Warning: Undefined variable $pagina_actual_area in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 198

Warning: Trying to access array offset on null in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 198

Warning: Undefined variable $pagina_actual_area in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 198

Warning: Trying to access array offset on null in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 198
ODS 14 Vida submarina - Next LLobregat
-

ODS 14 Vida submarina


Img ODS 14 Vida submarina
Next Llobregat
26 Enero 2026
Img Autor
Comparteix Comparteix

S'HA PERDUT EL TEMPS IGNORANT L'OCEÀ, MALGRAT LA SEVA IMPORTÀNCIA EN L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

L’ODS 14 es planteja contrarestar les amenaces que afronta el medi marí, les claus de la seva conservació i el seu aprofitament sostenible. Els oceans, per la seva composicio i caracteri stiques, garanteixen l’estabilitat clima tica i permeten que la Terra sigui un planeta habitable. A me s, proveeixen d’aliments i altres productes la meitat de la poblacio del mo n. Tot i aixo , les grans masses d’aigua, mars i oceans, es veuen sotmeses a una intensa pressio . Els oceans reben grans quantitats de contaminants, sobretot des de terra ferma (qui mics, sobretot de l’agricultura, i tot tipus de pla stics, entre d’altres), i pateixen una sobreexplotacio dels recursos pesquers. L’ODS 14 aborda els greus problemes que afecten els mars i els oceans. Es tracta de protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners, amb la perspectiva de conservar almenys el 10 % de totes aquestes a rees. D’altra banda, s’ha de poder preservar la pesca impulsant sistemes pesquers que fomentin la capacitat de regeneracio dels ecosistemes.

La importància de l'ODS 14 per als governs locals

Gairebe el 80 % de la contaminacio dels oceans procedeix d’activitats terrestres. Moltes ciutats costaneres, entre les quals la majoria de les grans ciutats del planeta, hi llencen aigues negres, abocaments industrials i altres aigues residuals directament. Pero la proteccio de costes i oceans no és tan sols responsabilitat de les ciutats costaneres; tambe la pot afectar l’abocament de residus industrials a les conques dels rius.

Els sistemes urbans de sanejament i la gestió dels residus sòlids

Són fonamentals per reduir la contaminacio de les zones costaneres. A més, aquestes a rees han de complir normatives de planificacio i construccio que impedeixin edificar en zones inadequades de la costa. Des de les administracions supramunicipals es plantegen implementar accions per evitar la contaminació, preservant de la biodiversitat de l’ecosistema marítim i costaner a partir de promoure mesures per minimitzar la contaminació de l’aigua de les costes del territori i protegir i promoure la gestio sostenible i la biodiversitat dels ecosistemes marins dels municipis costaners, que en el cas de la comarca són El Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
Els experts advoquen per una conservació activa del medi, presentant l’oceà com a recurs vital i fràgil, proposant una visió holística de la conservació i destacant la importància de les persones i les empreses amb valors per llançar una sèrie de propostes i obrir un debat.
El medi marí és el gran generador d’oxigen i regulador climàtic, que a més subministra a l’ésser humà recursos alimentaris essencials i és una font de biodiversitat única amb espècies i ecosistemes que contribueixen a l’estabilitat dels ecosistemes globals. A més, és essencial per a la seguretat alimentària i és un amortidor de l’escalfament global mitjançant l’absorció de CO2. Tot i això, es tracta d’un recurs fràgil sotmès a una creixent pressió, contaminació i pèrdua de biodiversitat. Davant d’aquesta realitat, d’origen antropocèntric, s’apel·la a la responsabilitat social i a una consciència ambiental i al seu ús sostenible.

