La Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) ha crescut un 31% respecte de l’any passat, fins a assolir un total de 319 espais entre equipaments interiors, parcs i piscines. Segons les dades presentades aquest dimecres a Sant Feliu, a la Biblioteca Montserrat Roig, el 86,7% de la població metropolitana té ara un refugi a menys de 10 minuts a peu de casa seva, una xifra que s’eleva fins al 95,4% en el cas dels col·lectius més vulnerables.

La principal novetat d’aquest any és l’increment del cercador d’itineraris frescos i la participació de nous municipis. En total, la xarxa de refugis està integrada per 319 espais i, per primera vegada, arriba als 36 municipis metropolitans.

La mortalitat es pot triplicar per la calor

L’expansió de la xarxa respon a una realitat climàtica alarmant. El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Guillem López, alerta que la calor ja no és només un fenomen ambiental, sinó un risc sanitari estructural, ja que les temperatures mitjanes podrien augmentar fins a 4 graus segons el projecte Icària.

El conseller ha explicat que en estius de “calor crítica” la mortalitat pot arribar a triplicar-se en comparació amb anys més frescos, situant-se el punt d’inflexió a partir dels 32 graus. Actualment, un 16% de la població metropolitana (unes 526.000 persones) és considerada especialment vulnerable a causa de factors com viure en edificis antics o tenir rendes baixes.

L’AMB ha posat en marxa un cercador d’itineraris frescos. Aquesta eina digital no només calcula la ruta més curta entre dos punts, sinó que analitza la “caminabilitat” i la frescor del trajecte a partir de la presència d’arbres, fonts i ombres permanents.

L’alcaldessa també va recomanar a la ciutadania l’ús de l’aplicació E7 per a emergències i va recordar que tots els centres cívics de la ciutat mantenen horaris oberts per protegir especialment la gent gran de cada barri.

Alternativa al tancament de Collserola

La xarxa esdevé encara més crucial aquest estiu a causa del tancament de zones naturals com Collserola, actualment restringida per la presència de la pesta porcina africana, fet que converteix els parcs urbans i els equipaments climatitzats en la principal defensa de la ciutadania contra les altes temperatures. Davant d’aquesta situació, l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, proposa una ruta alternativa: la “Ruta Vermella”, un itinerari disponible per a la població.

Tot i que la ruta verda i la blava es veuen afectades pel tancament forestal, la “Ruta Vermella” és un circuit de 5 quilòmetres íntegrament urbà que transcorre per parcs i zones ombrejades amb fonts d’aigua, dissenyat específicament per ser segur i fresc.

L’alcaldessa ha destacat que Sant Feliu està aprofitant el soterrament de les vies del tren per crear un “ecodistricte” d’1,5 quilòmetres dissenyat sota les “tres esses”: saludable, segur i sostenible. Aquest espai està concebut com un gran pulmó verd que actuï com un gran refugi climàtic natural.

Sistemes d’aigua regenerada

Un pilar fonamental d’aquesta estratègia és la inversió metropolitana de 45 milions d’euros en sistemes d’aigua regenerada, que s’inauguraran entre juny i juliol. Aquest avenç permetrà regar parcs i netejar carrers sense consumir aigua potable, garantint que els refugis exteriors mantinguin la seva capacitat de regular la temperatura fins i tot en períodes de sequera.

A més, s’ha recordat que infraestructures com la Biblioteca Montserrat Roig són pioneres en l’ús de geotèrmia i aerotèrmia. També s’està treballant perquè els nous edificis públics i habitatges de l’ecodistricte tinguin una petjada de carboni zero i comptin amb sistemes per regenerar la seva pròpia aigua i retornar-la al sistema. Lourdes Borrell proposa l’anomenada “taca d’oli”: la voluntat que aquest model de gestió d’aigua regenerada, que comença a l’ecodistricte, s’estengui progressivament a tots els barris de la ciutat.

La col·laboració dels comerços

Després de la presentació de les dades, l’acte va concloure amb una visita a un dels comerços locals de Sant Feliu que forma part dels “microrefugis”: el Quiropràctic Sant Feliu, on el seu responsable, David Cosó, va explicar que qualsevol ciutadà que necessiti “una bufada d’aire fresc” trobarà al seu establiment una font d’aigua, sofàs còmodes, ventiladors i aire condicionat. Aquests comerços rebran formació específica de l’AMB per saber com actuar davant d’una persona amb símptomes de cop de calor, aprofitant la seva proximitat i coneixement dels veïns del barri.

La xarxa de comerços s’identifica amb un adhesiu distintiu a l’entrada i és una de les grans novetats d’aquest any. A més d’aquest punt, l’alcaldessa de Sant Feliu ha recordat que al municipi existeixen altres espais privats ja adherits o en procés d’adhesió, com farmàcies, l’Ateneu Santfeliuenc, l’oficina de Santalucía i diversos supermercats, que complementen la xarxa pública de centres cívics i biblioteques.

L’Hospitalet triplica els seus espais

L’Hospitalet suma 29 nous refugis climàtics per a aquest estiu i arriba als 41, dels quals 19 són espais exteriors i 22 equipaments municipals interiors distribuïts per tots els districtes de la ciutat. Tots formen part de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conjuntament amb els municipis. Des del 2023 només hi havia 12 espais —3 parcs i 9 equipaments municipals—, de manera que aquest any s’han triplicat.