Aquest dijous es presentarà mundialment el Cupra Raval, el primer compacte cent per cent elèctric que es produirà aquest any a Martorell i que es vendrà a partir de 26.000 euros. El llançament es produeix enmig de l’augment de les tensions geopolítiques i de la decisió de la Unió Europea d’ampliar les seves capacitats productives militars. Per això Indra i SEAT estudien una possible aliança per a la fabricació a Martorell de vehicles militars després que ja ho faci Ficosa, proveïdor de la filial espanyola del grup Volkswagen.

El Cupra Raval es perfila com un dels llançaments més importants de la indústria automobilística espanyola en els pròxims anys. Desenvolupat dins del Grup Volkswagen, aquest model serà el primer de l’anomenada Electric Urban Car Family i es fabricarà íntegrament a Martorell, després que el grup alemany hagi invertit 3.000 milions d’euros en l’electrificació de la planta del Baix Llobregat, consolidant-la com a nucli de producció de vehicles elèctrics urbans (BEV). Aquesta transformació inclou una nova planta de muntatge de bateries (Taller 20) de 300 milions, amb l’objectiu de fabricar fins a 300.000 elèctrics l’any.

L’arribada del Cupra Raval als concessionaris està prevista per a aquest mateix any, tot i que la seva presentació oficial tindrà lloc el dijous 9 d’abril, consolidant-se com el primer gran pas de la marca cap a l’electrificació total. A més, la seva producció local elimina l’impacte dels aranzels, un factor clau per mantenir preus competitius davant de rivals internacionals.

Matías Carnero demana més elèctrics a Martorell

Enmig de l’apropament del sector de la Defensa a SEAT per explorar possibles vies de cooperació a instàncies del Govern, Matías Carnero (UGT), president del comitè d’empresa de la companyia, reclama pensar en el futur i ha demanat que s’assigni com més aviat millor una segona plataforma elèctrica a la planta de Martorell per poder fabricar en els pròxims anys un segon Cupra elèctric, de més dimensions que el Cupra Raval. A més, reclama en declaracions a EFE que la fàbrica del Baix Llobregat assumeixi també la producció de l’ID.Polo, la versió elèctrica del Volkswagen Polo.

Carnero avança que durant els dies 8, 9 i 10 d’abril participarà juntament amb representants de CC.OO. en un consell europeu de Volkswagen en què ambdós sindicats insistiran a defensar la necessitat d’aquesta segona plataforma elèctrica per a la planta de Martorell. De fet, assegura que la seva adjudicació acumula molt retard, ja que «estava previst que es decidís el 2025», però ara s’espera que s’abordi «a finals de 2027 o el 2028», apunta.

«Jo crec que Martorell no pot viure a partir de 2030 sense una segona plataforma elèctrica», considera Carnero, qui recorda que SEAT s’ha marcat un objectiu de rendibilitat del 6 per cent de cara al 2030, a més que suposaria un major arrelament de l’empresa amb Barcelona. I, subratlla, «fabricant cotxes petits serà molt difícil tenir aquesta rendibilitat que ens demanen». «A més d’aquests dos cotxes elèctrics (petits), necessitem un altre que aporti més valor afegit», assegura Carnero, i apunta que una possibilitat seria fabricar en un futur pròxim la versió elèctrica del Cupra Formentor.

Per a Carnero, «no tindria sentit que la versió elèctrica es fes fora de Barcelona, perquè és un model criat, fet i fabricat aquí. De sentit comú és que puguem continuar fabricant-lo aquí, a Martorell», apunta. En qualsevol cas, creu que també seria una solució acceptable que la planta catalana fabriqués d’aquí a uns anys la versió elèctrica del Cupra Terramar o bé que se li adjudiqués en un futur el Cupra Tavascan, l’elèctric que es produeix a la Xina.

Reivindica un SEAT elèctric de baix cost

Més enllà de la marca Cupra, el president del comitè d’empresa continua reivindicant que la marca SEAT pugui disposar també del seu primer cotxe elèctric, un vehicle que assumeix que hauria de ser de «baix cost». De fet, assegura que li consta que l’empresa «està fent estudis sobre la viabilitat d’un model elèctric de la marca SEAT».

