Estil de vida | Alimentació
L’Hospitalet és el paladar i l’estómac del món durant Alimentaria 2026
Joan Carles Valero
23 Marzo 2026
Comparteix
El recinte firal de Gran Via de L’Hospitalet acollirà del 23 al 26 de març el saló Alimentaria més internacional de la seva història, amb la participació de 3.300 empreses procedents de 70 països i una previsió d’assistència de 110.000 visitants professionals, xifra que superarà els 105.000 del Mobile World Congress celebrat també a la ciutat a principis de març.
Durant quatre dies, L’Hospitalet es convertirà en el gran aparador internacional de l’alimentació i dels serveis associats. Les xifres confirmen el pes d’una fira que acull dotze salons especialitzats (carn, ecològic, cafè, fleca, etc.) i que se situa entre les més importants d’Europa. En aquesta edició, Alimentaria celebra mig segle de trajectòria, una fita que reflecteix la seva evolució paral·lela a la transformació de la indústria alimentària i a la seva internacionalització. Pel que fa a l’impacte econòmic de la fira, l’organització preveu que serà de 150 milions d’euros repartits per l’àrea metropolitana de Barcelona entre hotels, transport, restaurants i compres, principalment.
Imatge d’una edició anterior del principal saló de la indústria agroalimentària espanyola
Només 7 empreses cancel·len per la guerra la seva participació de les 3.300 confirmades
L’organització d’Alimentaria 2026 ha anunciat que, de moment, només 7 empreses de les 3.300 expositores han cancel·lat la seva participació com a conseqüència de la guerra a l’Orient Mitjà. L’afectació en l’edició del Mobile World Congress va ser molt més gran, ja que va provocar l’anul·lació de 4.000 visitants i la cancel·lació de nombroses activitats, en coincidir amb l’inici dels atacs d’Israel i els Estats Units a l’Iran i la resposta d’aquest país als seus veïns del golf d’Oman. Els responsables firals assenyalen que els professionals procedents d’Àsia disposen ara de rutes alternatives que substitueixen les que habitualment utilitzen els nodes aeris de Dubai, Doha o Abu Dhabi, fet que va precipitar les cancel·lacions en el cas del Mobile, que finalment va tenir 105.000 visitants.
Antoni Llorens, després de subratllar que Alimentaria + Hostelco és un exemple de col·laboració publicoprivada, ha assenyalat que tant la fira com les marques “han sabut adaptar-se a la demanda del consumidor, sent proactives”. En aquest punt, el president d’Alimentaria ha remarcat que “no hi ha altres sectors en què les empreses continuïn sent líders 50 anys després”.
Alimentaria 2026 serà l’edició més internacional dels seus 50 anys d’història
L’edició més internacional
A més de la sectorització d’Alimentaria, la seva internacionalització és la característica més rellevant. Aquesta edició del cinquantè aniversari serà la més internacional, ja que de les 3.300 empreses expositores, un total de 1.200 procedeixen de 70 països diferents. Aquesta participació suposa un increment del 33% respecte a l’edició anterior de fa dos anys (la fira és biennal) i, pel que fa a la superfície expositora, s’ha incrementat un 40% fins a ocupar els pavellons del recinte de Gran Via.
També hi haurà la presència de 2.700 grans compradors convidats, dels quals 1.500 són internacionals, destacant els procedents dels Estats Units, Mèxic, Canadà, la Xina i el Regne Unit. En total, aquests compradors tenen programades més de 14.000 reunions perquè “venen a treballar”, han subratllat els organitzadors, que preveuen un impacte econòmic de 150 milions d’euros a Barcelona i la seva àrea metropolitana durant els quatre dies de la fira.
Més de 300 innovacions
Alimentaria + Hostelco està organitzada a gran escala, ja que “també és un supercongrés en què hi haurà més de 350 activitats, a raó d’unes 90 diàries (entre conferències, xerrades, taules rodones, presentacions i congressos) amb la participació de 700 ponents de primer nivell”. Pel que fa a les innovacions, es presentaran 300 novetats i també hi participaran 60 startups.
