La crisi de l’habitatge ha connectat aquest dijous, 1 d’octubre, l’agenda municipal de l’Hospitalet amb el debat de política general del Parlament de Catalunya. Mentre l’Ajuntament anunciava que exercirà el dret de tanteig per comprar cinc edificis sencers a la Florida, amb 148 pisos i una inversió prevista de 27 milions d’euros, la cambra tancava el debat amb l’aprovació de 235 propostes de resolució, amb l’accés a l’habitatge com un dels assumptes centrals. A la imatge que encapçala aquesta informació, l’alcalde de la ciutat, David Quirós, que ha assegurat que “l’operació de compra dels cinc edificis a La Florida per protegir als veïns no serà l’ultima».

Les dues iniciatives coincideixen en la necessitat d’ampliar el parc assequible i reforçar la protecció davant la pressió immobiliària. A l’Hospitalet, l’operació pretén evitar que els edificis passin a mans d’un fons d’inversió, preservar els contractes dels llogaters i incorporar els pisos al patrimoni públic amb protecció oficial permanent. Al Parlament, els grups han aprovat propostes perquè el Govern impulsi mesures sobre habitatge públic, desnonaments, especulació i accés dels joves a una llar.

L’anunci municipal arriba també enmig de la commoció pels dos casos de mort per suïcidi coneguts recentment a Santa Eulàlia i la Florida en contextos de desnonament. El consistori, però, situa l’inici dels treballs per adquirir els immobles el novembre de 2025, mesos abans d’aquests fets.

El Parlament reclama ampliar el parc públic i frenar l’especulació

Al Parlament s’han aprovat iniciatives en matèria d’habitatge presentades pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT. Les propostes plantegen incrementar el parc residencial assequible i el parc públic, facilitar l’accés dels joves a l’habitatge i impulsar una llei sobre arrendaments urbans.

Entre les mesures aprovades també figuren instar el Govern a suspendre temporalment els desnonaments en propietats d’entitats financeres i fons d’inversió i penalitzar la compravenda d’habitatges en períodes curts amb finalitats especulatives. Una proposta transaccional del PSC-Units i ERC demana crear un grup d’experts que presenti reformes fiscals per incentivar l’adquisició d’habitatge habitual.

Es tracta de propostes de resolució que orienten i reclamen l’acció del Govern. La seva aprovació no comporta, per si mateixa, l’entrada en vigor d’una suspensió dels desnonaments ni dels canvis fiscals o legislatius plantejats, que requeriran el desplegament corresponent.

El debat ha acabat amb l’aprovació de la gran majoria de les propostes del PSC-Units, ERC i els Comuns, més de la meitat de les de Junts i algunes de la CUP-DT i el PPC. En canvi, s’han rebutjat totes les de Vox i Aliança Catalana.

Al ple de dimarts dia 6 es donarà llum verda

El ple extraordinari del 6 d’octubre debatrà el finançament de l’operació, que preservarà els contractes de lloguer i s’executarà entre 2026 i 2027 en una mesura que es pren després que en pocs dies s’hagin suïcidat dos hospitalens a Santa Eulalia i La Florida com a conseqüència del seu desnonament. A la imatge que encapçala aquesta informació, l’alcalde de la ciutat, David Quirós, que ha assegurat que “aquesta operació no serà l’ultima».

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha anunciat aquest dijous que exercirà el dret de tanteig per adquirir cinc edificis sencers a la Florida, al sector del Samontà, amb un total de 148 habitatges. La inversió prevista és de 27 milions d’euros i permetrà evitar que els immobles passin a mans d’un fons d’inversió. Els pisos s’incorporaran al patrimoni públic i quedaran qualificats com a habitatges de protecció oficial de manera permanent, mentre que els actuals llogaters conservaran els seus contractes. 

El primer pas pressupostari es portarà al ple extraordinari del pròxim dimarts, 6 d’octubre, que debatrà la modificació de crèdit necessària per finançar la compra amb el romanent de tresoreria de 2025. La sessió obrirà el camí de l’adquisició, però la formalització encara requerirà una taxació independent, la fiscalització i l’aprovació del dret de tanteig per la Junta de Govern Local.

