Les cares de la pobresa
Segons l’enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat, els grups que pateixen més vulnerabilitat i risc de pobresa són els estrangers no comunitaris, els menors d’edat i les dones. De fet, el percentatge de ciutadans emigrats pobres és del 40%, mentre que el de ciutadans autòctons és del 18%.
En aquest sentit, Carbonell distingeix dos grans perfils de pobresa al territori, que evidencien la complexitat de les tipologies de pobresa a què s’enfronta la comarca. “Hi ha un gran grup de persones nouvingudes o migrades, persones que acaben d’arribar a casa nostra, que per tant venen amb el que porten a la maleta i poca cosa més. Venen amb l’expectativa de poder tenir un millor benestar, un futur millor pels seus fills, més seguretat o tenir un sistema de salut públic com el nostre. Però arriben aquí i es troben que la pròpia societat o les lleis dels països que reben aquestes persones els hi posen molt difícil assolir els objectius amb els que arriben aquí”.
I puntualitza: “Parlem no només dels que estem veient arribar per la frontera sud, que és el percentatge més petit de persones emigrants que entren a casa nostra, perquè sobretot el gruix d’emigrants que arriben ho fan a través de l’aeroport d’El Prat, en el cas de Catalunya. Persones que provenen principalment de Llatinoamèrica i que arriben amb visat de turista en un estat legal de 90 dies, i que s’acaben quedant precisament perquè venen amb la intenció de poder tenir un futur millor”.
El segon perfil de pobresa, assenyala Carbonell, és el de “les persones de casa nostra, nascudes aquí o potser vingudes de fora, però que fa anys que viuen aquí, i que malgrat treballar, no se’n surten. És un percentatge que gairebé frega el 15% de persones que, tot i tenir feina, no poden arribar a finals de mes”. I afegeix: “Per tant, no poden tenir un habitatge en condicions, no poden tenir el que necessiten per menjar, no poden tenir un nivell de benestar òptim, no poden tenir les vacances que tots ens mereixem quan treballem, i tot això repercuteix en la salut. Viuen en una mena d’inseguretat permanent en el seu dia a dia”.
De fet, fa èmfasi sobre el fet d’adoptar mirades més àmplies a l’hora de tractar la pobresa i les seves dimensions, perquè “entenem que els problemes de les persones no els pots compartimentar en calaixets. La persona és tota una, i, per tant, la seva situació és el cúmul de moltes circumstàncies”.