UNA CRIDA A CORREGIR EL RECICLATGE MUNICIPAL A ENFORTIR LA CULTURA DE CONSUM LOCAL AL BAIX LLOBREGAT

l sistema productiu i de consum actualment actua sota uns criteris d’economia lineal, generant una gran quantitat de productes programats per a esdevenir inutilitzables a posteriori, i provocant un alliberament de residus que acaben esdevenint nocius pel medi ambient i la salut humana. Assolir una producció i consum sostenibles és un objectiu que recau en l’acció conjunta del trinomi societat, govern i empresa, realitzant canvis a nivell social, legal i administratiu que promoguin l’economia circular i s’oposin a la dinàmica actual del consum ràpid i l’escassetat de conscienciació.
L’ODS 12: Consum i Producció Sostenibles busca la reducció de l’impacte que tenen la producció i el consum sobre el planeta, i, concretament al Baix Llobregat, algunes de les claus més importants per a acomplir l’objectiu europeu seran el desenvolupament d’un sistema agroalimentari sostenible i l’enfortiment del comerç de proximitat, afavorir la sostenibilitat en les empreses i en la pràctica turística, disminuir el malbaratament d’aliments i fomentar les bones pràctiques de reciclatge, envers les quals alguns municipis es troben molt endarrerits.

En aquesta línia de proximitat, algunes de les mesures que demanda l’ODS 12 es troben al Pla d’Actuació de Mandat 2024-2027 de la Diputació de Barcelona, que confirma les prioritats en aquest àmbit – campanyes de reciclatge, instruments de vigilància i promoció per a la sostenibilitat turística i empresarial, reducció del malbaratament – i estableix més fites amb perspectiva 2030, com l’aplicació del Marc decennal de programes sobre modalitats de consum i producció sostenibles al territori i assolir la gestió sostenible i eficient dels recursos naturals en aquesta demarcació. Tanmateix, assegurar que la població tingui la informació i la consciència referents a un estil de vida saludable és un altre dels objectius marcats en què s’haurà d’enfocar el territori.

L'agricultura ecològica en ascens

La producció ecològica al territori, un dels indicadors d’una economia sota els criteris de la producció sostenible, planteja una posició favorable per a la comarca en el marc de l’ODS 12. L’any 2023 ha hagut un augment de la superfície de producció agrària ecològica del 4% i un increment dels operadors ecològics del 6% a Catalunya. Al Baix Llobregat, un total de 930 hectàrees estan destinades a l’agricultura ecològica el 2023 i hi ha 148 operadors inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), dels quals 53 són productors, 59 són empreses dedicades a l’elaboració i 36 són comercialitzadors.
Així ho apunta Ángeles Parra, presidenta de l’Associació Vida Sana, directora de la fira de productes ecològics BioCultura – la més gran a nivell nacional – i del projecte MamaTerra. “En general, són petites parcel·les dedicades a l’horta, als fruiters i la vinya. I hi ha una única ramaderia de cabres a El Prat de Llobregat”, destaca l’experta. Segons el balanç anual realitzat pel CCPAE, el 22,5% de la superfície agrària útil a Catalunya és ecològica – amb un creixement del 152,29% en la darrera dècada –, el que suposa que el territori està molt a prop d’assolir el 25% marcat per la Unió Europea per a l’any 2030, en consonància amb el document De la granja a taula que es va aprovar el 2021 pel Govern de Catalunya dins del Pacte Verd Europeu.
Catalunya també ha experimentat un augment de la ramaderia ecològica i l’agroindústria en un 3,5% amb respecte a l’any 2022, dades que reafirmen aquesta tendència positiva en el marc de l’Agenda 2030, tot i que a l’entorn de la província de Barcelona, on s’inclou el Baix Llobregat, l’impacte més positiu es veu reflectit en l’increment de la superfície ecològica i dels operadors, essent la demarcació que més destaca en ambdós sentits. Parra assenyala – en relació a les dades – que al Baix Llobregat, “en la producció ecològica veiem traduït el caràcter econòmic de la comarca amb una dedicació més gran a l’elaboració i la comercialització”.

