L’Hospitalet és una ciutat pionera al presentar un espai on s’aborda el cinema de terror des d’una mirada diferent a través de l’Horror Film Festival, el primer festival del territori que mostra el terror amb perspectiva de gènere. Posa el focus en com les dones i les identitats no normatives han estat històricament representades, o directament invisibilitzades, dins del terror. I trenca amb la imatge de que la dona s’hagi representat com a víctima, com a personatge feble o com a responsable de la seva pròpia violència.

El projecte té l’objectiu de generar noves mirades i oferir un espai de representació. No només per mostrar pel·lícules, sinó per obrir debat i qüestionar els relats que tenim normalitzats.

El terror com a eina per explicar altres realitats

El terror, lluny de ser només un gènere d’entreteniment, es converteix aquí en una eina per parlar de realitats socials. Segons explica Sílvia García Palacios, impulsora del projecte i responsable de la coordinació i programació, incorporar la perspectiva de gènere implica parlar d’experiències que tradicionalment no s’han abordat.

“Parlem de pors poc explicades, poc visualitzades. Parlem de situacions que ens violen, d’equilibri, de no dominació, d’agafar el lloc que ens han tret”. Aquest canvi de perspectiva fa que el terror deixi de ser només un relat de por per convertir-se en un espai de reflexió sobre la societat.

Una mirada que qüestiona els rols clàssics

Un dels grans objectius és trencar amb els estereotips que han marcat el gènere femení durant dècades. La dona s’ha representat moltes vegades com a víctima, com a personatge feble o com a responsable de la seva pròpia violència. “Aquesta idea de la dona indefensa, que necessita ser rescatada o que és culpable del que li passa… això s’ha de trencar” .

El canvi no és només de personatges, sinó de com es representen. La qüestió es emfatitzar en com s’explica la violència, com es mostra el cos i des de quin punt de vista es construeixen les històries.

El problema de la invisibilització

Les dones sempre han estat presents en el cinema de terror, però no  sempre han tingut visibilitat ni reconeixement. “La dona fa pel·lícules, hi és, però està darrere del teló”, assenyala l’organitzadora del festival.

Aquesta invisibilització no és casualitat. Com en molts àmbits té causes estructurals com prejudicis dins la indústria, falta d’oportunitats i una mirada dominant que encara no s’ha diversificat.

L’Hospitalet com a punt de partida

El projecte té una arrel clara al territori. Neix a L’Hospitalet, una ciutat amb una activitat cultural consolidada, però on fins ara no existia un espai dedicat al terror amb aquesta perspectiva. Aquesta aposta no és casual. Impulsar cultura des del territori és també una manera de generar noves oportunitats i ampliar el tipus de propostes que arriben al públic. 

A més, el projecte posa en valor el talent local, donant visibilitat a creadores i produccions vinculades al territori. “Jo soc hospitalenca”, explica la Sílvia, destacant també el seu vincle personal amb el territori.

Noves narratives i noves veus

El que busca aquest projecte és tractar temes poc habituals i explicar les històries des de una nova perspectiva. No es tracta només de fer un cinema diferent, sinó de mirar diferent. D’obrir espais per a relats que fins ara no han estat centrals. “Seria molt avorrit que tot fos el mateix”, resumeix.

Més enllà d’un acte puntual, l’Horror Film Festival es planteja com un projecte amb recorregut. Aquest any ja ha celebrat la seva segona edició amb èxit i l’objectiu és consolidar aquest espai, ampliar la xarxa i continuar donant veu a noves mirades dins del gènere.
En un moment en què el cinema de terror està en constant creixement i un augment de prestigi, iniciatives com aquesta busquen anar un pas més enllà. Aprofitar la seva visibilitat per transformar el gènere.

Un espai per pensar i generar debat

Una de les claus del projecte és la seva capacitat per generar reflexió. El públic no només consumeix contingut, sinó que participa en una conversa més àmplia.

“El més bonic és que crea debat, consciència i aprenentatge”, expressa la Sílvia. Així, el terror es converteix en una porta d’entrada per parlar de desigualtats, de representació i de com es construeixen els relats culturals.