El motor de la cuina d’un territori no neix dels fogons, sinó de la terra. A pocs quilòmetres de la gran línia d’asfalt, vies de tren i ciment que dibuixa l’àrea metropolitana barcelonina, resisteix un oasi on el temps no es compta amb rellotges digitals, sinó amb el cicle de les estacions. Es tracta del Parc Agrari del Baix Llobregat, un pulmó verd i fèrtil però profundament amenaçat on la terra respira i els arbres ofereixen la millor de les fruites. Allà on molts urbanites només hi veuen camps a través de la finestra del cotxe, un col·lectiu creixent de restauradors abasteix el seu rebost, tot creant un vincle entre el pagès i el comensal.

Aquest espai agrari, que està banyat pel tram final del riu Llobregat, té unes condicions geològiques i climàtiques privilegiades que donen aquest sabor tan nostre a tot el que s'hi planta. L'aigua dels aqüífers i els sediments dipositats durant segles d’història han convertit el delta en una de les zones més productores de Catalunya. Malgrat això, la distància entre el camp i la taula sovint s'ha vist alterada per les dinàmiques dels grans mercats de distribució. Per trencar amb aquesta situació i posar en valor l'esforç diari de la pagesia local, va néixer un segell que és una declaració de principis culinaris.

Rècord de 38 restaurants associats

Aquesta filosofia és l’ànima i emblema de Sabors de l'Horta, una iniciativa impulsada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Aquest 2026, s’ha consolidat amb molta força, ja que ha arribat a la xifra rècord de 38 establiments adherits al projecte. El creixement de la guia i la Xarxa de Restaurants demostra que cuinar amb productes de KM 0 ja no és una moda passatgera per penjar fotos ales xarxes. Ara, s’ha convertit més bé en una aposta pel futur econòmic, ecològic i gastronòmic. El col·lectiu s'organitza anualment per dinamitzar el territori a través de jornades gastronòmiques específiques que segueixen el calendari de la terra, obligant els cuiners a reinventar-se constantment.

Entre fogons cara al riu, masies centenàries reconvertides i terrasses modernes amb vistes al mar de Gavà o Castelldefels, la gastronomia de la comarca ha trobat el seu segell d’autenticitat. Ja no es tracta només d’omplir la panxa o de dissenyar cartes estàtiques que duren anys: l'objectiu actual és defensar una identitat agrícola compartida a través d'ingredients frescos, collits de matinada pels pagesos, transportats en furgonetes de les de tota la vida i servits al plat. Això és més que un simple projecte comarcal: és el triomf de l'espontaneïtat per sobre de de la industrialització del gust.

Pacte diari amb la natura

Al mig d’aquesta trinxera del gust, al Prat de Llobregat, es troba el restaurant 9Cèntric, que neix dins un municipi que porta el llinatge de la pagesia gravat al nom. Per als seus artífexs, la proximitat no és una estratègia de màrqueting ni un adhesiu de colors enganxat a la vidriera de l'entrada. És un pacte diari, amb la natura. "Per la nostra pròpia naturalesa, la nostra proposta gastronòmica s'adapta de forma estricta al que el Parc Agrari del Baix Llobregat ens brinda a cada època de l'any", detalla Sergi Bonillo Gómez, gerent i soci de l'establiment.

Això significa que la pissarra de suggeriments del restaurant es pot modificar d'un dia per l'altre si una tempesta o una calorada sobtada canvien la producció del camp. En un mercat globalitzat on estem malacostumats a menjar maduixes al desembre, melons al gener i carbasses en ple juliol, 9Cèntric tria deliberadament la restricció estacional: es serveix el que es cultiva, el que està de temporada. 

Colors vermells intensos i grocs brillants

Quan el calendari avança cap als mesos de calor, la cuina d'aquests restaurants associats pateix una mena de metamorfosi. Els tons verds i terrosos de l'hivern deixen pas a vermells intensos i grocs brillant. "Ara que entrem en els mesos de màxim apogeu de la fruita, el benefici és totalment organolèptic i nutricional per als nostres clients", assenyala José Luis Pol, chef de 9Cèntric. La clau de l'èxit d'aquesta cuina és senzilla: el producte no coneix el fred artificial de les cambres de conservació industrial. 

Els vegetals i les fruites de la xarxa Sabors de l'Horta creixen sota el sol de la comarca, acumulen suc, aromes i sucres naturals a la mateixa planta, i es recullen exactament en el seu punt òptim de maduració. El resultat que es serveix a taula és una explosió de vida que conserva intactes les propietats vitamíniques i els antioxidants essencials que se solen volatilitzar en les llargues cadenes logístiques de la gran distribució alimentària. El comensal ho nota a la textura cruixent, en la bona olor que desprèn el plat i en un sabor que desperta memòries oblidades de la infantesa.

