La Diputació de Barcelona, juntament amb l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA) i amb la col·laboració de la Confederació i la Taura del Tercer Sector Social, impulsa el projecte “Què funciona en cures de llarga durada?”, un treball que suma recerca i política pública per aportar evidència científica a l’hora de millorar els recursos comunitaris d’atenció a les cures.

En aquest estudi s’analitzen aspectes com quines són les principals polítiques i serveis de cura de llarga durada; quins resultats o efectes tenen sobre les persones cuidades i sobre les cuidadores, remunerades i no remunerades; si són efectives; com s’organitzen els sistemes de cures; quins són els principals reptes d’implementació de serveis a l’hora de fer front a la crisi de les cures a Catalunya i si existeixen exemples de bones pràctiques, entre altres temàtiques.

Àpats a domicili

Entre les conclusions del treball, destaquen accions per millorar l’efectivitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), com l’atenció integrada a través d’un paquet multiservei que inclogui, per exemple, àpats a domicili o programes que complementin la cura a domicili, com l’acompanyament a sortides o a cites mèdiques.

També destaquen la necessitat de personalitzar l’accés al SAD amb mesures com prestacions directes, pressupostos personalitzats o suports autodirigits, a més de la formació, el desenvolupament professional continu i un entorn de treball amb suports per contribuir al benestar del personal d’atenció domiciliària i a la seva permanència.

Catàleg de Cures al servei dels municipis

D’altra banda, la Diputació de Barcelona ha elaborat el  Model de Catàleg de Cures, que es posa a disposició dels ajuntaments i ens locals per a que els i les professionals locals tinguin eines per crear i donar a conèixer els seus catàlegs de cura. I també per a que les cures siguin més accessibles per a la ciutadania.

El catàleg presenta 37 fitxes de recursos de cura (alguns que formen part dels serveis socials i d’altres que no) on es recullen les finalitats del recurs, les persones destinatàries, les necessitats de cura que resol, la descripció, l’accés, el marc legal, els recursos necessaris, l’eix del model de municipi cuidador de la Diputació de Barcelona amb què s’alinea i alguns exemples d’implementació.

La presentació d’aquests dos nous recursos s’ha fet durant la celebració de la jornada ‘Evidències i models per a les cures comunitàries’, que s’ha celebrat a l’Espai Francesca Bonnemaison en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Cures i Suports, proclamat el 2023 per l'Organització de les Nacions Unides per visibilitzar les cures i les persones cuidadores.

Cap a un nou sistema públic 

Tant la jornada com els recursos que s’hi han presentat s’emmarquen en el Projecte estratègic de la Diputació de Barcelona “Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat”, que té per objectiu millorar els serveis de cures al domicili i en l’entorn comunitari i de suport a les persones cuidadores, avançar en el reconeixement de les cures i la corresponsabilitat, promoure i donar suport a espais comunitaris de cures i generar coneixement i innovació social en l’àmbit de les cures.

En aquest marc d’intervenció ja s’ofereixen recursos com l’acompanyament a estratègies de municipi cuidador, la innovació del SAD, la teleassistència digital, el programa Nexes d’acompanyament a la soledat no desitjada, els arranjaments d’habitatges, el Respir, els Grups de Suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM) o l’exposició itinerant ‘Cures en la comunitat’.

La diputada de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, assegura que en l’àmbit de les cures “partim d’una organització social que és complexa i desigual, amb un context de forta sobrecàrrega de les famílies”. Per a Barnusell, “aquesta complexitat no ens ha d’aturar, ens ha d’empènyer a continuar treballant i trobar moments on puguem presentar els avenços que hem fet en la matèria. És per això que “ens cal incidir en la recerca, en el coneixement, en la innovació, en les eines i en la capacitació professional”.

