Marc Gabernet és un periodista i productor audiovisual nascut a Barcelona l’any 2002 i habitant de Sant Boi de Llobregat. Amb 15 anys es va iniciar per primera vegada al món de la comunicació, desenvolupant-se com a periodista a la ràdio del seu municipi i paral·lelament col·laborant amb el diari digital ‘Enganxats’. D’aquest mitjà d’actualitat televisiva va sorgir TVeo, on Gabernet exerceix actualment com a director i co-fundador. L’any 2018, el periodista va ser un dels co-creadors de La Bombilla Media, la productora per a la qual ha ideat i dirigit projectes com ‘Mood Z’ – la fàbrica de continguts digitals de TV3 – ‘Tindercat’ i la seva darrera evolució, ‘Clímax’, que constitueix el primer dating show digital de TV3. Actualment, Gabernet continua en la creació i producció de formats per a televisió, ràdio i Internet.

Des que tenia 8 anys, el Marc Gabernet sabia que el seu futur es trobaria dins el món de la comunicació. El CEO de La Bombilla Media explica amb orgull que és “fill de sindicalista”, i es defineix a sí mateix com “una persona emprenedora i molt empàtica”, però sobretot “creativa”, doncs afirma que “el meu propòsit a la vida és crear: crear experiències, crear programes, crear moments...”. Actualment, explica, es dedica principalment al desenvolupament de la seva productora, que dirigeix junt amb l’Alba Surrallés. Avança que està preparant la segona temporada del dating show ‘Clímax’, així com també té entre mans un programa d’esports per a 3Cat, anomenat ‘Featuring’, i un altre projecte titulat ‘Teo va a Austràlia’. En paral·lel, apunta, exerceix com a director al mitjà digital TVeo i dirigeix el magazín juvenil ‘Gent de Carrer’ a la ràdio de Sant Boi.

Temps de qualitat

Durant el seu temps lliure, Gabernet gaudeix nodrint-se d’activitats culturals com el teatre i el cinema, però també li agrada passar estones amb els seus éssers més propers. Ara mateix, apunta, té entre mans la lectura d’Ofert a les mans, el paradís crema, una novel·la de Pol Guasch, i Els murs invisibles de Ramon Mas. Si marxés a una illa deserta, afirma que s’emportaria “un ganivet o una eina per a tallar, una càmera de fotos i un llibre molt llarg”.

De cara a aquest estiu, ja ha batejat els propers mesos com “un estiu de feina”, doncs al juny es durà a terme la gravació de ‘Featuring’ i al juliol serà el muntatge. I apunta: “Després d’això, segur que marxo amb els amics. Tinc ganes de posar el mòbil en un calaix, tancar-lo amb clau i marxar amb els col·legues”.

"Excés de futur"

Tot i que les seves perspectives laborals són prometedores, Gabernet afirma que li espanta el futur. “És un tema del que xerro molt amb els meus amics. Diuen que l’excés de passat és depressió i l’excés de futur és ansietat. Doncs jo tinc excés de futur. Penso: estic fent les coses bé per a assegurar-me un futur estable?”. I afegeix: “També m’espanta molt el tema del canvi climàtic”.

No obstant això, el santboienc manifesta: “Pensar en el futur m’angoixa, però sí que és cert que, quan hi penso, em veig treballant al sector visual, amb la meva empresa, la Bombilla Media, encara més desenvolupada, i podent oferir feina a altres companys del sector. Una mica vivint de la creativitat i de la tele, de la ràdio, dels mitjans... vivint del que m’agrada. I amb això ja seré feliç”.

És per això que, per a ell, l’èxit està en allò que avui en dia costa tant de trobar: la tranquil·litat. “Per mi l’èxit és poder viure tranquil, treballar d’allò que m’agrada i estar ben envoltat. Jo prefereixo tranquil·litat a felicitat”, assevera.

De fet, un dels seus projectes de futur és independitzar-se, motiu pel qual intenta estalviar el màxim que pot. “Em plantejo independitzar-me, però els preus del lloguer estan com estan. Crec que tenim un problema molt greu amb l’habitatge i ens hem de plantar i demanar solucions a les Administracions, perquè no és normal l’especulació a la que ha arribat aquest sector”, declara. I afegeix: “Estic vivint a casa dels meus pares per a poder estalviar, perquè viure amb els pares redueix molt els costos de vida. Però sí que tinc aspiracions properes de marxar de casa i poder viure, idealment, sol. Tot i que se que serà poc probable, perquè hauré de compartir pis per a poder pagar-ho”.

