En aquesta tercera edició del llibre i web “Qui és Qui al Baix 2023-2027 Radiografia dels que manen al Baix Llobregat i l’Hospitalet”, que sota la capçalera Next Llobregat edita cada quatre anys BCN Content Factory amb el suport de La Vanguardia, mantenim l’objectiu de ser l’única enciclopèdia comarcal. No només oferim els 540 nous càrrecs electes amb la renovació de les administracions locals de primer i segon nivell (31 ajuntaments, Diputació, AMB i Consell Comarcal), sinó també aprofitem per fer una panoràmica de 360 graus als àmbits que afecten a la vida quotidiana de la ciutadania identificant els protagonistes i les seves opinions dels poders judicial, policial, polític (els partits), mediàtic i els mons econòmic, laboral, associatiu, religiós, cultural, educatiu, sanitari i esportiu.

El mandat del període 2023-2027 serà clau en molts aspectes. El més comú i alhora urgent, és la consolidació de la transformació necessària en els nostres municipis per fer front a l’emergència climàtica. Perquè el 30 de juny de 2026 és quan s’hauran de fer possibles les inversions associades als fons Next Generation EU, en els que l’acceleració de la transició verda ocupa un lloc central. Qualsevol demora en l’ambició amb aquest objectiu pot veure’s severament penalitzada amb la pèrdua d’accés a aquests recursos extraordinaris i, al tempo, l’aprofundiment del retard que patim respecte a altres països del nostre entorn.

El poder local creix arreu d’Europa

Avançar en tot el que representa l’Agenda 2030 de Nacions Unides i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) també és determinant en aquest mandat, perquè si no ho fa en aquests quatre anys, difícilment l’aconseguirà després. També dins d’aquest mandat 2023-2027 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) cumplirà 15 anys i el seu nou president, l’alcalde Jaume Collboni, ja ha dit quina serà la trajectòria futura.

Actualment, només existeix una administració metropolitana en funcionament a Espanya: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), creada mitjançant la llei 31/2010 del Parlament de Catalunya. La realitat metropolitana no és prou reconeguda en l'àmbit estatal, en comparació al que succeeix als principals països de la Unió Europea. 

En els darrers 15 anys, en canvi, sí que s’ha produït a diversos països d’Europa una eclosió i reconeixement de les realitats metropolitanes, tot i que s’han seguit models diferents: des de la transformació de les províncies en àrees metropolitanes per a les majors ciutats italianes (14 Città Metropolitane) fins la constitució d’ens metropolitans amb elecció directa, tot i que amb poders limitats, al Regne Unit (10 Combined Authorities), passant per Alemanya (12 regions metropolitanes) o Portugal (Lisboa i Porto), sense oblidar que també la centralista França (amb 21 Métropoles) presenta majors avenços.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha proposat impulsar la regió metropolitana, afegint municipis d’altres comarques colindants, per donar entitat política i administrativa a aquesta àrea que engloba a 5,5 milions de persones, de les que 1,1 milions corresponen al territori Llobregat (Baix Llobregat i l’Hospitalet). Segons Collboni, es necessiten polítiques comunes i solucions compartides amb un doble objectiu: garantir que l’Àrea Metropolitana ofereixi igualtat d’oportunitats i de progrés als seus habitants i afrontar la transició energètica, ecològica i digital sense generar noves desigualtats.

Aquestes reflexions les ha fet Collboni a principis d’octubre de 2023 a RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, en el marc del seu cicle de conferències ‘Fer metròpoli’ a la seu de Foment del Treball. L’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha defensat la ponència ‘Impulsar la Metròpoli federal’.

Una Regió metropolitana de 5,5 milions d’habitants

Collboni proposa impulsar amb l’horitzó de 2030 la regió metropolitana, afegint municipis d’altres comarques colindants, per donar entitat a aquesta àrea en la qual viuen 5,5 milions de persones. “Amb aquestes dimensions es pot començar a comptar en l’àmbit internacional”, defensa. I afegeix que “l’objectiu és que hi hagi un subjecte polític que aplegui els municipis de les comarques de la regió metropolitana per articular polítiques comunes i solucions compartides” amb un doble objectiu: “garantir igualtat d’oportunitats i de progrés als seus habitants i afrontar la transició energètica, ecològica i digital sense generar noves desigualtats” afirma.