El repte d'un model agroalimentari just

En aquest sentit, el desenvolupament exitós d’un model agroalimentari ecològic al territori pot suscitar dubtes per la seva dificultat al competir amb el mercat convencional, que actualment predomina en detriment dels sistemes de producció més sostenibles i que a la vegada s’enfronta a desafiaments com l’aplicació inefectiva de la Llei de Cadena Alimentària, que beneficia a les distribuïdores i perjudica als productors locals. A la vegada, enfrontar-se al repte de procurar que l’alimentació ecològica i sostenible estigui a l’abast de tothom i que tant consumidors com productors siguin adequadament recompensats és un dels grans interrogants de cara a enfortir aquest model i assolir els criteris que demanda l’ODS 12. En aquesta línia, Parra – qui també és vocal de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona – posa sobre la taula que “és difícil que la producció ecològica pugui competir repetint el model de cadena alimentària del sector convencional. I en realitat aquesta idea no va estar mai a l’origen del consum ecològic”.

Així, recorda que a l’hora d’implantar un sistema agroalimentari sostenible “l’alternativa no ha de ser només en la qualitat dels productes, sinó en les relacions entre les persones productores i consumidores. Per això es busquen vies alternatives, com ara les cooperatives de consumidors o la compra directa al productor”. Perquè, de fet, trencar amb el model convencional de mercat i assolir una economia més sostenible al territori també exigeix la modificació d’unes relacions productor-consumidor amb les suficients garanties de sostenibilitat social i jurídica. “La moda de comprar cistelles de verdura que et portaven a casa va néixer amb la producció ecològica”, assenyala Parra, i conclou que, per tal que aquest model agroalimentari es desenvolupi adequadament, “cal continuar explorant altres vies perquè els productes ecològics arribin a bon preu al consumidor, alhora que permeten viure amb dignitat els productors”.

Impuls de la producció agrària empresarial

En el marc de la producció agroalimentària com a element característic de la comarca i essencial en l’acompliment de l’ODS 12, la Diputació de Barcelona ha desplegat el manual digital “Territori artesà: Guia pràctica per impulsar obradors i petits escorxadors compartits d’iniciativa local”, cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins del programa BCN Smart Rural i amb l’objectiu d’apostar per aquests equipaments col·lectius en pro d’un model alimentari més sostenible i de proximitat.
Amb aquesta publicació, que ofereix tant estudis de viabilitat inicials com models de gestió i que incorpora recursos pràctics que facilitin la posada en marxa dels equipaments, l’administració metropolitana pretén recuperar l’ús d’obradors i escorxadors compartits – ara escassos degut a la industrialització del model agroalimentari –, tot recordant el seu paper com a espais de dinamització econòmica local i cultural als municipis.

La Diputació assenyala en aquest sentit que un obrador compartit disminuiria la inversió inicial i minimitzaria els riscos per als emprenedors que s’inicien en aquest àmbit, a banda del fet que l’estalvi de costos influeix en el preu final dels productes, facilitant que els nous artesans puguin oferir aliments de la més alta qualitat a un preu més assequible. Dirigit als municipis i als pagesos, ramaders, elaboradors, entitats i col·lectius interessats, el manual representa un pas més enllà en l’aposta per la transformació agroalimentària artesanal i l’enfortiment de l’economia local al territori.

Cultura 'Bio'

El territori del Baix Llobregat pot presumir de situar-se en una bona posició envers la cultura ecològica. Segons l’Informe Anual 2024. Consumo y Producción Ecológicos d’Ecovalia, el mercat ecològic espanyol ha tingut un creixement del 6,2% respecte de l’any 2023, essent Catalunya una de les comunitats que més destaquen en aquest àmbit. També, segons un informe del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el 41% dels productes elaborats al territori es comercialitzen en la mateixa demarcació, el 26% es distribueix a la resta d’Espanya i el percentatge restant s’exporta a la Unió Europea i a tercers països, el que prova que el consum ‘bio’ s’expandeix favorablement.

L’experta en consum ecològic Ángeles Parra expressa el desig perquè aquesta tendència in crescendo continuï de cara a l’any 2030, tot i que argumenta que “encara estem molt lluny del consum d’altres països europeus, alguns tan propers i semblants a Catalunya com França. Així que hi ha molt de recorregut”. I adverteix: “Però també molta feina a fer, perquè quan allò ecològic no estava de moda, tot estava més clar. Ara que la sostenibilitat ven, hi ha molta confusió i és més fàcil comprar un producte creient que és ecològic quan en realitat no ho és”. Envers la falta d’informació i els dubtes que poden sorgir a l’hora d’apostar pel mercat ecològic, Parra recorda que “els productes ecològics acostumen a ser més cars (no sempre és així) perquè inclouen al seu cost valors ambientals i socials que no té en compte la producció convencional”, tot i que subratlla un aspecte que de vegades passa desapercebut: que “el preu dels productes ecològics és més real i la inflació dels productes ecològics té pics significativament menors que els convencionals. A més, si comprem productes locals i mitjançant cooperatives de consumidors o directament a productors, el preu està menys influenciat per les fluctuacions del mercat mundial”.