La societat no s'entén sense els oceans

La història, la cultura i la societat espanyola en general i la catalana en particular no s’entén sense els oceans. A l’estela de la celebració del cinquè centenari de la circumval·lació de Magallanes i Elcano i del llegat de la Copa Amèrica de Vela, la celebració del Decenni de l’Oceà de la Unesco també ha estar científica. No només per ser la primera ciutat europea a acollir centres de recerca de primer nivell amb què contribueixen que Espanya sigui el novè país del món a publicar investigacions i el quart de la Unió Europea en transferència de coneixement científic, per exemple en pesca i medi ambient.
Barcelona es va proposar obrir el mar a tothom en acollir la Conferència del Decenni de l’Oceà titulada “La ciència que necessitem per a l’oceà que volem”, que es va celebrar al mes d’abril al Centre de Convencions Internacional de Barcelona ( CCIB). Va ser la primera vegada que la comunitat científica global es va citar presencialment per marcar el moment de partida dels èxits i establir les prioritats conjuntes per al futur del Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030).

Creació d'una nova fundació

A l’esdeveniment, que va durar una setmana, es va crear una nova fundació per enfortir la gestió sostenible dels oceans i es van mostrar solucions innovadores i transformadores impulsades per la ciència. Amb una assistència de 1.500 actors de la comunitat oceànica i socis, la Conferència va servir com a fòrum global on es van reunir governs, líders, sectors marítims, universitats, ONGs, el sector privat i la societat civil, a més que es van fomentar i impulsar noves col·laboracions en el marc d’un diàleg ric entre ciència, política i societat.
Julian Barbière, cap de Política Marina i Coordinació Regional de la UNESCO i Coordinador Global del Decenni de l’Oceà, després de subratllar que “hem perdut el temps ignorant l’oceà com l’elefant a l’habitació malgrat la importància que té en l’emergència climàtica”, va assenyalar que “els desafiaments que enfronta l’oceà són immensos, per això la Conferència del Decenni de l’Oceà és un esdeveniment únic i una oportunitat necessària perquè tota la comunitat oceànica mundial reflexioni col·lectivament sobre els èxits aconseguits des del 2021 i aplani el camí per al futur del Decenni fins al 2030 i més enllà”.

700.000 espècies per descobrir

L’alt representant d’UNESCO recorda que el 70% de la superfície del planeta és aigua, on hi ha més de 700.000 espècies encara no descobertes als avencs dels 2.000 als 3.600 metres de profunditat. Per això, “si els països no dediquen prou esforç a investigar, perdem l’oportunitat del decenni per donar més rellevància al mar”, indissociable de l’emergència climàtica pel paper que juguen els oceans.
Per la seva banda, Jordi Valls, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, va afirmar que “la història de Barcelona sempre ha estat molt lligada a la seva identitat mediterrània, especialment a l’àmbit econòmic i comercial ”. Tot i això, va reconèixer que “la ciutat va passar molts anys d’esquena al mar, extrem que va començar a canviar amb els Jocs Olímpics de 1992, quan es va redefinir el front marítim i des d’aleshores, Barcelona s’ha obert, especialment a les platges, però ara és el moment de mirar cap al mar”.
Segons Valls, en l’actual situació d’emergència climàtica, “no podem passar per alt el paper immensament important de l’aigua i incorporar el mar com a element clau de la resiliència urbana és crucial”. En suma, els conceptes de mar, sostenibilitat i ciència “estan molt arrelats a Barcelona, perquè la ciutat creu fermament en la protecció i defensa del Mediterrani, un mar petit que requereix més preservació”, va concloure

