Precedents complexos i segregació urbana circumscriuen les desigualtats al Baix Llobregat

Els habitants del Baix Llobregat identifiquen una amenaça clara per a la sostenibilitat social del territori en l’elevada taxa de població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). A Catalunya, aquesta se situa en el 24,4% segons dades de l’Idescat. A l’àrea metropolitana, un de cada quatre habitants viu en risc de pobresa —unes 800.000 persones—, una xifra que representa un increment del 23% respecte a l’etapa prepandèmica, mentre que un 7% de la població es troba en risc de pobresa extrema. La taxa d’atur tampoc convida a l’optimisme: la darrera dada disponible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), corresponent al setembre de 2023, situa l’atur en un 8,44% del conjunt de municipis.

Aquestes xifres permeten dibuixar parcialment el nivell de desigualtats que afronta el territori. Tanmateix, la precarietat va més enllà dels indicadors estrictament econòmics i inclou altres factors com el nivell d’estudis, la participació electoral o el risc de pobresa laboral. A tot plegat s’hi afegeixen la dificultat d’emancipació i l’accés a l’habitatge, que esdevenen la cara més visible de la desigualtat social, especialment entre la població jove i a la zona metropolitana.

En aquest context s’inscriu l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 10 (ODS 10), dedicat a la reducció de les desigualtats, que la Unió Europea assumeix dins l’Agenda 2030 amb el compromís de “no deixar ningú enrere”. Aquest objectiu es concreta en fites transversals com l’erradicació de la pobresa extrema i la fam, la millora de la qualitat i la inversió en salut i educació, la promoció d’una ocupació digna i l’ampliació de la protecció social, amb especial atenció als joves, les persones migrants i altres col·lectius vulnerables.

A l’àrea metropolitana i el Baix Llobregat, un de cada quatre habitants viu en risc de pobresa, un 23% més que en època prepandèmica

Radiografia del territori baixllobregatí

Analitzar l’origen de les desigualtats a la zona metropolitana i al Baix Llobregat implica un exercici de gran complexitat. El punt de partida és la desigualtat de renda, que actua com a eix vertebrador i s’estén cap a àmbits com l’educació, l’economia, la mobilitat social, la sanitat o el medi ambient, tal com assenyala l’informe La desigualtat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de la plataforma Re-City.

L’informe destaca dos fenòmens coincidents en les darreres dècades: d’una banda, un increment de la desigualtat a la majoria de països del món; de l’altra, una disminució de la desigualtat global, tant entre països com entre individus. Aquesta paradoxa s’explica pel procés de convergència econòmica de països com la Xina o l’Índia, mentre els ingressos de les classes mitjanes i treballadores dels països de l’OCDE tendeixen a l’estancament, alhora que les elits globals concentren una proporció creixent de la renda.

Al territori baixllobregatí, les dades reprodueixen aquesta tendència. El nivell de desigualtat augmenta en paral·lel a un increment de l’activitat econòmica i a una distribució irregular de la riquesa generada. El Baix Llobregat és la tercera comarca catalana amb un producte interior brut (PIB) més elevat, amb 30.665,2 euros per càpita el 2022. L’AMB, de la qual formen part molts municipis de la comarca, presenta un PIB per càpita superior a la mitjana espanyola, catalana i europea.

A l’AMB s’hi concentren 110.214 empreses, el 45,2% del teixit empresarial de Catalunya. Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’AMB (2023), el territori és un pol d’atracció per a la inversió estrangera, acollint el 82,7% de les filials estrangeres de Catalunya i situant-se en l’onzena posició europea en captació d’inversió tecnològica. En només sis anys, la presència d’empreses emergents s’ha gairebé duplicat, fins a arribar a les 2.022 startups l’any 2022.

Malgrat aquesta fortalesa econòmica, la distribució de la riquesa és limitada. La taxa de risc de pobresa a la zona metropolitana se situa en el 21,2%, per sobre de la mitjana d’Espanya i de la Unió Europea, fet que evidencia una bretxa persistent entre creixement econòmic i benestar social.

El Baix Llobregat és la tercera comarca catalana amb major PIB i l’AMB té un PIB per càpita superior al conjunt espanyol, català i europeu, mentre que el risc de pobresa en aquest territori és del 21,2%

Teixit empresarial, metròpoli i vulnerabilitat social

Una mirada més precisa a les desigualtats municipals es troba a l’Informe sobre la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) de 2020 del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que compara el PIB municipal amb la renda familiar disponible. Tal com alerta l’ONU, les ciutats són els espais on les desigualtats econòmiques i socials es manifesten amb més intensitat.

Durant els darrers anys, les ciutats han experimentat un creixement econòmic acompanyat de processos de degradació urbana, com la gentrificació —que expulsa la població més vulnerable cap a la perifèria— o l’increment de la segregació urbana. Aquest fenomen és especialment visible en municipis densament poblats del Baix Llobregat i l’àrea metropolitana, com Cornellà de Llobregat o l’Hospitalet de Llobregat.

