PRESERVAR L’ENTORN DEL LLOBREGAT SOTA ELS PERILLS DEL PRISMA URBANÍSTIC METROPOLITÀ

Al Baix Llobregat, el màxim exponent natural és l’entorn fluvial del riu Llobregat, que s’estén a través de la comarca albergant a més de 2.500 espècies de flora i fauna – de les quals 336 són protegides. Preservar els ecosistemes de muntanya, boscos i aigua dolça, revertir la seva degradació i procurar-hi un ús sostenible és part fonamental de l’ODS 15: Vida d’ecosistemes terrestres, que recorda que els entorns naturals són el motor sobre el qual piloten tots els cicles de la natura i, en conseqüència, també tot allò que beneficia el desenvolupament i la salut dels éssers vius. Aquest Objectiu de Desenvolupament Sostenible advoca per la fita última de preservar la biodiversitat, incorporant una gestió ecosistèmica en la planificació de polítiques territorials, fent barrera davant de certes actuacions que perjudiquen els hàbitats naturals i plantejant la renaturalització d’espais ja existents a les metròpolis.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) corrobora, a través del treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat, la importància del patrimoni natural del Llobregat al territori barcelonès i baixllobregatí, sostenint simultàniament el plantejament de que és possible compatibilitzar la seva preservació ecològica amb un ús social responsable. Aquest és un altre repte que s’afegeix, a banda de la protecció dels espais naturals, a la obligada perspectiva 2030 i l’acompliment de l’ODS 15. Però, per al territori del Baix Llobregat, les zones on s’haurà de posar el focus seran el Delta del riu – espai que alberga espècies úniques a Catalunya –, les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Albareda i els prats i herbassars del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com diferents rieres i torrents de la comarca que cal continuar planificant ecològicament.

Un espai natural amb caràcter singular

La zona fluvial del territori metropolità i baixllobregatí reuneix una sèrie de característiques especialment perfilades al darrer estudi de l’AMB i que expliquen la singularitat d’aquest espai. Per exemple, el 80% dels amfibis – com granotes, gripaus, tritons i salamandres – i el 70% dels ocells són espècies protegides. L’informe indica tanmateix que un 30% la fauna identificada a la zona està protegida, i destaca les espècies de papallones diürnes i líquens que no s’havien observat mai a l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, des de l’any 2000 fins a l’actualitat, un 85% de les espècies d’ocells identificades a Catalunya han estat detectades en algun moment en l’àmbit metropolità del riu.
Un altre aspecte fonamental d’aquest espai és la seva fragmentació territorial, originada per la complexitat d’infraestructures viàries i ferroviàries que actuen com a barrera davant el flux de fauna. És per aquest motiu pel qual la major part de fauna detectada en l’estudi es troba a prop dels cursos fluvials, que esdevenen corredors ecològics en espais com el torrent de Batzacs (El Papiol), el torrent de la Font entre Collserola i el riu Llobregat, el torrent dels Bufadors (Pallejà), la riera de Corbera entre Ordal i el riu Llobregat, la riera de Sant Climent i la riera de Canyars entre el Garraf i la plana deltaica del Llobregat.

D’altra banda, els espais naturals entorn el Llobregat destaquen per la seva importància a nivell social, i és que reben al voltant de 2,5 milions de visites l’any. La dada és aportada per l’estudi “Ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat: sistema de seguiment de l’afluència, freqüentació i perfils de les visites”, elaborat per l’Institut Metròpoli i per encàrrec de l’AMB, que estima que en el període entre juliol del 2021 i juny del 2022 l’àmbit metropolità del riu va reunir un total de 2.464.473 visites. En aquest marc, les zones més freqüentades corresponen a la part sud de la comarca, des de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí fins a la desembocadura, a El Prat de Llobregat.
El que demostra la rellevància d’aquest espai, i per tant, reafirma la seva necessitat de protecció, és que la majoria de persones que fan ús d’aquest entorn provenen d’algun municipi metropolità (93%), existint una gran majoria que el visita entre dos i tres cops per setmana (37,4 %) i cada dia (20,6 %). D’aquestes dades, i també del fet que un 88,3 % de la gent arriba al riu caminant o en bicicleta i només un 2 % hi va en transport privat, es desprèn que l’entorn del Llobregat es percep com un indret d’esbarjo de proximitat fonamental al territori.