Un projecte que potencia el comerç de proximitat

Al Baix Llobregat, contribuir a l’ODS 12 passa per fomentar el comerç de proximitat, que esdevé una pràctica més sostenible a l’escurçar la distància de desplaçament, reduir l’ús de plàstics i embolcalls i generar riquesa local als municipis. La campanya de la Diputació de Barcelona en el marc del Dia Mundial del Consumidor del 2024, sota el lema ‘El consum responsable és a prop teu’, ja recordava l’impacte positiu d’aquesta pràctica als municipis i ciutats del territori, on el fenomen de la compra online i a les grans superfícies continua en auge, però també on el comerç de proximitat presenta una gran facilitat i baixa conflictivitat: només el 6% de les reclamacions presentades als serveis públics de consum de la demarcació provenen del comerç de proximitat. La Diputació de Barcelona també aposta pel comerç local mitjançant el projecte ‘Apropant el mercat: competitiu, digital i sostenible’, que ja s’ha desplegat en alguns municipis del Baix Llobregat i que continuarà desenvolupant-se per a modernitzar i millorar la competitivitat dels mercats municipals i fer d’aquests espais un servei públic sota els valors de la sostenibilitat i l’economia local. Perquè en el marc de l’ODS 12, les administracions són qui marquen el camí a seguir a través de les polítiques fiscals i d’impuls a la conscienciació sobre el desenvolupament sostenible.

El programa, que compta amb un finançament de 2 milions d’euros dels fons Next Generation EU Zones Urbans i 500.000 euros de la Diputació de Barcelona, ofereix als mercats municipals millores en infraestructura i organització, com la instal·lació d’armaris multi-temperatura per a la recollida de comandes. L’objectiu d’aquesta millora en concret és captar clients que, per horari laboral o altres motius, no poden comprar durant l’horari del mercat, facilitant així que puguin fer la comanda per telèfon o via web i, mitjançant un codi QR, obrin la guixeta on el paradista li haurà deixat la comanda preparada. A aquest projecte, destinat a 23 mercats, s’hi han adherit els municipis de Gavà, Sant Joan Despí i Sant Andreu de la Barca. Una altra mesura que facilitarà el lliurament de comandes són uns tricicles elèctrics per a fer enviaments a domicili distribuïts en 11 mercats. Els municipis que hi ha aplicat són Gavà, Sant Andreu de la Barca i Viladecans. Paral·lelament, el Mercat del Centre de Gavà, Olesa de Montserrat i el Mercat Plaça Europa de Viladecans han aplicat per a la creació de plataformes de venda en línia. En 9 mercats de la demarcació – d’entre els quals, Esplugues de Llobregat i Gavà – s’instal·laran també dobles portes per millorar l’aïllament tèrmic dins l’espai, i 8 mercats – El Prat de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Desvern i Viladecans – implementaran tecnologies de control d’aforament que permetran analitzar els patrons d’afluència de clientela, ambdues mesures per a millorar l’eficiència i qualitat d’aquests serveis locals.

Fomentar l'ofici local i reduïr l'ús de plàstic

Per tal de fer els mercats més sostenibles, l’administració provincial a través del projecte ‘Apropant el mercat: competitiu, digital i sostenible’ instal·larà sistemes de monitoratge de control de consums energètics en 10 mercats: a partir de la col·locació d’unes unitats terminals remotes instal·lades als quadres elèctrics, es tindrà en tot moment dades del consum de cada mercat que estaran vinculades al programa Smart Region de la Diputació de Barcelona. Els municipis d’Abrera, Olesa de Montserrat, Pallejà i Viladecans han aplicat a aquesta millora.
Un altre eix del programa és impulsar el relleu generacional en l’ofici de paradista, de manera que s’ha engegat una formació pilot per formar a persones a l’atur en l’àmbit del mercat municipal. Al Baix Llobregat, de moment, s’ha fet una prova pilot al mercat de Sant Boi de Llobregat, i 9 municipis més de la comarca s’han interessat en realitzar-la en un futur, contribuint així al foment del comerç de proximitat.
Totes aquestes actuacions, recorda la Diputació, aniran acompanyades d’accions de sensibilització per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús en tots els mercats municipals, mitjançant, per exemple, el repartiment de materials com carmanyoles reutilitzables o bosses de polièster reciclat. Les accions s’emmarquen en la campanya “Oh, i tant!” per promocionar el comerç de proximitat i el consum sostenible i responsable, objectiu també adherit a l’ODS 12.