En els últims anys, SEAT ha aparcat la idea d’un cotxe elèctric d’aquesta marca per manca de rendibilitat, però Carnero manté «l’esperança que pugui tenir una versió low cost elèctrica», tot i que subratlla que per a això caldria compensar «amb un gran volum de cotxes Cupra», per la major rendibilitat que ofereix aquesta última marca.

Carnero defensa la convivència de les marques SEAT i Cupra perquè s’adrecen a clients diferents i no competeixen entre si, però insta a posar data a un vehicle elèctric per a la marca SEAT, perquè «si ningú ho remeia pot passar que SEAT acabi amb l’últim cotxe de combustió», adverteix, i per això recorda que el comitè d’empresa continua pressionant per no perdre aquesta marca històrica.

Preparació dels torns per al Cupra Raval

El dirigent sindical assumeix que «la nova SEAT serà Cupra», en el sentit que la marca Cupra cada vegada pren més protagonisme a la filial espanyola de Volkswagen, però recorda que SEAT té models icònics, com l’Ibiza, l’Arona o el León, i afegeix que, tot i que els models actuals de SEAT tindran versions híbrides, encara no hi ha programat un elèctric pur per a SEAT. De fet, Carnero assegura que fa temps que adverteix les administracions públiques, tant el Govern com la Generalitat, d’aquesta situació amb la marca SEAT.

Pel que fa al Cupra Raval, a partir del 9 d’abril de la seva presentació mundial a Barcelona, està a punt d’arrencar la producció en sèrie. Carnero explica que la planta de Martorell s’està preparant per produir el Cupra Raval —les anomenades presèries— i que calcula que hi haurà un primer torn de treball per produir el Cupra Raval a «finals de maig». «La intenció —afegeix— és que aquest any es treballi en dos torns de producció» (amb el Cupra Raval) i assegura que es tracta d’un gran repte per a la fàbrica, perquè inclou processos nous com el muntatge de bateries.

Indra vol aprofitar la tecnologia de Martorell

Pel que fa a la incursió de SEAT en la producció de Defensa, Indra buscaria aprofitar la capacitat de producció, l’alta tecnologia i els processos industrials de la planta de Martorell, mentre que la filial espanyola del grup Volkswagen entraria en un negoci a l’alça en un moment d’incertesa per a l’automoció.

En aquest marc, ja a l’octubre Indra va subscriure un acord amb el proveïdor espanyol d’automoció Ficosa, enfocat als equips electroòptics amb capacitats de suport a la conducció i vigilància per als vehicles blindats 8x8 Dragón i VAC. Es tracta, en concret, de dos contractes valorats entorn dels 2.000 milions d’euros cadascun que van ser adjudicats a Tess Defence, controlada ara per Indra però participada també per Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), Santa Bárbara Sistemas (propietat de General Dynamics) i la companyia basca Sapa Placencia. L’acord també engloba capacitats de prototipat, industrialització i fabricació, sobretot en l’àmbit de l’electrònica i les tecnologies disruptives.

Ángel Simón, president d’Indra

El nou home fort d’Indra, el que està facultat per prendre les decisions estratègiques, és José Vicente de los Mozos, que va passar per Renault i que és molt conegut al Baix Llobregat perquè va dirigir amb mà de ferro la planta de Nissan a la Zona Franca. Després de la dimissió d’Ángel Escribano com a president executiu d’Indra, participada per la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), el consell d’administració de la multinacional espanyola de defensa ha confirmat —en una decisió comunicada en plena Setmana Santa— De los Mozos com a conseller delegat i, sobretot, l’ha nomenat com a primer executiu de la companyia.

Per la seva banda, el català Ángel Simón serà el president no executiu. Simón també és un conegut del Baix Llobregat, ja que va ser gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de 1989 a 1995 sota la presidència de Pasqual Maragall i posteriorment va ser el màxim executiu d’Agbar abans de dirigir Criteria Caixa per gestionar les participacions industrials de la Fundació La Caixa, d’on va sortir abruptament l’abril passat després de només 15 mesos en el càrrec. Ja veurem en què es concreta la col·laboració de SEAT amb Indra i la possible entrada de l’automobilística en la indústria de Defensa.