Zones de vulnerabilitat a l’entorn del Llobregat

Parlar d’un entorn tan únic és sinònim de ser conscients dels riscos que implica, i és que l’entorn fluvial del riu Llobregat s’enfronta a fenòmens potencialment perillosos, com el risc d’inundabilitat i la pèrdua de biodiversitat. El biòleg gavanenc Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció i també membre de la plataforma SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet, assenyala els espais naturals de major sensibilitat a la comarca, potser les zones on s’haurà de prestar major atenció amb mirada 2030.
“Si parlem de zones humides al Delta del Llobregat, una és el Remolar les Filipines, que és aquest sistema de la desembocadura d’una riera a més d’una llacuna que és Les Filipines. És una zona molt important, però és cert que està molt degradada”, argumenta. “Està degradada perquè ja han entrat espècies exòtiques com la carpa americana, el cranc americà, o plantes exòtiques que estan afectant i eliminant espècies autòctones. Sovint falta aigua, i l’aigua que entra també està bastant contaminada, tant per l’aigua que ve dels abocaments d’aigües fecals sense depurar com també la contaminació que prové del reg de l’agricultura, amb excessos de pesticides”.
I afegeix: “Aquesta zona, igual que la llacuna de la Murtra, entre Gavà i Viladecans, són zones humides absolutament claus per aquest ecosistema aquàtic del Delta del Llobregat que s’han deixat degradar i que seria bastant fàcil restaurar. Per tant, seria una prioritat màxima restaurar i recuperar aquests espais humits, que en el passat van tenir una importància cabdal i que en el present estan en bastant mal estat”, assevera.

En el marc de protecció del medi ambient i de l’acompliment de l’ODS 15, el Delta de Llobregat esdevé un espai de gran valor ecològic a la comarca, on destaquen els ambients dunars del litoral que inclouen les pinedes de pins mediterranis, catalogades com a prioritàries per la Directiva europea que regula la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. A banda de les zones humides, explica l’expert, els espais dunars amb pinedes litorals “són ecosistemes molt singulars i també amb bastants problemes”. Al·ludeix en aquest sentit a “diferents impactes associats a l’aparició urbana”, com la freqüentació de turistes, les execucions urbanístiques, la contaminació per residus i, en general, l’ús d’aquests espais per part de veïns i altra població, el que provoca que la vegetació pròpia de zones seques i àrides acabi rebent un excés de nutrients, de manera que les plantes que proliferen en aquests entorns són diferents a les que correspondria per les característiques geològiques i ambientals inicials. “Les dunes i les pinedes litorals estan catalogats com a hàbitats prioritaris a nivell europeu, per tant, és una prioritat màxima conservar-les”, assegura, tot i que lamenta la manca de polítiques en aquest àmbit.

El model urbanístic propicia el risc d’inundació

En la mateixa línia, Jaume Grau posa sobre la taula el que considera el major repte en la preservació mediambiental del territori baixllobregatí de cara als propers anys: l’actual plantejament de creixement urbanístic, que degrada l’entorn i potencia encara més la probabilitat de patir riscos naturals. “Al mig de l’àrea metropolitana, el Baix Llobregat és la segona comarca més poblada i, per tant, més urbanitzada també de Catalunya, de manera que està sotmesa a moltíssimes pressions derivades d’aquesta centralitat. Aleshores, la principal amenaça pels ecosistemes terrestres i la natura és justament aquesta pressió urbanística. Per tant, el problema que s›ha d›afrontar en el curt termini, és a dir, en el 2025, però en tot el futur immediat, és justament consolidar la qualitat de vida de la població a l’àrea metropolitana sense destruir encara més la natura”, sentencia.

I afegeix: “Els múltiples plans urbanístics que plantegen els ajuntaments i la pròpia Àrea Metropolitana de Barcelona suposen – sota el nostre punt de vista – un gravíssim error, perquè és aprofundir encara més en un model d’ocupació del territori i, per tant, de transformar zones naturals i zones agràries en més zones urbanes, fent més densa la ciutat i degradant alguns valors naturals clau. Estem parlant d’espais claus com són les zones humides, els aiguamolls, les llacunes”.
Tal i com alerta l’organització Ecologistes en Acció, l’experiència del temporal Glòria al gener de 2020, que va recollir prop de 200 l/m2 a la costa central, va deixar un panorama de zones agrícoles inundades i una platja pràcticament desapareguda a tot el delta del Llobregat. Les dades climàtiques en l’actualitat demostren que els episodis meteorològics extrems a què s’enfronta el territori s’incrementen conforme avança el canvi climàtic, amb el potencial de generar tempestes de gran magnitud com la que es va patir recentment per la DANA al País Valencià.
En aquest context, on s’hi sumen factors com la pujada del nivell del mar i el fenomen de subsidència – l’enfonsament paulatí del delta a causa de la compactació de les capes de sediments que el formen i a causa de no rebre cap nova aportació del riu –, una mala planificació urbanística pot ser desastrosa a nivell social i mediambiental. I, en el cas del Baix Llobregat, les zones de màxima tensió venen definides pels plans urbanístics territorials. L’expert gavanenc indica en aquest sentit el mapa de zones més vulnerables – definides per la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA) –, que són totes aquelles situades al nivell del delta del Llobregat. “Clarament, tot el que hi ha al voltant del Prat de Llobregat i, per tant, qualsevol ampliació de l’aeroport, serien zones inundables”, assegura.
I assenyala les dues zones més amenaçades: “El projecte de Ribera-Salines, a Cornellà de Llobregat, es vol fer en un meandre del riu on clarament hi ha un risc d’inundació en cas d’avinguda del riu Llobregat, que podria arrasar amb tot. I a Gavà, el Pla de Ponent i els Joncs, que són els dos sectors que es volen organitzar, un per fer pisos i l’altre per fer un polígon industrial, estan situats al llarg de la riera dels Canyars, que és la riera més important que baixa des del massís del Garraf cap al mar, travessant el delta. Per tant, al ser una riera que recull més aigua, és la que potencialment té més efectes destructius si caigués una DANA com la de València”.
Així, l’organització assenyala la problemàtica que suposaria continuar edificant en un territori que – indiquen – està cobert per ciment al 60% i al nivell del mar, constituint especialment el delta del Llobregat com un entorn de vulnerabilitat. Grau qualifica d’un “greu error seguir aprofundint cap a aquest model de creixement urbanístic”, tot concloent que “els riscos naturals derivats del canvi climàtic, com és l’inundabilitat, és clarament una amenaça molt seriosa, però el mateix aprofundiment d’aquest model de creixement urbà és clarament un altre problema molt seriós que ens pot situar en un canvi de no retorn”.