El reciclatge municipal, suspès

Reduir la generació de residus és una de les fites més importants per a la comarca en el marc de l’ODS 12, però les dades de reciclatge municipal no són afavoridores. Gran part de les localitats del Baix Llobregat i la resta de municipis que pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no arriben, en la seva majoria, a la taxa europea de reciclatge, que l’any 2025 haurà de ser del 55% dels residus municipals i per al 2030, del 60%. En total, 26 localitats del total de 36 que constitueixen l’AMB presenten nivells inferiors l’any 2023, amb una proporció mitja de reciclatge del 40% al territori metropolità. La corporació metropolitana ha assenyalat que es manté una tendència d’estancament amb respecte a les dades recollides el 2021 i 2022, tot i que es pot aplaudir el fet que la producció de residus de la fracció del contenidor gris – la més cara de tractar – ha obtingut un mínim històric de 358,8kg produïts per habitant l’any 2023, amb una diferència percentual del 4% respecte l’any anterior. No obstant, no aproparse als nivells europeus implica que més de la meitat dels residus produïts a l’àrea metropolitana – que es tradueix a 1,4 milions de tones en una demarcació de 3,3 milions d’habitants – han de ser destinats al contenidor gris i gravats per la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) de l’AMB degut al tractament especial que reben.

Contra el consum irresponsable: voluntat política i educació

Arribar a calar en l’ideari del consum ràpid exigeix accions de sensibilització social i incentivació en l’àmbit de la innovació i la sostenibilitat empresarial, com a model reconegut i aplicat per les administracions. Però també és necessari plantejar un canvi de paradigma: entendre que el model actual no funciona, ja no només a nivell de responsabilitat ambiental, sinó també com a conductor d’una societat amb unes prioritats i anhels vitals molt marcats.
“Cal molta educació perquè les persones deixem de creure que consumir és l’únic que ens pot donar la felicitat”, apunta Ángeles Parra, presidenta de l’Associació Vida Sana i directora de la fira nacional de productes ecològics BioCultura. “En això, les xarxes socials i els famosos influencers estan fent molt de mal als nostres joves. I ja ho estem pagant amb l’augment exponencial dels problemes psicològics i les malalties mentals”, posa sobre la taula.
Acabar amb la cultura de l’usar i llençar, però, s’assolirà “només amb voluntat política”, perquè “mentre el més fàcil i barat sigui usar i llençar, poques persones faran l’esforç en canviar”, exposa Parra. Afegeix, com a exemple, que “prohibir l’obsolescència programada és una de les maneres. Si et pares a pensar, que una empresa fabriqui un producte sabent que tindrà una vida limitada per seguir venent, amb el problema de residus que tenim actualment, és una obscenitat”.
En aquest camí, aconseguir fidelitzar i constituir una comunitat de consumidors responsables és un repte que xoca directament amb un nivell de recursos que en molts casos és precari, i que impedeix, per tant, establir prioritats a l’hora d’adquirir comportaments responsables. Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assenyalen en referència a l’estudi Connecting with eco-conscious consumers que les circumstàncies econòmiques, condicionades per factors externs com l’alt preu de l’habitatge i la inflació a la cistella de la compra, poden provocar que un consumidor conscienciat deixi de banda les aspiracions ecològiques i acabi prioritzant l’adquisició de productes més barats i no sostenibles.
En aquest sentit, Parra subratlla que “el problema de l’habitatge és un problema molt gran al nostre país i és veritat que hi ha famílies que destinen una gran part dels seus ingressos a pagar-lo. Per això, no podem responsabilitzar les persones exclusivament en el canvi de model a una producció d’aliments ecològics”. De fet, al·ludeix directament a les administracions públiques a l’hora de marcar el camí a seguir, tot assenyalant accions com la compra pública verda, mitjançant la qual les autoritats públiques i semipúbliques adquireixen productes i serveis amb un impacte ambiental menor als convencionals.
“La compra verda, per exemple, hi juga un paper clau. La ciutadania hauria de trobar aliments ecològics als menjadors escolars, als hospitals o als menjadors socials”, apunta. “A més, els recursos que destina l’administració per alimentar les persones més necessitades s’haurien de destinar a aliments ecològics i de proximitat. L’impacte sobre la salut d’una mala alimentació hauria de ser motiu suficient per fer actuar les administracions, ja que a llarg termini suposarà un cost molt més gran en sanitat”