Pere Taberner, president d’Hostelco, ha destacat que el seu sector compta amb 600 empreses en més de 20.000 metres quadrats, mentre que Ignacio Silva, president de la FIAB, ha assenyalat que les 18.000 empreses exportadores afiliades facturen 52.000 milions d’euros anuals, el que representa el 21% de la indústria transformadora espanyola.
Per la seva banda, María Naranjo, directora de la Indústria Alimentària de l’ICEX, ha ressaltat que Espanya és la setena potència exportadora mundial, porta 40 anys generant superàvit comercial, i que el 5% del PIB i el 17% de l’ocupació del sector es troben a l’anomenada Espanya buidada.
La presentació d’Alimentaria 2026 en roda de premsa
Catalunya, potència agroalimentària espanyola
Naranjo ha destacat que Catalunya acapara la part del lleó de la indústria alimentària espanyola, liderant el rànquing de comunitats autònomes amb un 21 % del volum total de negoci. Aquestes xifres consoliden el territori català com a referent alimentari no només a Espanya, sinó també a Europa, tant pel volum com per la qualitat dels productes exportats.
A més, a Alimentaria també se celebrarà una cimera agroalimentària i una trobada de ministres d’Agricultura, presidida pel ministre espanyol, Luis Planas, juntament amb els seus homòlegs dels països del Mercosur. Aquesta trobada té lloc en el context del recent acord de lliure comerç —encara pendent de ratificació per part de les institucions europees— entre aquest bloc d’estats sud-americans, al qual també s’hi afegeixen l’Índia i, pròximament, Austràlia. Segons ha avançat Naranjo, els Estats Units continuen sent el principal mercat per al sector espanyol fora de la Unió Europea, i ha subratllat la necessitat de prestar més atenció al seu nínxol llatí, format per 65 milions de persones.
Una fira de salons
Alimentaria, juntament amb Hostelco 2026, s’estructura en diferents sectors especialitzats. Intercarn tornarà a ser el saló més gran, amb 350 empreses en 15.000 metres quadrats, el 25 % del total. L’oferta es completarà amb àrees com Organic Foods i La Plaza Eco, Alimentaria Trends i Fine Foods, orientades a la innovació i al valor afegit; Grocery Foods, que reuneix l’oferta més transversal i heterogènia de la fira; Coffee, Bakery & Pastry, que en la seva segona edició duplica el seu espai i esdevé el veritable centre neuràlgic de la fleca, la pastisseria, la xocolateria i la gelateria; a més d’Interlact, Lands of Spain, Snacks, Biscuits & Confectionery, Expoconser, Restaurama i International Pavilions. També se celebrarà el primer Campionat Internacional de Cuina d’Alimentaria, avalat per WorldChefs, els Horeca Awards, el primer Campionat de Baristes Estudiants de Forum Café, i les finals de Cuiner de l’Any i Cambrer de l’Any.
Aspecte del saló Innoval on es presentaran fins a 300 novetats
“La innovació és un esport de risc”
José María Bonmatí
Innoval és l’espai on s’exposaran unes 300 novetats que la indústria i la distribució llancen amb l’objectiu d’alinear-se als canvis d’hàbits i gustos dels consumidors i així aconseguir vendes incrementals. Suposa la porta d’entrada a The Alimentaria Hub i un pilar fonamental de l’evolució d’Alimentaria en els darrers 50 anys, i el seu president és José María Bonmatí, que a més és vicepresident d’Alimentaria i director general de l’associació de gran consum AECOC.
Abans que es coneguin els premis Innoval distribuïts en 17 categories, Bonmatí assenyala que la salut, el contacte amb la natura i la conveniència són els tres eixos de desenvolupament de les principals innovacions. “El consumidor associa el que menja amb la seva salut, amb èpoques dels ‘sense’ (sucre, greixos, etc.) i altres dels ‘amb’ (proteïna, omega 3, etc.)”, indica l’expert. Els productes que reflecteixen el seu origen, el benestar animal, bones pràctiques en el cultiu i transformació dels aliments “engloba la sostenibilitat que també abasta l’embalatge”. Però Bonmatí adverteix que el reciclatge dels envasos “ha de ser compatible amb l’evolució dels domicilis i adaptat a més o menys membres”.