En aquesta línia assenyala “el projecte d’ampliació de l’aeroport d’El Prat, que és clarament el més gran però també el més greu, des del punt de vista de formació dels espais naturals humits i ecosistemes aquàtics”. “Però la resta de plans urbanístics que plantegen Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, el Prat, l’Hospitalet, Santa Coloma de Cervelló o Molins de Rei, i la majoria de municipis de la vall baixa del Llobregat, són una amenaça molt greu perquè destruiran espais forestals, agrícoles i de connexió ecològica molt valuosos”, argumenta.

El pla de ponent de Gavà, sota el punt de mira

Són notoris els projectes urbanístics que s’estan desplegant darrerament pels governs locals a la zona delta del Llobregat. Plans com el de Llevant Mar i Pla de Ponent a Gavà, el Pla Ribera-Salines de Cornellà o el Pla Director Urbanístic Metropolità, que donen continuïtat a la mirada metropolitana i en la seva majoria socialista sota l’afany de grans plantejaments urbanístics, han suscitat les protestes de grups veïnals i plataformes ecologistes que demanen la moratòria d’aquests projectes. El biòleg gavanenc Jaume Grau no dubta en assenyalar el que des d’Ecologistes en Acció es considera el projecte urbanístic més perjudicial per a l’entorn, i, per tant, el que demana una paralització de manera urgent. És el Pla de Ponent de Gavà, que, tal i com s’assenyala, afectaria de forma irremeiable a l’últim connector ecològic existent entre el massís del Garraf, el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals del delta. Segons aquest pla, el govern local preveuria la construcció d’uns 5.000 habitatges, una nova estació de tren i una piscina local descoberta, a més del futur CAP3 de Gavà, que ja està en construcció al barri de Can Ribes i que, segons indiquen grups veïnals, ha suposat la tala de més de 50 arbres i altres afectacions en part del turó del Calamot.

Tot i que el Pla de Ponent ja ha rebut l’aprovació definitiva amb el vistiplau del grup municipal del PSC, qui governa en majoria absoluta, i amb el suport del PP i Junts – del qual el seu regidor també forma part del govern municipal –, ho fa amb molta oposició al darrere. Entre aquesta, els grups polítics d’ERC i ECP i l’associació Aturem el Pla de Ponent, les al·legacions judicials de la qual han estat darrerament desestimades. No obstant, Grau posa sobre la taula les afectacions a nivell mediambiental que comportaria el desenvolupament d’aquest projecte: “Des d’un punt de vista d’afectació sobre la biodiversitat, clarament el Pla de Ponent és el més greu. Primer, per la seva extensió. Estem parlant de 180 hectàrees on es volen construir uns 4.800 pisos. És un volum d’edificació immens. Nosaltres hem fet càlculs de què representa això a nivell d’impactes. A nivell de canvi climàtic, la pèrdua de boscos, la pèrdua del carboni que conté la vegetació, que conté el sol, més les emissions associades a la construcció i a la mobilitat que es provocarà – perquè és una zona mal comunicada i hi haurà cotxes –, els impactes són molt grans”, afirma.
I fa al·lusió a la protesta contra la destrucció del que seria l’últim connector ecològic de la zona, tot indicant la ineficàcia de les ja previstes mesures compensatòries, com la de millorar la riera dels Canyars. “Moltes espècies naturals i salvatges, de forma lògica, eviten les zones poblades. Si hi ha un barri amb 10.000 habitants, que és el que hi haurà al Pla de Ponent, i per allà passa una riera, per més que la vulguin netejar, hi ha animals que evitaran una zona urbanitzada amb llum, amb soroll, amb gent, amb gats, amb gossos i amb brutícia, i, per tant, l’afectació sobre la connectivitat és molt clara”, assegura. Grau esmenta l’existència d’exemplars faunístics com granotes i gripaus, que tot i la voluntat per aplicar mesures de compensació – sota el prisma de que l’urbanisme és l’eix de totes les polítiques –, no seran aptes per a la seva proliferació.

