La població de més de 65 anys a Catalunya s’apropa al 20% sobre el conjunt total. Amb la tendència d’envelliment com a espasa de Dàmocles de la comunitat autònoma, on la natalitat ha caigut un 32% en les darreres dues dècades – mentre que l’adopció d’animals s’ha disparat un 62% –, el territori té el repte de sostenir i posar en valor tot un col·lectiu de la tercera edat, que avui dia ja supera el milió i mig de persones – 1’61 al segon semestre de 2025 segons l’Idescat – a Catalunya i agrupa aproximadament 159.884 ciutadans del Baix Llobregat. En els propers vint anys, la generació dels ‘baby boomers’ – la que acull els nascuts entre 1958 i 1977 i esdevé la més nombrosa – ja formarà part íntegrament del col·lectiu de la gent gran, delimitant l’horitzó demogràfic i constrenyent Govern i administracions a repensar el model de país. 

L'abril de 2025, el grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar registrava una proposició de llei de la Gent Gran, plantejament legislatiu transversal que tractaria de donar resposta a les necessitats d’una nova formulació sociodemogràfica. La conseqüent tramitació, actualment en fase prematura de presentació d’esmenes a la totalitat, marca un objectiu clau per als de Salvador Illa, que ja havien començat a treballar en la proposició en l’anterior legislatura. Per aquest motiu, afirmen el seu compromís per “agilitzar els treballs en ponència, per tal que la Llei de les Persones Grans esdevingui una realitat el més aviat possible”, segons declara la diputada i portaveu del PSC a la Comissió de Drets Socials, Mónica Ríos.

Blindatge dels drets sèniors 

Es tracta d’una llei que té com a finalitat promoure el benestar i la garantia del ple exercici dels drets de la tercera edat, basant-se especialment en la lluita contra l’edatisme i l’aposta per la igualtat de gènere. La norma pretén no només posar en valor la longevitat del territori, sinó també blindar la protecció jurídica per part de les administracions catalanes en situacions de maltractament o falta d’assistència cap a persones sènior i garantir la suficiència econòmica del col·lectiu. 

Tal i com assenyala la diputada socialista, la proposició consta de tres eixos: “Una primera part que fa un recull de drets ja existents, una segona part de deures, i una tercera que concreta nous drets en accions en l’àmbit de l’oci, la cultura, l’esport, la participació, l’educació, els mitjans de comunicació, l’atenció sociosanitària, la dependència, l’habitatge, o la mort digna, entre d’altres”. La darrera part, explica, “seria la més important: la incorporació i el blindatge de nous drets per a les persones grans, tenint en compte la seva realitat i les problemàtiques que pateixen”.

La proposició introdueix àrees destacables com la d’educació i coneixement, abordant la bretxa digital a través de programes com l’assessorament sobre tecnologies de la informació per a la tercera edat. Pel que fa a l’oci o la participació, es suggereix la creació d’abonaments culturals per a sèniors amb rendes baixes, així com la promoció dels Consells de la Gent Gran o l’Observatori de la Gent Gran. D’altra banda, s’incorporen títols de protecció amb la finalitat d’actuar davant la vulneració del patrimoni i dels drets dels sèniors com a consumidors, fixant, per exemple, un servei gratuït d’assessorament per a emparar-los davant la complexitat dels serveis bancaris i financers.

Atenció sanitària i residencial

Tanmateix, un dels pilars fonamentals de la norma impulsada pels socialistes és l’establiment d’un sistema d’atenció sociosanitària i residencial efectiu i que redueixi al màxim les llistes d’espera. I és que la capacitat minvant d’aquests serveis se suma a la necessitat de 80.000 places i 26.000 professionals més en centres residencials en només una dècada. No obstant, el text matisa la promoció d’un model de cura on es prioritzi la permanència de la persona gran a la seva llar i en el seu entorn sociofamiliar, potenciant l’atenció domiciliària i fomentant programes d’adaptació dels habitatges amb la creació d’un fons específic. També es proposen mesures de suport a les persones que exerceixin com a cuidadors no professionals de persones grans, amb la subscripció a convenis especials a la Seguretat Social.

Des de l’agrupació del Partit Popular de Catalunya, que avança la seva intenció per presentar esmenes a l’articulat de la llei, s’expressa la necessitat d’incidir en aquests aspectes. “El primer que cal garantir és que la gent gran tingui cobertes les seves necessitats bàsiques, no tan sols econòmiques, que també, l'atenció sanitària, les places residencials de qualitat, l'atenció domiciliària, i, sobretot, el respecte a l'autonomia personal en les seves decisions i eleccions”, manifesta la diputada i portaveu del PPC a la Comissió d’Igualtat i Feminisme Belén Pajares. Afegeix que “creiem que cal promoure plans personalitzats de tercera edat activa, oferint activitats físiques, culturals i socials adaptades a les necessitats de la gent gran; tot i que no totes poden tenir una tercera edat activa, depenent de la seva situació mereixen atenció en les seves necessitats socials”.