Espanya, país compromès amb UNESCO

Maria del Carmen García Martínez, directora de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), va destacar el bon nivell de les infraestructures de recerca oceànica i la producció científica i la seva materialització en polítiques i gestió de l’oceà, incloses la pesca o les àrees marines protegides . Tot i això, va subratllar que “el coneixement, la gestió i la solució dels problemes associats als mars no poden ser resolts per una ciutat o un país per si sols i han d’abordar-se a través del multilateralisme i organitzacions internacionals com la UNESCO i la seva Comissió Oceanogràfica Intergovernamental”. Per això Espanya, que és un país “fermament compromès per ser el que té més reserves i càtedres Unesco, està en consonància amb la candidatura de Barcelona per acollir la Conferència del Decenni de l’Oceà”.
Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, manifesta la seva complaença en ser Barcelona i Catalunya durant una setmana la capital mundial de la ciència aplicada a la sostenibilitat de l’oceà. En la seva intervenció va subratllar que aquesta circumstància “proporciona una plataforma perfecta per mostrar el compromís de Catalunya amb temes clau com ara la investigació científica marina, la governança dels oceans, el desenvolupament de l’economia blava, l’enfortiment de la ciència aplicada a la ciutadania i la nostra tasca de divulgació internacional”.

El llegat de la Copa Amèrica de vela

Ignasi Armengol, director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN), va reafirmar que “2024 ha estat sens dubte l’any del mar, amb Barcelona i Catalunya com a capitals”. “El món ens ha observat -afegeix- i hem de situar el mar al centre de totes les nostres accions”. FBCN és una fundació pública que ha treballat per convertir Barcelona i Catalunya en referents mundials a l’àmbit nàutic, a través de l’esport i la sostenibilitat, amb l’impuls de l’economia blava, la innovació i la ciència, així com l’educació i la promoció de la cultura del mar. Copa Amèrica de Vela ha servit com a catalitzador d’iniciatives a l’àmbit nàutic i de llegat permanent en la mesura que es connecti amb projectes a diferents àmbits: divulgació de la cultura del mar. A més de la formació, FBCN ha treballat en la promoció dels esports nàutics, el suport als esportistes, la descarbonització de les embarcacions de lleure, la sostenibilitat i la denominada economia blava. Barcelona, el Ministeri de Cultura i Esport, la Diputació de Barcelona, Port de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació empresarial Barcelona Global.

Deu desafiaments del decenni de l'oceà

La Conferència del Decenni de l’Oceà del 2024 s’ha estructurat en quatre sessions temàtiques basades en els deu Desafiaments del Decenni de l’Oceà, combinant sessions plenàries i paral·leles per aprofundir en els resultats del procés ‘Visió 2030’ del Decenni de l’Oceà. Les sessions també van oferir un espai per ressaltar les iniciatives de ciències oceàniques i desenvolupar recomanacions per traçar un rumb per a la conservació dels oceans mitjançant l’intercanvi de coneixements.
La Conferència comptà amb la participació de 40 ponents de renom internacional de diversos àmbits que van des d’allò científic i polític fins a allò econòmic i social. La primera sessió temàtica, titulada Ciència i solucions per a un oceà net, saludable i resilient, es va centrar en la contaminació marina, els ecosistemes i el nexe oceà clima. L’economia oceànica sostenible, l’alimentació i les comunitats resilients era el tema central de la segona sessió, titulada “Ciència i solucions per a una economia oceànica sostenible i resilient”. La tercera sessió de la Conferència, Ciència i solucions per a un oceà segur i previst, dedicada a l’observació, la predicció i els sistemes d’alerta primerenca dels oceans; mentre que la darrera sessió es va relacionar amb el desenvolupament de capacitats, l’alfabetització sobre els oceans, el coneixement indígena i local i el patrimoni cultural sota el títol Un oceà inspirador i atractiu per a tothom.
nom

La regressió del litoral i la problemàtica dels microplàstics centren la 7a edició de l’acció Platges Met

A la jornada s’ha consolidat la sensibilització ciutadana sobre els valors i reptes en la gestió del litoral metropolità, amb censos de biodiversitat que serviran per estudiar els ecosistemes de les platges a escala europea
L’AMB ofereix durant l’any una àmplia oferta d’activitats dirigides a públic familiar, amb plantacions populars a les dunes, observació i recompte d’espècies de flora i fauna, i detecció de microplàstics