Per dur terme aquesta iniciativa, el president de l’AMB aposta per “en qualsevol procés fer més òptimes les polítiques a escala regional, hi ha d’haver una cessió de competències des dels Ajuntaments, però també d’altres administracions públiques, com són l’Estat o la Generalitat, que han de retornar competències als ens supramunicipals”. Per Collboni és l’hora d’obrir una nova etapa metropolitana i passar de l’administració a la governança decidida i eficaç. “Barcelona parlarà de tu a tu amb tots els seus municipis veïns. Som un sistema de ciutats, diverses i plurals. I això vol dir eliminar barreres físiques, però també socials”.

El president de l’Àrea Metropolitana també defensa com a màxim representant d’aquesta entitat les prioritats: Un desenvolupament inclusiu, socialment més just, ambientalment sostenible i que impulsi la innovació cultural i tecnològica. Entre les prioritats concretes, l’habitatge és segons Collboni “la gran urgència que hem d’atendre i el factor que avui més afecta la vida de joves i famílies, per planificar el seu projecte de vida” amb el repte d’aplicar la Llei d’Habitatge a tota l’àrea metropolitana i d’augmentar l’oferta d’habitatge social. Sobre l’ocupació, tot i les bones dades econòmiques d’increment de treballadors afiliats a la Seguretat Social i l’augment de contracte indefinits “s’han de continuar generant oportunitats i això passa per atreure noves activitats, diversificar l’economia i millorar infraestructures” ha explicat.

El repte de la mobilitat i Zones de Baixes Emissions

En l’àmbit de la mobilitat, Collboni remarca la necessitat que la xarxa de Rodalies funcioni millor, incloent-hi els ferrocarrils de la Generalitat i la xarxa d’autobusos interurbans, que són competència de la Generalitat. I en matèria de cultura assenyala la possibilitat que equipaments, escoles i centres de creació dels 36 municipis de l’actual AMB es converteixin en un circuit cultural de primera magnitud.
Entre els deures del mandat 2023-2027 també cal recordar que les normatives de l’Estat han fet obligatòries les Zones de Baixes Emisions (ZBE) per als municipis de més de 50.000 habitants, categoria en la que estan, a més de l’Hospitalet, Cornellà i Esplugues, ja incloses en la ZBE de les Rondes, altres ciutats com Sant Boi, Castelldefels, Viladecans, El Prat i Gavà. Però sense una visió i coordinació de conjunt i, sobretot, sense aplicar solucions similars a la resta de municipis que formen part del conglomerat metropolità, l’efectivitat d’aquestes mesures és qüestionable.

L'any 2023, el 34% dels desplaçaments a la regió metropolitana es fan en vehicle privat, dels quals cada dia entren a la ciutat de Barcelona 450.000 persones en vehicle privat. Els desplaçaments amb el Baix Llobregat gairebé arriben al 40% d’aquestes quantitats. És evident, doncs, que a banda de les restriccions (i aquí caldrà veure com s’entoma en aquest mandat el debat sobre l’establiment d’un peatge urbà) calen alternatives de més i millor transport públic i més i millors connexions transversals, que enllacin directament i de manera còmoda els municipis de la comarca amb la resta de l’anomenat Arc Metropolità i els seus entorns. La Generalitat i l’Autoritat del Transport Metropolità tenen força deures en aquest període més enllà de la posada en marxa definitiva de la T-Mobilitat, i caldrà l’entesa i cooperació dels municipis metropolitans (dins i fora de l’AMB) per fer front comú a l'hora de reclamar les inversions estipulades al Pla Director d’Infraestructures o al Pla de Rodalies.

En matèria mediambiental cal tenir present que el futur de les platges metropolitanes és motiu de preocupació des de fa temps i va més enllà fins i tot de la pèrdua de la seva funció recreativa i més ara quan serem el centre d’atenció mundial amb la Copa Amèrica de Vela a l’estiu de 2024. Com ho és també, en un altre front, la conservació, i en la mesura del possible, la millora de la biodiversitat en tot el territori metropolità, que també requereix de l’atenció, i en aquest sentit, Collserola, el gegantí Central Parc metropolità, és determinant.