Més de 2,2 milions de persones

El Ple de la Diputació de Barcelona celebrat el 30 d’octubre va aprovar una Declaració institucional que clamava per un reforç de l’aposta cap a les cures en la comunitat. La declaració recull que hi ha 2.257.157 persones que tenen necessitats de cures a Catalunya, que suposen el 29% de la població; el 49% són infants, el 30% població adulta i el 18% població de 75 anys i més (Ivàlua, 2024).

Gairebé el 40% de les persones cuidadores de persones en situació de dependència són dones de la ‘generació sandvitx’, que es fan càrrec tant de les cures d’infants i adolescents com de mares i pares, sovint associat a pobresa de temps i a la insostenibilitat de les cures.

Alhora, el sector laboral de les cures es troba també en crisi. Segons una enquesta mundial al personal de salut i cures de Uni Global Union, menys de la meitat de les persones treballadores enquestades afirmen que la seva carrera professional és sostenible fins a l’edat de jubilació.

Morir sense rebre l’ajuda a la dependència

El Tribunal Suprem ha reconegut el dret dels hereus d'una persona dependent que mor sense que s'aprovi el Programa Individual d'Atenció (PIA) a sol·licitar que conclogui l'expedient d'aquest Programa per a percebre la devolució de les despeses avançades que van haver d'assumir. 

La fallada dona la raó a la filla d'una dona sevillana inhabilitada per una hemiplegia a la qual la Junta va concedir l'ingrés en una residència al juny de 2018, la plaça de la qual suposava un cost de 2.150 mensuals i que va morir després sense poder beneficiar-se d'aquesta assistència. Després de la seva mort, l'Administració va arxivar el procediment en tràmit per pèrdua d'objecte.

“La dilació de l'Administració en tramitar aquests expedients, en un moment de màxima vulnerabilitat, contradiu l'esperit de la Llei de la dependència i perd tota la seva virtualitat.”, afirma Alicia Rodríguez Barrera, advocada que ha aconseguit la fallada i destaca la seva importància: “Envia un missatge clar a l'Administració sobre la importància d'agilitzar els procediments i proporcionar els recursos necessaris per a complir amb la Llei de la dependència”.

El tribunal considera que “si estant pendent l'aprovació del Programa Individual d'Atenció mor el que ja és titular del dret derivat de ser persona en situació de dependència, cal acceptar que neixi en favor dels seus causahavents un dret de crèdit si és que, mentrestant, han sostengut amb els seus mitjans el que hauria estat la prestació declarada com a dret, però encara no concretada”.

Per a Rodríguez Barrera, aquesta sentència “ofereix una esperança per a aquells que han estat afectats per la falta d'atenció i burocràcia, cosa que els permet reclamar els serveis i prestacions que els van ser negats injustament. I anima a altres persones en aquesta situació a reclamar-ho judicialment. “Advoquem perquè no hi hagi més resolucions d'arxiu per defunció del sol·licitant i que no es desatengui mai més a familiars i cuidadors”, manifesta la lletrada.

En 2024 van morir 40.000 persones a l'espera de rebre una resposta per part de l'administració. Actualment, hi ha 260.000 persones dependents en llista d'espera. Es triga de mitjana uns 324 dies a atendre una persona dependent a Espanya. Són dades de l'últim informe de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Reclamació d’una Llei Estatal que garanteixi

Familiars d'usuaris de residències de majors reclamen en diferents mobilitzacions crear una Llei de Residències a nivell de tota Espanya i apostar per un model de cures públic i de qualitat, segons expliquen en un comunicat de Marea de Residències (@marearesidencia). A més, un any més, reclamaran justícia per a les víctimes de la Covid que van morir durant la primera ona de la pandèmia, en la primavera de 2020.

Una de les principals reivindicacions és la creació d'una Llei Estatal de Residències, que garanteixi "els drets i la dignitat" a les persones que viuen en aquests centres. Així mateix, aposten perquè aquesta legislació promogui "unes condicions laborals concordes a la important funció que realitza el personal que es dedica a les cures". Reclamen apostar per un model 100% públic i de "qualitat.