Més ombra, vegetació, aigua, refugis climàtics i itineraris frescos centren una estratègia que prioritzarà els barris i col·lectius més vulnerables. La lluita contra les temperatures extremes ha deixat de limitar-se a l’obertura puntual de piscines o equipaments climatitzats durant les onades de calor. Els tècnics i les autoritats metropolitanes plantegen transformar progressivament carrers, places, parcs, patis escolars i habitatges per reduir l’exposició de la població a un fenomen que s’intensifica en l’entramat urbà de la metròpolis barcelonina per l’anomenat efecte illa de calor.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reunit aquest dimarts especialistes en canvi climàtic, salut, urbanisme i espai públic, a més de representants dels ajuntaments, per analitzar les mesures que ja s’estan aplicant i preparar una resposta compartida. L’objectiu final és avançar cap a un pla metropolità de calor que reuneixi els diagnòstics científics, les eines disponibles i les actuacions municipals, ara encara disperses.

El risc de mortalitat es dispara a partir de 36,5 graus

La urgència està avalada per les dades. Un estudi de l’Institut Metròpoli ha analitzat per primera vegada la relació entre temperatures i mortalitat als 36 municipis metropolitans durant el període comprès entre 2002 i 2022. La investigació conclou que el risc es manté relativament estable fins a temperatures properes als 30 graus, augmenta clarament a partir dels 32 i es dispara per sobre dels 36,5 graus.

L’any 2022 va ser l’episodi més crític de la sèrie, amb unes 1.060 morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre, al voltant d’una desena part de totes les defuncions registrades durant aquell període. L’estudi també detecta una tendència ascendent des del 2017 i confirma que la temporada de temperatures intenses s’allarga més enllà dels mesos tradicionalment considerats estivals.

«La calor extrema ja no és una amenaça de futur: és una realitat que colpeja cada estiu els nostres barris i, sobretot, les persones més vulnerables», ha advertit el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López. Al seu parer, l’adaptació és també una qüestió de justícia social perquè «el codi postal o l’edat no poden determinar qui pateix més les onades de calor».

Dones grans i barris vulnerables

L’impacte no es reparteix de manera homogènia. La mortalitat atribuïble a les altes temperatures és gairebé un 62% superior entre les dones, degut en bona part a la seva major presència en les edats més avançades. El 2022, unes 740 de les morts estimades van correspondre a persones de 85 anys o més, aproximadament el 70% del total.

També registren una mortalitat més elevada els residents en zones amb habitatges antics, escassa infraestructura verda, rendes baixes, població envellida o menor capacitat per refrigerar adequadament les seves llars. A les àrees amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic molt alt se superen les tres morts per cada mil habitants, davant d’unes dues als altres territoris.

Aquest diagnòstic obliga a prioritzar els barris més densos i amb menys recursos, en lloc de distribuir les inversions de manera uniforme. Els estudis incorporen variables com l’antiguitat i l’estat dels edificis, les hores de desconfort tèrmic, la cobertura vegetal, la densitat residencial, la pobresa energètica, la presència de persones grans que viuen soles i el nivell de renda o formació.

Tendals ara i arbres per al futur

Una de les actuacions immediates consisteix a augmentar l’ombra en carrers, places, zones de joc i entorns escolars. L’inventari presentat per l’AMB ha analitzat 103 intervencions en 23 municipis. L’Hospitalet concentra 22 actuacions, seguida d’Esplugues, amb nou, mentre que el Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí i Torrelles en sumen set cadascun.

La solució més utilitzada combina elements permanents —com pals o estructures metàl·liques— amb cobertes desmuntables que es poden retirar fora de la temporada càlida. Aquest model representa el 57% dels casos estudiats. Les estructures totalment permanents suposen el 17%, mentre que les actuacions basades exclusivament en vegetació i les solucions híbrides d’estructura i verd representen un 10% cadascuna.

Rapidesa per instal·lar tendals, veles tèxtils i pèrgoles

Els tècnics defensen combinar intervencions ràpides amb transformacions de llarg recorregut. Els tendals, les veles tèxtils i les pèrgoles es poden instal·lar amb relativa rapidesa i ofereixen protecció mentre creixen els arbres. La vegetació, però, aporta beneficis més amplis en refrescar mitjançant evapotranspiració, millorar la biodiversitat, infiltrar aigua i reduir la temperatura ambiental.

