Perquè seguim parlant de canvi climàtic quan en realitat ja és una emergència climàtica?

El canvi climàtic és el repte ambiental més rellevant a què ha de fer front la humanitat al segle XXI i cap territori en pot restar al marge. L’ODS 13 ens commina a prendre mesures per combatre el canvi climàtic, centrades en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb el que es vagi establint al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. 

Aquest objectiu comporta integrar les accions contra el canvi climàtic en totes les polítiques públiques (de l’economia a la salut, passant per tots els àmbits de govern), implementar mesures d’adaptació́ als efectes del canvi climàtic, desenvolupar plans de prevenció́ i d’actuació́ davant fenòmens extrems, i educar intensament la ciutadania perquè̀ actuï̈ en conseqüència i aprengui a protegir-se de forma autònoma en situacions critiques. 

El paper dels governs locals en la gestió́ dels efectes del canvi climàtic és especialment important. Els esforços d’adaptació́ al canvi climàtic en l’àmbit local han d’incloure un conjunt de transformacions estructurals —més vegetació́, més eficiència en l’ús de l’aigua— i la previsió́ davant de situacions excepcionals com onades de calor, temporals, inundacions per avingudes de rius, sequeres o altres possibles desastres. 

Els governs locals han d’integrar l’adaptació́ a la planificació́ urbana i la mitigació́ del canvi climàtic per tal de reduir les emissions i augmentar la seva resiliència davant les commocions mediambientals. Per tant, cal enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació́ als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals; incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans municipals, així́ com millorar l’educació́, la conscienciació́ i la capacitat humana i institucional relacionada amb la mitigació́ del canvi climàtic, l’adaptació́ a aquest canvi, la reducció́ dels seus efectes i l’alerta primerenca. 

Per tant, cal adoptar mesures urgents per combatre l’emergència climàtica, enfortint la resiliència i la capacitat d’adaptació́ al canvi climàtic al territori; incorporar mesures en les polítiques, les estratègies i els plans locals; millorar l’educació i la sensibilització de la ciutadania en relació́ amb la mitigació́ i adaptació́ al canvi climàtic són les principals.

Ignasi Llorente un home compromès amb la ciència

“La ciència és un compromís incorruptible amb la dubte. És més una qüestió d'actitud que no pas d'aptituds”, és la idea principal que defensa Ignasi Llorente (51) en un discurs que va oferir per a TEDxReus. Aquesta és una de les reflexions d'Ignasi Llorente que té més a veure amb el paper iniciàtic de la ciència. Ignasi Llorente incita les persones a preocupar-se pel futur del planeta i començar a practicar l'art de la curiositat tecnològica.  

Durant els seus anys a la carrera de medicina a la Universitat Rovira i Virgili, l'enfocament de Llorente sobre la ciència i el món es va endurir i va créixer un sentiment d'intentar fer un canvi positiu per a la societat. Això explicaria la connexió següent amb la política catalana. Llorente va començar com a militant d'Esquerra Republicana de Catalunya fins a l'any 2018, amb aquest mateix partit aclariria el seu camí polític com a regidor electe del districte d'Eixample fins a arribar a ser l'alcalde electe en una agrupació independent d'electors de Torrelles de Llobregat l'any 2019. 

Va ser en aquests anys d'alcalde i de gran aprenentatge en què va poder fer molts canvis mediambientals de la mà dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, en concret el número 13. La seva trajectòria científica i el seu coneixement polític van forjar un home amb l'actitud necessària que la ciència requereix.

L’exemple de la recollida de residus

"En el cas de la recollida i recuperació de residus, mentre que alguns municipis superen el 70%, altres no arriben ni al 20", com és el cas de la comarca del Baix Llobregat que en matèria de reciclatge d'escombraries sembla haver-se oblidat per els municipis centrals, a més de no haver-se implementat noves infraestructures hídriques o connexions de transport públic útils. Tot i això, sí que s'han creat carrils de bicicletes per fomentar-ne l'ús d'aquest vehicle de transport no contaminant i així disminuir el diòxid de carboni emès pels automòbils. Una manera positiva d?actuar per complir la meta el 2030.
 
Una altra forma positiva destacable va ser durant la de pandèmia, quan la comarca va tenir la iniciativa dimplantar el Pla de Sostenibilitat de lAMB que va permetre a molts municipis del Baix Llobregat la instal· lació de cobertes fotovoltaiques que afavoreix la generació denergia i, per tant , la sostenibilitat a llarg termini. 

