L’Ajuntament vol aprofitar el canvi de governança del Consorci per participar en les decisions d’un enclavament aixecat sobre antics terrenys hospitalencs que van ser expropiats a principis del segle passat. A més, vol coordinar millor la promoció de la indústria 4.0, especialment la relacionada amb les ciències de la salut, impulsant molt a prop, amb el soterrament de la Gran Via, al costat dels hospitals de Bellvitge i de l’ICO, el projecte d’un BioCluster. Al fotomuntatge que encapçala aquesta informació hi apareixen Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), i l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, amb la seu del Consorci al fons.

L’Hospitalet vol tenir veu en el futur del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Fonts municipals han reconegut a nextllobregat.cat que l’Ajuntament pretén aprofitar la propera catalanització de la governança de la institució per reclamar la seva incorporació al plenari com a part de la representació catalana.

Una conjuntura política propícia

L’aspiració hospitalenca sorgeix després de l’acord assolit entre el Govern del PSC i ERC perquè la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona sumin el 55% del control del Consorci, davant del 45% que conservaria l’Administració General de l’Estat. El repartiment previst reservaria un 40% a la Generalitat i un 15% al consistori barceloní.

L’Hospitalet vol aprofitar aquesta conjuntura política, que comportarà una transformació històrica en la governança de la institució, i considera que la seva absència a l’òrgan de govern és difícil de justificar, tant per raons històriques com per la creixent integració econòmica i urbanística entre la Zona Franca, Bellvitge, l’entorn de la plaça Europa i el districte econòmic de la Gran Via.

L’Hospitalet arribava fins al mar

Els terrenys sobre els quals es va desenvolupar l’actual polígon de la Zona Franca van pertànyer fins a començaments del segle XX a l’antiga Marina de L’Hospitalet, municipi que arribava fins al mar i que avui ocupen les instal·lacions portuàries. L’expropiació per part de l’Estat i la seva posterior agregació a Barcelona van suposar la pèrdua d’una extensa franja agrícola d’unes 900 hectàrees situada entre la Granvia, el riu Llobregat, Montjuïc i el mar.

El projecte original de crear una zona lliure d’aranzels mai no es va arribar a materialitzar en els termes previstos. Tanmateix, els terrenys no van retornar als seus antics propietaris i van acabar acollint grans instal·lacions industrials, entre les quals la fàbrica de Seat inaugurada durant la dècada de 1950, i un dels polígons productius més grans de la Mediterrània.

La reivindicació municipal, segons les mateixes fonts de l’Ajuntament, no es planteja en termes d’una compensació històrica. L’Hospitalet defensa que les decisions del Consorci tenen efectes directes sobre la seva economia, la seva mobilitat, el seu mercat laboral i la seva estratègia de transformació urbana.

Promocionar el BioCluster de Bellvitge

La ciutat impulsa a l’entorn de Bellvitge el futur BioCluster d’innovació i salut, un projecte que pretén aprofitar la concentració de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’IDIBELL, la Universitat de Barcelona i altres institucions sanitàries i científiques.

El desenvolupament del clúster està vinculat al soterrament de la Gran Via entre la plaça Europa i el riu Llobregat, unes obres que començaran durant el primer semestre de l’any vinent. L’actuació ha de permetre alliberar sòl, millorar la connexió entre els barris i generar nous espais destinats a activitat econòmica, recerca biomèdica, empreses tecnològiques i serveis vinculats a la salut.

Des de l’Ajuntament s’interpreta que la proximitat entre aquest futur districte biomèdic i l’ecosistema industrial i tecnològic de la Zona Franca obre la possibilitat de crear un gran corredor d’innovació al sud metropolità. D’una banda hi quedarien la recerca clínica, la biomedicina i les ciències de la vida; de l’altra, la fabricació avançada, la robòtica, la impressió 3D, la intel·ligència artificial i la logística.

Benefici de 40,5 milions el 2025

Aquesta connexió adquireix més rellevància després del plenari d’estiu celebrat aquest dijous al DFactory Barcelona, on el Consorci ha presentat l’avanç dels seus principals projectes i els comptes auditats del 2025. El CZFB va tancar l’exercici amb un benefici de 40,5 milions d’euros, una xifra de negoci de 77,7 milions —12,2 milions més que l’any anterior— i un patrimoni net de 694,7 milions. El model de la institució es basa en l’autofinançament i en la reinversió dels seus beneficis en projectes d’indústria, innovació, habitatge i transformació urbana.

Un dels eixos del plenari ha estat l’ampliació del DFactory Barcelona, considerat el principal ecosistema d’indústria 4.0 del sud d’Europa. El recinte està ocupat en la seva totalitat per 48 empreses especialitzades en robòtica, intel·ligència artificial, manufactura avançada, realitat virtual, impressió 3D, sensòrica, internet de les coses i ciberseguretat.

Aquestes companyies ja han generat 63 patents internacionals. A més, DFactory ha rebut unes 5.000 visites institucionals i empresarials, de les quals una quarta part corresponen a empreses interessades a instal·lar un centre digital o traslladar part de la seva activitat a Barcelona.

L’ampliació triplica la superfície tecnològica

L’ampliació permetrà passar dels 17.000 metres quadrats actuals als 60.000. L’edifici anomenat Cub hauria d’estar acabat a finals d’octubre, mentre que els edificis A i D podrien completar-se abans que acabi l’any per rebre les primeres empreses a principis del 2027. L’edifici B continua pendent de l’autorització del Consell de Ministres. Un cop obtingut el permís, la seva construcció requerirà uns quinze mesos.

El delegat especial de l’Estat al Consorci, Pere Navarro, ha definit aquesta transformació com la «reindustrialització del segle XXI» i aspira a estendre la innovació del DFactory a tot el polígon mitjançant el futur DFactory Barcelona District.

Per a L’Hospitalet, aquesta estratègia no s’hauria de limitar administrativament al terme municipal de Barcelona. La ciutat sosté que el nou districte industrial i el seu BioCluster formen part d’una mateixa realitat econòmica metropolitana, connectada també amb el Port de Barcelona, l’aeroport del Prat, la Fira de Gran Via i el teixit productiu del Baix Llobregat.

L’actual plenari del Consorci està integrat per representants del Govern d’Espanya, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i les principals institucions econòmiques de la capital catalana, inclosos els sindicats. L’Hospitalet no disposa de representació pròpia, tot i ser la segona ciutat de Catalunya i compartir frontera física, infraestructures, mobilitat laboral i interessos econòmics amb la Zona Franca.

La reforma pactada pel PSC i ERC obre ara una oportunitat per revisar aquesta composició. L’Ajuntament hospitalenc aspira que l’increment de la participació catalana no es tradueixi únicament en un major pes de la Generalitat i Barcelona, sinó també en una governança més metropolitana.

La reclamació introdueix així un nou element en el debat sobre el futur del Consorci. La qüestió ja no seria només si el control ha de correspondre a l’Estat o a les institucions catalanes, sinó també quins municipis han de participar en les decisions sobre un dels principals motors industrials, logístics i tecnològics del país. Més d’un segle després de perdre la seva Marina, L’Hospitalet vol tornar a seure a la taula des d’on es decideix el futur d’aquells terrenys.