Capitalitat europea de la democràcia

A més a més, cal tenir en compte que durant el mateix període s’haurà de produir un altre fet significatiu, com és l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità i la seva derivació en un Pla General d’Ordenació Urbana Metropolità que serà el veritable substitut del Pla General Metropolità de 1976. El tractament urbanístic de l’àrea metropolitana amb criteris del segle XXI en lloc dels establerts fa 50 anys segur que ajudarà en la transició verda i a omplir les nostres ciutats de més natura. També Barcelona serà la Capital Europea de la Democràcia i fins a l’octubre de 2024 acollirà una sèrie d’esdeveniments, conferències, activitats d’àmbit europeu i internacional vinculats a la innovació democràtica i a la participació ciutadana, però també a la cultura, l’educació i a l’espai públic. 

Barcelona i la seva regió metropolitana volen assumir el repte de ser un referent en la promoció d’una democràcia activa, inclusiva i participativa. Amb aquesta capitalitat, s’obre una oportunitat única per fer avançar les polítiques democràtiques a nivell local i europeu, i inspirar altres comunitats a treballar juntes per un futur millor per a tothom. L’alcaldessa i senadora Nuria Marin, hauria de millorar les seves pràctiques en aquest sentit, per exemple, participant en els debats electorals i atenent les peticions d’entrevistes dels periodistes o d’entitats, cosa que fins ara no ha fet.

Pagesos de la informació

I parlant de periodisme, destaquen en aquest ofici els que actuem com a pagesos de la informació per evitar el parany de la instantaneïtat i les víriques xarxes socials, encara que les utilitzin previ pas per una refineria que filtri el que és factual de l’opinatiu, una altra de les plagues actuals. Optar pel periodisme de servei, d’orientació i interpretació de per què passa el que passa, en detriment del postnoticiós, és un valor també en alça en aquests temps d’atropellament ideològic.

Amb el periodisme passa com amb la naturalesa: socialment es concedeix un valor proper a zero perquè el seu accés és gratuït. Però segons la llei del mercat de l’oferta i la demanda, això hauria de canviar perquè l’oferta de recursos naturals i de veritats es continua reduint i la demanda, és a dir, la població, segueix creixent i necessitant aquest aliment mental que és la bona informació com base per prendre decisions tan encertades com sigui possible per estar basades en realitats. Només així s’evita la toxicitat.

Siguem clars: fem servir la natura perquè és valuosa, però correm el risc de perdre-la perquè és gratuïta. Com el periodisme, en crisi permanent des que es va democratitzar l’accés a continguts en línia. El que és rellevant davant d’aquesta situació és l’actitud que adoptem. Molts són els periodistes que col·lapsen com els nostres ordinadors quan són inoculats pel virus de la desocupació, la desesperança o quan es bloquegen bruscament davant la quantitat de tasques obertes. La solució és sempre reiniciar. Igual que els ordinadors, necessitem aturar-nos i trobar-nos tots sols amb nosaltres mateixos per reprendre el sistema operatiu de la nostra existència. En definitiva, «resetejar» les nostres vides, la nostra professió per reprendre-les des del compromís, reprendre-les amb plenitud en una mena de metànoia professional a partir d’un canvi d’enfocament, de percepció. En definitiva, un gir a la conducta i el destí.

Per això m’encanta adonar de les iniciatives d’esperits inquiets, emprenedors i pizpirets de col·legues com els set que m’acompanyen en aquesta aventura enciclopèdica del Qui és Qui al Baix 2023-2027.

Aposta multiplataforma

Hem emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-nos a editar un llibre, com vam fer fa quatre anys. D’aquesta manera, garantim una major audiència i complim rigorosament l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme. Des de la nostra web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de manera gratuïta. La web l’actualitzarem fins a l’any 2027, quan es renovaran les institucions municipals i també les de segon nivell que igualment incideixen en els ciutadans, com el Consell Comarcal, la Diputació i l’AMB.

En aquesta obra es fa una repassada de les nostres institucions i representants, dels nostres partits polítics i els seus dirigents, de la justícia i els seus professionals, de la policia, l’economia i els empresaris, dels sindicats, el complex món social i mediàtic, de les iniciatives culturals, el món educatiu, sanitari, religiós i de lleure. I també hem volgut comptar-ne amb la veu dels protagonistes, amb la inclusió d’articles a la majoria dels àmbits mencionats.

Més informació sobre els autors: https://quiesquialbaix.com/credencials/autors