La propietat actual és una immobiliària familiar que ha mantingut els edificis en lloguer des dels anys seixanta i que ha comunicat la intenció de vendre’ls a un fons. El tanteig permet que l’Administració tingui preferència per adquirir-los en les mateixes condicions pactades amb el comprador.

«Quan un fons d’inversió vol comprar un edifici sencer amb veïns a dins, la ciutat s’hi pot posar davant. I ho fem. Aquests 148 pisos no seran un actiu d’inversió: seran de l’Hospitalet, i ho seran per sempre», ha afirmat l’alcalde, David Quirós, en el comunicat municipal.

Els llogaters es queden a casa

Els cinc edificis disposen d’ascensor i d’habitatges d’entre 50 i 71 metres quadrats. L’Ajuntament se subrogarà en tots els contractes de lloguer vigents, inclosos els de renda antiga, i assumirà els mateixos drets i obligacions de la propietat.

«Als veïns i veïnes d’aquests edificis els vull transmetre tranquil·litat: el vostre contracte continua. L’únic que canvia és que ara el vostre propietari és la ciutat», ha remarcat Quirós.

Per tant, la compra no comportarà l’adjudicació immediata dels 148 pisos a nous residents. A mesura que quedin lliures, es destinaran a lloguer assequible mitjançant el registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial i unes bases específiques d’adjudicació. La qualificació permanent s’empara en la Llei catalana 11/2025, que estableix aquesta protecció per als habitatges adquirits mitjançant els drets de tanteig i retracte previstos a la norma.

Una operació preparada des del novembre

Segons el consistori, els treballs per adquirir els immobles van començar el novembre de 2025, dins del Pla local d’habitatge 2026-2031. Les restriccions pressupostàries impedien aleshores mobilitzar els recursos necessaris. La nova comunicació de venda, aquest setembre, i la possibilitat d’utilitzar els excedents municipals han permès activar el procediment.

La mesura connecta amb les actuacions del Govern espanyol per facilitar la inversió local en habitatge. El Reial decret llei 13/2026, de 2 de juny, permet destinar el superàvit municipal de 2025 a inversions financerament sostenibles i preveu una habilitació plurianual per executar inversions en habitatge. En l’àmbit català, se suma a l’objectiu del Govern de promoure 50.000 habitatges públics fins al 2030.

Els 27 milions anunciats estan pendents de concretar-se amb una taxació independent, prevista per a finals de novembre. L’Ajuntament assegura que són recursos addicionals que no es detrauran d’altres serveis municipals. La compra es farà en dues fases: dos o tres edificis durant el 2026 i la resta el 2027, amb el compromís d’adquirir els cinc des del començament. Els 148 pisos representen més de dues vegades i mitja l’objectiu inicial del pla, que preveia comprar-ne 56 per aquesta via.

La crisi residencial, en primer pla

L’anunci arriba enmig de la commoció pels dos casos de mort per suïcidi coneguts recentment a la ciutat en contextos de desnonament. A Santa Eulàlia, les entitats veïnals i el Sindicat d’Habitatge van denunciar que Olga, de 54 anys, va morir el 7 de setembre, cinc mesos després de perdre el seu habitatge, i van reclamar una investigació sobre l’atenció institucional rebuda. A la Florida, ara s’ha conegut la mort d’un home de 60 anys que afrontava el desallotjament del seu taller de sabateria on dormia. Les circumstàncies dels casos són diferents i la relació amb els desnonaments s’ha d’atribuir a les denúncies i informacions conegudes, sense reduir el suïcidi a una única causa.

Segons la informació difosa per la Cadena SER, el local de la Florida es troba en un dels edificis inclosos en l’operació municipal. El consistori, per la seva banda, situa l’inici de les gestions de compra mesos abans dels fets.

La gestió dels immobles inclourà manteniment, administració dels lloguers i acompanyament social als residents. Paral·lelament, l’Ajuntament treballa perquè La Farga GEM incorpori una línia d’habitatge i assumeixi progressivament les funcions d’empresa municipal del sector. «148 pisos no resolen el problema de l’habitatge, però són 148 llars que surten del mercat especulatiu i passen a ser de tots. I no serà l’última operació», ha assegurat Quirós.