La gent ha sortit al carrer i s’ha situat, un cop més, al costat correcte de la història: en la defensa dels drets de les persones i del dret constitucional a accedir a un habitatge digne, i en la denúncia del desnonament inhumà de la Mari Carmen Abascal. En veure-la expulsada de casa seva en cadira de rodes i ensorrada moralment, vam sentir en el nostre propi cor la seva derrota, el seu patiment i la seva humiliació.

Ha lluitat durant vuit anys per no ser expulsada de la seva llar. El carrer ha estat i continua estant al seu costat, i el clam popular contra les injustícies no s’ha aturat.

No oblidarem mai l’Olga ni tants homes i dones que, desesperats, han perdut l’esperança. Per ells i elles hem de continuar lluitant per donar resposta al problema de l’habitatge amb mesures contundents. Però també hem d’assenyalar els qui han bloquejat les solucions.

Recordem que les mesures legislatives no van arribar a temps. El 2 d’octubre passarà a la història per l’aliança de les forces de dretes contra els drets de les persones. Vam poder comprovar com el PP, Vox i Junts per Catalunya van votar al Congrés dels Diputats en contra dels dos decrets llei que defensaven el dret a l’habitatge i protegien les persones vulnerables davant els desnonaments.

Hem pogut veure en directe la fragilitat extrema d’aquesta dona valenta de 87 anys. No ha pogut continuar lluitant i hem de lamentar, amb una profunda tristesa, que hagi perdut la vida. Un fons immobiliari l’assetjava sense compassió per fer-la fora de casa seva, tot i que mai no havia deixat de pagar el lloguer.

Un gran moviment ciutadà ha sortit al carrer per exigir mesures que posin fi als desnonaments de persones vulnerables i per reclamar polítiques que garanteixin l’accés a l’habitatge. Aquest clam ja ha arribat a 25 ciutats de tot l’Estat. La veu de la gent s’ha alçat, i els i les progressistes som al seu costat, davant les forces més reaccionàries i els grups feixistes que s’enfronten a les manifestacions pacífiques en defensa del dret a l’habitatge.

Dret a l’habitatge i dret a la cultura. Necessitem més cultura també perquè ens dona eines per fer front a la desinformació, als rumors falsos i a les mentides interessades que només defensen els interessos econòmics de l’especulació immobiliària.

L’accés a la cultura està reconegut en l’ordenament jurídic internacional de les Nacions Unides com un dret fonamental de les persones. És un dels pilars de la democràcia i de l’exercici de les llibertats de creació i d’opinió.

En els temps que vivim, marcats per l’assetjament dels moviments i governs d’ultradreta arreu del món, també a Espanya i a Catalunya, la defensa de la cultura és més necessària que mai. Ni un pas enrere.