Desafecció política de la joventut

Com a periodista, Gabernet també ofereix el seu punt de vista en relació a la situació política i social actual. “Crec que hi ha una desafecció brutal, sobretot amb la nostra generació. Som tan individualistes i ultracapitalistes que estem tota l’estona produint, i no ens dona temps a parar i dir: són normals els preus del lloguer?”, reflexiona. “En aquests moments s’ha perdut la fe. Semblava que amb el 15M, quan sortia Podemos, que ho anava a revolucionar tot. I s’ha quedat en un no res. Cal un canvi. Estem retrocedint i tornant al bipartidisme”, denuncia. Gabernet, de fet, es mostra compromès amb la política i assegura que votarà a les eleccions del 9 de juny al Parlament Europeu.

Pel que fa a la participació ciutadana i l’interès dels habitants per les qüestions polítiques, el productor santboienc observa la desvinculació present entre aquesta esfera i les darreres generacions. “Crec que s’està perdent molt la cultura política i els joves veuen la política com una cosa molt llunyana”, manifesta. Assenyala també que “aquesta desafecció política està fent que baixi la participació i que la política es converteixi en el joc d’uns quants”. I afegeix: “Crec que s’hauria de practicar més. I fer més referèndums per a saber quina opinió té la gent sobre diverses coses, tal i com fan als països nòrdics”.

En relació a la qüestió del mercat laboral, el periodista respon que “estem en un moment en què venim de dues crisis importants i ens hem convertit en autodidactes al cent per cent, de trobar la feina de sota de les pedres”. I continua: “Vaig llegir fa poc que hi ha hagut un augment dels autònoms i la reforma laboral de Podemos ha aconseguit unes xifres molt destacades de gent afiliada a la seguretat social”.

L’espectacle de les xarxes socials

El periodista santboienc sap prou bé quin és el paper que juguen les xarxes socials en la construcció del discurs i la mobilització de l’opinió pública. “La opinió pública que generen les xarxes socials la veig cada vegada més determinant en el que passa després a la política i a la societat”, apunta. I titlla el món polític d’estar generant una “espectacularització” contínua, tot denunciant que “últimament els polítics s’esforcen més en aconseguir vídeos amb visualitzacions que en fer accions amb impactes reals”. “El Congrés és un circ que es retransmet cada dia per Instagram, TikTok... Fins i tot es nota quan els polítics miren a càmera”, assevera.

Gabernet també creu que les xarxes tenen influència sobre la polarització ideològica de cada vegada més persones, i apunta sobretot a “l’ambient guerracivilista que s’ha instaurat a Twitter”. Tem que, “fins que no hi hagi un cop de puny a la taula, fins que es doni un pacte d’Estat”, l’ascens dels extremismes ideològics i la divisió d’opinions seguirà en auge. “La vida no és tot blanc o negre. Ara sembla que tot el que digui el Partit Popular, el Partit Socialista ho criticarà a tope, i amb tot el que diguin els socialistes el PP farà igual”, indica.

Hàbits de consum conscients

No obstant això, el periodista reconeix que és “un adicte al mòbil”, i apunta a la dualitat que representen les xarxes socials. ”Jo tinc l’excusa de que treballo amb el mòbil i de que és la meva eina de feina, però crec que es preocupant. No estem sabent fer un bon ús del mòbil i les xarxes. Hi ha massa oversharing i sembla tot un Gran Hermano de la nostra vida. I això deixa una petjada digital de la quan no som conscients”, adverteix. Paral·lelament però, considera que les plataformes digitals són també una eina important per a comunicar i mantenir-nos globalitzats.  

Pel que fa al les seves decisions de consum, Gabernet explica que, a l’hora de comprar certs productes intenta tenir en compte aspectes com la relació qualitat-preu i la sostenibilitat, però confessa que de vegades és “bastant hipòcrita”. Tot i així, manifesta que “fa setmanes que em vaig esborrar Glovo, i també intento no agafar Uber ni Cabify, sinó taxi per a defensar els drets dels taxistes”. “Crec que tots som bastant hipòcrites en aquest sentit”, conclou.

“La generació més ben formada de la història”

Tot parlant del binomi de grans i joves i la seva conciliació dins el món professional, Gabernet considera que “en molts sectors es donen gaps generacionals i hi ha llocs on alguns s’estableixen al poder i no deixen espai per als joves”. No obstant, subratlla: “Confio en un model on la gent gran ensenya a la gent jove. Perquè la gent gran, quan va ser nova, també va tenir a algú que la va ajudar”.