“Només cal veure, per exemple una espècie sobreprotegida com l’àguila perdiguera o cuabarrada, que és l’espècie de rapinyaire més amenaçada de Catalunya i de la regió ibèrica, i que té tres parelles d’aquí al massís del Garraf”, indica. “Una de les parelles, que viu entre Castelldefels i Sitges, utilitza el Pla de Ponent actual, que està sense urbanitzar, i el sobrevola per anar a caçar al Delta del Llobregat. I això es veu quan se li fa un radioseguiment: no vola sobre Castelldefels ni vola sobre Gavà, perquè hi ha contaminació lumínica, perquè hi ha sorolls, perquè hi ha gent, sinó que sobrevola el Pla de Ponent, perquè hi ha boscos i és una zona molt natural encara”. Des de l’Ajuntament gavanenc es defensa la funció del projecte en resposta a la situació d’emergència residencial que pateix la ciutadania, amb la promoció de 1.800 habitatges protegits i, segons la memòria del pla urbanístic, “la preservació del medi natural en més del 60% de la superfície del sector del Pla de Ponent i la creació prevista de cinc nous parcs”.

Les platges, espais ecosistèmics cabdals

L’Àrea Metropolitana de Barcelona també té competència sobre la gestió integral de les platges, espais naturals amb una gran importància ecològica. En aquest sentit, la corporació celebra la jornada Acció Platges Met, que s’emmarca en el 18è cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans que organitza i promou l’AMB en col·laboració – entre d’altres localitats litorals – amb els ajuntaments dels municipis costaners del Baix Llobregat.
La 7a edició d’aquesta jornada, celebrada a finals del 2024, ha estat enfocada sensibilitzar sobre la regressió del litoral i la problemàtica dels microplàstics a través de diversos projectes ludico-educatius que fan partícips als ciutadans com a agents actius en la conservació de les platges. Un dels principals objectius d’aquesta activitat és canviar la percepció social que es té sobre les platges, per a què siguin concebudes com a espais ecosistèmics cabdals sobre els quals cal mantenir el civisme, així com recordar aspectes clau d’aquests entorns com la funció que compleixen les mateixes dunes, que actuen com a escuts protectors davant dels temporals i com a reservoris o magatzems de sorra d’aquest espai natural.

D’entre les activitats dutes a terme en aquesta darrera edició, destaca la plantació popular de borrons i altres plantes autòctones que va tenir lloc a l’espai dunar de Castelldefels, una acció que buscava ressaltar la funció d’aquestes espècies vegetals en la formació dels ecosistemes i la seva protecció davant els temporals i l’erosió de la costa.
Aquestes plantacions es complementaran amb recomptes d’espècies per al projecte europeu BioPlatgesMet, activitat que també es desenvoluparà a Gavà, Viladecans i a El Prat de Llobregat, entre d’altres localitats. I és que un dels objectius d’aquesta jornada és també consolidar BioPlatgesMet, que es troba en el segon any de desenvolupament públic i s’inclou en el projecte europeu GUARDEN, fet conjuntament per l’AMB, l’ICM-CSIC i l’Institut Metròpoli.

Proposta de millora dels fluxos faunístics del riu

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) esdevé en la preservació del medi ambient un actor clau, el que es deriva de la competència sobre la conservació de la infraestructura verda i blava metropolitana. En el darrer període, la corporació ha realitzat accions de millora dels accessos i entorns de l’espai fluvial del Llobregat, obres de restauració ambiental, creació de cunetes verdes i impuls a projectes com la construcció de balses i zones d’acumulació d’aigua per afavorir la biodiversitat. En aquesta línia, i en el marc del treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat de l’AMB, destaca la proposta de l’entitat amb un total de 200 punts d’intervenció i gairebé 500 actuacions sobre 16 eixos de connectivitat que contribueixin a preservar ambientalment la zona. Accions com reprendre els usos tradicionals com la pastura, la recuperació d’espècies amenaçades com la reineta o el tòtil i la construcció de refugis o passos de fauna són els exemples més rellevants que l’autoritat metropolitana posa sobre la taula en l’objectiu de millora de l’entorn del Llobregat.
L’estudi sobre la biodiversitat al riu Llobregat conclou – com a problemàtica base que pateix aquest entorn fluvial – que existeix certa dificultat en el desplaçament de la fauna terrestre en espais com Collserola, el mateix riu i les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf, degut a la quantitat d’infraestructures superposades en aquest territori. El treball, que ha permès analitzar 192 passos, apunta que si aquests espais estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents en el seu desplaçament, el que afavoriria la proliferació de la biodiversitat. De fet, s’apunta que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87 % dels trams analitzats presentaven una qualitat insuficient, ja sigui pels criteris hidromorfològics – tipus de marges, presència de barreres transversals, canalitzacions de rieres – o per l’estructura de la vegetació – presència de vegetació de ribera o d’espècies exòtiques –. En aquest sentit, les mesures de l’AMB per restablir els fluxos ecològics apunta a un cost de transformació que rondaria els 23 milions d’euros. D’entre les accions més rellevants, destaquen les obres de millora en les infraestructures de transport, com per exemple tanques que condueixin els animals i evitin que aquests travessin les infraestructures i puguin ser atropellats o provoquin accidents, així com tanques opaques per evitar que els llums dels vehicles afectin el pas de la fauna. De la mateixa manera, es proposen actuacions en cursos fluvials com l’eliminació d’espècies exòtiques, la revegetació de zones humides, la creació de basses i la millora de la qualitat de l’aigua. Per a protegir els hàbitats naturals, l’AMB posa sobre la taula la necessitat d’obres de revegetació i eliminació de runes, deixalles o infraestructures obsoletes que constitueixin un impediment per al desenvolupament de la fauna. Tanmateix, es subratllen 8 actuacions amb una inversió de 8 milions d’euros, que inclourien la creació de nous passos inferiors o superiors tipus ecoductes i falsos túnels.