Al passat mes d’octubre es va celebrar la setena edició de l’Acció Platges Met als vuit municipis del litoral metropolità. Es tractava d’una jornada que barreja el binomi sensibilització i educació ambiental en aquests espais naturals de vital importància per al territori metropolità, amb el focus posat en la regressió de la costa i en els microplàstics.
Un dels principals objectius d’aquesta jornada popular va ser promoure les platges com a espais de natura i fer partícips els ciutadans com a agents actius en la gestió integral d’aquests espais públics. L’Acció Platges Met s’emmarcà en el 18è cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans, l’organitza i promou l’AMB en col·laboració amb els ajuntaments dels vuit municipis metropolitans del litoral.
Aquesta jornada lúdica, festiva i pedagògica tenia cinc objectius principals:
• Conscienciar la població sobre els reptes i els problemes del litoral que s’afronten cada dia en la seva gestió integral com ara la regressió, la pèrdua de biodiversitat o la presència de microplàstics.
• Concebre les dunes metropolitanes com a escuts protectors davant dels temporals i com a reservoris o magatzems de sorra que fan de “matalassos flexibles” d’aquest espai natural.
• Contribuir a l’augment del civisme en parcs, platges i rius metropolitans.
• Canviar la percepció social de les platges perquè es concebin com a espais naturals i ecosistemes amb funcions socioambientals importants per al territori.
• Descobrir la importància de la biodiversitat en aquests espais. Les activitats més rellevants var ser les següents: Plantacions populars de borrons i altres plantes autòctones als espais dunars de Castelldefels i Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’espècies vegetals que potencien la formació d’aquests ecosistemes naturals, ja que actuen de barrera davant dels temporals i l’erosió de la costa. Aquestes plantacions es complementaran amb recomptes d’espècies per al projecte europeu BioPlatgesMet, activitat que també es desenvoluparà a Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat i Montgat. També un “Mostreig plàstic 0. Els microplàstics de la platja”, a la Jugatecambiental de la platja del Somorrostro de Barcelona (Centre de la Platja). I plantació de plàncton a Badalona, a l’Escola del Mar de l’Ajuntament de Badalona (sense Jugatecambiental).
XARXES SOCIALS I SENSIBILITZACIÓ CIUTADANA
L’AMB va animar als participants a fer servir les xarxes socials amb les tiquetes#DefensemPlatgesAMB, #AccioPlatgesMet, #PlatgesMetropolitanes i #PlatgesAMB.
Un dels principals objectius de les activitats de la jornada va ser consolidar la difusió entre la ciutadania del projecte de ciència ciutadana BioPlatgesMet, que es troba en el seu segon any de desenvolupament públic i s’inclou en el projecte europeu GUARDEN, fet conjuntament per l’AMB, l’ICM-CSIC i l’Institut Metròpoli. Els ciutadans poden participar-hi i registrar les seves observacions a l’aplicació MINKA: una plataforma participativa en què la ciutadania col·labora amb els investigadors i aporta dades sobre la flora i la fauna de les platges metropolitanes. Aquesta informació es posa a l’abast de la comunitat científica per fer estudis sobre els ecosistemes litorals a escala europea.
Les activitats, que es van fer de manera simultània estaven destinades a públics de tota mena i de totes les edats, des de famílies fins a qualsevol persona interessada en temes ambientals. No calia inscriure’s prèviament a les activitats, tret de la que es va fer al municipi de Badalona. Les accions participatives estaven relacionades amb la competència que té l’AMB sobre la gestió integral de les platges i la conservació de la infraestructura verda i blava metropolitana. Els projectes educatius i de dinamització que s’hi porten a terme serveixen per traslladar a la ciutadania, de manera coordinada amb el personal tècnic, tots els aspectes en què és crucial la sensibilització. 
 