Municipis exemplars en reciclatge

Alguns municipis del Baix Llobregat sí poden presumir de tenir les millors taxes de reciclatge de l’àrea metropolitana, i és que Santa Coloma de Cervelló, Corbera i Torrelles de Llobregat formen part de les quatre primeres localitats amb un percentatge exemplar, totes tres amb una xifra per sobre del 70%, gràcies a la implementació de sistemes de recollida com els contenidors intel·ligents o el model ‘Porta a Porta’. A aquestes localitats les segueixen d’altres que se situen per sobre del 55%, que són Sant Just Desvern, El Papiol i Begues, mentre que municipis com Pallejà i La Palma de Cervelló estan al llindar entre el 50% i el mínim exigit per la Unió Europea. La resta de pobles i ciutats del Baix Llobregat queden suspesos, i, al final de la llista, destaca la baixa taxa de Sant Andreu de la Barca (30,7%) i Cervelló (28,7%). La ciutat més densa de la UE, l’Hospitalet de Llobregat, se situa amb tan sols un 28,5%, essent la pitjor localitat del Baix Llobregat i la segona de l’àrea de Barcelona en matèria de reciclatge de residus.

Necessitat de noves fòrmules

Des de l’AMB s’havia apuntat que la fórmula del contenidor obert podria haver quedat obsoleta de cara a millorar el sistema de reciclatge, donat que els municipis que presenten taxes més afavoridores són aquells que han canviat el seu sistema de recollida de residus. Alhora, i tot i que grans ciutats com l’Hospitalet de Llobregat podrien enfrontar un cost molt més elevat a l’implantar nous sistemes de recollida, la mirada metropolitana condueix a reflexionar sobre el benefici a llarg termini, sobretot en termes de reciclatge, que implicaria per a aquestes extensives localitats, on se sumen les bonificacions i assessorament tècnic que el propi AMB ofereix en aquest àmbit. De fet, precisament, l’AMB sosté que els municipis que millor reciclen són també els que tenen un import menor de tractament de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i també una mitjana més reduïda de l’import de la TMTR, mentre que algunes de les localitats amb pitjor taxa arriben a pagar al voltant del doble d’aquest import. Una dada que podria indicar avenços en aquest camí és que, en el període d’una dècada – de 2013 a 2023 – ha augmentat en un 10,6% la recollida selectiva als municipis que formen part del Cercle de comparació intermunicipal de gestió de residus i neteja viària, eina amb què la Diputació de Barcelona dona suport a 49 municipis de la demarcació – un 65% de la població total de la província i gran part dels municipis del Baix Llobregat – per a reduir els seus residus i millorar els nivells de recollida selectiva. D’aquesta manera, el percentatge de recollida selectiva agrupa al 43,6% dels municipis del Cercle, una dada que es presenta com afavoridora, tot i que es reconeix que encara no s’apropa al que demana la Unió Europea.

Lluny de les taxes europees

Per a Ángeles Parra, la viabilitat de dur a terme els objectius de reciclatge al territori és qüestionable. Es tracta d’uns objectius que, tot i reconèixer no ser experta en gestió de residus, qualifica de “molt utòpics”. I és que per a 2030 – a banda del ja suspès reciclatge municipal – la normativa de la Unió Europea exigeix que els països assoleixin específicament una taxa de reciclatge del 80% en paper i cartró, un 70% dels envasos, un 80% dels metalls ferrosos, un 75% del vidre, un 60% de l’alumini, un 55% del plàstic i un 30% de la fusta. També s’haurà d’aconseguir el que es denomina com una gestió ecològica dels residus de la producció i reduir-ne l’alliberament a l’atmosfera, l’aigua i el sòl.

“Ni tan sols sabem si les dades oficials que ens donen sobre el reciclatge són reals. Algunes entitats com Greenpeace han denunciat que les empreses encarregades de reciclar ens enganyen”, posa sobre la taula. “Així que ho veig molt difícil si no hi ha un canvi profund en els sistemes de recollida de residus i del seu reciclatge posterior”. De la mateixa manera, Parra planteja noves dificultats afegides envers el paradigma sostenible, com “els envasos alternatius al plàstic, amb nous materials difícils de reciclar i compostar amb la tecnologia actual, que encara han complicat més les coses”. I explica que, si es vol arribar a assolir els objectius europeus, només hi ha un camí: “L’única manera és deixar de generar residus: comprar a granel, reutilitzar, reparar, optar per envasos familiars, etcètera”. És a dir, que assegurar la sostenibilitat al territori implicarà un canvi radical en les dinàmiques de consum.