La Diputació de Barcelona treballa contra el risc d’incendis

En el marc de l’ODS 15, protegir els hàbitats naturals i les espècies amenaçades, així com revertir la degradació dels ecosistemes, és l’objectiu sobre el qual han de treballar les administracions territorials. Així ho reafirma el Pla d’Actuació de Mandat (PAM 2024-2027) de la Diputació de Barcelona, que fixa com a fites de mandat el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i d’aigua dolça locals. També advoca per augmentar el nombre de boscos al territori amb gestió sostenible, posant fi a la desforestació i incrementant la repoblació forestal i la reforestació.
En aquesta línia, l’autoritat provincial ha publicat el manual digital ‘Boscos de pastura: Guia pràctica per recuperar el mosaic agroforestal amb ramaderia extensiva’, adreçat especialment als ajuntaments i ens locals. La guia, que té com a enfocament la prevenció d’incendis forestals i la conservació de la biodiversitat, ofereix eines pràctiques per implementar projectes de silvopastura, un sistema que integra la ramaderia amb la gestió forestal per aprofitar els beneficis ambientals i preventius de la pastura. El despoblament rural i l’abandonament de terres han afavorit l’expansió de boscos densos i han augmentat el risc d’incendis, tal i com recorda el document. Per respondre a aquesta problemàtica, la Diputació defensa que el model de la silvopastura milloraria la resiliència climàtica i reduiria el risc de patir grans incendis, ja que aquest sistema redueix el combustible i crea tallafocs naturals a l’entorn. La publicació ofereix una guia completa per a la implementació d’aquests projectes i proporciona informació sobre recursos disponibles i fonts de finançament per als ens locals que vulguin treballar en una gestió sostenible dels seus boscos.

El document ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins del programa BCN Smart Rural i junt amb la col·laboració de la Fundació Pau Costa. Jordi Fàbrega, diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, destaca en aquest sentit que “els ajuntaments tenen un paper clau en la prevenció d’incendis forestals, i amb aquesta guia els donem les eines necessàries per impulsar la ramaderia extensiva com a aliada en aquesta tasca”. Així, la guia destaca el paper fonamental de les administracions locals, tant com a gestors directes dels terrenys públics com en la seva tasca d’establir acords entre propietaris forestals i ramaders, desenvolupar infraestructures i col·laborar amb altres agents del territori per a protegir el paisatge natural.

Els boscos del Baix Llobregat, prevenits davant els fenòmens extrems

Una de les actuacions que promou la conservació dels espais naturals en l’acompliment de l’ODS 15 és la prevenció envers el risc d’incendi als boscos del Baix Llobregat. Al desembre de 2024 van tenir inici les intervencions en el marc del El Programa metropolità d’actuacions de gestió forestal (PMAF) de l’AMB per a minimitzar aquest risc i augmentar la resiliència dels boscos davant els fenòmens meteorològics extrems com sequeres severes, pluges torrencials o ventades fortes. La segona edició d’aquest Pla comptava amb 300.000 euros de pressupost i s’ha executat fins a finals del 2024, amb mirada cap al futur ambiental dels boscos del territori. L’acció comprenia els municipis baixllobregatins de Begues, Castelldefels, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, la Palma de Cervelló, el Prat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Climent, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles i Viladecans. Les actuacions desenvolupades en el Pla inclouen l’obertura de noves franges forestals i manteniment de les ja existents, treballs de millora silvícola i reducció de la càrrega de combustible, millora de la xarxa de punts d’aigua de prevenció d’incendis i el manteniment de la xarxa viària de prevenció d’incendis. L’administració metropolitana recorda les seves competències en aquest àmbit, perseguint l’objectiu de millorar la infraestructura verda metropolitana i impulsar la conservació activa d’espais com el del riu Llobregat, les muntanyes del Baix, o el conjunt de parcs urbans de la xarxa de parcs metropolitans (XPM). En la mateixa línia, a la tardor de 2024 també ha tingut lloc l’acció de prevenció d’incendis forestals al Parc Natural de la Serra de Collserola, en la qual hi col·laboren els ajuntaments de Molins de Rei i Sant Just Desvern entre d’altres municipis. Les tasques forestals que s’han dut a terme en aquest àmbit han estat el manteniment de les infraestructures de prevenció – la vegetació adjacent, el ferm a camins i les basses i els hidrants – i de les franges de prevenció en zones urbanitzades. Paral·lelament, s’ha intensificat la tala i retirada d’arbres morts a causa dels episodis de sequera dels darrers tres anys.