Precisament aquestes ciutats destaquen pel seu pes empresarial: Cornellà concentra el 4,9% del teixit empresarial de l’AMB i l’Hospitalet el 2,2%. A aquest context s’hi afegeix la presència de l’aeroport del Prat, la infraestructura més important de Catalunya i la setena d’Europa en nombre de passatgers. Tot i això, municipis com Cornellà, El Prat o Martorell presenten una distribució de la riquesa deficient: malgrat un PIB elevat, la renda mitjana de la població no reflecteix aquesta prosperitat.

Segons el Consell Comarcal, municipis com Sant Just Desvern, Esplugues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan Despí i Abrera combinen un PIB i una renda familiar per càpita superiors a la mitjana catalana. Altres localitats —Begues, Castelldefels, Pallejà, Torrelles de Llobregat, Sant Feliu, Gavà o Santa Coloma de Cervelló— superen la mitjana catalana en renda familiar, però no en PIB per càpita. Finalment, municipis com Esparreguera, Olesa de Montserrat, Viladecans, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi, Sant Andreu de la Barca i l’Hospitalet presenten tant una RFDB com un PIB inferiors a la mitjana catalana.

Els principals eixos de desigualtat al territori es veuen reflectits en tres perfils de població: els llogaters, els emigrants i els infants

Precedents i evolució dels indicadors de desigualtat

Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, assenyala que els indicadors de pobresa i desigualtat a l’àrea metropolitana fa més d’una dècada que presenten una situació crítica. A partir del 2015 es va produir una certa recuperació després de la Gran Regressió, però assentada sobre bases de precarietat laboral ja consolidades.

La pandèmia de la Covid-19 va agreujar la situació en absència d’un matalàs social com el que existia abans de la crisi immobiliària. Els col·lectius més afectats van ser els llogaters, la infància i la població migrant. Segons Gomà, gairebé la meitat dels llogaters destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer; la pobresa infantil se situa al voltant del 35% i la de la població migrant s’acosta al 50%.

Tot i això, l’etapa postpandèmica ha introduït elements positius, com la implementació d’un escut social mitjançant els ERTO, l’augment del salari mínim, l’Ingrés Mínim Vital (IMV), la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i la reforma laboral, que ha incrementat la contractació indefinida del 15% al 40% a l’AMB. Malgrat aquests avenços, les prestacions no arriben a tota la població vulnerable i la burocratització continua sent un obstacle important, fet que obre el debat sobre l’evolució cap a models de renda bàsica.

Desigualtat entre municipis del Baix Llobregat

El Baix Llobregat és una de les comarques amb una renda familiar disponible bruta per habitant més elevada de Catalunya, amb 18.927 euros segons l’Idescat (2021). Tot i situar-se per sobre de la mitjana catalana, la renda queda per sota de la mitjana metropolitana, que se situa al voltant dels 19.500 euros.

L’anàlisi municipal revela diferències notables. Sant Just Desvern, Collbató, Begues i Esplugues presenten les rendes familiars més altes, mentre que Martorell, l’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Cornellà i Olesa de Montserrat concentren les rendes més baixes. A més, municipis com El Prat i Sant Boi, amb una forta edificació massiva entre els anys cinquanta i setanta, concentren població amb menys recursos, major presència de població estrangera, menor superfície d’habitatges i pitjors indicadors de salut.

Tant l’IMV com la RGC no arriben a tota la població per sota del llindar de la pobresa, motiu pel qual s’ha de transitar cap a un model desburocratitzat i de renda bàsica

Eines i polítiques per a la intervenció sociourbana

Per fer front a aquestes desigualtats, la Diputació de Barcelona ha impulsat el projecte Barris i comunitats, motors de transformació social, que aposta per un coneixement territorialitzat com a base de les polítiques públiques. En aquest marc s’han creat les Estadístiques Barrials de Condicions de Vida i Estructures d’Oportunitat (ECVEO), que analitzen la realitat social a escala de barri a partir de quatre eixos: ingressos, condicions de vida, igualtat d’oportunitats i dinàmiques comunitàries.

Paral·lelament, s’han desplegat projectes d’inclusió social en barris de municipis com Cornellà, El Prat, l’Hospitalet, Sant Boi o Viladecans, amb una inversió superior als 10 milions d’euros. Aquestes iniciatives inclouen programes culturals, de salut comunitària, ocupació i equitat digital, amb l’objectiu de reforçar el lideratge comunitari i generar aliances al territori.

Cap a una gestió metropolitana de les desigualtats

La similitud urbanística, demogràfica i socioeconòmica entre molts municipis del Baix Llobregat i de l’AMB apunta a la necessitat d’una gestió metropolitana de les desigualtats. L’informe de Re-City defensa polítiques de redistribució a escala metropolitana que permetin reforçar els recursos dels municipis amb més urgència social i igualar l’accés als serveis públics.

Ricard Gomà advoca per un model de governança metropolitana amb capacitat d’acció directa, similar al d’altres metròpolis europees. Segons l’expert, sense una política conjunta, les desigualtats continuaran augmentant, ja que els municipis amb més vulnerabilitat són també els que disposen de menys capacitat de despesa per càpita. En aquest sentit, la redistribució de recursos i el reforç institucional del govern metropolità esdevenen elements clau per avançar cap a una major cohesió social al territori.