Espanya és el país de la Unió Europea amb més esperança de vida i enllista la quarta posició dels països de tot el món. Per això serà testimoni d’una transformació inevitable: l’envelliment de la seva població. L’anomenada economia platejada, és a dir, la que es nodreix de l’aportació, el consum i la productivitat de les persones grans, deixa de ser una categoria sociològica per convertir-se en un eix econòmic.

Al nostre país, la mitjana d’anys de vida per persona és de 83 anys. Depenent del gènere, la mitjana pot variar, doncs la dels homes és de 80 anys i la de les dones, 86. En altres paraules, a partir dels 65 anys, els ciutadans espanyols tenen una esperança de vida mitjana de 18 anys addicionals.

Segons el baròmetre de l’any 2024 del Centre d’Investigació Ageingnomics, impulsat per la Fundació Mapfre, les persones de més de 55 anys ja representen el 34% de la població espanyola. L'estudi recull que en l’àmbit laboral hi ha més de 5 milions de sèniors actius, amb un increment del 4,6% respecte a l’any 2023. D’aquests, 2.723.600 són homes i 2.368.900 dones. Cal destacar que dins del paràmetre laboral les persones de més de 55 anys representen el 28% dels autònoms (gairebé un milió), mentre que els autònoms menors de 26 anys representen només un 3% (gairebé cent mil).

Altres dades sobre per què les persones sèniors representen un pes rellevant a l’economia són que generen el 60% de la despesa nacional i contribueixen en el 25% al PIB. També dins aquesta franja d’edat, 8 de cada 10 habitatges són en propietat sense hipoteca i, pel que fa a la participació en la vida pública, el 31% dels diputats són sèniors, 40% dels consellers autonòmics i el 38% d’alcaldes de grans ciutats.

Nou fenomen laboral: la “silverització”

Dins la població activa del nostre país, és a dir, les persones amb feina, els sèniors representen actualment el 20%, mentre que els menors de 26 anys en constitueixen només el 16%. Aquesta realitat reflecteix un fenomen creixent que l’estudi denomina “silverització” del mercat laboral: la retirada progressiva dels joves, a causa de factors com l’emigració, la precarietat o el fracàs escolar, i la resistència activa dels majors, que continuen contribuint malgrat els obstacles derivats de l’edatisme.

En paral·lel, la taxa d’atur de les persones grans ha caigut fins al 9,97%, la més baixa des del 2008, però més de la meitat dels desocupats sèniors fa més de dos anys que busca feina, un fet que posa de manifest la persistència de la discriminació per edat en els processos de selecció. Sembla una paradoxa: les empreses reconeixen el valor de l’experiència, el compromís, l’estabilitat i la resiliència que aporten els treballadors sèniors, però l’edatisme continua actuant com una frontera invisible que frena el retorn al mercat laboral d’aquells que superen els 50 anys.

Dificultats per reincorporar-se al mercat laboral

Trobar feina després dels 50 s’ha convertit en un problema difícil de solucionar, que hauria de ser de preocupació màxima. Molts professionals qualificats es veuen exclosos de processos de selecció només per l’edat, no per la seva capacitat o coneixement. El temps mitjà de recerca d’ocupació per a un aturat major de 55 anys supera els dos anys, en comparació amb menys de sis mesos entre els joves.
Aquesta exclusió no només erosiona la dignitat personal, sinó que també suposa un malbaratament de talent per a l’economia. Les empreses es mostren obertes a la igualtat de gènere o la multiculturalitat, però encara mantenen una mirada reticent davant el treballador veterà.

L’edatisme laboral sovint es disfressa amb expressions eufemístiques com “incorporar talent jove”, “perfils digitals” o “mentalitat fresh”. Aquest llenguatge actua com un filtre invisible que impedeix que milers de professionals de més de 45 anys arribin tan sols a la fase d’entrevista. La suposada “bretxa digital” es fa servir com a coartada per justificar exclusions que tenen molt més a veure amb estereotips que no pas amb competències reals.

L’economia platejada com a oportunitat

L’economia platejada és molt més que una etiqueta amable. És un nou paradigma que concep l’envelliment com a motor de consum, inversió i creació d’ocupació. Els majors de 55 anys ja no són només beneficiaris del sistema; són també productors de riquesa, impulsors d’innovació i, en molts casos, mentors del talent jove.

De fet, el mercat laboral reflecteix la seva capacitat d’adaptació: els majors de 55 anys lideren l’emprenedoria a Espanya. Un de cada tres autònoms pertany a aquesta franja d’edat, amb prop d’un milió de persones que treballen pel seu compte. En els últims vint anys, els autònoms sèniors han crescut un 48%, i més d’un terç d’ells genera ocupació contractant altres treballadors.

El programa TaleS, impulsat per la Fundació Mapfre i el CISE, n’és un bon exemple: ofereix formació gratuïta i acompanyament a majors de 50 anys que busquen una segona vida professional, demostrant que l’emprenedoria no entén de jubilacions, sinó de vocació

Canvi de paradigma: de l’exclusió a la integració

Els estudis coincideixen en una idea clau: la diversitat generacional no és un gest simbòlic, sinó un actiu estratègic. Les organitzacions que combinen talent jove i sènior a través de models com la mentoria bidireccional, les jubilacions flexibles o els equips intergeneracionals tendeixen a obtenir millors resultats, més innovació i una major estabilitat interna. 

