i les d’informació al consumidor portem l’atenció a les persones a peu de carrer, a la porta de casa”, explica la presidenta Moret, i afegeix que “La Diputació de Barcelona, compromesa amb la innovació en el servei públic, atén directament les necessitats de les persones amb una mirada àmplia, incorporant totes les perspectives del territori, tant les urbanes com les rurals, des del litoral a la muntanya, als pobles i ciutats i als micromunicipis”.
Alguns dels serveis mòbils esmentats tenen ja una llarga història i són força coneguts i valorats pels habitants de molts pobles i ciutats, com els bibliobusos —en marxa des de fa més de 65 anys—, les unitats mòbils d’informació al consumidor (UMIC) —des del 1996—, i el Servei Local de Teleassistència —des del 2005—. D’altres són recents i aporten solucions a problemàtiques noves, com és el cas del servei de caixer mòbil.
TELEASSISTÈNCIA: SEGURETAT, TRANQUIL·LITAT I COMPANYIA
L’atenció a les persones grans és un dels grans reptes de la nostra societat. Cada vegada es gaudeix de més temps de vida i s’ha de poder fer amb tranquil·litat, seguretat i qualitat. La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments de la província, ofereix des del 2005 el Servei Local de Teleassistència (SLT), un servei d’atenció domiciliària que ofereix seguretat i dona tranquil·litat i acompanyament, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, a persones en situació de risc per raons d’edat avançada, de solitud, de fragilitat, de salut, de discapacitat o de dependència, i que, quan ho necessiten, s’apropa fins a casa seva.
Les persones usuàries del servei disposen d’un penjoll amb un botó vermell, un dispositiu senzill que els permet demanar ajuda ràpidament davant d’un imprevist que els succeeixi a casa. El centre d’atenció rep una trucada tan bon punt es prem el botó i, segons la valoració que fa, envia una de les 42 unitats mòbils de teleassistència, deriva a emergències o simplement atén la consulta. Actualment aquest és el servei amb major cobertura a la província: gairebé el 14% de la població més gran de 65 anys i més del 36% dels de 80 anys o més en gaudeixen.
Fins al setembre d’aquest any el servei va fer 1.443.063 trucades i es van atendre 615.897 avisos. Aquest servei ofereix, a més, companyia a persones que pateixen soledat no desitjada, i cada dia atén una mitjana de 50 persones que premen el dispositiu només per xerrar una estona. En l’àmbit preventiu, el servei dona consells sobre seguretat, salut i benestar social a través de trucades, tallers, xerrades i díptics informatius.
De manera complementària, aquest servei ofereix la instal·lació gratuïta de dispositius de seguretat per prevenir riscos a la llar i per saber sobre la salut de la persona usuària, com ara detectors de foc/fum, de caigudes o de presència, entre d’altres. També compta amb protocols específics per a la detecció de maltractaments, de conductes suïcides, de caigudes recurrents o d’un possible deteriorament cognitiu.
En aquests moments el servei està en procés de digitalització amb l’objectiu d’avançar cap una teleassistència que sigui capaç de predir necessitats i situacions de risc. També s’està fent la instal·lació de sensors en habitatges de persones grans usuàries del servei, perquè ajudin a detectar canvis en els seus hàbits com a conseqüència del seu deteriorament cognitiu o per problemes d’empitjorament de salut.
SERVEI DE CAIXER MÒBIL
La Diputació de Barcelona va posar en marxa el passat mes d’abril el servei de caixer mòbil per a aquelles persones que viuen en municipis de fins a 5.000 habitants on no hi ha ni oficina bancària ni caixer automàtic. Des d’aleshores, 96 municipis i 58.000 persones poden treure diners en efectiu amb qualsevol targeta de dèbit, de crèdit o de prepagament, amb independència de l’entitat amb què tinguin el seu compte bancari, a través d’aquest caixer mòbil que arriba periòdicament a la seva localitat.
El caixer està instal·lat dins d’un vehicle i dona servei a diferents municipis de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf, el Lluçanès, el Maresme, el Moianès, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A través de rutes programades, el caixer mòbil recorre aquestes poblacions amb la freqüència d’una vegada al mes en els municipis de menys de 1.000 habitants, i de dues vegades al mes en els de més de 1.000 habitants, i s’està uns 20 minuts aproximadament aturat en el punt concertat per oferir el servei.
