Artistes grans: entre la vocació i la dificultat de jubilar-se
Les persones que han dedicat la seva vida a l’art sovint arriben a la vellesa amb una trajectòria plena de creativitat però també amb una realitat laboral fràgil. Diversos estudis recents assenyalen que els artistes grans pateixen més dificultats que altres sectors per accedir a una jubilació estable. La intermitència laboral, els contractes temporals i la manca de protecció social són factors recurrents.
Una revisió publicada a l’European Journal of Ageing destaca que la participació artística té efectes positius sobre la salut física, cognitiva i emocional. Tanmateix, aquests beneficis no sempre es tradueixen en estabilitat econòmica. Segons el 5è Informe Sociolaboral de la Fundación AISGE, publicat el 2024, el 77 % dels artistes espanyols ingressa menys de 12.000 € l’any, i prop del 72 % viu per sota del llindar de la pobresa. Aquesta situació fa que una part significativa del sector hagi de prolongar la seva vida laboral més enllà del desitjable, sovint i malauradament sense les mateixes capacitats físiques ni oportunitats de feina que en etapes anteriors.
Per a artistes vinculats a disciplines físiques, com la dansa, la situació és encara més complexa: el cos no permet mantenir el mateix rendiment, però el sistema tampoc ofereix alternatives clares per garantir ingressos o reconeixement en la maduresa. Molts opten per dedicar-se a la docència, participant en projectes comunitaris o continuant en formats adaptats, però sovint amb remuneracions insuficients.
Històries com la de Marta Guerrero reflecteixen aquesta realitat: vocació inesgotable, voluntat de continuar activa i, alhora, una conclusió clara: cal reforçar les polítiques de protecció i reconeixement perquè els artistes puguin envellir amb dignitat, sense haver de renunciar a allò que ha definit tota la seva vida.