Fa poc més d’una dècada, trobar un restaurant argentí al Baix Llobregat era més aviat atípic. N’hi havia, sí, però avui dia l’oferta s’ha multiplicat considerablement. Més enllà dels asadors i restaurants de graella, locals d’empanades i marques ja assentades en franquícia s’han instal·lat als principals municipis de la comarca i han passat a formar part del seu paisatge gastronòmic quotidià.

El que en el seu moment podia semblar una moda passatgera o una oferta adreçada a la nostàlgia de la comunitat argentina immigrant s’ha convertit en un fenomen econòmic capaç de seduir una clientela local significativa i de sostenir models de negoci cada vegada més ambiciosos que continuen projectant la seva expansió.

Un mercat que va trobar el seu espai

Era l’any 2018 quan Pablo Moyano, originari de Còrdova, a l’Argentina, va decidir obrir El Asador de Pablo a Sant Joan Despí. L’elecció d’aquest municipi no va ser casual, sinó el resultat d’una anàlisi de mercat prèvia. Havia valorat instal·lar-se a Castelldefels —un dels municipis més escollits pels argentins que decideixen establir-se a Barcelona—, però la competència existent el va portar a mirar cap a l’interior de la comarca, on la demanda hi era, però faltava qui la cobrís. “Vam ser un dels pioners al centre del Baix Llobregat, en aquesta zona de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu i Esplugues”, recorda.

Vuit anys després, el panorama ha canviat de manera considerable. “La competència ja està molt més oberta”, apunta Pablo. Al costat d’El Asador de Pablo s’han instal·lat altres establiments a la zona amb un perfil similar com, per exemple, els restaurants de graella i fusió catalana-uruguaiana L’Ateneu, a Sant Just Desvern, i Charrúa’s, a Sant Joan Despí, així com la pizzeria Montevideo, també a Sant Joan Despí i d’estil uruguaià.

Clients majoritàriament locals

Una de les dades més interessants que ofereix l’experiència d’El Asador de Pablo des de la seva obertura és el perfil dels qui omplen les seves taules: el 60% de la clientela és local, mentre que el 40% restant es reparteix entre argentins i altres perfils internacionals. A més, aquesta proporció s’ha mantingut estable des de l’obertura: “Des que vam obrir fa vuit anys, no ha augmentat gaire la clientela argentina, sinó que continua predominant la local, que ve de diferents zones del Baix Llobregat”, afirma Pablo.

Tanmateix, la diferència entre uns i altres es percep, sobretot, en els hàbits a l’hora de demanar. “Els clients locals solen demanar la carn més vermella i menys feta, en comparació amb els argentins”, explica. Així mateix, assenyala que, mentre que els clients argentins solen arribar amb les idees més clares i decidits sobre què volen menjar, els locals tendeixen a recolzar-se en l’assessorament del restaurant.

Productes importats

Una de les claus de l’èxit d’establiments com El Asador de Pablo resideix en la seva aposta decidida per l’autenticitat de la proposta gastronòmica. “La gran majoria dels productes s’importen de l’Argentina, per exemple, carns com el filet, el bife de chorizo i l’entrecot, i les tapes de les empanades”, comenta Pablo, que a més assenyala en aquest punt una de les principals diferències respecte a la competència.

El menú es manté “100% argentí”, tot i que amb les postres com a única concessió al gust local. L’exemple més il·lustratiu és el pastís Balcarce, la recepta original del qual, elaborada amb dolç de llet pur, va ser adaptada a una mousse més suau per facilitar-ne l’acceptació entre la clientela local. Els imprescindibles de la carta són les mollejas, el vacío i el provolone, així com les empanades, la presència de les quals també és “fonamental”.

Fenomen demogràfic

Per entendre aquest creixement de l’oferta gastronòmica argentina és important no desatendre l’augment de la població argentina no només a la comarca, sinó també, en un sentit més ampli, a la província de Barcelona i a Catalunya, així com a escala estatal.Les dades de l’Idescat mostren una tendència sostinguda a l’alça: el 2021, la població argentina resident a Catalunya —comptabilitzant únicament les persones que disposen de nacionalitat argentina de manera exclusiva— era de 24.224 persones. El 2025, aquesta xifra havia ascendit a 37.980. El Baix Llobregat, tercera comarca catalana per volum de residents argentins —darrere del Barcelonès i el Vallès Occidental—, va passar en el mateix període de 1.928 a 2.935.

Tanmateix, aquestes xifres subestimen notablement la realitat, ja que no inclouen les persones que tenen doble nacionalitat —argentina i d’algun país de la UE— o que han obtingut l’espanyola. Les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística, que sí que contemplen aquests grups, reflecteixen que el 2025 el total de persones d’origen argentí a Espanya arribava a 450.883, de les quals 116.720 residien a Catalunya i 92.897 a Barcelona, amb creixements sostinguts des del 2021.

Arrelament transversal i competència sana

Si els restaurants independents van ser els primers a detectar i explotar la demanda, la consolidació de la gastronomia argentina al Baix Llobregat també s’explica de la mà de grans cadenes com Chalito o franquícies com Tío Bigotes, amb múltiples restaurants i locals més enllà de la comarca i de la província de Barcelona. Per a Xavier Lladó, tècnic de Turisme de l’Ajuntament de Castelldefels, aquest fenomen també respon a factors que van més enllà de la demografia: “Plats com les empanades, el choripán i les milanesas responen a una gastronomia molt pràctica, que s’adapta al model de societat i a les formes de consum actuals, on tot és ràpid i efímer”.

Aquest boom tampoc no ha passat desapercebut per a la resta del sector de la restauració local, tot i que des de l’hostaleria de la comarca s’evita interpretar-lo com una amenaça. “Tota competència és enriquidora i benvinguda, en tant que obliga els establiments locals a reinventar-se i buscar noves fórmules per continuar competint”, sosté Lladó.

Perquè darrere de l’auge de la gastronomia argentina no només hi ha identitat i tradició, sinó també un fenomen que ha deixat de ser un nínxol per formar part indissociable del mapa gastronòmic del Baix Llobregat, alhora que continua expandint-se.

Empanades: les veritables ambaixadores nacionals

Si hi ha un plat que resumeix o, més ben dit, és un component clau d’aquest boom de la gastronomia argentina, són les empanades. Fins i tot han passat de ser un element imprescindible a les cartes d’aquests establiments a convertir-se en l’eix central de models de negoci de grans franquícies com Tío Bigotes i Malvón, totes dues amb una forta implantació més enllà de la província de Barcelona.

El seu èxit no és casual. Darrere de cada empanada s’amaga un fort sentit d’identitat i pertinença. A l’Argentina, les 23 províncies compten amb la seva pròpia variant específica: no són iguals les porteñas, de Buenos Aires, que les cordoveses, les saltenyes o les tucumanes. Aquesta riquesa culinària, unida al seu format pràctic ideal per al consum ràpid i al seu preu accessible, explica per què les empanades s’han convertit en les veritables ambaixadores nacionals d’aquest fenomen gastronòmic.