Una comarca turísticament sostenible

Una gestió adequada del sector turístic a la comarca és un factor clau en el camí d’acomplir l’ODS 12, i ja ho va demostrar la presidenta del Consell Comarcal i del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, Eva Martínez, al destacar que “un 8,5% del PIB de l’hostaleria generat a Catalunya el 2023 correspon al Baix Llobregat”, i que “el pes del sector turístic en el conjunt de l’estructura productiva és major al Baix que al conjunt de Catalunya”. Ho va fer durant la presentació del nou Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic del Baix Llobregat, document que delimita el model de desenvolupament turístic que haurà de seguir la comarca en el període 2024-2027 amb especial mirada cap a l’Agenda 2030, i que conté com a objectius fonamentals minimitzar l’impacte de l’activitat turística i reduir la seva petjada de carboni, hídrica i residual.

Tal i com detalla l’eix 2: Sostenibilitat i Accessibilitat del pla estratègic, les actuacions contemplades reflecteixen la voluntat del Baix Llobregat per desenvoluparse sota uns estàndards de consum i producció sostenibles, com el desplegament d’un programa de bones pràctiques d’economia circular i de suport a les empreses del sector turístic, o un catàleg de bones pràctiques per a l’organització d’esdeveniments sostenibles. Tanmateix, és una acció fonamental per la comarca seguir mantenint el Compromís BIOSPHERE, certificació que demostra que la pràctica turística, molt arrelada a aquest territori, va en camí d’adherir-se als criteris de sostenibilitat que demanda l’ODS 12 i la resta d’Objectius de Desenvolupament Sostenible. Ho avala el fet que 79 empreses i serveis turístics de la comarca han estat el 2024 reconegudes mitjançant la Certificació Biosphere Sustainable Certified, impulsada per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, que reconeix les bones pràctiques en gestió sostenible del sector turístic i que està enfocada a millorar el posicionament de l’empresa o servei en relació a aquest compromís. D’entre aquestes empreses i serveis, hi destaquen restaurants, comerços, allotjaments turístics i destinacions turístiques, però també hi formen part altres tipus de serveis de proximitat com agències de viatge, museus i empreses d’experiències, així com un parell de platges i espais naturals protegits. Les empreses i serveis que han obtingut el certificat – la majoria, renovant el seu compromís – formen també part del programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona Biosphere de la Diputació, l’Institut de Turisme Responsable (ITR) i la Cambra de Comerç de Barcelona, que promou el desenvolupament turístic de qualitat sota els mateixos criteris europeus.

EL 70% DE LES MESURES D'ECODISSENY APLICADES PER LES EMPRESES ESTAN DESTINADES A LA REDUCCIÓ

Assolir la circularitat plena dels envasos s’ha convertit en una prioritat per a Ecoembes, l’organització que fa més de 25 anys que treballa per l’economia circular a través del reciclatge d’envasos, i, cada vegada més, de les empreses que en formen part organització. Així, impulsades per estratègies que posen la sostenibilitat al centre, uns consumidors amb hàbits més conscients i una legislació ambiciosa, 472 empreses catalanes que formen part de l’organització han apostat per l’ecodisseny com a eina per fer els seus envasos més sostenibles.

El compromís d’aquestes empreses queda reflectit a l’últim Pla Empresarial de Prevenció i Ecodisseny (2021-2023) d’Ecoembes, període en què s’han aplicat 2.676 mesures d’ecodisseny, 543 mesures més que les implementades al pla de 2018- 2020. Dentre totes elles, les destinades a la primera R, la de reducció, han estat majoritàries: 1.873 mesures, un 70% del total. Aquestes mesures d’ecodisseny han estat enfocades al redisseny dels envasos, per exemple, usant envasos amb més capacitat d’emmagatzematge; a la disminució del seu impacte ambiental, eliminant tintes o vernissos o usant materials procedents de fonts renovables; i el menor ús o eliminació de material necessari en la fabricació.