L'estiu al Baix Llobregat té la seva pròpia etiqueta natural, i l'arribada dels mesos estivals es tradueix en una autèntica festa de la fruita de pinyol. Al maig i juny, s’ha iniciat la campanya de la cirera, on pobles veïns com Sant Climent i Torrelles en són els protagonistes. Són cireres cultivades en terrasses, cuidades a mà, que concentren tota la dolçor de la falda de les muntanyes de la comarca.

La joia del miravolant

Però si hi ha una joia amagada al territori és el miravolant. Es tracta d'una varietat de pruna petita, singular i oblidada per les grans superfícies a causa de la seva fragilitat comercial. És una varietat plena de sabor i antioxidants, però només es pot gaudir durant poques setmanes. Cuinar i servir el miravolant és un recordatori que la gastronomia real depèn de la natura i de la traça del xef per atrapar un gust silvestre abans que la calor acabi amb la collita de l'any.

tMelons, síndries i préssecs comparteixen protagonisme 

A mesura que el sol de juliol i agost es fa més intens, el ventall del Parc Agrari s'amplia de manera gairebé aclaparadora. Els protagonistes indiscutibles de les postres refrescants, les sopes fredes i les amanides passen a ser els melons i les síndries de l'horta baixa, juntament amb els paraguaians, els préssecs i les nectarines que gotegen dolçor a cada tall. Cal també fer menció especial a les maduixes que arriben de la zona de Viladecans, que són veritables tresors de l'horticultura local que trenquen el mite que les maduixes només són un producte exclusiu de la primavera..

Quan tota aquesta simfonia de fruita d'estiu comença a minvar amb l'arribada del setembre, el relleu a les cuines es fa tot obrint pas a unes figues madures i meloses entre els fogons de la comarca. Els cuiners aprofiten aquestes transicions per dissenyar plats que barregen el dolç de la fruita tardana amb els primers tocs de la cuina de tardor, demostrant que una carta viva mai pot ser avorrida per a qui s'asseu a la taula.

Sosteniment del sector primari de proximitat

Tota aquesta complexa cadena seria completament impossible de mantenir sense accions tangibles al darrere, sense noms propis que s'aixequen de matinada quan encara és fosc per tal que al migdia hi hagi bons productes a taula. La cuina d'alta volada no comença obrint un catàleg de proveïdors multinacionals, sinó quan es xerra de tu a tu amb qui treballa la terra. "Quan el nostre pagès de confiança, el Josep Piñol, o la pròpia Cooperativa del Prat o de Sant Boi ens proveeixen de pomes i peres per exemple, les introduïm immediatament al menú diari i als suggeriments", explica amb orgull Bonillo.

D'aquesta manera, el menú esdevé un mirall de la realitat del camp. Menjar en un dels 38 establiments de Sabors de l'Horta es converteix per tant en una decisió conscient. Es dona suport econòmic directe al sector primari de la comarca, es garanteix la preservació física de l'espai agrari enfront de la pressió urbanística de la gran metròpoli i s'evita contaminar el planeta a causa del transport logístic de llarg recorregut. Cada plat és un escut per protegir el territori. I, el més important si en parlem de gastronomia, es gaudeix de receptes i sabor únics que fan sentir la vida diferent. 

Una bona comunicació als comensals

Transmetre aquesta passió pels productes locals al comensal que arriba buscant relaxar-se requereix una comunicació transparent, intel·ligent i apassionada. Per fer entendre el valor de tot aquest esforç cal defensar que el producte de proximitat no és només una elecció del restaurant, sinó una creença compartida per tota la plantilla. Per implicar el client en aquesta filosofia, s’utilitzen diferents canals comunicatius de forma simultània.

El potencial de plataformes com Facebook, Instagram i TikTok es converteixen en aparadors habituals per ensenyar el producte fresc des del mateix camp mitjançant vídeos de gran qualitat visual. Alhora, mantenen la comunicació a la seva pàgina web oficial, actualitzant constantment els menús perquè el client sàpiga exactament què menjarà abans de reservar. Però la veritable connexió es produeix a la mateixa sala del restaurant a través del propi equip.

Al Baix Llobregat, la terra es cuida, es cuina amb orgull i es gaudeix intensament a cada mossegada. L’estiu es converteix en el moment ideal per sortir a dinar fora i deixar-se assessorar. Sortir una mica de la rutina i menjar els productes de temporada passen a ser per molts una nova prioritat ara que comença l’estiu.