El Consorci recorda, tanmateix, que durant el 2024 s’ha reduït significativament el risc molt alt o extrem d’incendi forestal, recuperant valors similars a l’any 2020, i amb més d’un 80 % dels dies en nivells baix i moderat. Això ha estat gràcies al dispositiu de vigilància activa de l’àrea metropolitana de Barcelona, coordinat des del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que ha contribuït a que l’estiu del 2024 hagi sigut l’escenari de només 38 incendis en tota la zona metropolitana, un nombre molt inferior als 71 del 2023 o els més de 100 del 2022 i 2021. Aquestes dades conviden, d’aquesta manera, a continuar potenciant un model responsable de gestió forestal de cara als propers anys.

El turisme responsable beneficia el patrimoni natural

Entre les mesures de l’autoritat provincial amb mirada cap a l’ODS 15 també destaca el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) Costa Barcelona Delta Llobregat, un dels tres projectes que lidera la Diputació de Barcelona en aquest àmbit per ajudar els municipis a avançar cap a un model de turisme sostenible. El projecte, iniciat al setembre de 2024, s’executarà fins al mes de març de 2026, comptant amb la participació de l’AMB, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i els ajuntaments de Castelldefels, Gavà, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Aquest pla es desenvolupa gràcies a 2 milions d’euros dels fons Next Generation de la UE, que faran possible la implantació de mesures en benefici del patrimoni natural i el seu ús responsable.
El PSTD Costa Barcelona Delta Llobregat es planteja des de la idea que les platges del territori són el principal generador de riquesa en els municipis costaners, on la sostenibilitat i la millora de la competitivitat són els eixos fonamentals, i, per tant, cal fer una gestió coordinada que permeti millorar l’experiència del visitant però també mantenint com a eix vertebrador la preservació de l’entorn.
D’entre les actuacions ja posades en marxa en el pla, s’inclou la restauració de les dunes, la construcció d’un mirador dels flamencs a El Prat de Llobregat, l’estudi de planificació de la mobilitat sostenible a la zona del Delta del Llobregat i l’estudi sobre l’impuls del turisme blau a la zona de la Costa Barcelona Delta Llobregat. Aquests estudis donaran fruit al desembre de 2025, quan es preveu fer l’adequació d’itineraris entre la zona litoral i l’interior que afavoriran la mobilitat sostenible i la diversificació dels fluxos turístics, així com impulsar el turisme blau. Tanmateix, destaca la localitat de Sant Boi de Llobregat, on s’han plantejat actuacions de millora dels itineraris per garantir una accessibilitat completa i evitar que la zona quedi intransitable a causa dels fangs i llims acumulats en períodes de crescuda del riu per fortes pluges.
Al març de 2026, el calendari indica que el pla culminarà amb una prova pilot d’una xarxa de comunicació i gestió turística a Castelldefels, instal·lant pantalles informatives en punts d’alta afluència que aportin informació sobre capacitat dels aparcaments o l’estat del mar, i contribuint així a una millor gestió dels fluxos de visitants a la zona.