Burocràcia que ralenteix ajudes

D'altra banda, Llorente recalca que la relació amb altres institucions per combatre el canvi climàtic sovint crea burocràcia i alenteix l'arribada d'ajudes efectives als municipis damnificats o en estat d'urgència. Tot i això, assenyala que s'ha estat treballant els últims anys en un projecte en col·laboració amb empreses per implementar mesures d'estalvi energètic. Un dels casos és el projecte innovador en col·laboració amb TERSA, una comercialitzadora elèctrica de gran potencial per ajudar a reduir costos energètics i impulsar un model energètic més sostenible i autònom.

Després del seu recorregut com a polític de la comarca, Llorente conclou que “davant la inacció de la població i el govern cal actuar i mitigar els efectes adversos i ràpids del canvi climàtic”. Recomana els refugis climàtics com a mesura per combatre els incendis forestals i les fortes pluges, com va passar amb la DANA a València. Aquests successos només posen en evidència els seriosos riscos que la població enfrontaria davant de la crisi climàtica. 

Per això, Ignasi Llorente convida a la ciutadania a participar en les decisions i solucions que s'implementin, ja que seria contraproduent “només actuar” en el cas de les empreses i institucions per fer valer les seves opinions davant dels polítics.  Perquè la realitat és que tant institucions, empreses i particulars han d'estar en debat constant per una transformació verda i ser actors polítics a través de consensos basats en l'evidència científica per alentir l'impacte del canvi climàtic.

Acció coordinada contra plans urbanístics amb risc d’inundació

Ecologistes en acció ha iniciat una acció coordinada que posa 20 plans urbanístics amb risc d’inundabilitat sota la lupa a tota Catalunya, dels que al menys 6 són al Baix Llobregat i l’Hospitalet i continuarà requerint-ne la moratòria urgent. A finals de 2024, un total de 14 col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes, entre les que participen al menys 7 de la comarca, han anunciat la presentació de requeriments de moratòria per a 20 plans urbanístics, i han explicat que són més els que estan preparant també els seus escrits.

Les peticions van adreçades a persones amb responsabilitats en la matèria, com són: la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la senyora Sílvia Paneque i Sureda; el Director de l'Agència Catalana de l'Aigua, el senyor Josep Lluís Armenter Ferrando; els alcaldes i alcaldesses dels municipis corresponents; altres responsables amb competències sobre cadascun dels plans urbanístics assenyalats, com l’AMB o el Consorci del Besòs.

Amb desconfiança de tenir una resposta -i més de tenir-ne una de positiva- per part de l'administració, els col·lectius asseguren que si s'arriba a produir algun dany a persones per motiu d’inundació en els indrets on es desenvolupin els plans assenyalats, exigiran responsabilitats personals en l'àmbit administratiu, civil o penal.

Mesures insuficients i eines de càlcul de risc obsoletes

Segons els col·lectius, la classe política s’està lamentant “hipòcritament” de les morts de la darrera DANA a València, mentre continuen tramitant i executant plans urbanístics en zones amb risc d’inundació, i prometen millores de seguretat de plans ja aprovats com a sense risc. D'una banda, es pregunten que si ja eren perfectes, per què ara calen mesures addicionals? De l'altra, remarquen que no es poden permetre nous plans urbanístics que posin més persones i activitats en risc.

Els col·lectius denuncien que inclús els mateixos plans urbanístics reconeixen l'existència dels riscos d’inundació, dels quals l’ACA n’acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit. També destaquen que es permeten planejaments a municipis que incrementen la perillositat per aiguats en altres poblacions més avall del mateix curs fluvial, i que no es tenen en compte les evidències científiques més recents i la realitat climàtica actual. 

Les eines de càlcul del risc d'inundació que utilitzen les dministracions afirmen els ecologistes que s’han quedat obsoletes i les dades que ofereixen “no estan actualitzades, ni coincideixen amb la realitat, denuncien, i en posen dos exemples per il·lustrar-ho”: la zona aeroportuària del Prat de Llobregat, que no consta com a zona amb risc d’inundació, però tothom va veure abnegada per l’aigua als darrers mesos; o la zona on estava situat el càmping de Biescas -on el 1996 varen morir 87 persones per una inundació-, que continua sortint als mapes oficials com a zona sense risc d'inundació.