Els 96 ajuntaments beneficiats per aquest nou servei han participat de manera activa en la seva posada en marxa i n’han decidit la ubicació més adequada, atenent les necessitats dels veïns i veïnes del poble. Cada municipi està informat del dia i l’hora d’arribada del caixer mòbil, i disposa d’un lloc web de consulta accessible des del web de l’ajuntament, així com d’una adreça de correu electrònic i un telèfon de contacte per a qualsevol incidència que es produeixi.
Un vehicle adaptat, amb mesures de seguretat i connectivitat i amb panells solars per ser respectuós amb el medi ambient, visita els municipis regularment per oferir el servei. El caixer mòbil està homologat i compta amb el personal necessari: un tècnic atén de manera personalitzada les persones usuàries si els cal ajuda. El caixer mòbil permet treure diners en efectiu amb targeta i amb el telèfon mòbil, consultar els últims moviments, consultar el saldo, canviar el PIN, recarregar una targeta de prepagament, pagar tributs de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) i domiciliar-los, a banda d’oferir informació dels serveis que presta la Corporació. Per treure efectiu del caixer mòbil, les persones usuàries han de pagar una comissió d’1,35 €, mentre que la resta dels serveis esmentats són gratuïts.
BIBLIOBÚS, UN SERVEI PER ACOSTAR LA CULTURA A TOTHOM
La Diputació de Barcelona ofereix el servei de biblioteca pública al 98% de la població de la província. Per fer-ho compta amb una xarxa amb 235 biblioteques públiques molt ben valorades, i amb 12 bibliobusos que arriben a 138 pobles i atenen a més de 169.000 habitants. Al març del 2023 es van incorporar nous vehicles més lleugers que han permès cobrir la totalitat de les comarques del Bages, el Berguedà i l’Anoia, aconseguint arribar a municipis de menys de 300 habitants on abans no s’hi prestava el servei, gràcies a que tenen una major flexibilitat i millor mobilitat. Durant el primer trimestre del 2025 està previst posar en funcionament un nou bibliobús lleuger que cobrirà tots els municipis d’Osona i part dels del Lluçanès.
Els bibliobusos poden oferir molts i diversos serveis perquè formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona. Posen a l’abast dels veïns i veïnes dels municipis documents de tota mena: llibres, audiovisuals, revistes, diaris, etc. I permeten l’accés al catàleg Aladí, amb prop de 900.000 títols diferents i més d’11 milions de documents, que es poden sol·licitar, si cal, a través del préstec interbibliotecari. A més, tenen un paper actiu en la dinamització cultural del territori, amb la programació d’activitats diverses per fomentar la lectura entre el públic infantil i l’adult.
Tots els bibliobusos treballen en xarxa, estan integrats dins d’una zona bibliotecària i reben el suport d’una biblioteca central. L’equip dels bibliobusos compta amb una trentena de professionals i està format per tècnics auxiliars conductors de bibliobús i bibliotecàries, que garanteixen l’atenció acurada i professional del servei.
Els 12 bibliobusos de la XBM tenen nom de muntanya: Cavall Bernat, El Castellot, Guilleries, La Mola, Montau, Montnegre, Montserrat, Pedraforca, Puigdon, Serra de Rubió, Serra del Cadí i Tagamanent.
Els vehicles que formen part de la xarxa de bibliobusos han evolucionat molt des del primer que es va posar oficialment en marxa l’any 1973, el bibliobús Pedraforca. Actualment cal destacar que els nous bibliobusos estan dissenyats per ser més inclusius: estan equipats amb plataformes elevadores per facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda i disposen de bucles inductius per millorar l’escolta de les persones amb dificultats auditives. A més, el seu interior ara és més acollidor, fet que afavoreix un ambient agradable per a la descoberta de noves lectures; i també disposen de més espai per a l’exposició de llibres i revistes. Cal destacar les seves pantalles informatives, que permeten a les persones usuàries estar informades de les darreres novetats que es van incorporant a la col·lecció de la XBM, així com de les activitats que es realitzen en el seu entorn més proper.
JAUME COLLBONI
President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’àrea metropolitana de Barcelona, amb tota la seva complexitat, varietat i riquesa d’identitats, és un exemple perfecte d’aquells casos en què el tot és més que una simple suma de les parts. La unió dels municipis en una realitat més àmplia permet tenir més força per prestar serveis d’importància cabdal a 3,3 milions de persones, el dia a dia de les quals no entén de límits entre termes municipals.
