Més de la meitat de la renda disponible per al lloguer
La dificultat d’accés es reflecteix en l’esforç econòmic. Una família metropolitana amb ingressos anuals de 25.000 euros ha de destinar de mitjana el 51,3% de la seva renda a llogar un habitatge de preu mitjà. El llindar es dispara a Sant Just Desvern fins al 70,9%, a Esplugues fins al 66,7%, a Begues fins al 59% i també es manté en nivells molt elevats a Castelldefels, Gavà o Sant Joan Despí. Fins i tot amb 35.000 euros anuals, l’esforç continua per sobre del que és recomanable en bona part dels municipis.
La pressió també s’observa al registre de sol·licitants d’habitatge protegit. El 2025, les persones inscrites augmenten un 18,2% en el conjunt de l’AMB. A l’eix Llobregat destaquen el Prat, amb 39,7 inscrits per cada 1.000 habitants; Cornellà, amb 36,3; Sant Joan Despí, amb 29; Esplugues, amb 22,8; Sant Just, amb 22,4; Gavà, amb 20,6, i Molins de Rei, amb 20,4. L’Hospitalet se situa en 15,6 inscrits per cada 1.000 habitants, amb un increment molt moderat de l’1%.
El balanç deixa una conclusió clara: el problema de l’habitatge no evoluciona de manera homogènia al territori Llobregat. Viladecans, Esplugues, el Prat o Sant Joan Despí concentren part de la nova producció residencial, mentre que l’Hospitalet, malgrat el seu fort creixement demogràfic, inicia poc habitatge i manté una elevada pressió social. Alhora, operacions com NOBA Homes IV, l’habitatge assequible adjudicat a Grupo Corp a Esplugues i el futur Roca City entre Gavà i Viladecans mostren que el Baix Llobregat s’ha convertit en un dels principals espais de transformació residencial de la metròpoli. La qüestió decisiva serà si aquesta nova oferta aconsegueix alleujar l’accés a l’habitatge o si queda absorbida per un mercat cada vegada més car i tensionat.