Malgrat això, el nostre pais continua sense polítiques públiques sòlides que incentivin de manera real la contractació de persones majors de 45 o 50 anys, mentre que sí existeixen programes específics per a joves. Aquest desequilibri reforça un biaix estructural: es percep el professional sènior com una despesa i no com capital humà amb experiència, xarxa relacional i capacitat d'aportació immediata.

A més, l’edatisme es perpetua mitjançant estereotips que passen per normals: suposada baixa productivitat, manca d’adaptació tecnològica, resistència al canvi o poca projecció. Aquest relat, repetit i sovint disfressat de criteri objectiu, té conseqüències tangibles: milers de persones són descartades abans fins i tot d’una entrevista. En un país on més del 40% de la força laboral superarà els 50 anys l’any 2030, continuar alimentant aquests prejudicis no tan sols és una injustícia social, és també un luxe econòmic que la societat i les empreses no es poden permetre.

Repte demogràfic i pacte intergeneracional

El repte no és únicament econòmic. És, sobretot, cultural i demogràfic. L’envelliment de la població, que s’accelerarà fins a un índex d’envelliment del 305% el 2050, segons la Fundació Adecco obliga a repensar les polítiques d’ocupació, educació i benestar des de la col·laboració intergeneracional.

Mentre el discurs públic sovint situa joves i grans en posicions antagòniques, les dades demostren que els seus destins estan entrellaçats. Una economia que margina els sèniors debilita la seva base productiva; una que oblida els joves, compromet la innovació i la sostenibilitat del sistema.

La clau resideix en el diàleg generacional, en la transferència de coneixement i en una formació contínua que permeti a ambdós col·lectius adaptar-se als canvis tecnològics i demogràfics.

L’edat com a valor

L’economia platejada és, en última instància, una invitació a redefinir la idea de productivitat. En un país que envelleix, l’edat, en termes generals, ja no pot ser sinònim d’obsolescència. Com assenyala Juan Fernández Palacios, director del Centre Ageingnomics, “hem d’adaptar la nostra economia a la nostra demografia”. No és una consigna, sinó una estratègia de supervivència col·lectiva.

El repte demogràfic, lluny de ser una amenaça, pot esdevenir la gran oportunitat del segle XXI: construir un mercat laboral més inclusiu i més humà, on el pas del temps no resti valor, sinó que el multipliqui.

Creixement de l’envelliment i davallada de la natalitat al territori Llobregat

En els darrers trenta anys, el Baix Llobregat ha experimentat canvis demogràfics molt rellevants. Segons les últimes dades, la població comarcal va arribar als 848.827 habitants el 2024. Durant aquest període, el percentatge de persones majors de 65 anys ha passat de representar el 9,8 %, unes 59.682 persones, a un 18,8 %, unes 159.884 persones, sense incloure les 53.948 persones grans de 65 anys que residien a L’Hospitalet de Llobregat. També ha crescut notablement la franja de més de 85 anys, que ja representa un 2,8 % de la població, davant del 0,8 % d’abans.

Malgrat aquest envelliment marcat, el Baix Llobregat és la comarca de l’àrea metropolitana que menys ha crescut demogràficament. Entre 2023 i 2024 es va registrar un augment de l’1 %, l’equivalent a 8.874 persones més. La taxa d’envelliment supera el 122,3 %, fet que indica que la població gran creix més que la jove i que el relleu generacional està en risc.

Un element alarmant és la davallada continuada de la natalitat. L’any 2023 es van registrar 6.736 defuncions, mentre que els naixements van caure fins a xifres mínimes, deixant un saldo vegetatiu negatiu de 1.274 persones. Aquesta és la quarta vegada consecutiva que les morts superen els naixements a la comarca. En termes de taxes, la comarca va registrar un creixement natural de −1,5 ‰, lleugerament millor que la mitjana catalana de −1,7 ‰, tot i això, negatiu. La taxa de mortalitat ronda els 8 ‰, mentre que la natalitat se situa prop del 6,9 ‰.

Aquests indicadors apunten a una estructura poblacional cada vegada més invertida, amb menys joves i més gent gran. Aquesta dinàmica no només posa de manifest que el relleu generacional està sota pressió, sinó que també genera reptes reals en l’àmbit social, com ara: la lluita contra l’edatisme.

Radiografia socioeconòmica de la comarca

Segons dades del Consell Comarcal del Baix Llobregat en ocupació i educació, la taxa d’atur ha baixat del 15,8% el 1991 a l’11,8% el 2021, mentre que l’ocupació femenina ha pujat del 33,2% al 61,1%. L’ocupació juvenil també ha crescut, tot i els canvis metodològics. El sector serveis ha guanyat pes, passant del 42,7% al 75%. Han augmentat les llars unipersonals, especialment entre gent gran, i el nivell educatiu ha millorat: els estudis superiors han passat del 2,9% el 1991 al 13% el 2022. L’índex de recanvi generacional ha disminuït, indicant menys renovació laboral en edats sèniors que els darrers anys, i es preveu un envelliment encara més accentuat el 2050.