Envasos més fàcilment reciclables

En el període 2021-2023 també ha crescut de forma considerable l’aposta de les empreses catalanes per fer envasos més fàcilment reciclables, que incorporen material prèviament reciclat o que indiquin on s’han de dipositar una vegada consumits, suposant un total de 724 mesures, un 44,8% més pel que fa al pla anterior (500 mesures). Per contra, les mesures d’ecodisseny que busquen la reutilització continuen sent minoritàries: 79 del total, aconseguint una quota del 3%, una dada que reflecteix la importància de continuar avançant cap a un model més circular, on la reutilització hi juga un paper més destacat. Al propòsit de les empreses per aconseguir envasos més sostenibles se suma que les obligacions normatives apunten que hagin de posar el focus encara més a la seva circularitat. De fet, la normativa actual, amb el Reial decret 1055/2022, estableix objectius ambiciosos de reducció, reutilització i reciclabilitat d’envasos que han de complir les empreses. Entre els més destacats hi ha la reducció del pes dels envasos en un 13% per al 2025, la incorporació de plàstic reciclat a la seva composició i l’obligatorietat que tots els envasos siguin 100% reciclables per al 2030. Begoña de Benito, directora de Relacions Externes d’Ecoembes, assenyala que “des d’Ecoembes seguim treballant de la mà de les empreses per impulsar l’economia circular i reduir l’impacte ambiental dels envasos. En els darrers anys -continua- hem aconseguit avenços significatius que han fet que els envasos siguin cada cop més fàcils de reciclar. Si bé el camí cap a la reducció i la reutilització és un repte, els esforços de les empreses estan marcant la diferència. Amb aquest impuls -conclou., no només estem complint amb la normativa vigent, sinó que estem avançant cap a un futur més circular”.

Més activitat d'empreses d'activació

Per tipus d’empreses, el 37,6% de les que han aplicat mesures d’ecodisseny són pimes, cosa que demostra els seus esforços per, a més de complir la normativa, estar més a prop de les peticions i demandes dels consumidors. Per sectors, el de l’alimentació és el que ha activat més mesures: un total del 1094 entre el 2021 i el 2023. El segueix el sector de la cura personal i de la llar, amb un total de 698 mesures. Gràcies a l’ecodisseny, aquests tres anys a tot Espanya, s’han estalviat 78.600 tones de matèria primera i s’ha evitat l’emissió de més d’un milió de tones de CO2. A més a més, s’ha aconseguit la millora ambiental de més de 5.800 milions d’envasos.

Aconseguir envasos més circulars

Des de fa més de 25 anys, Ecoembes acompanya les empreses per avançar cap a envasos més circulars, que siguin reciclats, reciclables i 100% ecodissenyats i, per ajudar-los a aconseguir-ho, l’entitat aposta per la formació i la innovació. D’aquesta manera, a través de TheCircularCampus, la seva plataforma de formació a professionals del sector, Ecoembes ha format en ecodisseny més de 2.100 professionals d’empreses envasadores i distribuïdores. També compta amb l’Observatori de l’Envàs del Futur, una plataforma de coneixement sobre l’envàs que recull i analitza les notícies i tendències aparegudes a nivell mundial en matèria d’ecodisseny, legislació, modificació dels processos de producció actuals o aparició de noves tecnologies que millorin l’eficiència dels mateixos, entre d’altres.

A més, mitjançant eines com Pack CD ofereix informació tècnica, analitza el grau de sostenibilitat de l’envàs i permet a les empreses diagnosticar, predir i controlar el seu comportament mediambiental. Amb aquest servei, en constant actualització, Ecoembes ajuda les empreses a dissenyar els seus envasos amb criteris d’ecodisseny i implementar els canvis necessaris per fer-los més sostenibles.

DEU PASSOS PER MESURAR L’EXERCICI EN SOSTENIBILITAT DE LES EMPRESES

JAVIER FERNÁNDEZ
Fundador i director general de la Fundació COPADE

La consciència sobre la necessitat de desenvolupar un model econòmic sostenible que des de fa anys impregna la societat ha fet que les empreses busquin generar un impacte positiu tant a l’entorn social en què actuen com al medi ambient. Per facilitar aquesta tasca, la Fundació COPADE va incorporar el mesurament de la petjada de sostenibilitat (Compromís Petjada i Sostenibilitat) entre les seves certificacions a través d’una eina que facilita a les companyies informació per impulsar el seu model productiu sostenible i contribuir a la consecució dels objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
Però, què és realment la petjada d’una organització i quins beneficis té mesurar-la? L’empremta es defineix com la suma d’efectes que genera l’activitat d’una organització a l’entorn on opera. Mesurar l’empremta és una eina valuosa per millorar l’impacte social i ambiental de les organitzacions, ja que proporciona informació útil per prendre decisions estratègiques. Entre els beneficis de mesurar-la s’hi inclouen:
• Obtenir la foto actual de l’empremta de l’organització per conèixer el punt exacte on es troba..
• Comprometre l’organització a una millora de la sostenibilitat en línia amb els ODS.
• Proporcionar informació de valor per prendre decisions orientades a potenciar impactes positius i a eliminar, reduir i mitigar els negatius.
• Identificar riscos i noves oportunitats per posicionar-se com a referent.
Aquest canvi cap a maneres d’operar més sostenibles permetrà a l’empresa complir la normativa actual, millorar-ne la imatge i la reputació i generar valor compartit amb els grups d’interès. D’altra banda, cada cop hi ha més consumidors/es que no només tenen en compte el factor econòmic a l’hora d’incorporar-se a una empresa o continuar-hi treballant. Una empresa que comunica al personal que vol millorar el seu entorn atrau i reté talent, i això és fonamental per garantir l’èxit duna organització. La necessitat de mesurar la petjada de les empreses és una realitat imminent. Però, arribats a aquest punt, l’important és saber com mesurar-la de manera correcta. Per això, des de COPADE instem a seguir un decàleg de bones pràctiques que permeti conèixer l’empremta de les organitzacions.

DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES PER MESURAR LA TEVA PETJADA I SOSTENIBILITAT
1-. Identificar en quin punt estem
El primer pas per començar qualsevol canvi és preguntar-nos on som i cap on volem anar. Com a entitat hem de reunir els diferents equips de treball per avaluar de quina manera estem afectant la societat i com volem que es posicioni la nostra marca quant a sostenibilitat. Després podrem plantejar-nos començar amb la sol·licitud de la Petjada de COPADE.
2-. Sol·licitar el certificat Compromís Petjada i Sostenibilitat
Després d’haver avaluat la situació internament, és ideal posar-nos en mà de professionals que puguin avaluar el nostre cas concret. Per això hem d’emplenar una sol·licitud d’informació sobre el mesurament i el segell de la petjada de COPADE.
3-. Diagnosticar la situació
El diagnòstic de la situació és decisiu, ja que ara veurem en quin punt és realment la nostra organització per prendre decisions en conseqüència.
4-. Verificar aquest diagnòstic
A més, caldrà verificar el diagnòstic, i un cop s’hagi realitzat aquesta segona comprovació, l’empresa rebrà un pressupost personalitzat que inclou el segell de la petjada social, així com el pla de millora i els mesuraments posteriors.
5-. Obtenir el Segell Compromís Empremta Social de COPADE
Obtenir el Segell es tracta del primer pas a la carrera per convertir-nos en una empresa amb una empremta social positiva al nostre entorn de treball. Aquesta certificació, a més de totes les implicacions que té a l’hora de millorar la situació, atorga prestigi a l’organització en mostrar el seu interès i el seu compromís per un model econòmic sostenible.
6-. Dissenyar un pla de millora
Aquest és un dels punts més importants del decàleg ja que és el moment on començarem a guiar el nostre model empresarial cap a allò que volem ser. El pla de millora serà el nostre full de ruta per esdevenir una empresa referent en la consecució dels objectius ODS.
7-. Engegar les accions concretes d’aquest pla
Si el disseny del pla és important, posar en marxa les accions ho és encara més ja que és el moment en què materialitzarem els nostres plans amb accions concretes que ens portaran a assolir els objectius. Algunes d’aquestes accions seran a curt o mitjà termini i d’altres a llarg termini, però totes serviran en una mesura o altra per reconfigurar el nostre model empresarial.
8-. Fer una revisió contínua de les accions
És fonamental que revisem la manera com s›estan implementant aquestes accions per comprovar si s›està fent segons el pla de millores. També serveix per veure l›abast de les accions més immediates així com possibles canvis.
9-. Analitzar el resultat final de les accions implantades
Després d’implementar qualsevol tipus de canvi en una organització, és essencial fer una anàlisi dels resultats. És rellevant verificar que l’impacte positiu de la nostra organització a la societat hagi millorat gràcies al pla de millores implementat, en vista del nostre compromís amb la Petjada Social i el reconeixement obtingut a través del Segell.
10-. Mantenir-se al dia de les novetats en matèria de sostenibilitat
Per mantenir el nostre compromís al llarg del temps, hem de ser conscients que ser una empresa sostenible i ètica és una fita contínua, ja que la societat està en constant evolució. L’adaptabilitat i l’observació són aspectes crucials per fer front a aquests canvis de manera efectiva, i contribuir a la creació d’una societat millor a través de la nostra empresa. Per tant, estar preparats i oberts a l’aprenentatge i la innovació són fonamentals per assolir el nostre objectiu.