Els col·lectius han recordat que els informes del Grup intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que l'impacte del canvi climàtic en les inundacions es multiplicarà per cinc durant aquest segle, amb especial incidència en l'àrea mediterrània. I que l’Agència Catalana de l'Aigua ho recull en el seu informe “La gestió del risc d'inundació a Catalunya-2023”. 

Revisió de la normativa

Les entitats han assenyalat les competències de la Generalitat i els Ajuntaments en matèria d'ordenació del territori i l'urbanisme, així com les lleis de Canvi Climàtic i de Protecció Civil de Catalunya, per recordar el deure dels poders públics d'avaluar contínuament i periòdicament l'impacte ambiental de qualsevol política pública vigent o prospectiva, així com d’orientar-se a la reducció del risc.

Han recordat la declaració al Parlament de l’estat d’Emergència Climàtica el 2019 -segons la qual el govern té l’obligació de detectar normes que dificultin combatre els efectes del canvi climàtic-, i les directives europees d’Inundacions i marc de l'Aigua, per demanar als representants polítics que apliquin la llei i s’evitin els potencials danys irreparables: que es revisin i s’actualitzin conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d’inundació.

A data d'avui, 14 col·lectius han presentat requeriments a un total de 20 plans urbanístics. Next Llobregat només destaca els que afecten a la comarca del Baix i l’Hospitalet: El PDU Biopol Gran Via, de l'Hospitalet de Llobregat; l’ARE Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat; el Pla de Ponent, de Gavà; el Pla d'urbanització de la Bonaigua, de Sant Just Desvern; l’ARE Sud, el Prat de Llobregat i l’Eixample Nord, també al Prat de Llobregat. A aquests plans s’hi ha de sumar el que va presentar Ecologistes en Acció per a tots els plans projectats a Catalunya.

Almenys un 15% del territori català en risc d’inundació

Els col·lectius recorden que almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació i que, segons informes pericials d’aquest any amb dades del 2022, a Catalunya viuen actualment un total de 325.445 persones en zones amb risc d'inundació (un 6,6% del total de la població). A més, al nostre país tenim el nombre més alt d’indústries perilloses i d’equipaments en zones amb risc d'inundació, en comparació amb la resta de la península Ibèrica: 28 indústries amb perill radioactiu; 53 indústries SEVESO (amb alt risc industrial); 46 hospitals; 48 geriàtrics i 71 càmpings.

Col·lectius que ja han sol·licitat que es decretin moratòries urbanístiques immediates de la tramitació i execució dels Plans urbanístics a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet: No Més Blocs, de l’Hospitalet de Llobregat; Plataforma Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat; Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, de Sant Just Desvern; Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya, de Sant Just Desvern; Aturem el Pla de Ponent, de Gavà i Castelldefels; Ni un Pam de Terra, del Prat de Llobregat; Ecologistes en Acció de Catalunya.

Què podem fer com a ciutadans  per contribuir-hi a l’ODS 13? 

Compreu només allò que us sigui necessari. Entre el 20 % i el 50 % del que comprem acaba a la deixalleria. Utilitzeu el transport públic, les bicicletes urbanes i altres mitjans de transport ecològics. Feu un bon manteniment del vostre vehicle: així serà menys contaminant. Mentre no els utilitzeu, desconnecteu el televisor, l’ordinador i altres dispositius electrònics. Reduïu la generació de residus (compreu a granel, utilitzeu bosses de roba o cistells, etcètera). Milloreu l’aïllament dels habitatges. D’aquesta manera, evitareu el malbaratament d’energia i reduireu les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Participeu en programes de reforestació, de prevenció d’incendis i contra l’erosió.

Seguir construint al Delta del Llobregat ens aboca al desastre, com s'ha tornat a demostrar al País Valencià

Ecologistes en Acció va lamentar “profundament” les pèrdues de vides humanes i tot el patiment causat pel temporal de la DANA del 29 d’octubre de 2024, i es va solidaritzar amb les víctimes dels aiguats terribles al País Valencià al mateix temps que reclamaven la màxima celeritat per canalitzar ajudes i suport per a totes les víctimes. En paral·lel, l’entitat ecologista recorda que, “tot i que la ciència alerta des de fa dècades dels efectes catastròfics del canvi climàtic, i les múltiples declaracions d’emergència climàtica”, els governants segueixen actuant com si no hi hagués realment cap emergència i es poguessin seguir fent les coses com sempre.

