L’alcalde David Quirós sosté davant la patronal AEBALL que el BioCluster de Bellvitge, la reforma de la Gran Via i la futura arribada del Clínic obren una nova etapa de creixement basada en salut, recerca, empresa i talent que convertiran la ciutat «en el centre del món», segons ha afirmat aquest dijous davant de mig centenar de directius i empresaris. A la imatge que encapçala aquestes línies, l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, al costat del president d’AEBALL.

L’Hospitalet afronta una dècada decisiva per convertir la seva posició metropolitana en una gran oportunitat econòmica. L’alcalde, David Quirós, ha defensat aquest dijous, 2 de juliol, davant del teixit empresarial reunit per AEBALL que la transformació de la Gran Via, el desenvolupament del BioCluster d’Innovació i Salut a l’entorn de Bellvitge i la futura implantació de l’Hospital Clínic a l’àmbit de la Diagonal situen la ciutat davant d’una operació que va molt més enllà de la millora urbana fins a convertir-la en «el centre del món», almenys en els àmbits sanitari i econòmic.

Primer pas: la reforma de la Gran Via

Quirós sosté que l’Hospitalet disposa d’una posició estratègica difícil de replicar: al costat de Barcelona, la Fira, l’aeroport, la Zona Franca, Bellvitge, l’ICO, l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona. Aquesta suma d’infraestructures, coneixement sanitari i connectivitat, ha dit, s’ha de convertir en una palanca per captar empreses d’alt valor afegit vinculades a la salut, la biomedicina, la recerca, els serveis avançats i la innovació.

La peça més immediata és la reforma de la Gran Via a l’entorn de Bellvitge. L’alcalde ha explicat que el projecte d’urbanització i la reparcel·lació dels terrenys ja han estat aprovats fa una setmana, fet que permet activar el procés per licitar les obres. L’operació allibera al voltant de mig milió de metres quadrats de sostre edificable, en la seva major part destinat a activitat econòmica. Per a Quirós, aquest sòl ha de servir perquè empreses i inversors trobin a l’Hospitalet un espai on créixer i connectar-se amb un dels ecosistemes sanitaris més potents del sud d’Europa.

El BioCluster, el tractor de l’operació

El BioCluster apareix com el gran element tractor. A l’entorn de Bellvitge hi treballen diàriament uns 10.000 professionals vinculats a l’hospital, la recerca, l’oncologia, la universitat i els serveis sanitaris. La constitució de l’associació jurídica del BioCluster, impulsada per set institucions públiques i sanitàries, ha de permetre captar recursos, atreure capital privat i ordenar una estratègia compartida entre administració, hospitals, centres de recerca, universitat i empreses.

Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Gran Via, ha estat clar en situar el focus econòmic del projecte, afirmant que la reforma no s’impulsa només per soterrar o pacificar la Gran Via, sinó per crear les condicions que facin viable un gran pol de ciències de la vida. «Si només s’hagués tractat de maquillatge urbà, aquest projecte no s’hauria fet», ha defensat. La transformació urbana és, en aquest sentit, el suport físic d’una aposta econòmica: un nou espai per a empreses biomèdiques, tecnològiques, sanitàries, administratives i de serveis avançats.

Es transformaran 96 hectàrees

L’àmbit Biopol-Gran Via abasta 96 hectàrees i combina activitat econòmica amb una important millora ambiental. Aproximadament la meitat del sector es reserva per a espais lliures, amb un parc de 25 hectàrees a Can Trabal, la recuperació de dues masies com a equipaments públics, més de 4.500 arbres i uns 170.000 metres quadrats de noves zones d’ombra. L’aposta per les zones verdes no es planteja només com una compensació ambiental, sinó també com un factor de competitivitat per atreure talent i empreses a un entorn urbà més amable.

La inversió prevista per a les dues fases de la transformació de la Gran Via ascendeix a 244 milions d’euros, amb finançament garantit mitjançant conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat. Al voltant del 70% del sòl és públic i el 30% privat, una combinació que facilita la mobilització d’aprofitaments urbanístics i la participació de diferents actors econòmics. La previsió exposada aquest dijous és que les obres comencin el 2027 i finalitzin al voltant del 2031, amb una primera fase centrada en la transformació del tronc central de la Gran Via i una segona fase d’urbanització.

