La història de Ferran Adrià està a punt de fer un salt. Gènesi, la primera sèrie de ficció centrada en la seva trajectòria i en la revolució del restaurant elBulli, ha estat adquirida per Netflix només llegint el guió, que és com comprar un pis sobre plànol. L’hospitalenc més global serà el protagonista d’aquesta sèrie que ha començat a rodar-se després de l’estrena a TV3 i a la plataforma 3Cat, prevista per al setembre del 2026. La plataforma n’impulsarà la difusió a la resta d’Espanya, Amèrica i Europa al novembre, ampliant l’abast d’una història nascuda i explicada a Catalunya.
La sèrie reconstrueix la trajectòria de Ferran Adrià i el procés que el va portar, a elBulli, a transformar la cuina contemporània i a situar la gastronomia catalana al mapa global.
Gènesi explica com un restaurant de la Costa Brava, allunyat dels grans centres gastronòmics, va acabar canviant la cuina a escala mundial. Aquest és precisament el fil conductor de la sèrie: la trajectòria de Ferran Adrià i el treball col·lectiu que va convertir elBulli en un espai d’innovació constant.
La sèrie consta de sis capítols basats en fets reals, tot i que incorpora ficció i dramatisme per construir un relat que permet connectar cultura, territori, gastronomia i audiovisual. Gènesi s’articula en dues línies temporals: el passat, centrat en la trajectòria de elBulli i en el tàndem format per Ferran Adrià i Juli Soler; i una trama protagonitzada per una crítica gastronòmica retirada que torna a Catalunya i decideix reobrir el restaurant familiar amb la seva neboda.
Aquesta doble mirada permet introduir un conflicte dramàtic i, alhora, plantejar un dels grans debats de la cuina actual: la tensió entre tradició i innovació. David Pujol, director de la sèrie, destaca que no és només una història gastronòmica, sinó “un relat sobre com des d’un racó aparentment perifèric es pot impactar en el món”, reforçant així el sentit del projecte.
La sèrie compta amb la participació directa de elBullifoundation, la fundació i museu creada per Ferran Adrià després de tancar el restaurant en ple èxit global, per garantir el rigor gastronòmic. Alguns dels cuiners que van treballar al restaurant han recreat més de 70 plats reals, escollits conjuntament per Ferran Adrià i David Pujol entre els 1.846 que es van arribar a idear. L’elaboració es duu a terme en una cuina operativa instal·lada al costat del set de rodatge a Terrassa.
Aquest rigor també s’estén a la recreació dels espais i de la cuina, que reprodueixen amb precisió el menjador i els fogons originals de elBulli. El nivell de detall respon a dues intencions: ser fidels a la història i projectar-la internacionalment. La sèrie vol explicar Catalunya a l’audiència i mostrar la creativitat gastronòmica catalana al món.
L’actor Miquel Fernández interpreta Ferran Adrià al llarg de 30 anys de la seva vida, treballant sobretot l’evolució del personatge des dels seus inicis humils fins a convertir-se en un referent mundial. Al seu costat, Carlos Cuevas interpreta Albert Adrià i Ivan Massagué dona vida a Juli Soler, personatges imprescindibles per entendre l’èxit del restaurant i la dimensió col·lectiva d’aquesta revolució culinària. La sèrie és també un aparador territorial. S’ha rodat en diverses localitzacions catalanes vinculades als orígens del xef i a la cultura del producte de proximitat.
Abans de elBulli, la història comença molt més a prop. Ferran Adrià va entrar per casualitat al món de la restauració el 1979, amb 17 anys, treballant de rentaplats al restaurant Embarcadero. Aquella feina, a la qual va arribar sense vocació culinària i amb l’única intenció de guanyar uns diners, va marcar l’inici d’un recorregut que revolucionaria la cuina contemporània.
Amb el pas dels anys, elBulli va deixar de ser un restaurant discret de la Costa Brava per convertir-se en un lloc reconegut internacionalment. Va ser escollit millor restaurant del món en diverses ocasions. Dècades després, elBulli va tancar les portes el 2011 en plena cresta de l’onada per iniciar una nova etapa centrada en la investigació, la memòria i la transmissió de coneixement a través de elBullifoundation, convertida també en museu del mateix restaurant.
Aquesta evolució explica per què la figura de Ferran Adrià va molt més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic. El seu treball ha influït en la creativitat, en la manera d’entendre la innovació i en els models de negoci de la restauració, fins al punt d’esdevenir un dels referents internacionals del sector.
Gènesi converteix una història personal en un relat col·lectiu. La sèrie segueix el recorregut de Ferran Adrià, de l’Hospitalet, des d’uns inicis humils i gairebé accidentals a la cuina fins al seu paper central en la transformació de la gastronomia contemporània. Mostra com una experiència local pot acabar tenint un impacte mundial.
Que la sèrie estigui feta en català i, alhora, projectada cap a audiències internacionals forma part del seu significat. La història neix en un territori concret, però parla de creativitat, innovació i canvi, elements que van més enllà d’una ciutat o d’un context determinat.
Per això, més que una història personal, Gènesi proposa una mirada sobre l’origen i l’abast d’una revolució que neix al territori català i arriba a la resta del món. Qui va portar la cuina espanyola a la fama global, aconseguint que el seu restaurant fos cinc vegades el millor del món, es va iniciar en la restauració el 1979, amb només 17 anys. I ho va fer com a rentaplats a l’Embarcadero de Castelldefels, situat als baixos de l’Hotel Playafels, establiment que fins al 1931, any de la seva obertura, havia estat el lloc on els pescadors recollien les barques i descarregaven la mercaderia.
Ginés Adrià, pare del xef triestrellat, tenia amistat amb Miquel Moy, cap de cuina d’aquell restaurant especialitzat en celebracions familiars. Sense qualificació professional, el jove Ferran va començar rentant plats i olles amb l’objectiu de finançar-se un estiu a Eivissa, com després ha recordat fidel a les seves arrels, alhora que reconeixia que no li agradava ni menjar ni cuinar, que li agradava més la festa que els fogons. Però va ser a l’Embarcadero, començant des de baix, on el va atreure la vida de xef perquè “era molt bohèmia i molt boja”, tal com ha reconegut en algunes entrevistes. A la tardor, quan s’estreni la sèrie, la vida d’aquest hospitalenc de Santa Eulàlia serà contemplada per milions d’espectadors d’arreu del món.