Els habitants del Baix Llobregat identifiquen una amenaça clara per a la sostenibilitat social del territori en l’elevada taxa de població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). A Catalunya, aquesta se situa en el 24,4% segons dades de l’Idescat. A l’àrea metropolitana, un de cada quatre habitants viu en risc de pobresa —unes 800.000 persones—, una xifra que representa un increment del 23% respecte a l’etapa prepandèmica, mentre que un 7% de la població es troba en risc de pobresa extrema. La taxa d’atur tampoc convida a l’optimisme: la darrera dada disponible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), corresponent al setembre de 2023, situa l’atur en un 8,44% del conjunt de municipis.
Aquestes xifres permeten dibuixar parcialment el nivell de desigualtats que afronta el territori. Tanmateix, la precarietat va més enllà dels indicadors estrictament econòmics i inclou altres factors com el nivell d’estudis, la participació electoral o el risc de pobresa laboral. A tot plegat s’hi afegeixen la dificultat d’emancipació i l’accés a l’habitatge, que esdevenen la cara més visible de la desigualtat social, especialment entre la població jove i a la zona metropolitana.
En aquest context s’inscriu l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 10 (ODS 10), dedicat a la reducció de les desigualtats, que la Unió Europea assumeix dins l’Agenda 2030 amb el compromís de “no deixar ningú enrere”. Aquest objectiu es concreta en fites transversals com l’erradicació de la pobresa extrema i la fam, la millora de la qualitat i la inversió en salut i educació, la promoció d’una ocupació digna i l’ampliació de la protecció social, amb especial atenció als joves, les persones migrants i altres col·lectius vulnerables.