L’experiència del temporal Glòria, el gener de 2020, semblava que podia haver fet canviar de parer d'alguns representants polítics, però queda clar que no va ser així. Aquell temporal, que va recollir prop de 200 litres per metre quadrat a la costa central, va deixar un panorama de zones agrícoles inundades (les més baixes) i una platja pràcticament desapareguda a tot el delta del Llobregat, tal com es mostra a les figures annexes i a l’estudi on van ser publicades. 
Al visor cartogràfic de l’ACA es poden consultar els mapes d’inundabilitat de tot el país. La capa de zones inundables cada 500 anys mostra el territori vulnerable en episodis extrems amb la informació disponible en el moment de la seva elaboració:

L’aeroport està elevat artificialment 

L’aeroport, elevat artificialment sobre el nivell natural del delta, queda provisionalment resguardat de les zones que s’inundarien en un episodi així. Tot i així, cal tenir en compte fenòmens que s’estan accelerant com ara la pujada del nivell del mar que, en cas de depressions profundes com el Glòria o la DANA del País Valencià, fan que el mar pugi significativament (fins a 1 metre) de forma temporal. També cal tenir en compte el fenomen de subsidència: l’enfonsament gradual del delta a causa de la compactació de les capes de sediments que el formen i a causa de no rebre cap nova aportació del riu.

Però les dades sobre risc d’inundació han quedat desfasades. El nombre d’episodis extrems que viu la Mediterrània s'està incrementant conforme avança el canvi climàtic i el mar acumula més i més escalfor, amb el potencial de generar tempestes subtropicals de gran potència, com vam veure amb el Glòria, amb els aiguats d’Alcanar o ara al País Valencià. I això obliga a repensar el planejament del territori i les activitats econòmiques.

Gravíssim error seguir planificant obres

L'organització ecologista considera un gravíssim error seguir planificant obres de creixement urbà en un territori que ja està en un 60% cobert de ciment, i que està al nivell del mar. Significa, argumenten, seguir exposant cada cop més persones i més activitats econòmiques a un esdeveniment catastròfic atesa la gran vulnerabilitat del delta del Llobregat. El PDU metropolità planteja desenes de milers de nous habitatges en zones que són directament inundables. També afegeixen que ampliar un aeroport (entre els 10 més grans d’Europa) “és apostar pel mitjà de transport més contaminant que existeix, en tnCO2/km/passatger, accelerant encara més la crisi climàtica”.

I recorden que l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans com a conseqüència del temporal Glòria va concloure que: "El model de creixement i de planificació territorial ha incrementat el nostre grau d'exposició als episodis extrems i, per tant, la nostra vulnerabilitat. El temporal Gloria és un exemple del tipus de situacions que, d'acord amb les projeccions climàtiques, podrien augmentar en intensitat. Cal repensar què entenem per creixement i què entenem per planificació."

El cost de la inacció és molt més alt que actuar

El col·lectiu ecologista recorda que els informes científics dels màxims organismes mundials fa anys que insisteixen que el cost de la inacció és molt més alt que el cost d’actuar per mitigar el canvi climàtic i reorientar l’economia per a adaptar-se als límits planetaris (Informe Conveni Diversitat Biològica, 2010, pàgina 30). Efectivament, res no pot compensar les desenes de víctimes mortals d’aquest aiguat, i els costos econòmics seran milionaris. Com més es trigui a actuar, molt pitjor. 

Per tot plegat, Ecologistes en Acció reclama:

1.    Una moratòria immediata a tots els projectes urbanístics programats o en curs al delta del Llobregat i a la vall baixa del riu, incloent Llevant-Mar i el Pla de Ponent de Gavà, l’eixample nord i sud del Prat, Ribera-Salines a Cornellà i en general tots els projectes inclosos al mapa de SOS Baix Llobregat i L'Hospitalet.

2.    Una aturada en la tramitació del Pla Director Urbanístic Metropolità i la seva reorientació per desqualificar urbanísticament qualsevol construcció en aquestes mateixes àrees i maximitzar la funcionalitat dels cursos fluvials i la gestió integral de l’aigua al delta del Llobregat.

3.    Una reavaluació per part de l’ACA dels mapes d'inundabilitat a la vista del nou panorama climàtic. Les previsions a T500 (inundacions màximes cada 500 anys) s’han quedat obsoletes.