De fet, el periodista assegura que està “totalment en contra de que una persona, pel fet de ser gran o jove, rebi un tracte diferent”, i declara que se sent còmode en ambients on es potencia la diversitat en tots els sentits. “M’estimula molt que en un grup hi hagi gent de moltes generacions. Compartir espai amb gent que ha viscut més o menys que tu, que puguis aprendre i ensenyar, és molt positiu. Estic molt a favor de la diversitat, ens fa molt més cultes”, assegura.

A la pregunta de si creu que se subestima el talent i les capacitats del jovent, Gabernet afirma que “hi ha un afany per infantilitzar als joves”. I afegeix: “Els joves no podem ser considerats un col·lectiu. En el fons som un grup molt heterogeni. Crec que som la generació més ben formada de la història i crec que el talent no va de la mà de la formació, però la formació sí que ajuda al talent. Subestimar als joves em sembla d’una ignorància molt profunda, però crec que estem aconseguint girar la truita”.

Sant Boi, municipi pluripotent

“Sant Boi és la capital d’Europa, sempre ho dic”, afirma el periodista, tot parlant del seu municipi. “Estic enamorat. És una ciutat amb esperit de poble, amb gent molt diversa, molt hospitalària. Tenim bones escoles, hospitals, equipaments esportius, restauració”. I afegeix: “I tenim una cosa que m’agrada molt, que és una zona per a anar de festa i després poder tornar caminant a casa”. “I un Ajuntament que respon, que quan vols dur a terme una idea, t’escolten i et donen recursos reals”, conclou.

Per a Gabernet, el fet de pertànyer al Baix Llobregat implica que “estem a l’extraradi molts cops, però no per això som millors ni pitjors. Som diferents”. I ressalta que “som una comarca amb molt de talent, d’aquí ve Rosalía, Estopa, Aitana”.

Secrets per a l’èxit

Tot mirant enrere cap al seu desenvolupament com a periodista, el productor santboienc no dubta en assenyalar el que per a ell han estat els projectes més gratificants de la seva carrera. “Jo sóc un enamorat de la ràdio. I ‘Gent de carrer’ ho tinc al cor. Al ser una ràdio pública, va costar molt poder-lo fer”, exposa. “I el que també crec que serà un projecte molt important és Clímax”.

Així, si li hagués de donar un consell a un jove que volgués seguir els seus passos, Gabernet respon: “Li aconsellaria anar a la universitat per a conèixer a gent, i no per fer la carrera. Conèixer a gent amb les mateixes ganes de menjar-se el món. I que faci coses, que participi, que vagi a la ràdio del poble, que vagi al diari digital, que creï una marca personal.. tot des del primer dia”. I conclou: “I que tingui morro”.

“El periodisme convencional s’ha transformat”

Tot agafant perspectiva cap al món de la comunicació i els canvis continus que aquest pateix, el santboienc assenyala els que creu que seran els reptes de la seva professió a mitjà i llarg termini. “Crec que ens enfrontem a un període molt difícil de fake news, de poder diferenciar la informació real d’aquelles coses que són malintencionades per a controlar el discurs, sobretot a nivell polític”, assegura. “Ara és molt difícil informar-se objectivament”.

D’altra banda, Gabernet posa sobre la taula el perill que pot representar l’aplicació de la IA sobre el periodisme. “Inteligències Artificials com el Chat GPT poden destruir molts llocs de treball. Hi ha molts mitjans digitals que l’únic que volen és visites, i una IA amb una informació és capaç de fer-te un article en un moment”, explica, tot apuntant al risc que suposaria aquesta eina en la labor de garantir al públic informacions verídiques i de qualitat.

Pel que fa la crisi del model tradicional del periodisme i la seva possible desaparició, Gabernet té una perspectiva optimista: “Crec que el periodisme convencional s’ha transformat”. I apunta: “Hi ha els que deien que quan va sortir la televisió el periodisme tradicional moriria, quan va sortir l’Internet també, i al final hem acabat convivint”. No obstant, reconeix que “el públic està més diversificat i fragmentat”, i creu que “el periodisme convencional s’adaptarà en la manera en com es distribueix la informació, com s’arriba al públic i com es capta l’atenció”. “Serà més complicat captar l’atenció dels oients”, conclou.