Carlos Ruiz, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i exalcalde de Viladecans, preveu que el tren a l'aeroport entri en servei a finals d'aquest any 2026

La unió de les línies Llobregat i Anoia incrementarà els viatgers un 50 per cent i es passarà dels actuals cent milions a 150, quan Rodalies transporta actualment 110 milions de persones

El Baix Llobregat i l'Hospitalet formen el pol industrial i logístic principal de Catalunya amb més de 26.000 empreses, 400.000 persones treballadores i més d'un milió d'habitants

Les obres que es fan a Barcelona al carrer d'Urgell, des de la plaça Francesc Macià fins a l'altura de l'Hospital Clínic, juntament amb les que s'han de fer a la plaça d'Espanya, es prolongaran fins a l'any 2031, segons afirma l'exalcalde de Viladecans Carles Ruiz, que fa un any que és president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Els treballs per tunelar la ciutat permetran unir les línies ferroviàries de FGC del Llobregat amb la d'Anoia a Gràcia, fet que suposarà un increment de viatgers del 50% i es passarà dels actuals cent milions a 150, quan Rodalies transporta actualment 110 milions de persones.

El president de FGC ha argumentat que el sistema ferroviari es troba a Catalunya "en un moment de canvi i renovació molt important" en uns moments en què "la mobilitat privada està col·lapsada en estar al límit de capacitat i l'única alternativa per millorar-la és el transport públic". Màxime, quan ha assenyalat que Catalunya tindrà l'any 2040 nou o deu milions d'habitants, quan actualment hi ha 8 milions i les obres que ara s'executen es van projectar quan eren sis milions. En aquest sentit, ha subratllat que "no es pot concentrar l'augment de població a l'àrea metropolitana barcelonina i s'ha de planificar per distribuir-la al territori de manera més cohesionada garantint el sistema de transport públic".

El paper del Baix Llobregat

Des d'AEBALL s'ha recordat que el Baix Llobregat i l'Hospitalet formen el pol industrial i logístic principal de Catalunya amb més de 26.000 empreses, 400.000 persones treballadores i més d'un milió d'habitants. El territori és porta d'entrada i sortida de mercaderies i persones a Barcelona, ​​amb infraestructures clau com l'aeroport, el port, la Fira, la Zona Franca i una xarxa ferroviària i viària densa però saturada.

Ballesté ha indicat que "el nostre teixit empresarial és divers i potent: indústria metal·lúrgica i manufacturera, mobilitat sostenible, construcció sostenible, logística, salut, agroalimentació, aeronàutica, espai i tecnologies duals. Aquí neixen i creixen projectes estratègics com AeroS, l´ecosistema d´aeronàutica, espai i defensa, Salut, i seguim creixent...”

Per esmorzar, s'ha comprovat com el sector ferroviari es troba en un moment de canvi tecnològic i d'adaptació de la infraestructura. Segons Ruiz, té la virtut de ser en un moment tecnològic òptim per abordar aquests reptes. "S'han de trobar fórmules integrades per compartir la gestió de la infraestructura entre tots els operadors", ha afirmat el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. "La companyia es troba en un procés de creixement -gràcies a tenir més recursos, serveis i unitats de control- que aglutinarà un 50% més de persones usuàries". L'objectiu, segons Ruiz, és unir persones i generar valor al territori. "I ho fem amb nous projectes, investigació en centres de recerca, i una clara aposta per la digitalització gràcies a la intel·ligència artificial", ha indicat.

Entre els nous projectes de FGC, destaquen: la unió de les línies del Vallès i Llobregat (prolongació de la L8); la línia ràpida de l'aeroport amb el servei R'aeroport; el servei de Rodalies amb la línia Lleida-Terrassa i el tramvia a Tarragona.

Els reptes de la mobilitat empresarial

Durant l'acte, Santiago Ballesté, president d'AEBALL i del Fòrum, ha afirmat que la mobilitat és molt més que el transport. És competitivitat, productivitat i sostenibilitat. "Cada minut perdut en un embús, en una avaria o en un desplaçament ineficient té un cost directe per a les empreses i per als treballadors", ha recordat. Per això, des de la patronal s'ha recordat que “necessitem una mobilitat pensada des del territori: que connecteu millor els polígons industrials, els parcs empresarials i els nodes logístics amb els centres urbans i els grans eixos de transport públic”.

AEBALL fa anys que demana millorar la connectivitat ferroviària entre els municipis del Baix Llobregat i amb Barcelona, ​​així com amb les zones industrials i logístiques, integrant la mobilitat laboral dins dels plans de transport metropolità. També desplegar corredors i solucions de mobilitat sostenible, millorant el transport públic i implantant altres solucions públiques i privades, que facilitin els desplaçaments de persones treballadores i de mercaderies, amb innovació, sostenibilitat i tecnologia, basada en dades molt analitzades.

Oportunitats amb FGC i la nova etapa

"Des del Baix Llobregat i l´Hospitalet volem formar part activa d´aquest procés", ha especificat Ballesté. "Per això proposem: potenciar la connexió ferroviària amb l'aeroport, tant de passatgers com de mercaderies. També estendre serveis d'FGC que donin resposta a la mobilitat laboral, amb especial atenció als polígons industrials i centres logístics. A més, col·laborar en projectes pilot de mobilitat intel·ligent i sostenible. Així com explorar projectes en què les empreses del territori puguin ser aliades".

En aquest sentit, Ballesté ha recordat a Ruiz que cal la innovació col·laborativa, la col·laboració publicoprivada, on empresa i infraestructura pública desenvolupen solucions conjuntes en matèria d'energia, mobilitat i dades. Per tant, "FGC pot i ha de ser un actor clau en la mobilitat del treball i de la indústria per avançar junts cap a un model de mobilitat eficient, verda i competitiva", ha conclòs el president de la patronal.

Canvi de cultura a la companyia

Ruiz ha reconegut que la companyia s'està sotmetent a un canvi de cultura i gestió en ampliar el seu àmbit d'actuació, per exemple, amb el primer tramvia metropolità a Tarragona i el tren a l'aeroport que arribarà a finals del 2026, fet que suposa haver de compartir infraestructures amb altres operadors. El president d'FGC ha anunciat la creació a Camprodrón d'un centre d'innovació de les estacions de muntanya que gestiona l'empresa ferroviària “per desenvolupar projectes de col·laboració publicoprivada i la universitat”. Com a exemple d'innovació ha assenyalat el desenvolupament del primer prototip del món de vehicle 4 X 4 elèctric amb capacitat de càrrega i que opera a la Vall de Núria en el marc del projecte 0 emissions de la companyia en aquest indret.

FGC és propietària d'estacions d'esquí al Pirineu, instal·lacions que generen el 12% del PIB de la serralada gràcies a aquests espais turístics que ara ostenten la marca Pirineu 365, segons diu en un pla estratègic que aspira a convertir-les en centres de visita de muntanya durant tots els dies de l'any.