Compatibilitzar el creixement urbà amb la preservació del medi ambient

Un dels objectius que demana l’ODS 15 és adoptar una planificació territorial amb mirada ecosistèmica. Les administracions del territori – l’AMB, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat – defensen que és possible compatibilitzar la preservació ecològica amb els usos socials dels espais naturals, i així ho reflecteixen les polítiques desenvolupades en aquest àmbit.
Tanmateix, la qüestió que aquí s’escau és com cohesionar un imparable creixement urbanístic i les derivades necessitats poblacionals amb un model per a la preservació dels ecosistemes naturals. La consolidació del binomi societat i medi ambient hauria de ser possible, tal i com assenyala el portaveu d’Ecologistes en Acció, Jaume Grau. Alternatives com la zonificació podrien donar resposta a les demandes d’un entorn metropolità que s’expandeix i un entorn natural tan vulnerable com el de l’espai fluvial del Llobregat. “Es poden delimitar zones de bosc, zones de pineda litoral i zones de duna que es prohibeixin a la visita. I això és una manera de protegir i conservar. I poden haver-hi altres zones, de platja o de barbacoes, espais també dedicats a l’oci i al turisme. Això és compatible”, apunta.
Tot i així, organitzacions com Ecologistes en Acció critiquen que les polítiques governamentals no responen a aquests criteris d’ordenació territorial amb perspectiva ecològica. Una de les accions qüestionada pel seu impacte mediambiental és el Pla Director Urbanístic Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aquest 2025 farà una dècada que es va començar a redactar. Es tracta del full de ruta que assentarà les bases del creixement de les ciutats metropolitanes i del Baix Llobregat de cara als pròxims 25 anys, i que busca no només abandonar l’obsolet Pla General Metropolità (PGM) del 1976, sinó també respondre a les necessitats de la societat actual, amb perspectiva cap al desenvolupament sostenible, social i ambiental, i en la línia dels criteris europeus. La previsió és que l’AMB pugui obtenir l’aprovació definitiva entre finals d’aquest mandat i la segona meitat del 2027, culminant el projecte amb la també aprovació de nous plans d’ordenació urbanística metropolitans (POUMet). Entre les propostes concretes del PDUM es troba “la construcció de més de 120.000 habitatges sostenibles, 870 quilòmetres d’eixos verds, 240 quilòmetres d’avingudes metropolitanes i 15 noves àrees de centralitat”. 

Grau reafirma en aquest sentit la necessitat de replantejar l’urbanisme actual, que ha de respondre al creixement poblacional i aportar simultàniament qualitat de vida a la ciutadania, una fita que la mateixa entitat defensa. “El que passa és que el document del PDUM que primer s’ha plantejat prioritza el creixement de la ciutat una altra vegada, definint noves zones on s’ha de construir més, i en canvi posa molt poc èmfasi en millorar la ciutat ja construïda en un sentit de recuperar tots aquests pisos que estan dedicats al turisme o restaurar zones degradades o zones envellides de les ciutats per fer-hi més habitatge social”, valora.

Tanmateix, l’expert gavanenc denuncia que “el pecat original d’aquest PDU metropolità és aquesta visió de créixer i de planificar una àrea metropolitana encara més poblada”. És per aquest motiu pel que Ecologistes en Acció demana una aturada en la tramitació del PDUM i la seva reorientació, amb l’objectiu de maximitzar la funcionalitat dels cursos fluvials i la gestió integral de l’aigua al delta del Llobregat. El plantejament de l’ODS 15 pot ser ambiciós, però Grau reconeix que existeixen contradiccions de fons en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per aquest motiu, i en referència a si és possible l’acompliment d’aquest ODS al territori, sentencia que “el creixement continu en un planeta infinit és impossible. Només pot haver creixement a costa d’agreujar més l’estat de la natura, i per tant cal aturar aquesta lògica de créixer infinitament i apostar en tot cas per créixer en qualitat de vida i en redistribució de la riquesa.”
I conclou: “Quan mirem les dades que dona la Generalitat de l’Estat de la natura a Catalunya 2020, justament els ecosistemes aquàtics d’aigua dolça són els que han empitjorat més el seu estat en els últims anys. Per tant, cal prendre mesures dràstiques. Cal inversió, voluntat política i que es prioritzi en aquest cas la conservació, perquè durant molts anys s’ha prioritzat justament el turisme massiu i el creixement econòmic”

La zona delta, amenaçada per l’aeroport d’El Prat i en risc de pèrdua de la biodiversitat

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat ha estat una de les qüestions més polèmiques a l’albergar una disputa d’interessos entre governs locals, entitats ecologistes i un important sector de l’economia catalana. L’aprovació de l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat per part del Govern català a l’estiu de 2024 afegia més llenya al foc, a l’incloure els reclams de la patronal agroindustrial del Baix Llobregat i l’advertència d’entitats com Foment del Treball, que indicaven que aquesta decisió bloquejaria la prolongació de la infraestructura aeroportuària i perjudicaria l’economia del territori, mentre que organitzacions com Ecologistes en Acció i governs locals com el d’El Prat aplaudien la coherència d’aquesta mesura.
El cert és que la decisió responia no tant a la voluntat del Govern – que ha estat ple de desacords en aquest àmbit –, sinó a les exigències de la Comissió Europea, que l’any 2021 enviava un requeriment judicial a la Generalitat i l’Estat espanyol en què els retreia que la superfície protegida a la zona delta era insuficient pel fet de no incloure els territoris més apropiats per a la conservació de les aus silvestres després de l’última ampliació de l’aeroport del Prat i del port de Barcelona. Ara, la ZEPA del Delta del Llobregat s’estén fins a una superfície de 2.407,12 ha, i l’acord del govern també contempla l’ampliació del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Delta del Llobregat, que passa a denominar-se Aiguamolls del Delta del Llobregat i a tenir una superfície de 1.556,66 ha. El Govern destaca, tanmateix, que aquesta última ampliació comportarà una protecció de més del 56% de l’hàbitat de les depressions humides interdunars, del 47% de les dunes movents del cordó litoral amb borró i del 13% de les dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre.

