Teixir aliances per a un futur més just

Els ODS impliquen tota la humanitat, ningú́ en pot restar al marge. Per assolir-los cal un ferm compromís global a través de la cooperació́, tant internacional com interterritorial i les aliances que permetin endegar noves dinàmiques per a unes relacions justes, perdurables i equitatives. L’ODS 17 està dedicat als mitjans necessaris per assolir tots els altres objectius. És per tant, l’objectiu dels objectius.

Els països més avançats com el nostre i els territoris més desenvolupats, com l’àrea metropolitana barcelonina, han de donar suport a aquells que ho estan menys, prenent com a referència, en el cas internacional, l’aportació́ del 0,7 % dels ingressos propis, tot i que, sovint, el suport més útil pot adoptar la forma de transferència de tecnologia. És bàsic promoure la cooperació́ regional i internacional Nord-Sud, Sud-Sud i triangular en matèria de ciència i innovació́.

I a l’àmbit metropolità, cal una major cooperació eixamplant actual àrea de l’AMB a tota la regió que abasta 5,1 milions d’habitats, doncs és el continuo urbà territorial real, dotant les polítiques d’habitatge i transport necessàries per equilibrar tots els municipis que composen la gran Barcelona on la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet juguen un paper destacat.

Cada país, regió́, ciutat o poble ha de formalitzar un compromís creïble amb l’Agenda 2030, sostingut en aliances eficaces entre els actors públics, el sector empresarial privat i la societat organitzada, contemplant la necessitat d’estimular per conscienciar a tota la ciutadania.

Carmen Parra: "L'ODS 17 permet que treballin conjuntament tant l'administració pública com el sector privat, especialment empreses i el tercer sector, és a dir, les entitats sense ànim de lucre"

Un segle d’experiència cooperativa municipal

Fa més d’un segle que els ens locals col·laboren internacionalment com a part d’un moviment municipal mundial. Recordem que és a escala local on s’afronten dificultats clau com la reducció́ de la pobresa i el desenvolupament sostenible. Molts ajuntaments del territori Llobregat al sud de l’àrea metropolitana contribueixen a aquest ODS amb accions de cooperació́ al desenvolupament, promovent, per exemple, el comerç just o mancomunant compres i serveis. 

A l’àmbit de les administracions locals, l’ODS 17 convida a enfortir les aliances per la sostenibilitat en tots els àmbits i a enfortir l’autonomia i la capacitat econòmica i fiscal dels governs locals. També promoure la cooperació́ en el desenvolupament dels governs locals i garantir que la corporació́ destini el 0,7 % dels seus ingressos a aquest àmbit, cosa que no sempre es fa. Un altre aspecte que contempla és mobilitzar recursos financers addicionals provinents de múltiples fonts per als països en desenvolupament i augmentar l’intercanvi de coneixement i millorar la cooperació́, tant interterritorial com regional i internacional, nord-sud, sud-sud i triangular, en matèria de desenvolupament econòmic, social i mediambiental i millorar la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible a la corporació́.

Objectiu transversal

L’ODS 17 també recorda millorar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, a fi d’impulsar l’assoliment dels ODS en tots els països; encoratjar i promoure la constitució́ d’aliances eficaces en els àmbits públic, publico-privat i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció́ de recursos dels partenariats a més de fomentar i donar suport a la creació́ de sistemes de seguiment i indicadors que permetin mesurar els progressos en l’assoliment dels ODS a la mateixa corporació́ i als ens locals. 

Finalment, l'ODS 17 és un objectiu transversal que té la funció de fomentar el treball en xarxa, una cosa bàsica en tots els temes relacionats amb la solidaritat. L'ODS 17 permet que treballin conjuntament tant l'administració pública com el sector privat, especialment empreses i el tercer sector, és a dir, les entitats sense ànim de lucre.

Fa més d’un segle que els ens locals col·laboren internacionalment com a part d’un moviment municipal mundial: recordem que és a escala local on s’afronten dificultats clau com la reducció́ de la pobresa i el desenvolupament sostenible

Figura de la promoció de la justícia social

En un món marcat per problemes globals, la professora Carmen Parra Rodríguez es posiciona com una figura a la promoció de la justícia social i la sostenibilitat. Des de la seva postura com a directora de la Càtedra UNESCO "Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural" a la Universitat Abat Oliba CEU, Carmen Parra ha liderat projectes que connecten la teoria jurídica amb solucions pràctiques. El seu enfocament sempre ha estat clar; treballar en xarxa per transformar les paraules en acció.

