L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha subcontractat un ramat d’ovelles per desbrossar i prevenir incendis a Collserola. En total són 350 ovelles i algunes cabres que pasturen en unes franges acordades amb l’ens supramunicipal. És el primer cop que s’oficialitza la prestació d’aquest servei de desbrossament natural, després d’anys en què mitja dotzena de ramats han pasturat de forma lliure per col·laborar en la neteja del sotabosc.

L’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Jaume Collboni, ha destacat en la presentació de la iniciativa la silvopastura com una de les eines “d’estratègia passiva” per evitar els incendis i ha garantit que el parc està “preparat” per afrontar lels estius. Tot i això, ha demanat que cal seguir invertint en netejar els boscos per minimitzar el risc d’incendi. A més, ha fet una crida als veïns dels barris de muntanya perquè “siguin conscients” de la gestió dels boscos i de la importància de les mesures d’autoprotecció.
 

La prevenció d’incendis passa cada cop més per la gestió activa del bosc.
 

Actuació a 500 hectàrees

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha fet molta feina. En total, s’han fet actuacions en 500 hectàrees de bosc, conformades per franges de protecció i punts estratègics de gestió.

Les franges de protecció són espais perimetrals lliures de vegetació que permeten reduir la quantitat de combustible de la massa forestal i que serveixen de vies d’accés als equips d’extinció d’incendis. S’han fet tasques de manteniment en 313 hectàrees de boscos i se n’han aclarit 185 més. “Els últims mesos hem aconseguit fer créixer l’escut contra possibles incendis”, ha assegurat Collboni.
 

La intervenció en les franges de protecció i l’execució de tasques en punts estratègics formen part de l’estratègia de prevenció passiva d’incendis forestals, que es duu a terme entre la tardor i la primavera amb l’objectiu de reduir la càrrega de combustible dels boscos per limitar la intensitat d’un foc potencial i trencar la continuïtat de la massa forestal, per tal d’afavorir els espais oberts i la configuració d’un mosaic agroforestal més resilient davant del risc d’incendi.
 

Més foment de la silvopastura

Els ramats presents al Parc Natural han pasturat en un total de 1.162 hectàrees de terreny. El Pla especial de protecció i millora del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat en l’actual mandat, prioritza la pastura com a eina de prevenció d’incendis forestals i de gestió d’hàbitats, perquè contribueix a reduir la biomassa dels boscos i a conservar la biodiversitat associada al paisatge, en forma de mosaic agroforestal. Com a novetat, es preveu que la pastura de ramats en terrenys privats pugui ser una de les actuacions vinculades als perímetres de protecció prioritària de Collserola subvencionades per la Generalitat de Catalunya per al període 2024-2025.
 

La pastura controlada s’ha consolidat com una eina clau contra els grans incendis.
 

També s’han fet treballs de gestió forestal adaptativa. En concret, s’han fet aclarides en 20 hectàrees de la finca de Can Baró i a les Fatjones. A banda, s’han retirat peus de pi pinyer (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis), molts dels quals morts a causa de la sequera continuada en aquests terrenys densament repoblats amb arbres als anys vuitanta. Amb aquestes intervencions forestals, que pretenen millorar l’estructura i la resiliència dels boscos, també s’afavoreix el creixement d’altres espècies arbòries amb menys presència com l’alzina (Quercus ilex), la surera (Quercus suber) o el roure (Quercus humilis), i d’espècies de matollar com l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arboç (Arbutus unedo) o el marfull (Viburnum tinus), entre d’altres.
 

Infraestructures de prevenció d’incendis

Altres actuacions vinculades a les infraestructures de prevenció i seguretat davant del risc d’incendi són la conservació de la xarxa viària, el manteniment de senyalitzacions i tancaments i el manteniment de basses i hidrants. La xarxa viària bàsica té una longitud de 215,66 km, i en 62,68 km s’hi han executat treballs de manteniment del ferm (29 % de la longitud total). En segon lloc, s’han portat a terme 96 intervencions en 68 tancaments d’un total de 497, així com 14 intervencions en 13 senyals d’emergència d’un total de 234. A banda, s’ha instal·lat nova senyalització en camins que no disposen de cadena. Finalment, cal esmentar que aquest any els 12 punts d’aigua per a l’alimentació d’helicòpters no han requerit grans tasques de manteniment, ja que es troben en condicions òptimes.