Talls de trànsit i canvis en la mobilitat

L’impacte sobre la mobilitat serà un dels principals costos de transició. A partir de l’abril de 2027 es preveuen talls i desviaments durant més de dos anys, amb afectacions als itineraris d’accés a Barcelona, la ronda i l’A-2. Quirós ha demanat a les empreses planificació i coordinació per conviure amb unes obres que generaran molèsties, però que també obren una finestra de creixement per a companyies que vulguin ampliar activitat o implantar-se a la ciutat.

El doctor Javier Tapia Martínez, comissionat de la gerència de l’Hospital Universitari de Bellvitge per al BioCluster, ha defensat que el projecte permet convertir el coneixement sanitari existent en activitat econòmica, innovació i retorn per als pacients. Tapia ha subratllat que l’entorn concentra un hospital quirúrgic de referència, l’ICO, la UB i l’IDIBELL, i que la col·laboració publicoprivada ha de servir per accelerar nous tractaments, molècules, solucions clíniques i projectes empresarials vinculats a la salut.

Del polígon industrial al districte econòmic

La transformació econòmica de l’Hospitalet no es limita al BioCluster. David Gómez, tinent d’alcaldia de Qualitat Urbana, ha plantejat la necessitat de passar «del polígon al districte econòmic». El missatge a l’empresariat és que les àrees d’activitat de la ciutat han de deixar de ser polígons tradicionals per convertir-se en espais competitius, connectats, nets, ben il·luminats, amb millors accessos, serveis urbans més eficients i capacitat per conviure amb la logística, els esdeveniments de Fira de Barcelona i la mobilitat diària de treballadors i mercaderies.

Gómez ha explicat que l’Ajuntament ha renovat tres grans contractes de ciutat. El nou contracte de neteja ja s’està implantant i el consistori vol pactar abans de finals de 2026 un sistema de recollida porta a porta adaptat a les necessitats empresarials. En enllumenat, la inversió es multiplica per quatre i es preveu actuar sobre 230 punts. El nou contracte de manteniment de l’espai públic duplica l’anterior i ha de millorar voreres, asfalt i reparacions ordinàries.

L’Ajuntament treballa, a més, amb l’AMB en un pla director per ordenar aquesta transformació, amb una primera fase dotada amb quatre milions d’euros. L’objectiu és disposar d’un full de ruta global per millorar la mobilitat, l’aparcament, la càrrega i descàrrega, el transport públic, els itineraris per a vianants, els eixos ciclables i la qualitat urbana. Gómez ha assenyalat que ja existeix un primer diagnòstic de mobilitat i que el consistori vol contrastar-lo amb AEBALL i les empreses abans de licitar i executar actuacions.

L’arribada del Clínic al Samontà, a mitjà termini

A mitjà termini, l’arribada de l’Hospital Clínic a l’àmbit de la Diagonal apareix com la segona gran palanca econòmica. Quirós ha recordat que el pla inicial de l’entorn del Samontà plantejava unes 1.200 habitatges sense una planificació suficient de serveis. La irrupció del futur Clínic ha permès replantejar el sector i ampliar la mirada a unes 70 hectàrees, de les quals unes 60 pertanyen a l’Hospitalet. El futur hospital ocuparà al voltant de 15 hectàrees, però la resta de l’àmbit es concep com una oportunitat per a activitat econòmica, equipaments i projectes vinculats a la salut, la docència i la recerca.

El Clínic avança amb un calendari més llarg que el de la Gran Via, però amb un potencial transformador similar. La previsió és que les obres del nou campus sanitari i universitari comencin al voltant del 2030 i que el complex pugui estar operatiu el 2035. Per a l’Hospitalet, l’operació completa una línia estratègica que connecta Bellvitge, Sant Joan de Déu, la UB, el futur Clínic, la recerca biomèdica i l’empresa privada.

Salt quantitatiu i qualitatiu en l’ocupació

La referència que ha utilitzat el mateix Consorci és la transformació de la plaça Europa. Entre el 2001 i el 2018, l’Hospitalet va passar d’uns 66.000 a prop de 100.000 llocs de treball, un creixement superior al d’altres grans ciutats de l’entorn metropolità. La tesi municipal és que el BioCluster pot generar un efecte comparable, aquesta vegada vinculat a l’economia del coneixement i a les ciències de la vida.

La ciutat es juga, per tant, alguna cosa més que una reforma urbanística. La transformació de la Gran Via, la modernització dels polígons i l’arribada del Clínic dibuixen un canvi d’escala per a l’Hospitalet: de territori industrial i logístic a plataforma metropolitana de salut, empresa, recerca i talent. El repte ara és convertir el sòl, les obres i els plans urbanístics en inversió real, noves empreses i ocupació de qualitat.