El tercer eix que més ha crescut en matèria d’innovació és el de conveniència, perquè va íntimament lligat a l’evolució dels domicilis. “Si ets capaç d’entrar en aquest eix és quan es compleix el principi de venda incremental, perquè la innovació es consumeix en més moments”. La conveniència és el resultat de no tenir temps per cuinar, però l’èxit “ve determinat perquè els aliments preparats resultin el més semblants possible als casolans”. En aquest camp, l’èxit dels serveis de lliurament o “delivery” és una nova manifestació de la conveniència “igual que tenir establiments propers, perquè els domicilis no planifiquen tant”. En aquest punt, l’èxit del llançament d’una innovació també dependrà d’una bona distribució, adverteix Bonmatí.
Josep Maria Bonmatí, president d’Innoval que a més és vicepresident d’Alimentaria i director general de l’associació de gran consum AECOC
El moment de la veritat
Les promocions són les primeres portes d’entrada de les innovacions, “però per un temps determinat, perquè el món de l’alimentació és de repetició i el moment de la veritat arriba quan es compra de nou només si la prova agrada”. Per això Bonmatí assegura que “la innovació és un esport de risc perquè mai es té la seguretat de l’èxit que s’aconsegueix quan es consegueix ser realment rellevant per al consumidor perquè li aporta avantatges”. Perquè sense innovació “qualsevol categoria es converteix en un producte bàsic o ‘commodity’, on el preu és determinant entre els competidors”.
Les innovacions que permeten escurçar la seva preparació mitjançant microones o fregidores d’aire “han experimentat un creixement enorme i han desenvolupat la gamma de productes a totes les botigues per la seva relació amb el saludable, evitant submergir-los en oli”. Un altre camp de desenvolupament són els cuinats de quarta i cinquena gamma ideals per a les cuines d’assemblatge, no només als domicilis. A l’hostaleria, les cadenes de menjar ràpid ja han eliminat el procés de comanda, que ara es fa per pantalles, mentre que a les cuines dels restaurants falta personal i molts establiments poden oferir menús de qualitat sense dependre dels cuiners.
Les tendències del consumidor es tractaran en aquest espai
“La fira és l’instrument de màrqueting més potent”
J. Antonio Valls
Durant els seus 50 anys d’existència, el saló de salons Alimentaria s’ha convertit en un gran actiu de tota la indústria i cadena de valor d’un sector que ha evolucionat en paral·lel als canvis d’hàbits de consum dels espanyols, en la manera de produir els aliments i en la seva distribució. Va néixer en plena transició política i econòmica espanyola i en els darrers 28 anys la seva organització, ara en mans de Fira de Barcelona des del 2013 quan absorbeix Alimentaria Exhibitions, ha estat pilotada per J. Antonio Valls, el seu director general. Un executiu que es defineix com “un firant, perquè la fira és l’instrument de màrqueting més potent en convergir en 4 dies la innovació, continguts, experiències, nous nínxols, fonts d’inspiració, bones pràctiques, competència, aprenentatge i obertura a mercats internacionals”.
El director general d’Alimentaria Exhibitions assegura que l’èxit del saló s’ha fonamentat “en una governança sòlida representada per les grans companyies que decideixen què tenim a la nevera, com Agrolimen, Nestlé i Danone, els directius de les quals han marcat les línies mestres, encapçalats per Jaume Tomás i José Luis Bonet i ara Antoni Llorens, i que han comptat amb el suport de les associacions sectorials FIAB, AECOC i Euromadi, a més de l’ICEX i del propi Ministeri del ram”.
Hitos transformadors
La sectorització davant la sofisticació del consumidor, la internacionalització fins a assolir avui xifres d’exportació que arriben al 60% de la producció espanyola a la Unió Europea; i la innovació protagonitzada per les marques i la distribució, són els tres hitos que han transformat l’alimentació en les últimes cinc dècades, juntament amb el pujador paper del sector Horeca, acrònim que agrupa els hotels, restaurants, cafeteries i càtering, amb gairebé 300.000 establiments a Espanya. Perquè “el 17 per cent de les vendes de distribució són ja plats preparats i està creixent la gamma de preparats de quarta i cinquena gamma que només requereixen un cop de calor per menjar, la qual cosa constitueix una solució per als restaurants de menú diari”, assenyala Valls.