Boomers: herència, privilegi i contrast generacional

"La vida cañón", d’Analía Plaza, analitza la generació del baby boom a Espanya, especialment els nascuts als anys seixanta, com un grup demogràfic nombrós, decisiu i privilegiat en comparació amb les generacions posteriors. L’autora subratlla que els boomers van créixer en un moment d’expansió econòmica, urbanització i creació de l’estat del benestar. Van ser els primers a accedir de manera generalitzada a la universitat pública, a feines estables, sous dignes i oportunitats d’ascens social.

El llibre parteix de la situació actual d’aquest col·lectiu: molts ja jubilats o a punt de jubilar-se, amb l’habitatge pagat, bones pensions vinculades a la inflació i una salut que els permet gaudir d’un oci subvencionat o assequible. Segons Plaza, no és casual que s’hagin convertit en el grup d’edat amb més patrimoni d’Espanya. Aquesta comoditat és el que ella anomena com “la vida cañón”, una etapa de gaudi després de dècades de feina, sacrifici i criança familiar.
Tanmateix, l’autora contraposa aquesta narrativa de l’esforç a la realitat de les generacions posteriors. Els millennials i la generació Z van créixer sota la promesa: estudiar i esforçar-se seria suficient per progressar. Ara bé, el llibre recull que la precarització del mercat laboral des dels anys noranta, agreujada per la crisi del 2008, va destruir aquesta narrativa. Avui, molts joves encadenen contractes temporals, no poden estalviar i destinen una part enorme dels ingressos al lloguer, alimentant fins i tot propietaris boomers que han heretat o invertit en maons.

Un altre tema clau és l’habitatge: els boomers van accedir a hipoteques accessibles i propietats que amb el temps s’han revalorat, mentre que els menors de 35 anys han quedat pràcticament fora del mercat immobiliari. Aquesta desigualtat patrimonial es projecta cap al futur mitjançant herències nombroses i abundants, que concentren riquesa i poder.

Analía Plaza també destaca el pes cultural i polític: la transició de la dictadura a la democràcia, el pas per les protestes, la creació de les autonomies i la seva presència majoritària en ocupacions públiques van posicionar com a protagonistes de la modernització del país a la generació baby boom.

L’autora conclou que explicar la seva història equival a relatar mig segle d’Espanya, des de l’èxode rural fins a la gentrificació urbana, com fil conductor que reflecteix tant els èxits com els desequilibris del país, així com els reptes generacionals presents i futurs.

Alimentació saludable i més renda disponible

L'anomenada “Generació Silver” aposta per un model de consum en el qual l'alimentació saludable i la qualitat dels productes són elements essencials per a cuidar el seu benestar. Així ho reflecteix l'informe ‘El consumidor d'avui: la Generació Silver’ elaborat per AECOC Shopperview, que analitza el perfil i hàbits de compra d'aquest col·lectiu, majoritàriament format per persones entre 55 i 80 anys.

L'estudi posa de manifest que el 78% d'aquests consumidors sènior cuida la seva salut a través de l'alimentació i que el 89% considera que la dieta és fonamental per a envellir bé. De fet, gairebé la meitat declara seguir una dieta mediterrània, caracteritzada pel consum freqüent de fruites, llegums, lactis i proteïnes, i prioritza la qualitat enfront de la quantitat. “La Generació Silver aposta per una alimentació conscient que els ajuda a mantenir la seva salut i qualitat de vida, i aquesta tendència es reflecteix clarament en les seves decisions de compra”, explica Marta Munné, Responsable d'Estudis Shopperview d'AECOC.

L'informe també analitza el perfil econòmic d'aquest col·lectiu, format, en la seva majoria, per persones que tenen major renda disponible que col·lectius més joves, ja que 7 de cada 10 té habitatge en propietat. Aquest fet els permet poder disposar de major pressupost per a gastar en alimentació i begudes, sortir a menjar fora, comprar roba i complements i viatjar. “Aquests consumidors combinen una posició econòmica estable amb una actitud activa cap al seu benestar, la qual cosa es tradueix en un consum equilibrat i selectiu”, afegeix Munné.

L'estudi també revela que la qualitat dels ingredients (64%), la frescor (63%) i la salut (54%) són els principals factors que influeixen en l'elecció de productes alimentaris. Aquesta preocupació per la qualitat també es reflecteix en l'alta freqüència de compra de productes frescos i la preferència per evitar els productes preparats, a causa del seu major coneixement de les tècniques culinàries i al seu rebuig als conservants o plats precuinats.

En definitiva, la Generació Silver representa un perfil de consumidor amb capacitat adquisitiva estable, que combina un estil de vida actiu amb hàbits de consum orientats a la salut, la qualitat i la sostenibilitat. “El seu comportament ens mostra una demanda creixent de productes que els ajudin a envellir de manera saludable, sense renunciar al plaer ni a la qualitat”, conclou Marta Munné.Alimentació saludable i perfil econòmic