El 98% de les imatges generades amb IA són pornografia sintètica no consentida, una agressió tecnològica contra les dones que han denunciat la cineasta Mabel Lozano i la periodista Marta Peirano a l’Auditori durant la darrera conferència del Cornellà Creació Fòrum la vigília del 8 de març, dia internacional de la dona.

Ambdues dones han denunciat que “es parla molt de desinformació i de fake news, però no de la nova distribució massiva que es fa per xarxes socials d’imatges generades per intel·ligència artificial (IA) amb cares de dones generades en situacions pornogràfiques sintètiques no consentides”. Lozano també ha recomanat als nois i homes “que surtin de la manada”, en el sentit de que “donin el pas de no transigir davant de comentaris obscens que es facin a una dona”. La cineasta ha assenyalat que l’efecte manada en els homes es dona “perquè tenen por de ser diferents perquè puguin ser assenyalats amb el perill de deixar de pertànyer a la manada”. En aquest sentit, ambdues dones han denunciat que “des del 2010 s’han judicialitzat més de 200 manades a Espanya, però les xarxes socials els donen una impunitat enorme”

CHAT GPT infantilitza a les dones

Davant més de 140 representants d’empreses, entitats i organitzacions que han assistit al Face to Face del Cornellà Creació Fòrum que enguany es dedica a la Cultura, les protagonistes de la sessió titulada “No es mou, no parla”, han assenyalat que un recent informe de Llorente y Cuenca sobre el tractament que l’IA com Chat GPT fa a les dones constata que “quan preguntes sobre problemes respon als homes de manera productiva i estratègica i amb les dones ho fa de manera terapèutica, perquè ens infantilitza i aconsella cuidar-se, no enfrontar-se i anar a comprar un vestit”. 

Marta Peirano ha recordat casos recents a Espanya, com el de 20 noies menors d’Almendralejo que fa dos anys els seus companys van fer difusió d’imatges d’elles despullades, generades per intel·ligència artificial, i que va sacsejar la localitat. L’experta ha advertit que la facilitat d’accés a aquestes eines suposa un repte sense precedents, sobretot després de que Elon Musk llancés la seva aplicació d’IA Greko. “Durant anys hem dit a les nenes que es protegeixin, que si eren prudents no els passaria res, però ara la tecnologia demostra que tot això no les protegeix”, ha afirmat.
 

Instrument d’humiliació: el cas de Taylor Switt

Segons Peirano, aquest tipus de continguts no només té finalitats sexuals, sinó que pot convertir-se en un instrument de control i humiliació col·lectiva. Lozano ha afegit que aquesta realitat es veu agreujada per la impunitat que existeix a internet”. Han recordat el cas de Taylor Switt i de les imatges que van circular generades per IA fent sexe amb tot l’equip de futbol del seu xicot, precisament quan semblava que anava a donar suport a Joe Biden i no a Donald Trump, qui es va encarregar de difondre-les. “Tothom sabia que era mentida, però d’humiliació és la mateixa”. I això passa perquè “tothom tenim a la butxaca un cinema porno”, referint-se a l’smartphone.

La conversa també ha abordat la vulneració de drets fonamentals en els casos de tracta i explotació sexual, així com el paper de l’art i del cinema com a eines de denúncia i de conscienciació social. Sota el títol “No se mueve, no habla”, l’acte ha començat amb la projecció del tràiler de l’últim curtmetratge de Mabel Lozano, “Abril, hoy no es invierno”, que ha deixat el públic en silenci i amb la respiració continguda. El tràiler, avantsala d’una història real d’explotació sexual a una noia amb paràlisi cerebral des dels 16 anys fins als 30 per la seva pròpia familia, ha servit com a punt de partida per a un diàleg intens sobre la demanda que sustenta aquestes pràctiques.