CANDIDATURA PER ACOLLIR UN CENTRE COL·LABORADOR DEL DECENNI DE L’OCEÀ DEDICAT A L’ECONOMIA BLAVA

Barcelona presenta la seva candidatura per acollir un centre col·laborador del Decenni de l’Oceà de la UNESCO, un Ocean Decade Collaborative Centre (DCC), que centri la seva activitat en el desenvolupament de l’economia blava. Així ho va anunciar l’alcalde Jaume Collboni durant l’acte d’obertura de la Conferència del Decenni de l’Oceà, que es va celebrar al mes d’abril de 2024 al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) i que va reunir a més de 1.500 persones de la comunitat oceànica per posar el focus en els reptes i les oportunitats relacionats amb la sostenibilitat dels oceans.
Abans de l’acte d’obertura, l’alcalde es va reunir amb la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay. Durant la trobada, en què també va participar l’ambaixador d’Espanya a la UNESCO, Miquel Iceta, van parlar de la candidatura de Barcelona per acollir el DCC en economia blava i d’alguns dels actuals reptes de la ciutat. El DCC que Barcelona es postula a acollir està impulsat per l’Ajuntament, que és el lead partner en col·laboració amb el Port de Barcelona com a key partner (soci clau), així com amb dos destacats science partners (socis científics) del màxim reconeixement i prestigi. D’una banda, l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, adscrit al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; que és l’únic centre de recerca marina de l’Estat reconegut amb l’acreditació d’excel·lència “Severo Ochoa”, distinció concedida a organitzacions de recerca líders en el seu àmbit de coneixement a nivell internacional. I de l’altra, BlueNetCat, la xarxa d’experts en economia blava més gran d’Europa. La Xarxa, que integra a més de 800 científics i científiques de les principals universitats i instituts de recerca catalans, és l’instrument d’innovació i transferència de l’Agenda Marítima de Catalunya de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya Collboni va comunicar la intenció de Barcelona de convertir-se en la primera ciutat que lidera un dels deu reptes fixats per les Nacions Unides en matèria de defensa dels ecosistemes marins, ja que els DCC que s’han anunciat fins ara estan liderats des d’entitats com universitats o centres de recerca.

Lideratge en economia oceànica sostenible

En concret, la capital catalana acolliria el primer DCC centrat en el repte número quatre del Decenni de l’Oceà, que és el que fa referència a desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa. És a dir, a avançar en el desenvolupament de l’economia blava en què Barcelona ja és un referent a la Mediterrània. Aquest sector ja representa avui el 4,3% del PIB i un 1,4% de l’ocupació de la ciutat. Amb aquest nou pas, Barcelona passaria a ser el referent de la UNESCO en economia blava, amb un centre d’àmbit mundial a la capital catalana.
“Barcelona presenta la seva candidatura per acollir el primer centre col·laborador del Decenni de l’Oceà en economia blava. Les ciutats hem de tenir veu pròpia i des de Barcelona ja estem treballant amb altres ciutats de la Mediterrània per promoure la restauració d’ecosistemes marins i protegir la biodiversitat que alberguen” va explicar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. “Les ciutats som una part essencial de la solució i aquesta solució passa per dos elements imprescindibles. Primer, per més i millor ciència. Segon, per més progrés sostenible, és a dir per més economia bava. En aquest sentit, la Conferència del Decenni de l’Oceà ha de suposar un canvi de rumb”, va afegir. L’alcalde va posar en valor que “Barcelona vol exercir de referent global en economia blava”. A Barcelona tenim un passat, un present i un futur lligat al mar”, va defensar.