Un territori com el nostre, que aspira a ser una veritable metròpolis federal, s’enfronta als mateixos reptes que qualsevol altra urbs d’avui en dia, en què milions de persones necessiten treballar, disposar d’un habitatge digne, desplaçar- se eficaçment i rebre serveis essencials com l’abastament d’aigua potable i el tractament de residus, entre d’altres. Alhora, les amenaces globals com la crisi climàtica i les desigualtats socials són desafiaments de primer ordre a què hem de fer front.
És per això que totes les polítiques, serveis i projectes de l’AMB estan en plena sintonia amb els ODS marcats a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que defineixen els principis per assolir un creixement ordenat, amb respecte envers el planeta i amb la mirada posada en la millora de la qualitat de vida.
Tota l’acció de govern de l’AMB, començant pel Pla d’actuació metropolità, aprovat per tots els grups polítics del govern i ratificat pels alcaldes i alcaldesses metropolitans, està alineada amb aquests principis d’àmbit mundial, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que viuen, treballen i duen a terme el seu projecte vital a la gran Barcelona.
Un exemple clar és la política metropolitana de creació d’habitatge, directament relacionada amb l’ODS 11, que insta els governs a posar a l’abast de la ciutadania habitatges dignes i de qualitat i reivindica el dret de les persones a viure en ciutats i comunitats sostenibles. L’AMB ha promogut, des del 2020, gairebé 3.500 habitatges amb protecció oficial, molts dels quals ja estan finalitzats. En els propers 8 anys, a més, la societat publicoprivada Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB, SA) construirà 4.500 habitatges de lloguer social a l’àrea metropolitana. Així mateix, està en marxa un extensiu pla de rehabilitació energètica del parc d’habitatge existent, que en millorarà molt el confort i l’habitabilitat.
També hi ha altres prioritats de l’AMB que estan relacionades amb el compliment dels ODS i han estat de gran importància recentment. Gràcies a potenciar els projectes de regeneració d’aigua, per exemple, hem pogut evitar restriccions molt més severes durant els mesos més durs de la sequera dels últims anys, tot contribuint al compliment de l’ODS 6.
Els projectes centrats a millorar la qualitat de l’aire, ja sigui amb la renovació de la flota de transport públic o la posada en marxa de serveis com els de moto i bicicleta compartides, o la implantació al territori de fonts d’energia més sostenibles com la solar fotovoltaica comparteixen l’esperit de l’Agenda 2030. I no podem oblidar les polítiques de seguretat i convivència, la generació d’activitat econòmica, la protecció de la infraestructura verda i la reducció de les desigualtats.
El futur ens ha de fer encara més grans i més forts i hem de reconèixer que molts dels reptes que se’ns plantegen van més enllà, fins i tot, dels límits de l’àrea metropolitana i afecten de manera indestriable els 5,5 milions de persones de la regió metropolitana, així com els milers d’empreses i institucions que hi conviuen, i que exerceixen de motor econòmic i de progrés de Catalunya.
Seguirem treballant per un desenvolupament sostenible, responsable i constructiu, sense perdre de vista que el futur, a casa nostra, és metropolità.
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar a l’estiu de 2024 el Pla d’actuació metropolità (PAM) 2024-2027. El PAM recull les prioritats i accions del mandat, entre les quals destaquen l’aprovació dels diferents plans i programes d’inversió per als ajuntaments metropolitans a favor de la cohesió social i territorial. També ha aprovat els plans d’inversions que despleguen, en actuacions concretes, el pressupost disponible. Aquest conjunt d’inversions ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els grups metropolitans, excepte Vox, que hi va votat en contra.
En aquest mandat l’AMB farà un esforç sense precedents, amb un increment molt important dels recursos. En total, es posaran a disposició dels ajuntaments metropolitans 423,15 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un augment del 25% respecte els plans d’inversions del mandat anterior. A més, per primera vegada, s’aprova en bloc el Pla d’inversions sencer, la qual cosa facilita la coordinació entre actuacions finançades amb diferents programes.