Paral·lelament, el nou president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, posava llum a la qüestió aeroportuària confirmant que l’ampliació es duria a terme, tot i que garantia mantenir el rigor mediambiental. De fet, el secretari de Transició Ecològica del Govern, Jordi Sargatal, negava donar un pas enrere en la mesura de prolongació la superfície de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus, compromís que s’havia de mantenir, no tant pel medi ambient, sinó davant d’Europa.
De la mateixa manera, el secretari defensava que l’actuació d’ampliació de la tercera pista seria compatible amb la demanada preservació de les aus i de l’entorn natural, avançant l’aprovació d’un pla especial de gestió per a protegir tota la zona delta. L’ampliació de l’aeroport podria servir, explicava, per a millorar el ja degradat espai del Delta del Llobregat, amb la promesa de multiplicar el nombre d’aus i proveint mesures alternatives com la hipotètica creació d’una nova zona humida allunyada de les pistes per a traslladar les aus de la Ricarda, espai natural que quedaria afectat si s’allargués la capacitat de l’aeroport cap al nord.

El també especialista en ecologia política, justícia ambiental i decreixement, Jaume Grau, critica en aquest sentit la incompatibilitat de preservar l’entorn natural amb l’ampliació d’una infraestructura que sustenta el mitjà de transport més contaminant que existeix. “Clarament no és compatible. I també denunciem que s’està jugant amb les paraules i manipulant el llenguatge. És a dir, sí que és cert que el Delta del Llobregat ha estat molt mal gestionat durant les últimes dècades i que, per tant, ha empitjorat molt ambientalment, però no a causa de que sigui el destí de la humanitat, sinó a causa de la mala gestió política”, sentencia.
I assegura que la proposta per millorar aquest espai sota l’excusa d’ampliació de l’aeroport no és només una mesura que respongui a la lògica del context mediambiental, sinó que, recorda, és una exigència europea. “I tant que es pot millorar molt la biodiversitat i es poden recuperar molts ecosistemes i, de fet, la nova Llei europea de Restauració de la Natura obligarà a les administracions a fer plans de recuperació d’aquells entorns que s’han degradat”, explica. De fet, la denominada Llei de Restauració de la Naturalesa de la UE determina que, per a 2030, els estats membres hauran de restaurar com a mínim el 20% de les seves àrees terrestres i marítimes, objectius que s’estenen amb fites addicionals per a 2040 i 2050. L’espai protegit del Delta del Llobregat es troba inserit en un paisatge molt transformat per l’acció humana, entremig de grans àrees urbanes, agrícoles i de serveis, on l’espai natural ha resultat en un reducte amb una forta pressió humana i urbanística. Grau indica els danys que ha patit aquesta àrea en les darreres dècades, tot posant al descobert la inoperància de les administracions en la defensa del patrimoni natural. “Al Delta Llobregat estaven documentades set espècies d’amfibis, de gripaus i de granotes als anys 80. Ara, quatre dècades més tard, només queda una espècie autòctona que estigui ben estesa i una espècie exòtica de granota que ha entrat ara i que s’està expandint, però que per tant, no és d’aquí. Si s’han perdut sis espècies d’amfibis, no és per mala sort, és per una mala gestió que han fet les administracions públiques: els ajuntaments, l’administració metropolitana i la pròpia Generalitat”, lamenta. De la mateixa manera, romp una llança a favor de la continuïtat del debatut espai de la Ricarda. “Sabem segur, perquè això ens ho diu la ciència i ens ho diu el sentit comú, que destruir més espais naturals mai serà beneficiós per la natura. Al contrari, sabem que la Ricarda – i això ho diu el màxim expert en ecosistemes d’aigua dolça, com és el Narcís Prat – és insubstituïble, perquè no és només una piscina, no és una vessant d’aigua, és un espai connectat amb un sistema geològic”, explica. “L’aigua dolça que ve de la muntanya s’infiltra per sota terra, surt a la llacuna i va cap al mar, i aquesta barreja d’aigua dolça amb l’aigua de mar que entra fa que cada metre sigui diferent de l’anterior. Això provoca que hi hagi espai per espècies que viuen només amb aigua dolça, que viuen només amb aigua salada, o que viuen en diferents nivells de salinitat d’aquesta aigua que es va barrejant”. I denuncia, tot fent al·lusió al plantejament de govern de traslladar les aus a un nou aiguamoll: “Això és insubstituïble, no ho poden crear artificialment. Per tant, des d’un punt de vista científic i des d’un punt de vista de conèixer el territori i la realitat material que tenim, aquest projecte és bastant presa de pèl”.