El problema és que no tots els espais disposen de prou sòl. Les xarxes de serveis subterranis, l’estretor de les voreres, el cost del manteniment i el temps necessari perquè els arbres assoleixin una mida adequada expliquen que molts municipis recorrin inicialment a ombra artificial. Gairebé tots els ajuntaments consultats preveuen ampliar aquestes actuacions, especialment en places, espais verds i patis escolars.

Carrers dissenyats com a itineraris frescos

L’estratègia metropolitana també planteja deixar d’analitzar únicament espais aïllats i estudiar els desplaçaments quotidians. L’AMB ha desenvolupat un índex de frescor i itineraris caminables que valora la radiació solar, la cobertura arbòria, la presència de vegetació, l’espai disponible per als vianants i el pendent de cada tram de carrer.

A partir d’aquestes dades, un cercador permetrà escollir no només el camí més curt, sinó també la ruta amb més ombra i confort tèrmic. L’eina connecta els habitatges amb refugis climàtics, centres sanitaris, escoles, llars d’infants, mercats, casals i centres de dia. En la seva fase d’estudi es van generar recorreguts cap a 186 refugis i 1.015 equipaments més, donant més pes a les rutes que parteixen de zones amb una vulnerabilitat climàtica elevada.

La modelització té en compte fins i tot la radiació que rep l’asfalt. Encara que una vorera estigui protegida, una calçada exposada durant hores acumula i allibera calor, elevant la temperatura de l’entorn. D’aquí que les solucions plantejades incloguin més arbrat, paviments menys absorbents, reducció de superfícies asfaltades, plataformes úniques, espais d’estada protegits i reurbanitzacions integrals.

Una xarxa de 319 refugis

Aquestes mesures se sumen a la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics, que aquest estiu ha arribat als 319 espais i, per primera vegada, arriba als 36 municipis de l’AMB. Inclou biblioteques, centres cívics, piscines, parcs i altres equipaments interiors o exteriors amb condicions de confort. El 86,7% de la població metropolitana disposa actualment d’un refugi a menys de deu minuts a peu, percentatge que arriba al 95,4% entre els col·lectius més vulnerables.

Els parcs tenen una funció especialment rellevant. La xarxa metropolitana està formada per 55 espais repartits en 35 municipis i ocupa més de tres milions de metres quadrats. A més d’oferir ombra, aquests àmbits actuen com a infraestructura verda, regulen la temperatura, afavoreixen la biodiversitat i proporcionen llocs de descans en unes ciutats densament urbanitzades.

Next Llobregat ja ha recollit altres solucions plantejades pels investigadors, com les cobertes blanques, capaces de reduir fins a 1,75 graus la temperatura diürna a les zones més vulnerables, la naturalització de patis escolars, els terrats verds i la connexió dels parcs amb els barris que disposen de menys vegetació. Aquestes mesures poden alleujar la calor, tot i que els científics adverteixen que no compensaran per si soles l’augment previst de les temperatures si no es redueixen també les emissions.

Habitatges, teleassistència i accés a l’aigua

L’adaptació s’haurà d’estendre igualment a l’interior dels edificis. L’AMB planteja incorporar criteris tèrmics en la construcció d’habitatge públic, millorar la ventilació creuada i l’aïllament i accelerar la rehabilitació energètica del parc residencial existent. L’objectiu no és dependre exclusivament de l’aire condicionat, especialment en llars que no poden assumir l’augment de la factura elèctrica.

També es reforçaran les actuacions socials. El Servei Local de Teleassistència de la Diputació, que arriba aproximadament al 48% de les persones grans de més de 80 anys, fa trucades preventives durant els episodis de calor i informa de la ubicació dels refugis més propers. Els ajuntaments reclamen, a més, més fonts i punts d’aigua, una millor adaptació de les escoles i sistemes de seguiment per a persones que viuen soles.

La climatització continuarà sent necessària, però les autoritats adverteixen que la seva extensió ha d’anar acompanyada d’energia renovable i assequible. En cas contrari, es podria produir una «mala adaptació»: combatre la calor amb un increment del consum elèctric, les emissions i la pobresa energètica.

La resposta que es perfila combina així solucions verdes, urbanístiques, arquitectòniques, tecnològiques i socials. Ja no es tracta només de reaccionar quan arriba una onada de calor, sinó de redissenyar una metròpolis on caminar, estudiar, viure o envellir no comporti un risc diferent segons el barri, la renda o l’edat.