Carmen Parra Rodríguez és professora de Dret Internacional i Europeu a la Universitat Abat Oliba CEU, i des de la direcció de la Càtedra UNESCO "Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural impulsa valors essencials com la justícia social. Al llarg de la seva carrera, ha treballat incansablement en la cerca de solucions per a les desigualtats socials, col·laborant amb universitats a Europa i Amèrica. A més, és autora de dos llibres sobre el comerç internacional i ha participat en nombroses publicacions especialitzades en dret internacional.

Participant a la COP28 a Dubai

Carmen ha estat i continua sent una ferma defensora de la cooperació internacional i la sostenibilitat. El seu compromís l'ha portat a intervenir en fòrums internacionals, com ara la COP28 a Dubai, on va defensar la importància de les aliances intersectorials i interreligioses per crear projectes sostenibles. En aquest context, va subratllar el paper de l'objectiu de desenvolupament sostenible 17, que promou les aliances per assolir els objectius globals. 

El seu treball està orientat a fomentar un futur més inclusiu i just a través de la col·laboració global. Per a ella, aquest objectiu és un pilar fonamental, no només en termes conceptuals, sinó també en el seu impacte directe a la vida de les persones.

"L'ODS 17 permet que treballin conjuntament tant l'administració pública com el sector privat, especialment empreses i el tercer sector, és a dir, les entitats sense ànim de lucre", explica. Tot i això, no tot és ideal; la manca de coordinació entre administracions pot convertir aquesta col·laboració en un esforç colossal. La DANA és un exemple categòric de com la desorganització pot frenar una resposta efectiva, lamenta.

A l’àmbit metropolità, cal una major cooperació eixamplant actual àrea de l’AMB a tota la regió que abasta 5,1 milions d’habitats, doncs és el continuo urbà territorial real, dotant les polítiques d’habitatge i transport necessàries per equilibrar tots els municipis

El cas de la DANA a València com a antítesi

En relació a la descoordinació entre administracions (local, autonòmica i estatal) a la tragèdia de València, Parra extreu lliçons per enfortir les aliances institucionals. Per a ella el cas de la DANA “és un despropòsit absolut perquè és l’antítesi de l’ODS 17. L'únic que han fet és convertir-ho en un problema polític”, sentència. Per Parra, el primer que haurien de fer els diferents governs i institucions és deixar molt clares les competències entre unes administracions i les altres, i tenir un pla d'emergència pensat. No es pot estar decidint a l'últim moment si li toca a una o altra. D'altra banda, el tema del finançament és per l’experta vergonyós. Parra assegura que no pot entendre com en una zona tan petita pugui passar dos mesos sense que hi hagi una coordinació entre totes aquestes administracions.

Parra creu que en el cas de Valencia, el que ha sortit endavant ha estat gràcies a com s'han bolcat les empreses i la població civil, mentre que les administracions no han sabut donar resposta. Per tant, assegura que hi ha molt per aprendre en quan a aliances institucionals i entre governs.

L’exemple del Baix Llobregat i l’Hospitalet

Al Baix Llobregat i l'Hospitalet, al sud de Barcelona, el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, Francesc Castellana, recordava als ODS 8 i 9 que durant la transició la característica principal dels moviments socials a la comarca i també des dels ajuntaments, va ser el seu caràcter comunitari, col·lectiu. Carmen Parra també destaca que en la comarca els ODS funcionen, “sobretot gràcies a la societat civil”. Per l’experta, “ara mateix és fonamental perquè hi ha moltíssimes entitats del tercer sector implicades en aquest territori, on es poden trobar exemples concrets d'èxit a les aliances”. 