Jaume Collboni, president de l’AMB, ha manifestat que aquest Pla “prioritza
l’aposta cap a la transició energètica i digital i, igual que la totalitat de les polítiques metropolitanes, se centra a millorar l’equitat social i reduir les desigualtats al nostre territori, contribuint a una àrea metropolitana més justa i pròspera”. Afegeix que “programes inversors que es van crear de manera excepcional per fer front, per exemple, a la crisi de la covid-19, han estat integrats en el Pla d’inversions ordinari, mantenint els seus principis de solidaritat, cooperació i pluralitat”.
AMPLI CONSENS
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha destacat “l’ampli consens amb què ha comptat l’aprovació del Pla d’Inversions, amb un ampli recolzament entre els grups del consell metropolità, tant els que integren el govern com els que no, i dels quals s’han tingut en compte les aportacions”. Ha afegit que “l’acció de l’AMB per la cohesió social i territorial va més enllà del Pla d’Inversions i també es materialitza a través de les polítiques d’habitatge o les polítiques de mobilitat sostenible i transport”
Per dissenyar els diferents programes que formen el Pla d’inversions metropolità i concretar-los en actuacions als municipis, l’AMB ha posat especial atenció en els criteris que reforcen l’aplicació de polítiques de proximitat, la millora constant de l’espai públic i la qualitat de vida dels ciutadans, per mantenir i millorar el que s’ha fet en els darrers anys. El Pla posa l’accent en la contribució cap a un model de desenvolupament que aposta per la sostenibilitat ambiental, econòmica i social, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
ESTRUCTURA DELS PLANS D’INVERSIONS
Els desplegament dels recursos disponibles es farà a partir de diferents plans i programes. El Pla d’inversions metropolità 2024-2027 agrupa diferents programes per tal de cobrir diversos tipus de projectes: El Programa d’actuacions de cohesió territorial (PACTE) té una dotació de 150 milions d’euros; el Programa d’actuacions de millora urbana i social (PAMUS), 181,15 milions; el Programa de projectes i assistència tècnica, 20 milions i el Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà(PSG) un total de 27 milions d’euros.
El Pla social metropolità 2024-2027 se centra a finançar directament les polítiques destinades a millorar les condicions de vida: En concret, el Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals està dotat amb 30 milions d’euros i el Programa integral de barris per a la millora de les rendes (PIBMR) amb 15 milions.
Aquests recursos arribaran als ajuntaments per assignació directa (PACTE, PAMUS i Pla metropolità de suport a les polítiques socials), per concurrència competitiva i amb cofinançament (PSG i PIBMR) i per treballs professionals de suport tècnic (projectes i assistència tècnica del PACTE).
PLA D’INVERSIONS METROPOLITÀ 2024-2028
Collboni destaca que “l’AMB treballarà perquè aquests fons puguin alinear-se amb els plans i programes d’altres administracions, per tal de maximitzar les oportunitats dels ajuntaments de realitzar inversions. En funció de les disponibilitats pressupostàries, també es podran posar en marxa nous programes que es considerin necessaris per donar resposta a les necessitats sorgides durant el mandat”.
Per elaborar el Pla d’inversions metropolità 2024-2028, s’ha estimat la capacitat d’inversió de l’AMB durant aquest mandat, en funció dels escenaris econòmics generals, l’evolució de l’execució pressupostària i les perspectives econòmiques futures. El resultat d’aquesta avaluació permet destinar-hi la xifra de 378.149.114 euros.
PROGRAMA D’ACTUACIONS DE COHESIÓ TERRITORIAL (PACTE) 2025-2028
Aquest programa, dotat amb 150 milions d’euros es desplegarà en 35 municipis de l’AMB (tots, excepte Barcelona). L’assignació de recursos per municipis obeeix a criteris de població, així com al nivell socioeconòmic de cadascun, per tal de compensar les desigualtats.
Els objectius principals són el desenvolupament urbà sostenible a partir de la intervenció als espais urbans, la dotació d’equipaments públics necessaris, la intervenció en el patrimoni construït, la promoció de la mobilitat sostenible i la millora dels serveis urbans. Amb aquestes prioritats en ment, les actuacions efectuades comprendran, entre d’altres: la transformació dels centres urbans per fer-los més habitables, la rehabilitació o transformació d’equipaments per millorar-ne l’eficiència energètica, la digitalització, l’accessibilitat, l’habitabilitat i la conservació; la recuperació, rehabilitació i digitalització d’edificis sense ús per a nous equipaments públics i la intervenció en el patrimoni per posar en valor el llegat històric i cultural.