Precisament, la fusió d’Alimentaria amb el saló Hostelco que agrupa el sector Horeca, suposa el quart repte pel creixent protagonisme del consum d’aliments fora de casa per part dels espanyols i per l’impacte dels 90 milions de turistes que ens visiten, també atrets per la nostra gastronomia i pel paper tractor dels nostres xefs. I és que als espanyols ens encanta socialitzar a través del menjar, punt en què el directiu assenyala el repte de “millorar experiència i servei al client”.
J. Antonio Valls és director general d’Alimentaria Exhibitions i porta gairebé 30 anys al capdavant de la seva organització
Pujança d’immigració i turisme
El fenomen migratori, el turisme i la pujança dels canals Horeca no deixaran de créixer, segons Valls, per a qui categories com la del consumidor sènior a partir de la jubilació de la generació “boomer”, “es sofistica amb oportunitats de mercat”. D’aquí el sorgiment dels productes premium, que cada vegada s’exporten més. I el pes de la nutrició, la salut i el benestar, components de preocupació que adquireixen cada vegada més importància, juntament amb la proliferació de la proximitat i els productes de km 0.
La sectorització d’Alimentaria amb grans salons per a productes carnis, lactis, dolços, etc., així com l’arropament de tendències com els orgànics, ecològics, els sense gluten i ara el protagonisme del cafè i les fleques, també es veu potenciats per categories que també s’introdueixen en la indústria i la distribució a les grans empreses.
Un dels principals motors de la nostra alimentació ha estat la internacionalització que va arrencar amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea i que s’ha potenciat a Amèrica Llatina, on Alimentaria està present des de fa 15 anys, a més de l’est europeu. Uns exportacions que es van veure potenciades amb l’entrada de Mèxic a l’acord Nafta de lliure comerç amb EUA i Canadà i que ara s’obriran al Mercosur, sense oblidar la pujança dels països asiàtics i del nord d’Àfrica.
Maria Nicolau, cuinera, divulgadora gastronòmica i padrina de la xefla, està al capdavant de la presentació de la xefla al saló
L’Hospitalet presenta la xefla a la fira turística B-Travel
L’Hospitalet també presenta aquest cap de semana la seva oferta turística al saló internacional del turisme B-Travel, al recinte firal de Montjuïc, amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de la seva gastronomia a través de la xefla.
La xefla és un plat col·lectiu i simbòlic que posa en relleu la tradició, la diversitat i la convivència de L’Hospitalet. La proposta es va donar a conèixer al 4 d’octubre passat amb gran èxit durant la jornada gastronòmica GastroTeca, que es va fer a La Farga.
El projecte base s’ha enriquit gràcies a una recerca documental basada en fonts històriques, culturals i antropològiques; entrevistes per recuperar la memòria col·lectiva, i informes d’experts acadèmics i historiadors de la ciutat, que han permès connectar-la amb les arrels alimentàries de L’Hospitalet.
La recepta combina arròs de qualitat, proteïna d’origen animal o vegetal i verdures de temporada i un toc especial que permet reinterpretar-la segons l’origen i la creativitat de cada cuiner o cuinera. Se serveix tradicionalment en cassola de fang i pot acompanyar-se amb salses a banda. Aquesta versatilitat converteix la xefla en un plat viu i plural que reflecteix la diversitat local
Primavera de Tapes
A més, B-Travel és també l’escenari per difondre la Primavera de Tapes, la ruta gastronòmica que es fa coincidint amb les Festes de Primavera i que enguany arriba a la 14a edició, del 23 al 27 d’abril, amb propostes de 43 restaurants i bars de la ciutat. B-Travel és la fira més gran de Catalunya en el seu àmbit, que aplega agències de viatges, hotels, operadors de creuers, companyies de transport i empreses de serveis turístics que presenten la seva oferta al públic viatger.

Tornar al llistat