No sempre tenim la sort de trobar un gran filòsof a Sant Feliu, i nosaltres no ho sabíem! En Lluís Pla és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona. Ha estat cap d’estudis del Col·legi Major Universitari Ramon Llull. Actualment, és professor associat del departament de filosofia de la UB. Compte amb més de cinquanta publicacions entre articles en revistes acadèmiques i participacions en llibres. I viu a Sant Feliu de Llobregat. Dimecres al vespre ens ha presentat el seu primer llibre d’assaig: “Se quiere otra vida”, Editorial Irrecuperables, 2025. A la foto de Joana Rodríguez que encapçalen aquestes línies, un aspecte de la sala de l’Ateneu Santfeliuenc durant la xarrada. 

Lluís Pla ens proposa un examen de consciència per veure fins a quin punt hem faltat a la nostra integritat ètica, fins a quin punt hem atemptat contra nosaltres i contra el proïsme, o contra la natura. Però no vol una confessió culpable, sinó que el que cerca és aconseguir despertar un sentiment de torbament que ens faci adonar de la nostra condició d’éssers mancats, fallits. De bon principi discuteix Aristòtil quan afirmava que l'origen de la filosofia és l’admiració, i es qüestiona si no hauria de ser més aviat la vergonya.

Canviar la nostra vida per poder canviar el món

Pla afirma que estem en temps distòpics, de malestar, precarietat, injustícia, en una síndrome d’entotsolament virtual, per causa de la nostra comoditat i manca d’imaginació, que fins i tot ens porta a una certa simpatia pel mateix autoritarisme que ens ofega. Som esclaus de l'instant, de la immediatesa, de les píndoles informatives, en un present que sembla d’inamovible virtualitat i espectacle, fins al punt que neguem la mateixa mort. Es pregunta en quin moment ens vam rendir, en quin moment, seguint a Fichte, ens vam deixar bressolar per la inèrcia: “es lo que hay”.

Interrogant-se per la disjuntiva entre canviar el món per tenir la possibilitat de canviar la nostra vida, o bé canviar la nostra vida per a poder canviar el món, advoca per la imaginació per poder trencar aquesta inèrcia i que no te n’adonis, en arribar al moment final, que no has viscut la vida que volies viure. Si una vida de frustració i penediment és l'infern en vida de l'ésser humà, morir amb aquest sentiment ens abocarà al moment etern de la condemnació final.

Què fer amb la sang de la nostra tristesa?

Hem de canviar la vida, trencar la crosta de la rutina per a imaginar-nos d'una forma diferent. Per a què serveix la filosofia, per entristir-nos, com deia Deleuze? Què hem de fer amb “la sang de la nostra tristesa”, que deia Gabinete Caligari fa uns anys? La filosofia ha de posar el dit a la nafra, ha de commoure, en una catarsi a la qual ens poden ajudar l'art i la literatura. Per això Lluís Pla concep la filosofia com una eina per la transformació personal, com un art de viure enfront del trasbals de civilització en aquest principi del segle XXI; i segueix la petja de filòsofs com Sòcrates, Epicur, Aristip de Cirene, Thoreau, entre molts que ens han fet pensar per tal d’extreure de nosaltres la nostra pròpia veritat, no condicionada pels estímuls de la virtualitat comercialitzada.

Comptat i debatut, com era d'esperar, la reunió ha conclòs amb un intens debat sobre la IA i com podem fer-la útil per la societat humana, lluny de biaixos interessats.

Una “conversa” amb l'Hilari i el seu documental “Pasolini a Barcelona”

El proper dimecres 27 de maig, a l’Ateneu Santfeliuenc, veurem el documental d’Hilari M. Pellicé, amb col·loqui posterior. Una acticitat excepcional, en memòria del nostre amic, per recordar la seva persona i la seva feina, col·laborador entusiasta i amic entranyable, que ens va deixar el novembre de l’any passat. Tornarem a parlar d’ell i amb ell en una nova edició del Café filosòfic. Al capdavall, no ho hem deixat de fer mai perquè les seves paraules ressonen dins nostre, eloqüents, sàvies, entusiastes. Si alguna cosa el definia, a més de la seva bonhomia i capacitat de gran conversador, era l’entusiasme amb què s’unia als projectes que li feien il·lusió, tot aportant una considerable cultura i una incessant energia. Poques vegades faltava a les nostres xerrades del Cafè filosòfic, i a tantes activitats en què participàvem plegats amb tots els amics.

En aquesta ocasió, tornarem a fer un cafè filosòfic amb ell; escoltarem de nou la seva veu, com a narrador del seu documental “Pasolini a Barcelona”, que té extraordinàries qualitats reconegudes en festivals i nombroses projeccions, no cal estendre’s aquí. Però per nosaltres té la gran virtut de permetre’ns, una vegada més, escoltar la parla de l’amic, a qui sempre recordarem a la primera fila de la sala, o al voltant d'una taula ben parada, de croquetes, d’arròs, de bones menges i, sobretot, plena d’apassionants converses. Fins dimecres, dia 27!