També preveu la construcció de nous equipaments públics per garantir la cohesió social al territori; el foment de la mobilitat sostenible i la transició energètica per contribuir a la reducció de les emissions, la intervenció en espais naturals, del litoral i forestals, per potenciar els serveis ecosistèmics que aporten i la vertebració del territori metropolità mitjançant la integració de les grans infraestructures.
El PACTE suposa una assignació mitjana global per habitant metropolità (sense comptar Barcelona) de 88,59 euros. L’AMB, d’acord amb els ajuntaments, definirà i concretarà els encàrrecs i assumirà de la redacció dels projectes, l’execució i la gestió de les obres corresponents. Totes les actuacions compliran el Protocol de sostenibilitat que l’AMB va aprovar al febrer de 2024, per afrontar els reptes del canvi climàtic i contribuir al desenvolupament sostenible.
PROGRAMA D’ACTUACIONS DE MILLORA URBANA I SOCIAL (PAMUS)
El programa està dotat amb 181.149.113,60 euros per al període 2024-2027, la qual cosa permet una dotació anual de 45.287.278,40 euros per al conjunt dels municipis que integren l’AMB (de nou, sense incorporar-hi Barcelona).
El programa finança prioritàriament inversions en àmbits com la millora de l’espai públic, el medi ambient urbà, la infraestructura verda i blava, la mobilitat sostenible, el foment del patrimoni històric i cultural, la digitalització, la transició energètica, l’emergència social i climàtica, la cohesió social, l’habitatge o el foment de l’activitat econòmica.
El programa també podrà incloure les accions de manteniment i explotacions qualificades dels equipaments, així com de serveis adreçats directament als usuaris i ciutadans, incloent-hi les d’interès o emergència social, que determinin els ajuntaments.
PROGRAMA DE PROJECTES I ASSISTÈNCIA TÈCNICA 2025-2028
Els serveis tècnics de l’AMB duen a terme part de les tasques necessàries per al desenvolupament dels programes del Pla d’inversions metropolità. Tenint en compte la necessitat de disposar d’especialitats tècniques i serveis professionals que no estan coberts pels serveis de l’AMB, així com la necessitat de donar resposta a la totalitat dels encàrrecs, aquest programa aporta una previsió de recursos de 20 milions d’euros, que permet complementar, mitjançant la contractació externa, la capacitat pròpia.
PROGRAMA D’ACTUACIONS DE MILLORA DEL PAISATGE NATURAL I URBÀ (PSG) 2025-2027
La tradició metropolitana en el planejament i la gestió dels espais oberts ha estat pionera i exemplar. A més, les polítiques de l’AMB aposten per considerar els paisatges naturals i urbans dos àmbits sinèrgics i complementaris, que han d’interaccionar.
En els darrers dos mandats s’han gestionat dos programes d’inversió PSG que han servit per millorar, recuperar i dignificar els espais fluvials i altres espais oberts del paisatge i de la infraestructura verda metropolitana. El PSG és un programa de concurrència competitiva amb règim de cofinançament, al qual poden accedir tots els ajuntaments amb l’excepció de Barcelona.
Per continuar l’esforç de conservació, millora i recuperació d’aquests espais oberts metropolitans, i incrementar-ne la resiliència davant dels factors derivats del canvi climàtic i dels que estan associats a la mateixa dinàmica de les activitats i serveis metropolitans, l’AMB farà una sèrie d’inversions, per valor de 27 milions d’euros al voltant, de les línies d’actuació següents:
- Inversions en espais fluvials metropolitans com ara el Llobregat, el Besòs o els seus afluents, rieres i torrents.
- Recuperació de zones degradades i resolució de problemes d’encaix entre les zones urbanes i l’entorn natural.
- Integració de les infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins el paisatge metropolità.
L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori competitiu i innovador que genera el 54,9 % del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya i l’11 % del PIB de l’Estat. Tanmateix, un percentatge important de les persones que viuen en els seus barris, pobles i ciutats necessita acompanyament i polítiques actives de cohesió social.
L’AMB vol continuar acompanyant les polítiques que gestionen els ajuntaments amb dos plans de finançament de marcat accent social, complementaris al PACTE,
el PAMUS i el PSG del Pla d’inversions. Així, el Pla social metropolità 2024-2027 està integrat per dos plans de suport econòmic amb una dotació conjunta de 45 milions d’euros, que es descriuen a continuació.
Tornar al llistat 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.