A municipis com Sant Boi, Cornellà o Molins de Rei, Parra assenyala que les clàusules socials en contractes públics han permès a persones en risc d'exclusió social trobar feina a sectors com la jardineria i el reciclatge. El que fan aquestes clàusules és donar a les ONG o entitats que treballen amb persones en exclusió social o amb discapacitat una sèrie de punts perquè tinguin més opcions d’adjudicació de subvencions o serveis. L’experta subratlla que en aquestes practiques el Baix Llobregat és de les primeres comunitats a Espanya que ho ha fet.

Un exemple a Molins de Rei és el d’una ONG en forma d'empresa d'inserció que porta tot el reciclatge, treballant amb persones en exclusió social. Un altre cas interessant és el dels aiguamolls entre Molins de Rei i Sant Feliu, on hi ha una col·laboració important entre l’Ajuntament i la societat civil. 

L’experta qualifica el cas de la DANA com “un despropòsit absolut perquè és l’antítesi de l’ODS 17 i l'únic que han fet és convertir-ho en un problema polític”

Insuficient paper de les universitats

Tot i així, malgrat aquests èxits, Carmen Parra destaca que les universitats encara tenen un paper insuficient al territori, entre altres raons perquè tenen poca presència al Baix Llobregat i l'Hospitalet. “La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha fet avenços en tecnologia per a persones amb discapacitat, però hi ha molt de potencial sense explotar en aquest tipus de col·laboracions”. 

Un altre cas és el de la Universitat Abat Oliba-CEU, que recicla paper a través de l'empresa d'inserció Trinidad, que utilitza nois que no han pogut accedir a l’escolarització per problemes personals o familiars.

La força de la col·laboració ciutadana

La comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet integra un territori complex on intervenen fins a set administracions públiques: Ajuntaments, Consell Comarcal, Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona, Govern de la Generalitat, Estat espanyol i Unió Europea. Carmen Parra valores la gran força d’aquesta zona, i de tot Espanya, és la col·laboració ciutadana. L’experta afirma que a Catalunya, la societat civil és molt potent, i que les institucions com l'Església també hi juguen un paper important. 

Per Parra, els ajuntaments cobreixen necessitats relacionades directament amb el ciutadà, mentre que el Consell Comarcal s'enfoca més a l'economia. A l’experta l'agrada molt la figura dels ateneus cooperatius, una iniciativa catalana on el Consell Comarcal col·labora amb cooperatives o mancomunitats dedicades a l'agricultura, vins i altres sectors. Un exemple molt interessant per Parra és La Olivera, a Molins de Rei. És una finca municipal gestionada per una cooperativa que produeix vi i oli amb joves en perill d’exclusió social que s’integren laboralment.

A municipis com Sant Boi, Cornellà i Molins de Rei, les clàusules socials en contractes públics han permès a persones en risc d'exclusió social trobar feina a sectors com la jardineria i el reciclatge

Problemes de coordinació institucionals

D'altra banda, Parra assenyala que la Generalitat, l’Estat espanyol i Unió Europea sovint tenen problemes de coordinació perquè no queda clara la distribució de competències. La Unió Europea només es comunica amb l'Estat espanyol, cosa que genera conflictes, especialment quan les competències estan transferides a la Generalitat. “Crec que som un fals Estat federal, amb autonomies que tenen moltes competències, cosa que complica la relació entre administracions”, afirma l’experta.

Sobre quines estratègies considera Parra que són més efectives per incentivar-ne una de més gran participació del sector privat en projectes alineats amb els ODS 17 i com creu que es pot fomentar una sinergia entre empreses, universitats i governs per generar un impacte social, l’experta respon que hi hauria d'haver un canvi en la legislació que fomenti aquest tipus d'aliances. De moment, excepte les clàusules socials regulades, la resta depèn de la vocació personal de les empreses o universitats per col·laborar amb el tercer sector. Caldria una llei de mecenatge que incentivi aquestes col·laboracions, evitant l'assistencialisme i promovent la participació activa de les ONG als mercats laborals.

Cal més compromís real amb la comunitat

En segon lloc, Parra assenyala que seria clau una conscienciació més gran de la societat perquè empresaris, universitats i tots els actors tinguin un compromís real amb la comunitat. Ara mateix, afegeix, les experiències que puc explicar depenen de la visió de les persones al capdavant d'aquestes institucions. 