Esquerra Republicana també pretén presentar propostes de modificació del text. “Creiem que la proposició de llei presenta mancances per realment ser una eina útil per a les persones grans”, exposa la diputada i portaveu del partit a la Comissió de Drets Socials Najat Driouech, que assenyala que “des de la Sectorial de Drets Socials i la Coordinadora de la Gent Gran del partit treballarem el tema amb consciència per presentar esmenes a la majoria de l’articulat”.

Mitigar febleses legislatives

La Proposició de llei de la Gent Gran reconeix línies de finançament en diversos aspectes, tanmateix, exigeix concreció. Un dels punts regulats és l'obligació de les administracions a garantir el cobrament de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i el complement automàtic de les pensions no contributives per jubilació i per invalidesa, aquest darrer ja en vigència i amb una actualització d’increment del 3% de l’IRSC des de l’any 2025.

Najat Driouech explica en aquest sentit que precisament la RGC s’està treballant en ponència, tot i que “és evident que tot allò que no es concreta en la llei acaba derivant en febleses en la seva aplicació, i això ho volem revertir amb les esmenes”. La diputada popular Belén Pajares assegura que “el voluntarisme polític no és suficient perquè es posin en marxa aquest tipus d'actuacions, per això cal prioritzar en allò realment important i eliminar despeses supèrflues”.

Vox, que ha estat l’únic grup en presentar una esmena a la totalitat de la llei, denuncia el fet que “el sistema necessita una reflexió i un reordenament profund, per la qual cosa els pegots contemplats en la llei són inviables”, fent referència a la sostenibilitat financera de la normativa. El diputat Javier Ramírez i portaveu del partit a la Comissió d’Empresa i Treball explica que “no estem d'acord amb cap punt de la llei, més enllà de la constatació que hi ha un repte que afectarà la política social en les pròximes dècades”. Des de l’agrupació lamenten que “s’està fent un ús ideològic d'una situació que presenta grans reptes de futur: l'envelliment de la població i la solitud potencial”, afegint que “les mesures que es pretenen adoptar són de tall populista, però en cap cas seran capaces ni de revertir ni pal·liar l'enorme problema sociodemogràfic”. 

Prova pilot d’atenció a la dependència a Castelldefels

Catalunya acumula actualment una llista d’espera de 38.000 persones pendents d’accedir a una prestació individual, la més alta de l’Estat, segons un informe de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra). Precisament, la proposició de llei de la Gent Gran marca la mitigació d’aquesta problemàtica com a objectiu de les administracions públiques. La diputada socialista Mónica Ríos assenyala que es tracta d’un “problema que pateixen molts catalans i catalanes que a més no tenen temps per esperar, ja que la necessitat és imminent”. 

I reconeix que “tot i que aquesta llei planteja molts objectius que cal abordar, el Govern i el Departament de Drets Socials i Inclusió no està a l’espera d’aprovar la llei per avançar en polítiques adreçades a les persones grans. Tant és així, que actualment s’ha posat en marxa una prova pilot a Vic i Castelldefels, una finestreta única social i sanitària per atendre el procés complet de reconeixement de la dependència, tant la valoració de grau com l’elaboració del pla individual d’autonomia. Això farà reduir significativament el temps de tramitació i les llistes d’espera”. I anuncia que “un cop avaluades les proves, el Govern ho farà extensiu a tot el territori”.

L’envelliment actiu dona escac a l’edatisme

La llei de la Gent Gran parla de participació, voluntariat i envelliment actiu, conceptes que dibuixen la nova vellesa. Segons la diputada del PSC Mónica Ríos, “per sort, és la realitat de les persones grans a Catalunya que vivim més anys i l’esperança de vida creix, per això quan una persona es jubila continua consumint oci, viatjant o practicant esport”. 

En aquesta línia, posa sobre la taula l’edatisme, una de les problemàtiques que el col·lectiu pateix “i de la que no se’n parla suficientment”. Afegeix que “molts expressen que al jubilar-se els dona la sensació de passar a ser invisibles. Ja no són productius laboralment i senten que la seva opinió no s’escolta, que no es té en compte l’expertesa adquirida al llarg de la seva trajectòria vital”. Per tant, “parlant de participació i voluntariat, el que busca la llei precisament és revertir aquesta idea”. De fet, subratlla, la proposició s’ha elaborat de la mà de més de 40 persones sèniors expertes. 

En la mateixa línia, la diputada del PPC Belén Pajares destaca que “hem de capgirar l'”edatisme” que ha marcat les darreres dècades i que ha tendit a menysprear les aportacions de les persones sènior, reconeixent i incorporant la seva experiència com un actiu valuós”.