Contra la demanda de prostitució

Durant la seva intervenció, Mabel Lozano, que ha recordat que després de la seva darrera participació al Cornellà Creació Fòrum a l’any 2021 “em van diagnosticar un càncer de pit i vaig guanyar un Goya”, ha insistit que “si no hi hagués demanda, no existiria la prostitució”, posant el focus en els homes que exploten sexualment dones. En aquest sentit, ha denunciat que “el cinema sempre ha blanquejat la prostitució perquè ven més una puta feliç (referit-se a Pretty Women”) que una explotada”. També ha subratllat que la cosificació de la dona continua sent una realitat estructural i que els casos de violència sexual no són fets aïllats. 

Marta Peirano, per la seva banda, ha analitzat el paper d’internet i de les plataformes digitals en la difusió massiva de continguts pornogràfics. “Mentre aquest tipus de documentals circulen molt poc, el contingut pornogràfic prolifera a les xarxes”, ha assenyalat. I ha afegit que “ara la prostitució casi no existeix al carrer perquè està a la web”. Segons la periodista, els depredadors sexuals continuen veient les dones com a objectes i, precisament per això, molts d’aquests treballs audiovisuals incomoden: “no es volen veure perquè fan ma”l, coincideixen ambdues convidades.

El mòbil, petit cinema porno a la butxaca

Ambdues ponents han recordat casos recents de violència extrema com el cas de Gisèle Pelicot i han reflexionat sobre com la tecnologia està amplificant desigualtats i dinàmiques de dominació. En aquest sentit, Lozano ha advertit de l’accés prematur a la pornografia a través dels dispositius mòbils: “El mòbil és un petit cinema porno quan el donem a un nen de deu anys”, afirma.

Peirano ha explicat que l’accés a aquest contingut és immediat, gratuït, privat i sense conseqüències aparents, fet que afavoreix un consum massiu sense reflexió ni empatia. Segons la periodista, vivim immersos en plataformes digitals que han trobat la manera de capturar la nostra atenció: “Han trobat el camí al nostre cervell en forma d’anestèsia, perquè vivim anestesiats”. En aquest context, ha recordat que qualsevol contingut que superi el minut i mig ja té dificultats per captar l’interès del públic.

La sessió ha conclòs amb un missatge clar per part de totes dues ponents: la necessitat de mirar de cara una realitat incòmoda i d’utilitzar la cultura, la tecnologia i l’educació com a eines per combatre la violència i la deshumanització en l’entorn digital.

Sèrie basada en el llibre sobre proxenetes

Al llarg de la seva trajectòria professional, Mabel Lozano ha mantingut un ferm compromís social en la defensa dels drets de les dones i en la denúncia de l’explotació sexual. Guanyadora del Premi Goya el 2021 al millor curtmetratge documental per Biografía del cadáver de una mujer, i d’un segon Goya el 2024 en la mateixa categoria per Ava, Mabel Lozano ha consolidat una trajectòria audiovisual marcada per la denúncia i la sensibilització social. El 2025 publica el llibre AVA, una historia de dignidad y resistencia, basat en una història real d’explotació infantil, una obra que ha estat reconeguda amb el Galardón Letras del Mediterráneo 2025. Lozano ha avançat a Cornellà que prepara el guió d’un llargmetratge “que ningú voldrà mirar”.

Movistar Plus+ va iniciar el desembre passat el rodatge d'El castillo, la seva nova sèrie original que s'endinsa en el fosc entramat del negoci del tràfic de dones amb fins d'explotació sexual, explorant un univers poc conegut i les regles internes d'un ecosistema del qual poques vegades es parla. Creada i escrita per Isabel Peña (As Bestas, Antiavalots) juntament amb Eduardo Villanueva (Antiavalots), la sèrie està basada en el llibre “El proxeneta”, de l'activista i documentalista Mabel Lozano. La direcció va a càrrec d'Elena Martín Gimeno (Creatura) i Sandra Romero (Els anys nous, Per on passa el silenci). El castell s'estrenarà a Movistar Plus+ al llarg del 2026.

Marta Peirano és experta en tecnologia, cultura digital i art. Especialitzada en la relació entre tecnologia i poder, els seus darrers assajos són dos clàssics de l’anàlisi del nostre temps: El enemigo conoce el sistema (2019) dissecciona el poder de les grans plataformes tecnològiques; Contra el futuro (2022), amplia la mirada per abordar la crisi climàtica i el paper de la tecnologia.