4.    Un estudi exhaustiu per part del Departament de Territori, de les construccions i infraestructures vulnerables front als fenòmens extrems del canvi climàtic i un programa de deconstrucció, adaptació o protecció allà on sigui necessari. 

Finalment, l’organització ecologista conclou que “necessitem actuacions i polítiques valentes que posin per davant la vida i que minimitzin tot el possible tant les causes que originen l’augment de la freqüència i intensitat d’aquests episodis climàtics, com les seves conseqüències. Estem a temps d'actuar per a que la situació no sigui encara molt més greu, però hem d'actuar ja”.

Increment extraordinari dels litigis climàtics

Els litigis climàtics han experimentat un increment extraordinari a tot el planeta. Consisteixen en plets estratègics que exigeixen transformacions estructurals als estats ia les empreses amb vista, principalment, a aconseguir una reducció dels gasos d'efecte hivernacle, una adaptació més gran a l'escalfament global i el respecte als drets humans. Es tracta d'un fenomen de globalització jurídica que impacta de ple a l'autonomia processal de cada país a causa de la incidència que tenen les sentències de tribunals internacionals i d'altres estats.

Edicions de la Universitat de Barcelona publica el llibre “Litigació climàtica. El paper de la ciutadania i els jutges”, amb edició d'Alexandre Peñalver i Cabré, que explica el creixement d'aquest instrument jurídic i en demostra la utilitat per fer front a la crisi climàtica.

Publicat simultàniament en paper i en versió digital d'accés obert al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, el llibre examina les característiques més rellevants de la litigació climàtica, així com la situació actual a diferents països de la Unió Europea, Amèrica Llatina i Àsia, i descriu els casos més destacats amb el propòsit de donar a conèixer aquesta modalitat d’accés a la justícia per lluitar contra el canvi climàtic. Alhora, aquesta obra coral escrita per una vintena d'especialistes de diferents disciplines i procedències planteja noves perspectives en la relació entre els poders legislatiu, executiu i judicial.

Alexandre Peñalver i Cabré és professor de dret administratiu i coordinador de la Clínica Jurídica Ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Forma part de l'Observatori de Polítiques Ambientals, a l'àrea d'accés a la justícia, i és membre de l'associació Fons de Defensa Ambiental, de l'Acadèmia de Dret Ambiental de l'International Union for Conservation of Nature (IUCN) i de la xarxa internacional de juristes ambientals Environmental Law Alliance Worldwide (ELAW).

Accions empresarials d’eliminació d’escombraries al Delta del Llobregat

Moltes són les empreses que fan accions pel clima entre els seus treballadors. Una de les darreres ha estat  la jornada organitzada per CreaEnergia, en col·laboració amb Ecoembes, SEO/BirdLife i el projecte “Libera”, al Delta del Llobregat amb la recollida de 57 quilos d'escombraries.

La iniciativa, que va servir per celebrar el primer any de vida de CreaEnergia, cerca contribuir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en concret amb el d’Acció pel clima (13) i Vida en ecosistemes terrestres (ODS 15). L’acció es va ha dur a terme amb la col·laboració de Pau Capell, campió del món en ultratrail i influencer defensor de la sostenibilitat.

Des de primeres hores del matí, mig centenar de voluntaris es van unir a la recollida de residus, recorrent diversos trams del Delta del Llobregat equipats amb guants, borses i altres materials. Entre les deixalles retirades es van trobar tovalloletes, plàstics, burilles, llaunes i altres objectes que posen en perill la biodiversitat de la zona.

Units contra les “escombraries”

El projecte “Libera: Units contra les escombraries” no només té com a objectiu retirar residus dels espais naturals, sinó també educar i sensibilitzar la població sobre l'impacte dels mateixos en el nostre entorn. 

Emili Rousaud, Conseller Delegat de CreaEnergia, va declarar: “Participar en aquestes iniciatives és essencial per conscienciar sobre la cura del nostre planeta. No es tracta només de netejar, sinó de generar un canvi que redueixi la creació de residus a l'origen”.

Pau Capell, figura destacada a l'esdeveniment, va afirmar: “El respecte per la natura és essencial en la meva vida com a esportista. Protegir els nostres espais naturals ha de ser una prioritat compartida. Iniciatives com aquesta ens mostren que, amb petits gestos, podem assolir grans canvis”.