A més de les accions preventives com la retirada de pins morts per la sequera i la conservació de la xarxa viària, de les senyalitzacions i de les basses i hidrants, s’han supervisat els entorns de les línies elèctriques i s’han retirat 77 tones de deixalles de l’interior del parc natural que eren focus de risc d’incendi.
 

La prevenció també depèn d’unes infraestructures forestals ben mantingudes.
 

Adequació de línies elèctriques

Al Parc Natural hi ha 345 km lineals de línies elèctriques. La vigilància preventiva de l’entorn de les línies elèctriques i les intervencions de manteniment són responsabilitat de les companyies titulars. Aquesta temporada s’han fet treballs forestals en 100,35 hectàrees, que corresponen al 33 % del total de les línies aèries del Parc.

Per la seva banda, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, a través de l’equip de guardes del Parc, porta a terme la vigilància i el control de les actuacions forestals de manteniment que fan les companyies propietàries. En paral·lel, també promou convenis de col·laboració amb les companyies per millorar la seguretat i reduir l’impacte paisatgístic de les línies que travessen el Parc Natural.
 

Bones perspectives

Aquestes feines de prevenció passiva junt amb les pluges abundants de la primavera van permetre millorar y acabar amb molt bones condicions per controlar el risc d’incendi. Al mes de març la precipitació ha oscil·lat entre els 150 i els 200 mm a la serra de Collserola, xifra que suposa un 300 per cent més de pluja en només un mes. Això fa que el risc d’incendi sigui baix o molt baix a tota la serra.

A l’abril i el maig s’han produït també algunes precipitacions, i l’estiu es preveu normal en relació amb el règim pluviomètric, de manera que probablement hi haurà pocs dies de pluja. Aquestes projeccions apunten a temperatures superiors a les normals durant el període estival. En qualsevol cas, el Consorci de Collserola, com cada any, ha posat en marxa al juny el dispositiu de vigilància activa d’incendis.

Xavier Paz, vicepresident executiu del Consorci, explica que “la situació d’emergència climàtica, sobretot els darrers estius, fa que sigui necessari continuar treballant per promoure un mosaic agroforestal resilient a aquestes noves condicions climàtiques, tal i com estableixen les línies prioritàries d’aquest mandat, entre elles, totes les accions sobre les masses forestals per a la prevenció dels incendis forestals”.
 

Desplegament de la vigilància activa

La principal actuació del dispositiu és la vigilància activa sobre el territori amb la funció d’alertar precoçment d’una columna de fum i d’avisar els serveis corresponents per apagar el foc i evitar-ne la propagació. Tot i l’elevat nombre de conats (inicis d’un incendi que no arriba a desenvolupar-se), la superfície afectada és molt baixa gràcies a la ràpida detecció i actuació dels cossos d’extinció.
 

En els darrers anys s’havien incrementat els dies amb risc molt alt o extrem d’incendi forestal. Tot i això, el 2024 s’ha reduït força aquest risc i s’han recuperat valors semblants als del 2020, amb més d’un 80 % dels dies de la campanya en nivells baix i moderat, només un dia de juliol en nivell molt alt de perill d’incendi, i cap dia en nivell de perill extrem.

El Consorci treballa també per desenvolupar una gestió forestal sostenible adaptativa en el marc de la col·laboració publicoprivada i de corresponsabilitat juntament amb els propietaris forestals. Tal com apunta el PEPNat, l’objectiu és mantenir la biodiversitat, la capacitat de regeneració, la vitalitat i el potencial de complir les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants.
 

Mantenir el suport als productors agraris amb instruments com el contracte agrari, que permeten treballar un espai forestal amb discontinuïtats que ajudi en cas d’incendis forestals, així com mantenir i potenciar l’activitat ramadera, també és una eina cabdal en la prevenció dels incendis del Parc.