Capital mundial de l’arquitectura i la cultura

La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, en la seva obertura institucional de l’acte va lloar el compromís permanent de Barcelona amb la protecció de l’oceà i la seva cooperació amb la UNESCO i va recordar que la ciutat ha estat designada capital mundial de l’Arquitectura 2026 i que, l’any 2025, acollirà la conferència global de cultura de la UNESCO, Mondiacult: “Barcelona és per a la UNESCO més que una ciutat. Estem molt contents que la conferència tingui lloc aquí, perquè tenim una especial cooperació en cultura i ciència i, especialment aquests dies, en ciència oceànica”. L’Assemblea General de les Nacions Unides va impulsar, el 2017, el Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030) o Decenni de l’Oceà, que té l’objectiu d’alinear investigacions, inversions i iniciatives per impulsar canvis globals per a la preservació i conservació dels oceans. Davant d’aquest repte mundial, s’impulsa, també, una xarxa de centres a escala global que s’especialitzen en àrees temàtiques (en algun dels deu reptes fixats) o geogràfiques (en alguna de les principals conques geogràfiques) i que durant tota la dècada treballaran a nivell local/regional a través d’actors rellevants de cada zona. Ho faran de manera col·laborativa amb l’objectiu de generar coneixement sobre les diferents àrees marítimes. Aquests centres es van començar a desplegar el 2021 i actualment se’n comptabilitzen 12. El DCC estaria a la ciutat durant un mínim de cinc anys.

Barcelona, la millor seu per crear el DCC sobre economia blava

Barcelona, una de les ciutats més innovadores d’Europa, compta amb diferents actius que la posicionen per poder donar a aquest DCC l’impuls i projecció que necessita des del Mediterrani. Dins l’Agenda BCN Green Deal, l’aposta estratègica de la ciutat del futur per combinar progrés i sostenibilitat, l’economia blava s’estableix com una de les principals palanques generadores d’ocupació i competitivitat. La ciutat, a més, va acollir alguns dels principals esdeveniments marítims internacionals, com la Copa Amèrica de Vela 2024 o el Tomorrow.BlueEconomy en el marc de Smart City Expo and World Congress.
Barcelona és la primera ciutat a escala estatal, la vuitena de la Unió Europea i la 20a a nivell mundial quant a producció científica, gràcies a un ecosistema de prestigi internacional format per més de 80 centres de recerca. I compta amb diversos mecanismes per potenciar la transferència de coneixement, com el BCN DeepTech Node, amb les cinc universitats de Barcelona, o el fons Deep Tech, per accelerar inversions en spin-offs del sector investigador.
Així mateix, el Port de Barcelona és el més diversificat d’Europa amb un clar compromís i lideratge quant a descarbonització del sector marítim-portuari, contribueix en un 2% al PIB de Catalunya i amb una aposta clara per la innovació. Dintre del territori portuari es concentren alguns dels hubs d’innovació més punters d’Europa, com són el BlueTechPort, el Pier 01 de TechBarcelona o la Norrsken Foundation.

Sobre la conferència del decenni de l’oceà

La Conferència del Decenni de l’Oceà 2024 va comptar amb la intervenció de més de 40 ponents internacionals, s’organitzà sota el títol “La ciència que necessitem per a l’oceà que volem” i es va erigir en el fòrum global per reunir governs, experts de diferents àmbits, sectors marítims, universitats, ONG, el sector privat i la societat civil. Es tractà d’un esdeveniment que va generar un gran interès internacional amb més de 5.000 peticions registrades per poder-hi assistir i que va reunir unes 1.500 persones de la comunitat oceànica. Durant tota una setmana, a més, es van organitzar més de 120 actes paral·lels, molts dels quals obertes a la ciutadania, per posar el focus en la cura dels oceans.

Aquests són els 10 reptes a abordar des del pla d’execució del Decenni de l’Oceà:
Repte 1:
Comprendre i combatre la contaminació marina
Repte 2: Protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat
Repte 3: Alimentar de manera sostenible la població mundial
Repte 4: Desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa
Repte 5: Desbloquejar solucions al canvi climàtic basades en els oceans
Repte 6: Augmentar la resiliència de la comunitat davant els perills oceànics
Repte 7: Ampliar el sistema mundial d’observació de l’oceà
Repte 8: Crear una representació digital de l’oceà
Repte 9: Habilitats, coneixements i tecnologia per a tothom
Repte 10: Canviar la relació de la humanitat amb l’oceà.
Tornar al llistat Tornar al llistat
Next Llobregat

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

 

Configuració de cookies