Per exemple, a la universitat Abat Oliba-CEU, col·laborem amb empreses d'inserció com Ilunion, que gestiona la neteja, o TriniJove, que s’encarrega del reciclatge. Un altre cas és el de Roca, que col·labora amb la fundació Alpi perquè persones amb discapacitat facin els muntatges de sanitaris. És una manera d'integrar la responsabilitat social al teixit empresarial, apunta.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha fet avenços en tecnologia per a persones amb discapacitat, però hi ha molt de potencial sense explotar en aquest tipus de col·laboracions

El paper “clau” de les administracions al tercer sector

Parra, com ja ha indicat, està completament a favor de les clàusules socials als contractes públics que afavoreixen les ONG que treballen amb col·lectius amb risc d'exclusió social, amb exemples com els descrits a diferents poblacions del Baix Llobregat, perquè considera que el compromís de l’administració pública és essencial.

L'administració, assenyala, ha de donar suport a les fundacions i les associacions perquè puguin posar en marxa els seus projectes i atendre els usuaris. De fet, per poder operar a través de clàusules socials, aquestes organitzacions s'han d'inscriure com a empreses, cosa que és un aspecte clau. Això permet sortir de l'assistencialisme, ja que no es tracta només de lliurar diners, sinó de facilitar la integració d'aquestes persones al mercat laboral.

Diferencies d’aplicació als territoris

També assenyala Parra que, encara que aquest sistema pugui semblar comú, en algunes regions d'Espanya no s'aplica de la mateixa manera a tot el país. País Basc, Navarra i Catalunya són les comunitats autònomes que més han treballat amb aquest tipus de sistemes. 

En altres regions, com Andalusia, Extremadura o Castella i Lleó, la implementació d'aquestes polítiques és molt esporàdica. Per tant, creu que és fonamental fomentar la conscienciació i la educació en aquest àmbit, a més de treballar en xarxa. El treball en xarxa és clau, ja que l’èxit d'aquestes iniciatives en depèn de la col·laboració entre tots els actors involucrats.

“Crec que som un fals Estat federal, amb autonomies que tenen moltes competències, cosa que complica la relació entre administracions”, afirma Carmen Parra

L’exemple del programa Incorpora de La Caixa

Per il·lustrar el que esmenta, Parra recomana considerar tres exemples que poden servir d'inspiració. En primer lloc, el programa Incorpora de La Caixa, que és l'entitat bancària que més inverteix en temes socials, ho fa de manera voluntària sense obligació legal. Aquest programa, que destina cada any uns 500 milions d'euros, està específicament dissenyat per donar suport als col·lectius en risc d’exclusió social.

Un altre exemple rellevant és el Pacte Mundial, una xarxa global on s'inscriuen les empreses compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La idea és col·laborar amb aquestes empreses per crear xarxes de treball que promoguin la inclusió social i altres objectius. A més, hi ha empreses B, C o R, que també impulsen aquest tipus d'accions. També és important esmentar la llei d’informació no financera de les empreses, que permet a les organitzacions demostrar la seva responsabilitat social i com contribueixen a causes com la inclusió.

Encara que les clàusules socials són fonamentals, Parra creu que encara és necessari fer-ne un més gran esforç informatiu, ja que a moltes regions d'Espanya, com a Castella i Lleó, Andalusia, etc.., no són àmpliament conegudes ni implementades.

Per a ella, fomentar la participació del sector privat als ODS requereix reformes estructurals. Una llei de mecenatge seria clau per motivar les empreses a involucrar-se més activament. A més, insisteix en la importància que les ONG siguin més que assistents socials: "Necessitem que siguin agents de canvi econòmic, integrats al mercat laboral".

El rol de la Càtedra UNESCO

També subratlla la importància de les aliances ciutadanes. Des del seu rol a la Càtedra UNESCO, impulsa projectes que connecten l'economia solidària amb la inclusió social. Les memòries anuals de les càtedres estan plenes d'històries que demostren com la col·laboració intersectorial pot generar resultats tangibles i positius.

Tot i que els desafiaments són grans, les solucions estan en la cooperació ja sigui des d'una aula universitària o en una trobada mundial. El seu treball exemplifica com les aliances poden ser el pont cap a un futur més inclusiu i sostenible per a tothom.